Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aprofitant dies d’aquestes festes per posar-vos discos de Jazz i
és així com avui, nit de cap d’any 2017-18, podreu escoltar un parell de
projectes de dues cantants editats per dues de les nostres editorials, i parlo
del disc que em va donar en mà Clara
Luna i el seu preciós “Pure Imagination”, disc de Temps Record i el que em va donar Josep Ramon Jové al Cafè de
l’Escorxador el 25 de novembre i que ben bé em podia haver donat el Xavier Monge, present ell també en el
concert de Benny Golson Quartet.
Disc editat doncs per Quadrant
Produccions i d’en Xavier Monge
Quartet featuring Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat. Dues joies que
segur gaudireu d’allò més. Una casualitat ha fet que David Casamitjana sigui qui ha fet les mescles i hagi masteritzat
els dos projectes.
Som-hi doncs, abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Escoltem doncs la delícia anomenada...
“PURE IMAGINATION”
Clara Luna
Editat per Temps Record TR1653-GE17
Enregistrat per Jose Cattaneo
als ACLAM Records durant el 2017, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Produït per Clara Luna i Xavi
Maureta
Clara Luna, veu i piano en #11
Andreu Zaragoza, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Vicenç Solsona, guitarra
Fèlix Rossy, trompeta
Seamus Blake, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
“Marala”, Selma Bruna, Paula
Giberga, Clara Fiol, veus
Arranjaments fets per Clara Luna,
Xavi Maureta i Andreu Zaragoza.
“Jo no sé si jo m’interesso per la música o és la música la que m’atrapa
a mi. Crec que un músic fa de filtre de la música que existeix en un algun lloc
i t’utilitza per mostrar-se als altres”.
La Clara Luna va néixer a
Barcelona l’any 1980, al barri del Guinardó, en una casa que els seus pares
omplien de música els caps de setmana. “A casa hi havia de tot, el meu pare
posava copla, després la meva mare sardanes, cançons de Nadal cubanes, música
clàssica, jazz… hi ha tot un bagatge musical dins del meu disc dur que surt
d’aquells primers anys”. La Clara va demanar un piano per Reis amb només cinc
anys. Li van portar un professor particular que, al veure les seves aptituds,
va recomanar als seus pares que la portessin al Conservatori de Música de
Barcelona.
Escoltem el primer tema, una de les diverses balades que hi podreu
escoltar si el mireu d’aconseguir al web de Temps Record. El tema es diu...
8.- Caminhos cruzados (A.
C. Jobim) 8m21s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada cançó ens ha ofert Clara Luna, un tema de Jobim com el preciós “Eu Nao Existo Sem
Vocé”, o sigui, “no existeixo sense tu”. Aquests camins creuats són una delícia
com moltes de les cançons que va composar aquest prolífic i genial compositor.
En aquest tema hem pogut escoltar també la dolça trompeta del Fèlix Rossy en una de les seves intervencions
en aquest disc. L’Andreu Zaragoza,
amic de l’ànima de Clara hi
participa com també el gran pianista Marco
Mezquida tots tres en curtets i magnífics solos. Sense oblidar però la base
rítmica de Rai Ferrer i Xavi Maureta.
Una formació magnífica per a una magnífica balada, bossa delicada d’aquest
genial autor. Com us he comentat, d’altres precioses balades d’aquest disc són
el bolero “Murmullo”, de Electo Rosell,
“You go to my head” de Coots el tema
de Herbert Ellis “Detour Ahead” i el
de Jobim comentat abans, o sigui quatre
meravelles més que podreu escoltar aconseguint el disc.
Seguim amb més música i ara una mica més viva amb el tema que titula el
disc...
1.- Pure Imagination (Bricusse
& Newley) 6m10s
Una altra meravella que te motius de sobres per titular aquest projecte
de pures imaginacions, o pura imaginació. A ritme de vals ens ha enlluernat ja
des de l’inici amb la delicada i preciosa veu de Clara. El solo de l’Andreu
ha estat genial, amb un so, el de la seva guitarra profund com el dels grans
mestres i amb un fraseig modern i delicat, com ha estat també el del Marco al piano, en al seva línia de
recerques sonores i harmòniques emmarcades però en els sons de les melodies. Ja
sabem de quina manera i en alguns casos s’allunyen de les harmonies bàsiques i
circulen per les súper estructures i demés meravelles. La veu de Clara al final va acabant el tema en
una mena de Turnaround preciós com preciós ha estat aquesta pura imaginació.
Anys al Conservatori: “Vaig tenir la sort d’estudiar amb la Mercè
Molero, una de les millors, es dedicava a la música amb passió, ganes i amb tot
el respecte del món”
La Clara va estudiar el grau mig del Plà 66 de piano clàssic amb la
Mercè Molero i en Ramon Coll, formant-se com a intèrpret de piano i picant
l’ullet a la música contemporània, treballant, entre d’altres, amb l’Albert
Sardà i la Ludovica Mosca. Va gaudir fent el seu examen de vuitè i els
professors van reconèixer que feia anys que no s’ho passaven tan bé. “Em va
agradar que em diguessin això, jo és el que n’espero de la música, que no la
controlis, que flueixi”.
Seguim escoltant-la, ara amb un tema viu Jerome Kern anomenat...
7.- Nobody Else Like Me (J. D. Kern) 4m22s
Tema aquest del mestre Jerome
Kern interpretat per quasi tothom i quasi tots els màsters i ara em ve al
cap el que va fer el gran Stan Getz
amb Jimmy Rowles (piano), Bob Whitlock
(contrabaix) i Max Roach (bateria), tema a un tempo inferior del que ha fet
la nostra artista. Ella l’ha encetat a veu i escombretes del Xavi per després afegir-s’hi la resta
de intèrprets entre els quals el jove trompetista Fèlix Rossy. Clara Luna
és una de les que millor improvisa en “scat” com heu pogut comprovar en aquest
tema, però es que ho fa també en molts altres temes on ella canta i ja no dic
els d’aquest disc. El solo de Fèlix
està força ben realitzat en el registre mig on el jove trompetista ens mostra
la seva bona tècnica i molt bon so alhora que recursos tècnics i llenguatge. La
sonoritat de la guitarra de l’Andreu
ens torna a meravellar per la dolçor del seu so, so de caixa, so de jazz,
igualment que la seva pura imaginació en la seva improvisació. El tema torna a
sonar cantat amb la veu de la Clara
acabant-lo de cop.
Seguim a bon ritme amb un dels referents de la música popular
transvasada als estàndards de Jazz com és el tema de la pel·lícula que van
traduir com a “Somriures i llàgrimes” o en l’original “The Sound of music” de Robert Wise de 1965, tema que va popularitzar pel Jazz ni més ni
menys ni més que John Coltrane
anomenat, ja ho sabeu...
2.- My Favourite Things (R. Rodgers) 5m43s
Doncs ja l’heu reconegut, i doncs la Clara n’ha fet una magnífica versió, un molt bon arranjament que
ella ha fet dels temes d’aquest disc conjuntament amb en Xavi Maureta i Andreu Zaragoza. En aquest tema hem pogut escoltar
al seu amic Seamus Blake al saxo
tenor. Grandíssim el Seamus ja ho
sabem però és que en aquest tema està súper, ell amb un so una mica metàl·lic
si se’m permet, alhora que personal i modern de fraseig, amb sonoritats que
recorden d’altres tenors, els seus referents com varen ser Joe Henderson entre d’altres. Magnífic el solo d’aquest mestre
americà amic de tants dels nostres músics com són Jordi Rossy. Andreu de
nou ha omplert de bellesa els espais sonors d’aquest tema, com ha fet en els
altres temes, i com també han fet la resta de músics i companys. El tema torna
als inicis amb la veu de la Clara i
la participació de vents i cordes arribant al final a tot ritme també de vals
tal i com ha començat.
Canvi de registre: “Acabava d’acabar una part de la carrera de piano, i
em qüestionava si m’hi volia dedicar. Però em cridava més començar a descobrir
la música moderna, el jazz i cantar”
La cantant va compaginar l’últim any de vuitè de piano amb els primers
contactes amb la música moderna. Va entrar al Taller de Músics fent jazz, veu i
piano. Tot i que el piano clàssic no el volia deixar, rebia classes
esporàdiques de la mà del pianista brasiler Luiz de Moura Castro que la va
encoratjar a seguir el seu instint. Li va deixar també moltes partitures del
Brasil i d’altres compositors sud-americans, que a poc a poc atraparien a la
cantant que continuava introduint-se en el món del jazz, estudiant amb
professors que li oferien eines per expressar-se a través de la veu i les
harmonies modernes, com són Anna Finger, Xavi Maureta, Jorge Rossy o Pere
Arguimbau. També va rebre màster classes en diversos seminaris de Luciana
Souza, Claudia Acuña, Michele Weir, Dick Oatts, Seamus Blake o Bill Steward.
S’interessa durant aquells anys per les diferents tècniques vocals, com el
Voice Craft, que treballa amb Viv Manning i Helen Rowson, i el Somathic
VocieWork, amb Jeannie LoVettri i Theo Bleckmann. La cantant, inquieta, sempre
buscant ampliar coneixements, treballa amb Franco Fussi i Mònica Miralles.
I acabem el projecte de Clara
Luna, magnífic amb 11 temes preciosos dels quals n’hem posat cinc
impressionants....el tema és l’original de la mateixa líder del projecte
anomenat...
9.- Moving Fast (Clara
Luna) 3m53s
Doncs ja heu vist de quina manera més impressionant hem acabat el
projecte de Clara Luna amb un
magnífic tema propi i millors interpretacions i intervencions dels solistes,
primer la del grandíssim saxo tenor Seamus
Blake executant un solo magistral ja des dels inicis i després de la curta
melodia cantada per la líder. Els recursos que ha desenvolupat són
impressionants igual que la tècnica emprada i demostrada. Arpegis descendents
inversemblants alhora que desbordant imaginació. Fèlix l’ha seguit amb similar mestria i diferència sonora la del
metall però també amb una molt bona tècnica. El tema acaba amb la veu de Clara Luna. Magnífic projecte, ja ho
heu pogut escoltar. Dir-vos que podeu entrar al web http://www.claraluna.info/ per saber-ne
més d’ella, però ara deixem-la i nosaltres seguirem però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte del pianista
català Xavier Monge i el seu quartet
amb dues figures estel·lars com ara sabreu...en el projecte anomenat...
“POEMES DISPARS”
Xavier Monge Quartet featuring
Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat
Enregistrat per Jordi Vidal el
4 de febrer de 2017 a l’Estudi Laietana.
Editat per Roger Gutiérrez.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Producció executiva de Josep
Ramon Jové.
Viktorija Pilatovic, veu
Perico Sambeat, saxo alto
Jaume Sanchís, saxo tenor
Xavier Monge, piano
Ignasi González, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria
Tots els temes són de Xavier
Monge, escrits i arranjats, en base a poemes d’escriptors anglòfons.
Veiem què ens diu Josep Ramon
Jové des del web de Quadrant Produccions.....
“Xavier Monge proposa noves
composicions sobre l’obra d’uns quants poetes nord-americans, una selecció
d’autors que reuneix alguns dels millors versificadors de més enllà de l’oceà,
des de T.S. Eliot i Ezra Pound a Sylvia
Plath, Jack Kerouac o Charles Bukowski. Poemes Dispars ens retorna Xavier Monge amb tots els seus accents
particulars, al coneixedor profund de la rica tradició del jazz modern que es
torna a expressar amb la singular combinació de respecte i atreviment que
sempre l’ha caracteritzat com a intèrpret i compositor.”
Escoltem-lo ja amb la primera baladeta sobre el poema “The Waste Land”
de T. S. Elliot, anomenada...
7.- The Song Of The Three Thames Daughters (X. Monge) 3m49s
Preciosa cançó per segur un preciós poema aquí amb un trosset de la seva
lletra, presum i imagino. La delicada i personal veu de Viktorija alhora que preciosa també, ens ha situat en la nova
sonoritat, la d’aquest projecte però també veu. Musicà poemes te la seva gràcia
i dificultat car, i en anglès, o en qualsevulla llengua el poema cantat ha de
ser com el recitat, i així ho ha fet en Xavier,
mestre ell en aquets afers com ens diu també el Josep Ramon en el text del llibret interior. La improvisació del
líder ens l’ha mostrat també com és també en aquest àmbit del Jazz, un creador
nat.
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un tema farcit de swing en el tema anomenat...
5.- Song (X.
Monge) 4m26s
Un tema música d’un altre dels poemes d’aquests escriptors
nord-americans, magnífica música de Xavier
i millor improvisació de Viktorija en
“scat” després de la presentació cantada del poema. D’aquesta cantant amiga
nostra ja li hem posat un parell dels seus projectes personals alhora que també
la vam veure en directe tot i presentant el seu “Stories” a Rubí ella ben acompanyada de Michele Faber Trio amb Curro Gálvez i Enrique Heredia. En
aquest tema hem pogut escoltar al mestre de mestres del saxo alto, el gran Perico Sambeat, en un solo magistral.
La fluïdesa del seu so fresc i lleuger alhora que ric en tècnica, una de les
millors, s’acompanya de la seva creativitat i increïble fraseig a l’abast de
pocs solistes del saxo alto del continent europeu. El poema cantat torna a
sonar acompanyant-nos en el tram final i amb el swing fins el final.
Seguim amb més trempera ara amb un altre dels grans temes d’aquest
projecte del poema de E. E. Cummings anomenat....
2.- The Moon is hiding in her hair (X. Monge) 5m29s
Magnífic tema també on hi ha encabit el curtet poema de Cummings amb un canvi rítmic en el
pont, canvi a swing on canta....
cover her briefness in singing
close her with the intricate
faint birds
I segueix el ritme intricat i complex amb la resta del poema, realitzant
un riff força potent amb veu i saxo alto, per donar pas de nou a la
improvisació magnífica de Viktorija en
“scat”, mestre aquesta cantant en tot això del cant i improvisació. El solo del
líder al piano ha arrodonit i calmat l’esfera sònica amb la seva solidesa i
prístina digitació, precisa i pulcre alhora que bella, deixant pas al solo del
màster dels saxos altos, el gran Perico
Sambeat, ell que ens ha tornat a enlluernar amb el seu fraseig i tècnica.
Després d’ell, de nou el potent riff amb veu i alto per tornar al poema complet
de Cummings amb swing inclòs en el
pont i ritme ternari en les As....magnífica composició que finalitza de cop.
Seguim amb un altre gran tema d’aquest projecte amb l’anomenat...
6.- I Kneel (X.
Monge) 4m48s
Doncs un tema amb una seqüència d’acords que d’entrada semblen ser el
motiu principal i després amb els canvis adequats per arrodonir la cançó. La
melodia principal la podem escoltar amb els dos vents alhora, saxo alto i
tenor, el del Jaume Sanchis. Ben
aviat Viktorija ha seguit la
seqüència amb la lletra, ara sí que no podem saber de quin dels poetes, amb una
melodia força ben trobada i tan ben cantada. El so impressionant de l’alto de Perico ens ha tornat a impressionar
alhora que la seva magnífica improvisació. Xavier,
com sempre que s’hi posa, calma les tempestes anteriors tot i anar-les
encoratjant mica a mica que s’hi va introduint. Amb la veu de la cantant croata
ens tornem a trobar amb el poema i així amb la melodia final del tema acabada
pels dos vents, així com de cop. Magnífica composició.
Doncs ara sí que nosaltres acabem el projecte de Xavier Monge Quartet amb Viktorija
Pilatovic & Perico Sambeat amb un altre gran tema a tot ritme
anomenat...
8.- San Francisco Blues (X. Monge) 6m24s
I quin altre gran tema ha compost Xavier
Monge a un ritme complex amb els dos vents fent riffs assenyalant el camí
de com anirà el tema, harmònicament. Mentrestant Viktorija els ha acompanyat fins arribar a la primera estrofa
d’aquest “San Francisco Blues”. Un tema d’una clara complexitat i certament
molta potència, magnífic per acabar el programa. Aquí si que hem pogut escoltar
el so del saxo tenor Jaume Sanchis i
la seva reeixida improvisació amb molt bon gust interpretatiu i bons recursos i
llenguatge. El líder l’ha seguit també amb mestria solista de mà dreta a la
vegada que amb grans acords d’ambdues mans. Perico Sambeat ha brillat de nou en la més llunyana galàxia on no
gaires li poden fer companyia. De nou la veu i els riffs ens situen cap el
final d’aquest gran tema del Xavie Monge,
sí noi, felicitats i gràcies per la feina feta.
Doncs ja heu pogut escoltar quin magnífic programa hem fet avui, primer
amb el projecte de Clara Luna
acompanyada d’una colla de cracs de casa nostra i l‘americà Seamus Blake, i havent acabat amb
aquesta altra meravella del pianista i compositor també nostre en Xavier Monge acompanyat d’una colla de
cracs i fent esment de manera particular de Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat.
Espero i desitjo que us hagi agradat el programa d’avui i ara sí, jo
mateix Miquel Tuset i Mallol qui us
ha parlat pels colzes, realitzat i seleccionat les músiques del programa, us
desitjo molt bon any 2018, que us sigui molt més favorable que el complicat
2017, que tornin tots els presos a casa i que deixin de perseguir els polítics
exiliats. Molt bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
