Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs després d’haver gaudit en els dos programes anteriors amb els saxos titànics i músiques magnífiques del Mainstream i demés, hi tornem amb un programa on la novetat hi és totalment present. Escoltareu quatre projectes acabats de sortir del forn amb músics alguns dels quals molts propers a nosaltres i en d’altres casos una mica més llunyans. Escoltarem el projecte de l’amic i gran contrabaixista Camilo Fernández anomenat “Lost & Found” editat per Pot Records. També el darrer disc de César Joaniquet que vaig adquirir al Jamboree en motiu de la presentació del seu darrer projecte encara no editat, un disc anomenat “Songbook” editat per Astro Recordings. Igualment escoltarem un disc editat per Fresh Sound New Talent del gran saxofonisrta Jason Rigby: Detroit-Cleveland Trio anomenat “ONE”, començant amb aquests tres projectes que tenen més d’alguna similitud. I finalment, escoltarem un projecte enviat via digital per l’amic i company a les ones radiofòniques de Universos Paralelos i gran fotògraf, Sergio Cabanillas. Em va recomanar el projecte dels seus amics Feefifofum Quartet editat per Youkali Music.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem ja amb les músiques i ho fem amb el primer treball de l’amic Camilo Fernández anomenat...


“LOST & FOUND”
Camilo Fernández

Editat per Pot Records
Enregistrat per Dave Bianchi i mesclat per Guillem Ibáñez als BSO Studios.
Masteritzat per Quim Puigtio

Miguel “Pintxo” Villar, saxos
Gonzalo Levin saxos en els temes 5 i 6
Camilo Fernández, contrabaix
Takeo Takahashi, bateria

Totes les composicions són del Camilo excepte “Pannonica” de Monk i “If I Should Lose You” de Ralph Rainger i lletra de Leo Robin.

Aquest és un projecte que d’alguna manera segueix l’esperit del Jazz Modern per la sonoritat però amb els ritmes relativament dolços, a més  de les magnífiques i actuals improvisacions dels seus components. Les composicions pròpies del contrabaixista i líder són magnífiques i també les textures i colors obtinguts. El tracte que li donen però als estàndards se situa en el més pur context del trio de saxo, contrabaix i bateria segons el so West Coast. Un disc que em va donar en mà fa quatre dies escassos a la Sala Sinestesia de Sants tot i presentant aquest projecte amb una formació de luxe amb Natsuko Sugao, Sergi Felipe i Ivo Sans.

Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic projecte i ho farem amb la preciosa balada composada per Monk...

5.- Pannonica           (T. Monk)                   8m18s

"Pannonica" és una cançó escrita per Thelonius Monk. La melodia va ser escrita en honor de la baronessa Pannonica de Koenigswarter que ja sabeu havia estat patrona del jazz d'origen britànic i escriptora. Ella va ser amiga i ajudar a una gran quantitat de músics de jazz durant l'era del bebop incloent Charlie Parker i Mary Lou Williams. Monk  va morir a casa seva i Pannonica compta amb tot el que és únic i gran sobre les composicions de Monk; rotacions sobre la clau principal, melodies basades en extensions d'acords, harmonia tonal i modal ... etc. La manera com l’han desenvolupat és d’una exquisidesa extraordinària i el so del tenor de Gonzalo Levin i el seu increïble solo és magnífic alhora que el tempo buscat el més adequat. Ja heu pogut veure també de quina manera ho pela el líder en el seu solo al contrabaix, magnífic.

Camilo Fernandez, baixista i contrabaixista argentí establert a casa nostra de fa temps, ha liderat i co-liderat nombrosos projectes, entre els quals, Hausekeeping Trio, COBRA BCN Ensamble i ATOM Quartet. Amb aquestes i d’altres agrupacions va actuar en festivals internacionals com Norpass Festival (Finlàndia), Nord Sea Jazz Festival (Holanda), Last Minute Jazz Festival (Croàcia), Festival de Jazz de Barcelona (Espanya), Douro Jazz Festival (Portugal) i també en sales representatives de l'escena jazzística europea com Jamboree, entre moltes altres. També el vam tenir en un Concert-Jam patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts formant part del trio de Mariano Camarasa amb Gabriel González. Actualment presenta el seu disc "Lost & Found" que és el que esteu escoltant.

En el seu recorregut acadèmic es va graduar al Conservatorium van Amsterdam (Holanda) i al Bruckener Conservatorium (Àustria). Resideix a Barcelona, ​​una de les ciutats amb l'escena més prolifera d'Europa on participa activament en l'escena local. Ha col·laborat amb diversos artistes com ara Harry Sokal, Robert Pockfuss, Uli Soyka, Charly Haynes, Lucas Acuña, Marcos Baggiani, Takeo Takahashi, Dani Domínguez, David Mengual, Cristóbal Massis, Gonzalo Levin, Pintxo Villar, Natsuko Sugao, Werner Zangelere, Marceli Bayer, Ramiro Rosa, Martín Ibarburu, Christoph Mallinger, Olivier Jambois, Joao Vieira, Mariano Camarasa entre molts altres.

Ara us proposo escoltar el primer tall del disc, tema de Camilo anomenat..

1.- Last Minute          (C. Fernández)         6m30s

Doncs amb una intro de Miguel “Pintxo” Villar a saxo magnífica on ja hem pogut intuir els aspectes melòdics del tema, ens hem situat en un tema propi del líder i contrabaixista. Amb la participació de la resta de companys ens hi hem situat ja de manera total i ben aviat, després del “tema”, hem pogut gaudir amb el solo curtet del baterista Takeo i posterior magnífic solo del saxofonista.


(El tema 6, no és "If I Should Lose You", i sí és el "I'll Be Seeing You")

Els dos amics saxofonistes que hi participen són també dos puntals de l’escena barcelonina, tot i que ara mateix un d’ells, l’amic Gonzalo Levin s’estigui al seu país natal, Uruguai. Ell, en la seva quasi dècada entre nosaltres, es va acabar de formar en el Conservatori Superior del Liceu i participà en multitud de projectes tals com la David Mengual Free Spirits Big Band, la Big Band del Conservatori del Liceu, la que va crear l’amic i director de l’anterior, en Sergi Vergès l’anomenada JODER Big Band  i també va participar a les WTF del Jamboree. Allà el vaig veure moltes vegades i sempre em van agradar les seves “maneres” dolces de tocar l’instrument, sempre melòdicament en les seves improvisacions a la vegada que la seva personalitat, assenyada i discreta alhora.

Miguel “Pintxo” Villar és un dels grans saxos que tenim entre nosaltres i ja des de fa una colla d’anys. Ha compartit projectes amb el Gonzalo com el de la David Mengual Free Spirits Big Band, forma part del trio base que any darrera any obre les jams de 23 Robadors amb el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Se’l pot escoltar en diverses formacions, tal és la consideració que els seus amics li tenen. En un anterior programa on vam poder posar el projecte de Juan Pablo Balcázar anomenat “Irreversible”, també el vam poder escoltar. Pintxo forma part d’un magnífic projecte que ahir vam poder veure al Jamboree, amb David Mengual Slow Quartet & Carme Canela.
Doncs nosaltres acabem aquest projecte amb l’estàndard de Gordon Jenkins anomenat...

2.- Goodbye              (G. Jenkins)               4m51s

Un tema ja iniciat amb un swing ben marcat i potent amb el “walking” magnífic del contrabaixista alhora que amb el tempo ben marcat que permet al baterista deixar-se anar i fer i desfer. El saxo de Villar “vola” plàcidament per sobre l’estructura rítmica desenvolupant el solo després de la magnífica introducció melòdica del tema en un solo igualment melòdic. Després d’ell, el gran solo del líder a contrabaix ens el torna a situar entre els magnífics mestres d’aquest instrument que tenim tan a l’abast que a vegades no valorem prou. Camilo és doncs un gran contrabaixista i alhora un magnífic compositor. S’ha de dir que d’aquest tema en van fer una segona versió més llarga, la segona presa de so, però a un tempo més pausat i també magnífica. M’ha semblat aquesta versió, la idònia per acabar el seu projecte.

Seguim però.....ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”

I ara us proposo escoltat al gran saxofonista i amic, Cèsar Joaniquet i els seus amics en format trio anomenat...


“SONGBOOK”
Cèsar Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom

Editat per AstroPi Recordings
Enregistrat i mesclat per Cèsar Joaniquet el 5 d’octubre de 2014 a Arhus, Dinamarca.
Masteritzat per Ferran Conangla.
Produït per Cèsar Joaniquet, Brice Soniano, Kasper Tom,AstroPI

Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Brice Soniano, contrabaix
Kasper Tom, bateria

Aquest és un disc de versions, de magnífics estàndards on les balades hi són de manera preponderant. El saxo tenor del Cèsar es reconverteix en els anteriors i millors baladistes amb el so profund i càlid i aquell so arrastrat que tan ens agrada i que vam escoltar en els dos anteriors programes dedicats als Tenor Titans.
Aquest és un disc homenatge a les grans balades, car dels 9 temes que hi ha, 6 són estàndards tots amb sorprenents arranjaments i fins i tot un d’ells amb una revisió força allunyada de la concepció original i més propera a la del Jazz Contemporani. Escoltarem doncs dues mirades divergents, la més profunda de sonoritats relacionada amb aquestes balades, i l’altra mirada serà la relacionada amb la visió més free de la música composada pels tres membres de la formació, quasi a mode d’improvisacions en el concepte de lliure improvisació. M’imagino que entremig dels estàndards van voler posar-hi els aestàndards de la seva collita. Mirarem de satisfer totes les opcions començant per una de les balades, en el preciós tema de Sammy Fain i Irving Kahal l’anomenat...

7.- I’ll Be Seeing You           (S. F. & I. K.)             7m24s

Doncs ja m’explicareu si no és la millor manera de recordar la sonoritat dels saxos tenors dels dos programes anteriors amb aquest projecte de l’amic Cèsar Joaniquet i els seus amics danesos. Una magnífica balada interpretada amb tota la emoció sonora que aquest gran saxofonista és capaç de transmetre, i que és molta. També heu escoltat d’altres sons més, diguem-ne off de record, fent grinyolar el seu tenor, tot i situant-nos en un context més actual, més contemporani, com escoltarem aviat.

Us haig de dir que he pogut escoltar el profund so del saxo tenor de Cèsar Joaniquet algunes vegades en directe i una de les quals al JCLV formant part dels Tres Tenors ben acompanyat de Lluc Casares i Gianni Gagliardi i la resta de magnífics músics i amics Xavi Torres, Vic Moliner i Joan Terol en un magnífic concert de Nadal de fa un parell d’anys. Posteriorment, l’he pogut veure a Jamboree tot i acompanyant projectes diversos com els de l’Ivo Sans. Considero que és un altre dels músics de casa nostra que no està prou valorat. Cèsar desenvolupa la seva vida personal i professional a Dinamarca i a partir d’allà més amunt, al nord, o més avall, Holanda i demés països de l’entorn Europeu. Quan pot però, s’acosta a casa seva/nostra per acompanyar amics o presentar els seus projectes com va ser el darrer cas que ja us he comentat, al Jamboree presentant un projecte situat en el Jazz més contemporani i interpretat amb el so més free del soprano acompanyat dels seus amics Xavi Torres, Vic Moliner i Joan Terol.

I seguim amb una altra balada en el també preciós tema de Van Heusen i Johnny Burke anomenada..

1.- Polkadots & Moonbeams         (V. H. & J. B.)            6m02s

Aquesta és una de les més maques cançons reconvertida en estàndard des de ben aviat. Preciosa melodia i harmonia, amb un magnífic canvi en el pont, la B, que ens sorprèn sempre  quan l’escoltem, tal és la “gràcia” d’aquesta harmonia. El solo de Cèsar es manté controlat en el registre baix, tot i encarar-se alguna vegada en el més alt. La base rítmica acompanyant li dóna el suport adequat, amb un contrabaixista sobri i un baterista polit i delicat amb les escombretes.


Doncs sí que l’homenatge als estàndards hi és de manera completa sense oblidar la visió sonora més personal del saxofonista Joaniquet que a moments sembla que vulgui dir, sí, però goita com sona el meu tenor quan vull, una mica estripat. Els músics actuals ens volen mostrar de quines possibles maneres podem escoltar els instruments de vent la qual cosa podem comprovar cada dijous que anem a 23 Robadors a escoltar les Jazz Sessions de Free, i això darrer ho dic jo. Doncs de quina manera hem gaudit escoltant aquestes dues delícies seguides, embolcallats com estem del so profund a lo Ben Webster d’aquest jove i gran saxofonista, Cèsar Joaniquet.

I ja per acabar, crec oportú escoltar dos temes seguits, car ambdós estan situats en el jazz més contemporani. El primer és una versió moderna d’una de les balades del disc, composada per Guy Wood i Robert Melin l’anomenada...

2.- My One And Only Love              (G. W. & R. M.)         3m47s

I el darrer tema serà un dels tres que han composat ells, el trio AstroPi que em sembla així es fan dir Cèsar Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom

El tema doncs s’intitula la seva durada, o sigui..

6.- 1.42          (J. S. & T.)                 1m44s

Doncs ja veieu de quina manera ens han sorprès després de les dues primeres balades, magnífiques, on en alguna d’elles Cèsar ja ens havia avisat de quina manera pot fer sonar el seu tenor, quan vol. M’ha semblat oportú oferir-vos la seva versió més trencadora d’aquesta preciosa balada, la qual  us recomano escoltar per John Coltrane per exemple. De quina manera l’han transformat convertint-la en quelcom més i diferent, és impressionant. Qui la conegui haurà escoltat algunes frases de la melodia original, tot i que quasi al final i no gaires d’aquestes. La continuació amb el tema original crec que ens posiciona en la mateixa òrbita, és per això que m’ha semblat adequat la seva comunicació ininterrompuda.

Espero que us hagi agradat el projecte d’aquest magnífic trio, mixtura de record als clàssics i interpretació contemporània dels vells estàndards alhora que l’afegitó de tres composicions de quasi Free Jazz, de les quals heu pogut escoltar-ne una, el darrer tema, recordeu enllaçat amb el “My One And Only Love”, quasi irreconeixible.

I per seguir amb quasi la mateixa ona us proposo escoltar ara a Jason Rigby

Abans però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs com he dit, seguim amb un projecte similar a l’anterior i ho fem amb un disc editat per aquesta nostra editorial. Ara bé, com qui no avisa no és traïdor, amb aquest darrer projecte farem un salt als inicis del programa i ens aproparem a les “maneres contemporànies” de fer música de l’amic Cèsar Joaniquet i els seus amics danesos. O sigui que d’alguna manera tancarem el cercle iniciat amb aquest el nostre amic amb el projecte del gran saxofonista Jason Rigby. Som-hi doncs amb l’anomenat.


“ONE”
Jason Rigby: Detroit – Cleveland Trio

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 505
Enregistrat i mesclat per Aaron Nevezie al The Bunker Studio, Brooklyn, N.Y.
Masteritzat per Steve Fallone als Sterling Sound, N. Y.

Jason Rigby, saxo tenor i soprano
Cameron Brown, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria

Totes les cançons composades per Jason Rigby, excepte # 3 per Richard Rodgers i Lorenz Hart, # 4 per George Schuller, # 5 de Herbie Hancock, # 7 per George i Ira Gershwin.

Entre els estàndards n’hi ha algun que no ho és tant, o quasi gens, i aquest és el tema del teòric del Third Stream, Gunter Schuller, tema que el nostre trio desenvolupa de manera contemporània però que no escoltarem. 

Aquest és un projecte amb 8 temes, la meitat dels quals són composicions pròpies i l’altra meitat un homenatge a magnífics estàndards, alguns més coneguts que d’altres. De totes maneres el tractament que en fan dels estàndards ens recorda, ara ho escoltareu, el projecte primer de l’amic Cèsar Joaniquet i amics danesos, com he comentat abans.

Escoltem ja el tema de Herbie Hancock, el magnífic...

5.- Speak As A Child           (H. Hancock)             7m18s

Un tema aquest de Hancock que va editar el 1968, després d’haver passat pel segon quintet de Miles Davis amb qui un any abans havia enregistrat Nefertiti. La versió que ens fa Jason Rigby és impressionant per quasi irreconeixible el tema. El so del seu soprano ben bé ens situa en aquella ona d’avant-garde que sorgia per aquells anys. Un tema on podríem dir que ens trobem amb un solo permanent quasi des del principi, i com sol passar en aquests casos, només reconeixem una mica la melodia al final del tema.

Veiem què ens diu Troy Dostert des de All About Jazz....
Els primers dos projectes editats de Jason Rigby com a líder, “Translucent Space” (2006) i “Sage” (2009), van ser aclamats àmpliament tant per les composicions sofisticades de Rigby com per la seva veu com un talent emergent del saxo. En aquests àlbums, el primer amb un nonet i el segon amb un quintet, Rigby evocava el so de Miles a mitjans i finals dels anys 60 i la fusió primerenca, amb arranjaments disciplinats i complexos, però que van obrir la porta a l'avantguarda.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Escoltem la versió a saxo tenor solo del conegut estàndard dels germans Gershwin, l’anomenat...

7.- Embracable You             (G. & I. Gershwin)                 4m26s

Doncs aquesta crec què és la primera vegada que escolto aquest tema a saxo tenor solo. Una balada original que Jason s’encarrega de reconvertir com tot el que toca, a quelcom més i més original. A moments podríem dir que hem escoltat a cadascun dels seus referents tals com Coltrane, Rollins i demés, tot i tenir aquest jove mestre un so i llenguatge força personal. Magnífica demostració d’improvisació en un altre tema del qual n’hem reconegut petites frases ben bé al final.

En aquest “ONE: Detroit-Cleveland Trio”, tercer treball editat amb Fresh Sound New Talent, Rigby va en una altra direcció. Per alguna raó, però, ha demanat la col·laboració de dos dels qui el van acompanyar en l’anterior projecte “Sage” en la secció rítmica, i en aquest projecte només a trio, Cameron Brown i Gerald Cleaver. Un projecte on sembla que s’emfatitzi més la improvisació que les seves composicions.


A més, mentre en els anteriors treballs Rigby s’havia focalitzat exclusivament en el seu propi material, en aquest disc que estem escoltant aborda alguns estàndards, això sí, amb una visió molt personal. Temes de Rodgers and Hart's "You Are Too Beautiful"; George & Ira Gershwin's "Embraceable You," afegint-hi el magnífic tema de Herbie Hancock's "Speak Like a Child." És molt interessant però escoltar aquesta altra visió de la perspectiva musical de Rigby, la qual cosa fa que el treball tingui la coherència adequada i formi una entitat completa, i tot gràcies a la manera com sonen de diferents de l’original, els estàndards esmentats. Si a això li afegim les seves pròpies composicions, entendrem doncs aquest concepte d’obra completa.

Seguim amb més temes d’aquest magnífic saxofonista americà i ara amb el tema propi anomenat...

2.- Dorian Gray         (J. Rigby)                   6m28s

Mare meva quin tema més impressionant, de quina manera ha començat amb el contrabaixista tocant només tres notes, aquestes però, amb el ritme adequat i també marcat pel baterista. Cameron Brown a soles amb el baterista, ens ha deixat una sonoritat profunda i improvisació remarcable, després, alhora amb el líder i saxo tenor Rigby fent un riff persistent a mode d’acompanyant pel baterista. Un altre tema on la línia, la fina línia per a ell, que separa la melodia del tema i la improvisació, pràcticament no existeix.

En aquest disc hi ha un tema que no posarem que s’anomena “Dewey” i jo diria que aquest tema està dedicat a la figura de Dewey Redman, saxofonista en l’ona avant-garde, pare del Joshua Redman el qual podrem veure ben aviat al Jamboree acompanyant a la formació de Jordy Rossy, tot un luxe que no us podeu perdre el dimarts 23 de maig.

Jason Rigby ens mostra de quina manera personal en l’ona avant-garde interpreta els solos dels estàndards. El seu treball amb el soprano en el tema de Hancock és brutal, ple de “torrents de notes” en el seu immens solo sobrevolant la magnífica “bossa nova” implementada per la secció rítmica de Brown i Cleaver. És en aquest format de grup reduït al mínim, on Rigby és molt més impressionant i té l'oportunitat de convertir en realitat el que te en el seu interior. Això ens ha dit des del All About Jazz

Bé, doncs acabem el projecte encara amb més Free amb el tema composat per aquest gran dels saxos, Jason Rigby, en el tema anomenat

1.- Dive Bar               (J. Rigby)                   6m58s

En aquest tema, el baterista Gerald Cleaver, a qui hem vist ja algunes vegades a Jamboree ha volgut dir-nos que aquí també hi soc jo, fent-nos una intro a bateria solo, per deixar pas després a la incorporació de Jason en una altra demostració de poder, de potència improvisadora, de imaginació desbordada, ells dos, a bateria i saxo, com els nostres amics Gorka Benítez i David Xirgu. Un tema situat en l’entorn més de Jazz contemporani com en l’anterior darrer tema de Cèsar Joaniquet i companys.

Deixem al trio de Jason Rigby per continuar nosaltres amb la darrera proposta però....

Abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I acabem el programa amb un salt estilístic però no qualitatiu, amb un projecte que em va passar digitalment l’amic a les ones radiofòniques, autor dels Universos Paralelos i gran fotògraf del món del Jazz, Sergio Cabanillas. El projecte el forma un quartet anomenat...


“FEEFIFOFUM”
Feefifofum Quartet

Editat per Youkali music
Enregistrat per Domingo Patiño el 7 i 8 de gener de 2017 a GG Producciones, Madrid.

Jordi Ballarin, saxo tenor
Carlos Murillo, guitarra
Carlos Ibáñez, contrabaix
Miquel Asensio, bateria

Abans de tot dir-vos que “Fee Fi Fo Fum” és un tema que va composar Wayne Shorter, doncs això, queda dit.

Veiem què ens en diu l’amic Sergio Cabanillas....en una part del seu comentari, ell, que explica moltes coses del disc i que miraré de penjar en el blog. I comença amb aquesta frase...
Advertència: "Utilitzar amb moderació, aquest CD pot provocar addicció". Només arrencar el disc, la banda et sorprèn i t'atrapa amb un dels talls més impactants del treball: "El Vuelco". Sota l’aparença de hard bop, la composició del guitarrista Carlos Murillo es transforma fins tornar-se pràcticament progressiva, camaleònica i fascinant.
"Abrázame" t'envolta, a ritme de bossa, amb càlides harmonies del guitarra, qui signa la peça, mentre la veu del tenor es torna vellutada i xiuxiueja, pura delícia. Segueix la intrigant i fosca "Rectilini”, una de les obres més destacades del baterista Miquel Asensio, del seu treball Senda Nova, que s'impregna aquí de la personalitat del quartet i serveix com a marc a brillants diàlegs entre bateria, saxo i guitarra a la secció de sols. El vals "9-3-93" és una finestra oberta al món creatiu del contrabaixista Carlos Ibáñez. Allunyada dels convencionalismes i plena de girs harmònics imprevisibles, crea un llenç ideal perquè saxo i guitarra improvisin, apropant-se en ocasions al rhythm and blues i al gospel. Per als qui gaudeixin també del swing, el quartet el dispensa a dojo a "Mind The Gap", abans d'abordar "Progression", magnífica aportació del tenor Jordi Ballarín, que presenten mà a mà Ibáñez i Murillo, on la malenconiosa harmonia ens porta reminiscències de Brad Mehldau, una sensació que es reforça amb la interpretació del quartet, cada vegada més lliure, oberta i comunicativa segons avança la peça. Superat l'equador del disc ens espera "Muñecota", una combinació de melodia i ritme de les que es queden gravades en la memòria, abans d'una altra dosi de trepidant swing amb "Unstable Moments", una peça d'encuny propi que Ballarín construeix sobre la harmonia de "Stablemates" de Benny Golson. Carlos Ibáñez proporciona a continuació un recés de pau amb el discurs cantàbile de la seva vals "Esperando" abans que la banda atac "Falsa Expectativa", sons urbans amb la inconfusible signatura rítmica d'Asensio. Ja a la recta final sona "Lucas", un cant ple de tendresa que Carlos Murillo va dedicar al naixement del seu fill, posant el fi de festa el baterista amb "Bekirent".

Escoltaràs a John Scofield, Bill Frisell o Pat Martino amb Carlos Murillo, i un cop de mà amb la seva excel·lent rítmica. Carlos Ibáñez, a l'ombra de Ron Carter o Charlie Haden, aporta solidesa, classe, poesia, i el seu pols musculós. Jordi Ballarín fa de la sobrietat virtut amb un so a l'altura de Ben Webster, Dexter Gordon o Chris Potter. Miquel Asensio pinta infinits matisos i controla les dinàmiques com si de Jack DeJohnette o Tony Williams es tractés. Llegiràs que FeeFiFoFum va sorgir de la trobada entre Carlos Ibáñez i Carlos Murillo, però el resultat final que escoltaràs sorgeix de la confluència de quatre grans intèrprets i compositors que conceben la música com una sola ment enfocada a la melodia, en una recerca constant de la bellesa, que toquen com una entitat orgànica viva i canviant gràcies a la seva constant interacció. És des d'aquesta cohesió que s’aconsegueix el magnífic equilibri que caracteritza aquest disc: refrescant modernitat i risc, sense renunciar a les arrels; melodies que s'apoderen del teu cap, sense censurar la complexitat i la riquesa. Per cert, què fas llegint això, quan hi ha tant bo que escoltar?  http://www.universos-paralelos.com

Endinsem-nos ja en el primer tall del disc amb reminiscències Hard-boppers, en una composició de Carlos Murillo, anomenada...

1.- El vuelco              (C. Murillo)                 4m32s

Un tema aquest farcit de canvis rítmics, en alguns casos ternaris sobretot en els inicis on la melodia del saxo tenor es veu acompanyada pels acords nítids de la guitarra del compositor. El més impactant és el que dóna peu al solo del saxofonista, abans que aquest el desenvolupi ja amb un ritme més marcat. Una molt bona composició on l’aspecte rítmic és la clau i on la part harmònica segueix una progressió bàsica ascendent de tres acords. Recordeu que la senzillesa no vol dir simplicitat, i que aquest és un projecte divers n hi ha cabuda per a tot.

I segons els de la Sala Clamores..

Feefifofum Quartet neix de les reunions entre el contrabaixista Carlos Ibáñez i el guitarrista Carlos Murillo en què l'objectiu era intercanviar impressions musicals i tocar tant estàndards com composicions originals, conformant d'aquesta manera poc a poc una visió musical unitària, barreja de les dues perspectives, i desenvolupant un estil propi. Quan el projecte va començar a agafar forma, es va unir a aquest projecte el bateria valencià Miquel Asensio i poc després el saxofonista català Jordi Ballarín, aportant aquests últims les seves idees, el seu estil, i també les seves cançons originals.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim amb un altre tema amb una mica més de trempera, amb el tema de Miquel Asensio amb l’anomenat...

3.- Rectilini                (M. Asensio)             7m28s

Feefifofum Quartet té al jazz i la improvisació com a fil conductor, amb ritmes ternaris i influències groovy en algun dels seus temes. La dinàmica del quartet passa per crear interaccions entre cada un dels músics en les melodies principals i per descomptat a l'hora de la improvisació, sense oblidar els oients menys conreats en aquest tipus d'estils. Per això, el discurs musical pretén ser elaborat i alhora senzill (que no simple) per a l'oïda.


Doncs amb aquesta informació ben entesa, acabem de comprendre millor el que estem escoltant. Els temes es mouen en diversos continents musicals estilístics, on les improvisacions ens situen de ben ple en el món del Jazz, i de quina manera ho acabem d’escoltar en el solo del català Ballarín al saxo tenor, magnífic. I amb tot això, la secció rítmica, potent i precisa, amb el baix marcant la progressió escalar descendent en alguns casos i en d’altres assenyalant clarament les notes guia, amb el bateria valencià desenvolupant la forma rítmica bàsica alhora que omplint l’espai amb d’altres atributs propis, i ells dos donant el suport adequat al guitarrista, el qual circula pels camins del jazz-rock i fins i tot amb espurnes bluesy magnífiques. Al final, les úniques notes guia del contrabaix de Carlos Ibáñez inciten amb el bateria, al retorn dels inicis per encarar el final tots plegats.

Escoltem ja el següent tema d’aquesta formació força ben conjuminada amb tot de composicions pròpies, i ara amb un tema del guitarrista Murillo, farcit de swing amb l’anomenat..

5.- Mind The Gap                 (C. Murillo)                 6m03s

Doncs aquest m’ha semblat el tema potser més jazzístic del projecte d’aquest magnífic quartet. De fet, és una molt bona composició de Murillo amb una progressió d’acords que ens és familiar i on els solistes han tingut espais per a la improvisació. Igualment, si el tema en les A, m’ha semblat preciós, més m’ha agradat el pont, on la melodia del saxo tenor la trobo magnífica, amb aquesta pujada a mitjos tons. Ell mateix ha encetat la tanda de solos i l’he trobat impressionant. Un solo melòdic i farcit de bon gust i on l’excursió al registre alt te reminiscències dels grans mestres, per so i fraseig. Magnífic el Jordi Ballarín crec que en el seu millor tema. El swing és permanent, entre el walking del contrabaixista Ibáñez i el charles del baterista Asenio. Un magnífic solo del guitarrista, en la seva ona, amb les seves bones maneres les quals ens han acompanyat en els temes anteriors, dóna pas a la melodia principal del tema amb el pont inclòs i així arribar al final en el tema més Jazzy del projecte.

I nosaltres acabem aquest programa i projecte de 12 magnífics temes, amb profusió de balades de les quals només n’hem posat una, car, encarem ja més de la meitat del programa i us haig de mantenir desperts. Un disc que us recomano i que mireu la manera d’aconseguir-lo entrant a la web del Sergio Cabanillas, la dels seu programa de ràdio universosparalelos.com.

El darrer tema que us proposo és "Unstable Moments", una peça d'encuny propi que Ballarín construeix sobre la harmonia de "Stablemates" de Benny Golson. Som-hi doncs per acomiadar-nos d’ells amb un altre tema també Jazzy i farcit de swing.

8.- Unstable Moments         (J. Ballarín)                3m38s

Doncs ves per on que ens hem tornat a trobar amb un altre tema encabit en el més potent swing i on els canvis rítmics segueixen la melodia, sobretot en els inicis. Un tema força entremaliat, i bon construït. La primera part, amb el tema, canviant de ritmes i entretallat, deixa pas a swing permanent en el solo del solista i compositor, que ves per on, quan més me l’escolto més m’agrada. Un so barreja de Henderson i Gordon si se’m permet, l’identifica clarament. Entremig del tema hem tingut un espai per a gaudi del baterista valencià Asensio per situar-nos en la melodia principal del tema i encarar el final, magnífic per aquest projecte d’aquest quartet anomenat com el tema de Shorter, FeeFiFoFum. Gràcies Sergio Cabanillas per fer-me’ls conèixer.

Doncs ja vegeu de quina manera més maca hem acabat, a tot swing i de tot i més. De fet, sempre que puc intento finalitzar el programa a tot tren, car a aquestes hores si us poso una baladeta segur que us adormiríeu.

Doncs espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, on hem repassat quatre treballs, on hem donat veu al projecte de l’amic Camilo Fernández, en alguns dels temes situat en el Jazz Modern si exceptuem la manera “tradicional” d’enfocar els estàndards, situat el so en aquests en el West Coast del trio sense piano. Després amb el del trio AstroPi, Cèsar Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom i el del Jason Rigby, Cameron Brown i Gerald Cleaver, els quals comparteixen una manera més contemporània d’entendre el Jazz, mentre que per acabar i gràcies a Sergio Cabanillas heu pogut escoltar el projecte del FeeFiFoFum Quartet amb tota una demostració de bon gust i molt bones interpretacions de tot un seguit de temes propis a cavall entre diversos estils però amb el Jazz dominant per tot arreu sobretot a les improvisacions.

Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo mateix, Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat pels colzes, presentat, realitzat i seleccionat les músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |