Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Aquesta setmana tindreu la oportunitat d’escoltar tres projectes diferents, els dos primers amb músics de casa nostra i el darrer amb els de l’àrea de Nova York. Les editorials però, sí que són les tres de casa nostra. Començarem amb el projecte de Xavier Dotras Trio i el seu “Paintings”, editat per Gravity Music. Després seguirem amb el disc de Fresh Sound New Talent anomenat “December” de Klemens Marktl Sextet i acabarem amb el disc del Pablo G. Morano Quartet i el seu “Pablo’s dilema” editat per PSM Music.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Abans de començar deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim el concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que va sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur serà força diferent de les anteriors.

Comencem doncs el programa amb el primer projecte de la nit, el del gran pianista de Canet de Mar...que ves per on ahir va ser el seu aniversari, o sigui que des d’aquí de nou per molts anys Xavier. I comencem el seu projecte dedicat als pintors....

 

 “PAINTINGS”
Xavier Dotras Trio

Editat per Gravity Music             
Enregistrat per Joan Barranca el 29, 30, 31 de juliol, l’11 d’agost i el 5 de setembre de 2014 als Gravity Music de Vilassar de Dalt.
Producció musical de Xavier Dotras, César Martínez i Joan Barranca.

Xavier Dotras, piano
Toni Pujol, contrabaix
César Martínez, bateria

I la col·laboracions de luxe en alguns temes i que us comentaré quan els posem.
Totes les composicions són de Xavier Dotras.

Comencem ja amb el primer tema, l’únic que no està dedicat a cap pintor, em sembla, i amb la col·laboració ni més ni menys de la gran Carme Canela a la veu, mentre que al saxo tenor tenim a David Montero en el tema amb lletra de Josep Mª Parxacs l’anomenat...

2.- Losa 2.1               (X. Dotras)                5m02s

Doncs amb aquesta preciosa cançó hem començat el projecte del Xavier Dotras. Una música delicada en una cançó, una balada esplèndidament cantada per la Carme Canela i amb el magnífic so i solo del tenor de David Montero. Xavier  ens mostra aquí el seu vesant més melòdic, en un tema romàntic on la veu càlida de la nostra cantant ens enlaire amunt ben amunt.

Nascut a Canet de Mar (Alt Maresme) comença els seus estudis musicals de petit influenciat per l’ambient musical de casa seva. Estudia primer amb el seu pare, Jaume Dotras, fins que ingressa com a alumne oficial al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on pren contacte amb professors com Carme Undebarrena, Xavier Boliart i Carles Guinovart entre d’altres. Allí obté el Títol Superior. Estudia també enginyeria, però, tot i obtenir el títol, no exerceix mai aquesta professió. Paral·lelament als seus estudis de música clàssica i des de molt jove inicia l’aprenentatge en música moderna de forma autodidacta i també basat en l’experiència de tocar en petites orquestres de ball. Més endavant rep classes de jazz de Lluís Escuadra, Joan Monné, Lluís Vergés i Javier Juanco.

Seguim ara amb el tema primer tall del disc, aquest sí dedicat a Henry Matisse anomenat....

1.- La Danse (Prelude 9)    (X. Dotras)     8m13s

En aquest tema és on ens trobem el Dotras més autèntic, on la seva inqüestionable mestria el fa recavar en el fons del classicisme per retrobar-se amb el Jazz. Aquest és el seu darrer treball, i per tant no hem pogut posar els anteriors, la qual cosa aniré fent durant aquesta temporada. El món clàssic és el seu referent per encabir-lo dins el jazz actual i les seves improvisacions, on s’hi poden trobar referències dels pianistes romàntics com Chopin. Els seus dos amics que l’acompanyen en aquesta travessia,Toni Pujol i César Martínez,  són el seu suport rítmic, amb el César com ens ho ha mostrat el contrabaixista Pujol.

L’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona) ha validat el seu currículum amb el Títol Superior de Jazz. Ha tocat amb moltes formacions d’aquest gènere coincidint dalt de l’escenari amb músics com Gorka Benítez, Alfons Carrascosa, Javier Juanco, Rai Ferrer, Jo Krause, Joan Abril, Michael Weiss, Juan Carlos Narzekian, Jorge Sarraute, Carme Canela, Neil Geoffrey, etc. Actualment toca en diverses agrupacions de jazz però promociona especialment el seu propi trio que completen Toni Pujol al contrabaix i César Martínez a la bateria. Precisament amb aquesta formació ha enregistrat els CDs “Retrospectives” (2004), “Nit” (2006) “Vincent” (2009) , “Preludes” (2011), “La Maison Jaune” (2013) i “Paintings” (2015).


Seguim ara amb el tercer tall del disc, dedicat a Wassily Kandinsky anomenat...

3.- Improvisation       (X. Dotras)                5m29s

Doncs aquest és un tema amb diversitat rítmica evident, canvis que ens situen en nous estats anímics i tot gràcies al savoir faire del mestre Dotras i els seus dos amics i grans músics. Un tema on la mestria del pianista la tornem a copsar de manera fefaent, no endebades aquest és un mestre en l’art de la delicadesa improvisada, de la improvisació ben delicada. No és però un tema senzill ans al contrari força entremaliat i ben desenvolupat per tots tres.

Xavier Dotras també dedica el seu temps a la pedagogia musical, impartint classes de música a centres de secundària i a escoles de música. És també director de l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar, ex-teclista del mític grup de pop-rock en català “N’gai-n’gai” i pianista del grup de gospel The Gospel Viu Choir!, formacions amb les quals ha enregistrat diversos treballs. Xavier Dotras ha actuat a les sales i auditoris més importants de Catalunya (Jamboree, Sala Bikini, Jazz Cava de Vic, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Auditori del Forum, Auditori de Tarragona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Nova Jazz Cava de Terrassa.

Fora del primer tema, magnífic i delicat, aquest és un disc vibrant on tot i que alguns temes comencen així com molt suaument, s’estructuren rítmicament i així es desenvolupen com és aquest, dedicat a Pablo Picasoo, l’anomenat...

5.- La Vida                (X. Dotras)                5m56s

L’inici amb el contrabaix del Toni Pujol, dóna peu a la intro a piano solo del líder que ben aviat ens indica el camí rítmic en un tema que esdevé altre cop vibrant, en un concepte aquest darrer, força controlat el qual en cap moment se’ls en va de les mans. Un projecte on l’estètica dominant romàntica la veiem en cadascun dels temes i les seves evolucions. El món clàssic a l’abast del món actual mitjançant les mans mestres d’aquest gran pianista.

També ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya, Auditori Enric Granados de Lleida etc, i a nombrosos festivals de Jazz de Catalunya , de la península i a l’extranger. Destaquen també les actuacions fetes al “Jazz Club Soho” de Londres, al “Bath Music Festival”, actuació retransmesa en directe per la BBC (programaLine-up), al Museu Van Gogh d’Amsterdam, al Festival l’EuroFest (Bucarest,Rumania), al festival MIDEM de Cannes (França), al Old Town Festival de Varsovia, al Festival de Jazz de Roma, al Club B-flat i al Hauss am Waldsee de Berlín i al Festival Museumsuperfest de Frankfurt.

I acabem el projecte del Xavier Dotras Trio  amb el darrer tall del disc on hi participen l’Arrigo Tomasi, acordió; Marçal Xirau, guitarra elèctrica i Pere Xirau, percussions en el tema dedicat a Vincent Van Gogh anomenat...

10.- Auvers (La Pluie, l’Église, Champ aux Corbeaux…le Voyage)    6m53s

I en aquest el darrer tema, aquest trio s’ha vist acompanyat de la calidesa del so de l’acordió del l’Arrigo, i la dels dos germans Xirau, en Marçal a la  guitarra i en Pere a les percussions, en una altra joia musical amb unes harmonies precioses i millors interpretacions. Doncs amb aquesta petita meravella ho deixem estar i fins aquí el projecte del Xavier Dotras Trio tot i recordant-vos que dels 10 temes del CD només n’he escoltat la meitat, o sigui que us encoratjo a aconseguir-lo i dir-vos que el podeu aconseguir via digital per l’itunes i físicament per Amazon.es.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I seguim ara amb el projecte del gran baterista austríac i el seu projecte anomenat..


“DECEMBER”
Klemens Marktl Sextet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 489
Enregistrat per David Stoller a l'estudi de gravació Samurai Hotel, Astoria, Nova York, el 8 d'abril, l'any 2015
Barreja i masterització: Mike Marciano al Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Produït per Klemens Marktl
Producció executiva: Jordi Pujol

Seamus Blake (tenor i saxo soprano)
John Ellis (tenor i saxo soprano, clarinet baix)
Aaron Goldberg (piano)
Joe Locke (vibracions)
Harish Raghavan (baix)
Klemens Marktl (bateria).

Totes les cançons compostes i arranjades per Klemens Marktl

Comencem doncs amb el primer tema i primer tall del disc en el tema dedicat a Elvin Jones anomenat...

1.- Elveen      (K. Marktl)                  8m54s

Doncs ja vegeu que hem fet un salt al buit estilísticament parlant, i amb això vull dir que hem passat del jazz amb espurnes de romanticisme pianístic a un de concepció més agosarada. Aquesta serà la música que escoltareu una bona estona, amb unes composicions força singulars i millor interpretades. No endebades tenim a l’abast un sextet de magnífics instrumentistes. La combinació sonora dels vents, amb saxo tenor i soprano, és, acústicament perfecta amb el saxo tenor de Seamus Blake pel canal esquerra i el del soprano de John Ellis pel canal dret. Ells dos uns mestres en un tema força reeixit amb canvis rítmics i llargs chorus de progressions amb dos acords on els vents s’han lluït abastament. La secció rítmica, potent i precisa aixopluga tema. En el pont, és en Locke al vibràfon qui enlluerna per després d’ell situar-nos en un trencadís rítmic, tema a dos vents i solo del gran pianista israelià Aaron Goldberg...i els vents inicials per acabar-lo.

No sé si hi ha algú que s’estimi el jazz més que Klemens Marktl. Ell se submergeix en la música d'una manera alegre, i els resultats són evidents en aquest nou enregistrament. Té les seves arrels en la tradició, però no es deixa vincular per aquesta, i ha reunit un grup de mestres afins i amb les prospectives adeuades per executar les seves belles composicions.
Joe Locke

Seguim ara amb el tema anomenat...

5.- Nina’s Dream      (K. Marktl)                  5m55s

Amb un inici rítmic preciós del clarinet baix de John Ellis ens trobem amb un tema on el ritme és clau i així ens ho mostren, ara amb el Seamus Blake al canal esquerra amb el saxo soprano en un magnífic solo d’aquest gran músic, amic de molts dels músics de casa nostra com en Jordi Rossy, Marc Miralta i tant altres. Joe Locke desenvolupa un solo amb arpegis diversos i demés per finalment deixar pas a la melodia i final amb el clarinet baix.

“El bateria austríac Klemens Marktl ha reunit un elenc de pesos pesats de Nova York per a aquest grup ben equilibrat de 10 originals. L'escriptura potent dels temes et posa a disposició d’una sèrie d'estats d'ànim, i hi ha prou substància per als solistes per enfonsar-hi les seves dents. Fermament dins del corrent modern acústic, hi ha prou adorns originals per a mantenir l'interès. 'Elveen' és un homenatge modal a Elvin Jones, mentre que 'Prosit Neujahr' és un blues alterat en up  tempo i personalitzades creacions i vibracions ardents de Joe Locke. Per contra 'Traffic' és un tema càlid,  lent de ritme i joc canviant que captura les frustracions i l'alleujament d'estar atrapat en el trànsit.

I nosaltres continuem ara amb el tema anomenat....

6.- Three Times        (K. Marktl)                  6m54s

Un tema a dos tenors seguint la melodia principal del tema, aquest també inicialment retallat, per esdevenir després amb el solo de John Locke amb un swing delicat i posteriorment amb el del Seamus Blake amb un de tempo doblat, i així s’hi ha embrancat tots dos a base de pregunta-resposta en una guerra de saxos, (ai, si totes les guerres fossin així). El swing va apareixent doblat de tempo o normal en un magnífic tema dedicat al gaudi dels dos vents. El piano de Goldberg apareix primer suaument, amb canvis rítmics i walkings del contrabaixista. Tota una amalgama de canvis rítmics en un tema esclatant per arribar ja calmats al final amb la melodia dels dos tenors. Magnífica concepció del baterista que al final desenvolupa el seu trosset de solo.


I encara que Marktl no s'aparta de les pràctiques establertes, no es queda enrere en la bateria. Ell trencadís marca parades, canvis i voltes, manté els solos a un mínim i s’enganxa amb el contrabaix de Raghavan quan és el moment per estirar-se. El millor de tot, els solistes destacats que tots hi posen lo millor d’ells. Blake i Ellis són diferents veus amb un ampli enfocament comú i que realment es desencadenen entre si. El ‘Nina’s Dream’ comença amb el solo del clarinet baix i es construeix un clímax amb Blake al saxo soprano; 'Three Times' és un torneig de doble tenor,  i Joe Locke i Aaron Goldberg s’hi comprometen igualment".

Mike Hobart (maig de 2016)
-JazzWise

I ja anem acabant aquest projecte però encara no....i ara podreu escoltar el preciós tema anomenat...

7.- Bright Sparks      (K. Marktl)                  4m54s

Un altre tema on sorprèn la concepció rítmica, iniciat pel líder i el vibrafonista, on els dos vents fan també el motiu principal del tema, a la A i també al pont, la B que tenim aviat. El piano, contrabaix i bateria marquen la pauta i ha estat en John Ellis al soprano qui ha desenvolupat un magnífic solo pel canal dret per després fer-ho el pianista israelià. Al final, de nou es troben els dos vents, tenor i soprano, Blake i Ellis, per tornar amb els motius principals de l’inici i així acabar el tema.

I ara sí que acabem aquest magnífic projecte del qual ens hem deixat encara força temes tants com cinc i que per tant us recordo que el podeu adquirir a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26...acabem doncs amb el magnífic tema on els canvis rítmics tornen a aparèixer, en l’anomenat...

9.- “V”             (K. Marktl)                  6m01s

I amb la melodia interpretada pel saxo tenor en canal central i solo desenvolupat pel mateix tenor i els canvis rítmics adequats i típics podríem dir d’aquest projecte, el projecte d’un baterista, i com es nota en la concepció dels temes. Hi ha un permanent degoteig rítmic amb canvis, tempo doblat, breaks diversos, la qual cosa ens indica una clara intenció feta palesa en els propis arranjaments. Després del solo del pianista, ens tornem a trobar als inicis amb el motiu principal del tema interpretat pel tenor a més a més d’arribar a una mena d’èxtasi final, ideal per acabar aquest projecte.

...i el missatge és...què si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el projecte del saxofonista Pablo Garcia Morano anomenat...


 “PABLO’S DILEMA”
Pablo G. Morano Quartet

Editat per PSM Music       psm-31326-cd
Enregistrat per Lluís Soler (Sofa Recordings) el 23 i 28 de juny de 2013 a “The Cove Studios” de Lloret de Mar.
Producció musical de Luís González, César Martínez, Toni Pujol, Pol Maresma i Pablo Garcia Morano.

Pablo García Morano, saxo alto
Luís González, piano
Toni Pyjol, contrabaix
César Martínez, bateria

Totes les composicions són de Pablo G. Morano excepte “Solar” que és de Miles Davis...en el primer enregistrament d’aquest com a líder en format quartet.

Comencem i ja ho farem amb un bon tempo en un projecte neo-bop on el so del saxo alto i les seves intervencions solistes ens situen també en un context de jazz modern, més melòdic que l’anterior i farcit de swing. Fem-ho amb el segon tall del disc anomenat...

2.- 50...y me llevo seis         (P. G. Morano)          5m23s

L'enregistrament realitzat en directe als estudis Cove, consta d'un estàndard i set temes originals compostos al llarg d'una dècada i representen una mostra de la varietat d'estils dins el llenguatge del jazz. El so de conjunt transmet la frescor i l'espontaneïtat del directe, on el diàleg musical entre els components de la banda prima per sobre d'altres consideracions. En aquest tema original, els hem pogut escoltar i ha estat el líder qui ha desenvolupat el tema sencer amb l’estructura típica AABA de 32 compassos per després iniciar el solo el pianista Luís González habitual ell a les sessions de Jazz del Sunset de Girona. El swing ha estat ben marcat pel “ride” del César  i el walking del Toni, ambdós músics i amics que han participat en el projecte d’en Xavier Dotras. El solo del líder esdevé farcit de motius melòdics ben desenvolupats a la vegada que arpegis diversos. Al final de nou el tema i acabar-lo amb un chorus sencer.

I nosaltres seguim amb aquest projecte tan farcit de swing ara amb el tema anomenat...
  
3.- La diez     (P. G. Morano)          6m07s

Iniciat ràpidament pel líder i companys, melodia principal en el tema complet amb una estructura igual a l’anterior i essent de nou el pianista qui desenvolupa primer el seu solo. I què bo què és aquest trio base d’amics que es coneixen i comparteixen aquest i d’altres projectes que podreu escoltar aquesta temporada. Luís González se’ns ha descobert com a un molt bon pianista habitual de l’escena gironina. El líder, igualment, el descobrim avui en el seu primer projecte i se’ns mostra tal qual és, amb un domini absolut del saxo tenor i l’estètica més bopper amb el swing adequat. Un espai curtet per a gaudi del baterista i ja per encarar la recta final del tema que acabarà de la mateixa manera que ha començat. Una altra de les característiques destacables del CD són els arranjaments, tots ells originals i senzills encara que molt efectius, que confereixen a l'enregistrament un so treballat i compacte. També el fet que s’ha enregistrat en directe a l’estudi, la qual cosa vol dir que no van fer cap presa alternativa i que tot va ser a la primera, com si fos un concert en directe.


I nosaltres ens animem una mica més i ara ho fem amb un altre tema original que dóna títol al disc, l’anomenat..

6.- Pablo’s Dilema   (P. G. Morano)          4m43

Aquí Pablo ens ha mostrat el seu vesant més modern en la concepció i melodia d’aquest magnífic tema, curtet, que aviat dóna pas al solo del pianista González el qual ens deixa anar algun “riff” d’algun altre tema, entremig del seu impecable solo. L’entitat pròpia que te el trio de Jazz, establerta per Bill Evans allà pels 60s. El líder desenvolupa el seu solo amb elegància i modernitat i amb tot el swing al darrera gràcies a la combinació potent del trio d’amics i grans músics González, Pujol i Martínez. Pregunta resposta del piano i saxo alto donen pas a un curtet solo del contrabaixista i ja per arribar al final del tema.

Pablo García Morano va començar a estudiar jazz a Barcelona amb vint-i-u anys amb músics destacats de l'escena barcelonina com Xavier Figuerola, Alfons Carrascosa i David Bixler. L'any 97 es va traslladar a Boston per continuar els seus estudis amb Jerry Bergonzi i posteriorment a Nova York. També va estudiar en escoles com el Taller de Músics i Avinyó Espai Musical on va cursar diverses assignatures: combo, harmonia, etc ... L'any 2000 va gravar el seu primer CD, Full House com a component del grup del mateix nom i sota el segell del Taller de Músics de Barcelona. L'enregistrament ha estat editat per PSM music, petita productora que aposta per músiques de diferents estils i artistes tant novells com consagrats.

I acabem el projecte i programa amb el tema de Miles Davis el conegut

4.- Solar         (M. Davis)                  3m44s

I amb aquest tema tan conegut i tocat a les jam sessions de tot arreu acomiadem el projecte i programa 264, que ja comencen a ser molts programes. Estareu d’acord amb mi que aquest projecte és força engrescador, dinàmic i vital, alhora que interpretat de manera magistral per tots quatre. Ara només us falta aconseguir aquest disc entrant al web de psmmusic o al pablogmoreno.com i allà segur que el podreu adquirir i així ajudar a que la música, el Jazz, no se’ns mori fora de les nostre mans.

Espero que hàgiu gaudit del programa d’avui, primer amb el delicat treball de Xavier Dotras anomenat “Paintings” dedicat als seus pintors favorits. Després ens hem endinsat en la modernitat del baterista austríac Klemens Marktl anomenat “December” i hem acabat amb el neo-bop de Pablo G. Morano en el seu “Pablo’s Dilemma”.

Abans d’acomiadar-me deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim el concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que va sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur serà força diferent de les anteriors.

Ara sí, Miquel Tuset i Mallol jo mateix que us he acompanyat tota l’estona i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |