Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui fem un programa especial dedicat a Fresh Sound New Talent amb tres projectes d’aquesta editorial
emmarcats en el jazz més actual i d’autor d’aquesta editorial. Els nous talents
que Jordi Pujol Baulenas troba per
aquests móns de 10, amb músics joves amb projectes molt personals i que tot i
ser de diferents indrets sembla que es troben tots a l’àrea de Nova York desenvolupant-se, compartint
experiències amb amics i creant els seus projectes. Per això tindrem avui a Eden Bareket Trio i el seu “Choice”; Rubén Carlés i el seu “Water Lily” i
finalment “Francesco Ciniglio Trio” i
el seu “Wood”, tots tres treballs de Fresh
Sound New Talent.
I tot i fer un programa Fresh
Sound New Talent us convidaré igualment a visitar els webs de les altres
editorials i així....
dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li
al Josep Roig el seu suport i des
d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte del jove saxo baríton Eden Bareket i el seu..
“CHOICE”
Eden Bareket Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 500
Enregistrat, mesclat i
masteritzat el 26 de jun de 2015 per Luis Bacque a Bacque.
Produït per Eden Bareket
Productor executiu Jordi Pujol
Eden Bareket, saxo baríton
Or Bareket, contrabaix
Felix Lecaros, bateria
Tots els temes són de Eden
Bareket excepte el “Don’t Give up” de Peter
Gabriel i arranjat per l’Eden
Bareket.
Comencem a escoltar la música d’aquest gran saxo baríton amb el tema que
intitula el projecte....
3.- Choice (E.
Bareket) 6m45s
Doncs ja vegeu quina magnífica sonoritat tindrem avui, al menys aquesta
primera estona amb aquest jove saxofonista argentino-israelià. Un trio com
aquest em recorda el de Miró, Castillo i
Casares, formació idèntica també amb música pròpia que vaig poder escoltar
al Jamboree i que ara ja deuen tenir
el seu treball editat o quasi a punt. Un tema aquest magnífic i profund de
sonoritat i de composició. Contrabaix i bateria el recolzen abastament
deixant-lo però tirar milles i ells al seu costat.
Tot i ser un nouvingut a l'escena de Nova York, aquest saxofonista
baríton israelià nascut a l’Argentina, Eden
Bareket s’ha guanyat ràpidament l’estima dels col·legues com a sideman. De
fet, els projectes de col·laboració de Bareket mostren una ratxa eclèctica que
va des del projecte modern-clàssic de la Eyal
Vilner Big-Band, a aventurar-se amb el Ari
Hoenig Nonet, i fins i tot al Jazz Etíop de groove inspirat de l’Anbessa Orquestra. Com que la seva
estrella ha seguit creixent, Bareket també ha teixit aquests brins musicals
dispars en el seu propi projecte a trio, amb el baixista Or Bareket i el baterista Félix
Lecaros. Aquesta instrumentació minimalista i sobretot sense pretensions
s'utilitza en benefici del grup, car el trio dóna a conèixer un conjunt de temes de remarcable valentia i estirant
les seves posicions en un territori molt obert.
Guia d'Hot House Jazz
Seguim amb un altre tema intrigant que sembla que d’això va l’assumpte,
amb el tema....
7.- Camel (E.
Bareket) 4m33s
Doncs aquest és també un tema profund i amb una melodia que pot recordar
alguna música folklòrica del seu país d’origen. Els dos sons que s’aproximen
aquí són els del contrabaix i el del baríton, aconseguint una atmosfera
determinada per la profunditat dels seus sons. El baterista acompanya
delicadament amb les escombretes fent de suport rítmic conjuntament amb el
baixista, aquest amb doble feina, rítmica i melòdica. En Bareket se’ns mostra com un dominador d’aquest instrument tan
complex per la tècnica que s’ha d’emprar a la vegada que mestre en les
composicions per aquest saxo. El Groove, ja ho heu notat hi és present sense
remissió. M’agrada el “pont”, o aquest canvi harmònic i melòdic escoltat un
parell de vegades i que dóna un color preciós al tema, ja de per sí preciós.
"Cadascuna de les nou peces de “Choice”, del saxofonista baríton
Edèn Bareket són una festa per a l'intèrpret i també per l'oient. Aquest músic
escriu enun estil que és alhora accessible i fort, clarament estructurat i ple
de fantasia. Les seves vuit composicions realitzades aquí - la novena és de
Peter Gabriel – sens dubte es convertiran en el seu profund grunyit del seu
saxofon baríton.
I nosaltres seguim amb un altre impressionant tema anomenat...
4.- Unfinished Business (E. Bareket) 5m13s
Contrabaix i saxo baríton tornen a ser la parella perfecte, ben
recolzats com en els anteriors temes per baterista. Jo diria que aquests dos,
l’Eden i l’Or són germans, els Bareket. I aquí el contrabaixista se’ns mostra
com un altre monstre del seu instrument,
primer tocant tots dos junts i després amb el magnífic solo que ha interpretat,
i quina frase fan tots dos junts tot just abans que el líder desenvolupi el seu
solo, aquest fet d’una manera magistral i amb una inventiva increïble alhora
que tècnica abassegadora. No m’estranya que estigui tan sol·licitat com a saxo
baríton a l’àrea de Nova York. Ja ho
sabeu, de contrabaixistes i saxos barítons tothom en busca. Aquest tema te una
melodia o motiu principal curta però molt reeixida i ben composada rítmicament
parlant tot i que la major part del temps estan improvisant, tots tres. Quins
paios.
Clarament, Bareket té una habilitat poc comuna per emmotllar obres de
contingut vital expressiu. També és expert en les pràctiques estilístiques del
saxo baríton, en inventives en termes de desplaçament rítmic i girs inusuals de
les frases. La música per al seu baríton, així com pel bram del contrabaix i
bateria oscil·la entre balades i melodies lànguides senyorials que sonen a
melodies de ball cadencioses. Bareket també pot ser aventurer amb vols
cromàtics, dissonàncies intrigants i suspensions harmòniques que deixen l'oïda
penjada en viatges fascinants.
Seguim, que encara posarem dos temes més i ara ho farem amb el tall
cinquè, l’anomenat...
5.- Arguing with myself (E. Bareket) 3m34s
Un títol força suggerent, “Discutint amb mi mateix”, d’un tema força
potent, no sigui que us penséssiu que la “cosa” no canviava. Aquí tots tres
desafien tots els elements rítmics i melòdics, i s’enlairen vers un
inimaginable destí, tal és la complexitat del tema. Un trio que ara no deixa
destacar cap dels tres i sí que comparteixen tots els ets i uts d’aquesta
intricada discussió. El solo del líder és
absolutament brutal mentre que el bateria treu totes les seves “ungles”
i el contrabaixista segueix a moments algun tros de melodia o riff del líder,
fent d’aquest tema una obra mestre interpretativa alhora que compositiva.
L'escriptura d'Eden Bareket, sobretot pel seu propi instrument, desafia
la seva pròpia destresa i control, i sens dubte fa el mateix per als seus
companys, el baixista Or Bareket i també el bateria Félix Lecaros. Però els
músics estan al comandament allà on la música viatja. La seva interpretació és
l'essència del refinament, amb cada frase i equilibri considerats acuradament.
Or Bareket aplica una subtil elegància a la feina de tocar el contrabaix i
Félix Lecaros està en forma i és sensible a la bateria. El seu treball
d'ancoratge de melodies i harmonies el porta a terme amb restringida autoritat.
"Choice" fa honor al seu títol en la forma en què les imatges
temàtiques evolucionen al llarg de la partitura. Obres com 'Camel' i 'Diphthong'
revelen partitures vibrants la vivacitat rítmica i desdoblaments temàtics de
les quals estan relacionades en un sentit atmosfèric de la sonoritat.
I nosaltres acabem ja aquest projecte amb el primer tall del disc,
l’entremaliat anomenat....
1.- Jenga (E.
Bareket) 3m42s
I de quina manera més bèstia arrenca el líder aquest tema. Després però
ens tornem a trobar amb una melodia moderna en un tema d’una complexitat i
elaboració importants. Mestria del líder en la seva intervenció solista, mentre
els seus companys, baterista i contrabaixista amplien els horitzons musicals i
rítmics amb les seves interpretacions. Tema que es va desenvolupant arribant a
cotes de clímax melòdic i rítmic importants, acabant però de cop. Magnífic tema
i projecte. Ja ho sabeu, de cap a la botiga Blue Sounds.
La música per a saxo baríton generalment requereix els serveis d'un
artista que pot dominar a les formidables i bèsties tècniques i aportar colorit
a una multiplicitat d'estats d'ànim i textures. Eden Bareket és justament aquest
músic. El seu rendiment és trencadís i articulat, ric en matisos i contrasts i
atent a la panòplia de gestos significatius. És precisament aquesta capacitat, que fa Bareket el més adequat per a
l'instrument. Afegir a aquest fet que també és un compositor de notable
inventiva i magnetisme. Per al saxofonista baríton, no hi ha res millor que
això ".
Això va dir, i ja fa una estona que ho comento, Raul Da Gamma, l’1 d’agost
de 2016 al seu web http://jazzdagama.com
Deixem doncs aquest magnífic projecte però abans.....
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb un altre projecte d’aquesta editorial de casa
nostra, car el programa d’avui li ho dediquem, i seguim amb...
“WATER LILY”
Rubén Carlés
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 501
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Caco Refojo el 25 de novembre de 2015 als PKO Studios, Boadilla
del Monte, Madrid.
Els temes 6, 7 i 8 els va
enregistrar M.Y. Aditya Srinivasan el 27 de juny de 2016 als Scoring Stage
Berklee Studios a València.
Produït per Rubén Carlés
Productor executiu Jordi Pujol
Rubén Carlés, contrabaix
Maikel Vistel, saxo tenor
Albert Sanz, piano
Borja Barrueta, bateria
Ganavya Doraiswamy, veu
Román Filiú, saxo alto
Javier Vercher, saxo tenor
Iago Fernàndez, bateria
Tots els temes compostos i arranjats per Rubén Charles, excepte #3 escrit per Hoagy Carmichael i Johnny Mercer
Doncs nosaltres començarem el projecte d’aquest magnífic i desconegut
contrabaixista madrileny, Rubén Carlés
amb el preciós tema on hi intervenen tots sis en el tema que intitula el
projecte, el preciós...
8.- Water Lily (R.
Carlés) 4m27s
Doncs amb aquesta petita meravella hem començat el projecte d’aquest
contrabaixista madrileny. Aquest és un tema amb dos saxos tenors, un saxo alto,
veu i trio base rítmic. Maikel Vistel
és un altre dels insignes cubans que viu a la capital espanyola, mentre que Javier Vercher, un altre insigne saxo
tenor s’està com el contrabaixista, i el pianista Sanz a València. Amb el
piano d’aquest mestre han començat aquesta preciosa cançó per continuar els
saxos introduint-nos en aquesta atmosfera càlida i amorosa i amb espurnes
sonores de la veu de la cantant Ganavya,
ella, la mateixa que va col·laborar en el disc de Jordi Bonell, “Coral Pulse”.
I com a presentació us voldria comentar el que diu Jorge Pardo a l’interior del llibret...
“Les matemàtiques i la geometria que hi trobem a la música, definides
per ones de so, cicles per segon i per la resta de les lleis naturals, no poden
arribar a l’ànima sense l’alè directe de l’artista que les ha concebut. En
aquest cas, el nostre amic Rubén Carlés
i els seus companys afegeixen a aquesta geometria el pols i el saber fer
necessitat per fer pujar “Water Lily” als vostres sentits i fer pujar la vostre
temperatura. Això és art. Tot el que queda és que el gaudiu. Bon profit!” Jorge
Pardo.
Seguim amb un altre preciós tema d’aquest delicat projecte, i ho farem
amb el tema a trio amb Albert, Rubén i
Borja, el magnífic estàndard de Carmichael/Mercer
...
3.- Skylark (Carmichael/Mercer) 7m04s
I quina manera de presentar aquest estàndard tantes vegades interpretat.
La melodia ja amb el contrabaixista i líder deixant pas a la continuació, al
pont pel magnífic pianista valencià, el qual acaba el tema i inicia la seva
aportació solista al tema d’una de les parelles de compositors més prolífica
del cançoner americà, Carmichael/Mercer.
Una digitació precisa i també percudida alhora que imaginativa creació. Solo
del líder ben trenat i melòdic per després tornar-hi el mestre valencià amb una
roda o turn around, jo diria. Tros de tema, també ben delicat.
El baixista Rubén Charles és
un home de Jazz de cor pur, que tant interpreta avant-garde com el de la vella
escola i que va néixer a Madrid el
1989. És en aquesta ciutat on va començar a enamorar-se de la música. Venint
d'una família molt musical, Rubén va ser fortament influenciat pel seu pare, un
músic i arranjador i a l'edat de tretze anys va començar a estudiar els
clàssics, escoltant amb atenció als baixistes de jazz com Ray Brown, Charles Mingus o
Paul Chambers.
Quan tenia 13 anys, va començar l’estudi formal del baix acústic. El
2006, Rubén va entrar a Musikene on
va estudiar durant dos anys. Allí va tenir l'oportunitat d'estudiar amb mestres
com Jordi Rossy i Guillermo Klein, també es va trobar
amb diferents músics de tot Espanya amb els quals va fer concerts per tota la
Península Ibèrica i França. El 2007 ell i el seu grup van ser seleccionats per
l'INJUVE com el primer grup de jazz jove de l'any a Espanya. El seu grup, Mr. Chacho va guanyar el concurs
nacional de jazz de Fuenlabrada (Madrid) i també van ser finalistes en el
Concurs Internacional de Jazz de Getxo. Rubén ha tocat en molts festivals
diferents i clubs de països com França, Espanya, Holanda, Itàlia, EUA,
Portugal, Alemanya i Equador.
I nosaltres seguim amb un altre magnífic tema a quartet de Albert, Maikel, Rubén, Borja i la veu
de Ganavya Doraiswamy en el tema
anomenat..
2.- La Marcha del niño (R. Carlés) 5m01s
Tornem a tenir la magnífica veu de Ganavya
ara amb formació quintet comptada ella. La melodia principal tocada per saxo
tenor i piano, ens introdueix en el tema i la improvisació magistral i moderna
d’aquest mestre cubá Maikel Vistel germà
del trompetista Jorge. Un tema
vibrant que ja ens calia per anar bellugant-nos amb una brutal demostració del
potencial cubà pel que fa a músics de qualsevol instrument. Després un riff
repetitiu serveix per anar acabant el tema després d’alguns compassos. Un tema
molt ben trenat.
El 2008 Rubén es va traslladar a Nova
York, on va romandre durant 9 mesos. Allí va tenir l'oportunitat d'estudiar
amb mentors com Matt Penman, Vicente
Archer, Reggie Workman o Matt Brewer. També va tenir l'oportunitat de tocar
en clubs com Smalls, Lincoln Center, Sant Nick’s Pub i Fat Cat entre molts
d'altres a la ciutat.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I més temes magnífics ara amb el....
4.- Urbino (R.
Carlés) 5m55s
Aquest ha estat un tema amb la formació de quartet de Maikel, Albert, Rubén i Borja, en una
altra demostració de diversitat i modernitat del saxofonista cubà establert a Madrid, el qual ha començat el tema jo
diria que amb una mena de introducció improvisada, car, hem pogut reconèixer la
possible melodia després de la seva intervenció inicial. El solo del pianista
ens situa en un groove magnífic on escoltem al bateria fent i desfent amb total
mestria. De nou escoltem la melodia a càrrec del saxofonista tenor, amb una
clara referència a les diferents parts del tema i els seus canvis harmònics. El
seu solo torna a situar-nos en la més clara modernitat, la d’aquest músic que
va venir amb el seu germà i Luís Guerra
a tocar a la Nova Jazz Cava i Club de
Jazz Sant Cugat un cap setmana i organitzat per qui us parla.
Va ser un any després, quan Rubén va rebre una beca completa per
estudiar al Berklee College of Music a
Boston. A Boston, Rubén va tenir l'oportunitat d'estudiar amb mestres com John Patitucci, Hal Crook o Terry Line
Carrington. Després de graduar-se amb un Major en Performance, guanya la
Beca Conexus per estudiar un Màster en el Berklee de València, on resideix en
l'actualitat. Rubén he registrar recentment la seva obra original en el seu
primer àlbum com a líder anomenat "Water Lily o Lliri d'aigua", que
és aquest disc que esteu escoltant.
I acabem aquest projecte amb el tema més viu anomenat...
6.- Igbó (R.
Carlés) 4m35s
Doncs si l’anterior era modern aquest s’albira força contemporani, i
sinó ja heu vist com ha començat, en un tema on només hi tenim a Román Filiú, saxo alto; Rubén Carlés,
contrabaix i Iago Fernández, bateria. Els dos saxos doncs, deuen ser els
mateixos doblats. I com canvia el ritme quan intervé el contrabaix amb aquesta
seqüència de notes seguint les notes claus dels acords. I com brilla amb total
claredat aquest saxofonista del qual ja li hem posat algun disc en aquest
programa, també de FSNT. Un magnífic
tema per acabar aquest projecte modern alhora que delicat amb unes primeres
balades increïbles i aquest final també força tranquil.
Rubén ha viatjat i actuat amb bandes com: The Jason Palmer band, Perico Sambeat Quintet, Albert Sanz Trio, Román
Filiú Quartet, Javier Vercher Quartet/Trio, Phil Grenadier Band, Iago Fernández
Quartet, Xan Campos Trio, Rotem Sivan Trio, Jorge Vistel Trio o amb el Luis
Guerra Trio, entre d'altres.
I deixem aquest magnífic projecte del Rubén Carlés, contrabaixista, compositor i docent de la Berklee School de València, músic jove
però de llarga trajectòria i molt ben considerat per tot arreu, i aquí
nosaltres sense veure’l. En fi, a veure a qui se l’hi acut portar alguns dels
músics que posem en aquest programa.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Acabem el programa d’avui amb un altre projecte magnífic,
El del baterista italià Francesco
Ciniglio i el seu Trio, un disc anomenat...
“WOOD”
Francesco Ciniglio Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 496
Enregistrat per Todd Carder el
17 de març de 2015 als Bunker Studios, Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Darlington als Bass Hit Recording.
Produït per Francesco Ciniglio
Productor executiu Jordi Pujol
Francesco Ciniglio, bateria
Aaron Parks, piano
Joe Sanders, contrabaix
“Aquí teniu un àlbum
senzill...”, I ens diu Francesco...
M’estic en un parc públic, assegut en un banc, observant alguns arbres
ben drets davant meu. Jo sempre m’he quedat fascinat per la qualitat de les
fustes, honestes i reals; sempre ajudant la humanitat des dels principis dels
temps com a mitjà de transport, utilitzades per construir cases, per fer foc i
per a la calefacció, fustes resistents a l’aigua que floten en la seva
superfície, i per suposat com a caixes acústiques. La música és una vibració.
La fusta és una vibració. Per tant he volgut retre un tribut a aquesta preciosa
“cosa” tocant, i utilitzant-ho com a idea fundacional de tots els temes de
l’àlbum, també amb una barreja de temes meus i compartits amb els meus companys
conjuntament amb alguns preciosos estàndards.
I nosaltres comencem ja amb la música d’aquest baterista italià, música
pròpia en alguns casos, dels companys i també d’estàndards en d’altres. I ho
farem amb una més que delicada cançó infantil seguida del següent tema, aquest
el qual intitula el disc...
1.- Childhood Toy (F. Ciniglio) 2m02s
11.- Put away that toy, Kid (F. Ciniglio) 2m00s
8.- New Super Mario (A. S. & F. C.) 1m57s
Doncs ja vegeu quina altra meravella que hem escoltat, primer amb la
“Joguina de la infantesa” i el darrer “Deixa aquesta joguina nen”, darrer tema del disc. Ja vegeu de quina
manera ha volgut començar i acabar el seu projecte. Però nosaltres hem volgut
afegir un altre tema curt també dedicat als jocs en el darrer tema dedicat al
“Super Mario”.
Nascut a Nàpols (Itàlia) el 5 de març de 1989, Francesco Ciniglio va
començar a tocar la bateria als 6 anys sota la tutela del Mestre Sergio Di Natale.
En la seva adolescència, mentre estudiava bateria, també va aprenedre llengües
estrangeres a l'escola secundària i va viatjar per tot Europa i Àfrica del Sud
com a traductor i intèrpret per a la seva escola. El 2010 es va traslladar a
Nova York amb un visat d'estudiant, com a estudiant a la universitat de la
ciutat de Nova York - Departament de Jazz (CCNY). Allí va tenir l'oportunitat
d'estudiar amb John Patitucci, Fred
Hersch, Mike Holober, Dan Carrillo i Scott
Reeves, així com prendre classes particulars amb Gregory Hutchinson.
Continuem amb el projecte d’aquest gran baterista que vam poder veure a 23 Robadors amb Fèlix Rossy, Iscle Datzira, Peru Peñafiel i un altre gran i jove
vibrafonista, aquest i el baterista, convidats per a la ocasió. Seguim amb el
tema que intitula el disc, el meravellós...
2.- Wood (F.
Ciniglio) 6m22s
I després d’una intro delicada a base de piano, i ben farcit de sons
sorgits de timbals i platerets, i amb el suport profund del contrabaix també en
el seu solo, ens hem anat animant mica a mica, car el baterista sembla que en
tingui moltes ganes. I ja amb el pianista seguint l’harmonia d’aquest preciós
tema i desenvolupant un magnífic solo i ja amb un groove barrejat amb moments
de més calma, però ja he vist quin final més apoteòsic el del baterista italià.
Avui gaudim de nou amb un programa que alterna el ritme no massa viu amb les
cançons i melodies dolçament interpretades, i temes amb finals com aquest, bé,
abans del final.
Al gener de 2015, 1 any després de graduar-se a la universitat el 2014,
Francesco es va traslladar a Roma i el març de l'any 2015 va gravar el seu
primer EP amb Aaron Parks al piano i Joe Sanders contrabaix. L'àlbum, va sortir
el març de 2016 per Fresh Sound New
Talent, va ser gravat en els estudis Bunker, Brooklyn (Nova York) i està fet de composicions originals de
Francesco, juntament amb els estàndards de jazz i les improvisacions lliures.
És aquest disc que esteu escoltant.
Seguim nosaltres amb un altre tema d’aquest mestre dels tambors i la
composició, ara amb un tema anomenat...
10.- Ina (F.
Ciniglio) 5m33s
Un altre tema començat delicadament però que ben al mig s’enlaira
rítmicament parlant tot i que no amb massa potència, així anem avui de marxa,
temperada però amb molt agradable música en un altre programa temàtic i
diferent. No us avorrireu pas, no. El Groove hi apareix de nou, i ja en ple
solo del contrabaixista Sanders hi
estem immersos. Després intervé el swing en el solo del jove Sparks en una altra demostració de
mestria dels tres joves músics. Les aigües tornen al seu cau del riu i tot
torna a ser com abans. En blanc i negre.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Des que va començar a treballar com a músic professional a l'edat de 18
anys, ha compartit escenari amb alguns dels principals músics de jazz actius a
tot el món avui dia. Al març l'any 2015 realitza una gira pel nord d'Europa amb
Aarón Parks, "Little Big",
amb Charles Altura, guitarra i Anders
Christensen, baix elèctric; a continuació, el 15 de maig l'any 2015 va
tocar amb Joe Sanders’ Infinity Band
al Duc Des Lombards Jazz Club de París,
amb Logan Richardson, saxo alt i Laurent
Coq, piano.
Seguim ara amb un tema viu ja quasi des dels inicis en el tema de Wayne Shorter anomenat..
4.- Edda (W.
Shorter) 4m47s
Els nostres herois han volgut honorar al gran Shorter en aquesta magnífica interpretació, la d’un tema
interpretat per Lee Morgan en el
disc “The Rumproller” del 1965 amb Joe
Henderson al saxo tenor. Un disc aquest de Morgan increïble com molts dels seus i amb un Henderson magnífic. El nostre trio ha fet una versió no tant
punyent i si més aviat temperada tot i que el tempo és força similar. El fet de
no haver-hi vents la fa més delicada, això és així. El swing apareix en el solo
del pianista i les escombretes no paren així com tampoc el contrabaixista que
està també immens. Ben aviat, tot i agafant les baquetes sembla que el tema
revisqui de nou, a moments sí, i cap el final hi tornen amb la melodia i ritme
viu que per anar acabant està molt bé.
El 5 de novembre de l'any 2015 va tocar amb el Shay Maestro Trio, amb Jorge Roeder, baix, al Festival de Jazz i
Blues a Dhaka, Bangla Desh. Altres
col·laboracions que val la pena esmentar són: Dayna Stephens, Joel Frahm, Donny McCaslin, Scott Colley, Sheila Jordan, John Ellis, Peter
Slavov, Mark Sherman, Vincent Gardner,
Wayne Tucker, Melissa Aldana, Jure Pukl, Dida Pelled, Alex Claffy, Alan Hampton, Harish Raghavan, Ari Roland, Mike Karn, Cyrille Aimee, Stefano Di Battista, Rosario Giuliani, Alessandro Presti, Alessandro Lanzoni,
Gabriele Evangelista i Daniele Tittarelli per esmentar alguns. Ara
Francesco és un músic de gira amb seu a Roma. És una bateria de jazz
independent, punt de referència per a artistes en gira mundial.
I nosaltres doncs acabarem amb el tema de Bud Powell anomenat...
6.- Dance of the infidels (B. Powell) 7m57s
Doncs després de la intro del pianista ens hem situat a tope de swing
amb el walking del contrabaixista i posterior solo de Parks. Un swing marcat pel walking de Sanders i després pel “Ride” del baterista en ple èxtasi
interpretatiu de tots tres. I de quina manera ens hem enlairat amb aquesta
interpretació del crac Aaron Parks
al piano. Moment de calma per deixar al contrabaixista fer la seva aportació a
aquest tema del geni Bud Powell un dels reis del BOP. El swing però no ha desaparegut de cap de les maneres i tocant
i cantant el solo, aquest mestre de les quatre cordes s’ha lluït del tot. Però
també el líder a la bateria s’ha pogut lluir en aquests “vuits” jo diria car no
em sembla que passin només quatre compassos i sí vuit. Encaren el final del
tema de Bud Powellamb la melodia i
així acaben també a tope de swing.
I així hem acabat el nostre programa d’avui, amb molt de swing en un
programa variat de ritmes i divers de músiques havent-lo començat amb el
projecte del saxo baríton Eden Bareket
Trio “Choice”, per després seguir amb el del contrabaixista Rubén Carlés “Water Lily” i acabar amb
el del baterista italià Francesco
Ciniglio anomenat “Wood”, en un programa dedicat a Fresh Sound New Talent.
Doncs ara sí, espero que us hagi agradat la proposta d’avui, en un
programa temàtic tot i la diversitat musical, un programa encabit en una
atmosfera que no ens ha deixat, la de la modernitat, la de la música dels joves
músics actuals del nostre entorn immediat i més llunyà.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat
tot i volent-vos informar, presentat, realitzat i seleccionat la música que heu
escoltat. Fins la setmana vinent, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
