Doncs ja tinc la caràtula del Programa 209, un esdeveniment dedicat a Fresh Sound New Talent amb gent com Sam Harris, Ben Van Gelder, Roman Filiu, Martin Nevin, Ross Gallaguer, Graig Weinrib, Loren Stillman, Nate Radley, Gary Versace, Ted Poor, Max Johnson, Kirk Knuffke, Ziv Ravitz, Phil Grenadier, Will Slater i Karen Kocharyan...això serà dimecres i dijous a les 22h i fins les....a Ràdio Sant Vicenç i per online a:

https://enacast.com/iframe_directe/3/?theme=standard


 
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.

Pel programa d’avui ens tornem a trobar amb l’editorial de casa nostra Fresh Sound New Talent i quatre magnífiques novetats, amb músics com Phil Grenadier, Loren Stillman, Max Johnson i Sam Harris.

Doncs recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem el programa i endinsem-nos en el món espiritual d’aquest gran músic, Sam Harris i el seu projecte anomenat....


“INTERLUDES”
Sam Harris

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 435
Enregistrat per Chris Allen el 17 de juny de 2013 al Sear Sound Studios, N.Y.C.
Produït per Sam Harris
Productor executiu Jordi Pujol

Sam Harris, piano i sintetitzador
Ben Van Gelder, saxo alto, clarinet baix
Roman Filiu, saxo alto i flauta
Martin Nevin, contrabaix (menys 7,8,12)
Ross Gallaguer, contrabaix la resta de temes
Craig Weinrib, bateria

Totes les composicions són de Sam Harris..

Escoltem ja el primer tema d’aquest disc anomenat...

1.- Prelude: Drone               (S. H.)             4m28s

Aquesta és la música delicada que ens acompanyarà aquests primers minuts. Com sempre amb la intenció d’anar incrementant el ritme i anar assolint noves sensacions. Sons íntims que ens permeten conèixer aquest gran músic. Un motiu recurrent que es va repetint de manera dolça i que ens ha enganxat escoltant-lo i amb ell hem acabat....però seguirem amb el següent tema d’aquest músic que ha format part de la banda del gran Ambrose Akinmusire..
El tema és...

4.- Calls                     (S. H.)             2m47s

Doncs fixeu-vos quina melodia més preciosa amb aires orientals, a l’inici i en el seu motiu recurrent. A partir de fer la introducció del tema basat amb aquest motiu principal i variacions, Sam enceta el seu preciós i percudiu solo, escoltant de nou el motiu interpretat pels vents, uns vents que no prenen en cap moment el protagonisme tot i col·laborant amb els seus “colors” sonors...


Anem ara amb un tema amb sintetitzador anomenat...

8.- Manul at Sea       (S. H.)             3m47s

Un tema aquest força estrany si ens atenyem a la sonoritat global i tema peculiar per la barreja que fa del sintetitzador a base d’acords amb llarga sonoritat que li permet incloure notes soltes al piano..un tema inquietant amb els vents afegint-se als sons que sense cap alteració van seguint cap el final....

Vegem qui és aquest pianista tant delicat...
Nascut i criat a Dallas, Texas, la vida de Sam Harris en la música va començar quan els seus peus tot just podien arribar als pedals del piano. Després d'haver estat inscrit en classes de piano primerenques, es va destacar en la seva formació clàssica, sota la guia de la seua mestre Janet Jones. Mentre assistia a la Booker T. Washington High School for the Arts, va descobrir el jazz i va començar a estudiar el piano amb la llegenda local Bill Lohr. E 2004 es va traslladar a Nova York per estudiar a l'Escola de Música de Manhattan, on va obtenir dos mestratges de llicenciatura i  estudiant en privat amb Jason Moran, Garry Dial, i John Riley. Des de llavors ha tocat amb regularitat en les bandes liderades per músics com Ambrose Akinmusire, Ben Van Gelder, Logan Richardson, i Gretchen Parlato. Ha aparegut en sales i festivals a les Amèriques, Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia.

Acabem el projecte amb el tema anomenat....

10.- Chthonos           (S. H.)             4m12s

Un tema iniciat amb un swing marcat per escombretes i que ràpidament s’omple ara sí de les sonoritats dels vents, per deixar pas ja a la impro del líder, i pel, darrera una màquina rítmica força delicada a base de contrabaix i bateria, mentre Sam desenvolupa el seu solo en base a l’estructura de la composició. Un tema amb un bon groove, un tema que camina força bé i on hem pogut escoltar el saxo alto del Ben Van Gelder. Tema que al final acaba delicadament, aquest és el tarannà d’aquest projecte.

Seguim ara amb el projecte del Loren Stillman anomenat.....

 
“GOING PUBLIC”
Loren Stillman + Bad Touch

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 434
Enregistrat directa  a la cinta magnètica el 10 i 11 de setembre de 2012 pr Ryan Ferreira als The Seaside Lounge Recording Studios, Brooklyn, N.Y.
Produït per Loren Stillman
Productor executiu Jordi Pujol

Loren Stillman, saxo alto
Nate Radley, guitarra i steel pedal
Gary Versage, Hammond B3
Ted Poor, bateria

Però qui és en Loren Stillman? Doncs anem a veure alguns comentaris que ens fan....
"Loren Stillman és un dels millors saxofonistes altos de Nova York, i s'ha guanyat aquesta distinció ben abans d'arribar als 30 anys"
-David Adler, Jazz Times Magazine

"Un escriptor i un estilista que ha trobat una escletxa en l'espectre del jazz"
-jazz Revisió Regne Unit

"La màgia, i no és solament la tècnica, tot i que Stillman, òbviament, pot tocar qualsevol cosa que la seva ment sent. Ell és aquest intèrpret especial, un que és totalment free ".
-Budd Kopman, AllAboutJazz

Doncs escoltem ja el primer tema d’aquest projecte tot i endinsant-nos en la seva sonoritat, i serà un tema també amb caràcter rítmic i per això aquest tema està composat pel Ted Poor, bateria de la formació, un tema anomenat....

1.- The Preachers Ophelia             (T. P.)             5m29s

Doncs estem imbuïts de sonoritat delicada, ja ho vegeu. Una melodia que t’embolcalla i mentre Ted, bateria, va desenvolupant el tema, amb una intervenció a la bateria impressionant. Mentre Nate fa el seu delicat solo, ben farcit d’elements electrònics, Ted continua imparable. En Gary deixa anar unes espurnes del Hammond B3, que sempre hi és pel que fa als greus, i després ja és Loren Stillman qui deixa anar el seu magnífic so del saxo alto, tot i arribant al final del tema.

"Stillman escriu música que és complicada, però gens forçada i mancada de pretensions, així, tan important, i té un so distintiu en el seu instrument - ple però sec, amb només la més mínima insinuació de vibrato - i ens mostra moderació i consideració en els seus solos. Quan una cançó s'obre rítmicament, com passa sovint aquí, ell estableix una agenda de possibilitats  sense tancar les opcions alternatives. És una espècie de vigilant improvisador, rigorós sobre tot, incloent amb el desconegut ".
-Nate Chinen, New York Times

Seguim ara amb un tema de Nate Radley, un pèl més viu anomenat....

3.- New Three           (N. R.)             8m27s

Aquest ha estat un tema sorprenent per la pròpia composició i per les variacions rítmiques incorporades on després de la introducció del motiu i melodia principal del tema es produeix una mena de break sonor i rítmic que ràpidament s’omple per la magnífica sonoritat de la guitarra d’en Nate i el seu solo. És llavors quan Loren al saxo alto s’immisceix de ple en l’estructura del tema tot i desenvolupant el seu increïble solo. Després el tema segueix fins la intervenció de Ted a la bateria mentre els companys l’acaronaven amb els seus sons. Realment un tema complex i molt ben trenat.

"Bad Touch és un grup de joves davant la vergonya habitual de les riqueses dels músics consagrats. Amb un peu a la música del jazz americà dels 60s per l'estil i temperament: sons suaus, forts; ritmes ràpids, lents, a tempo, fora de tempo, Free, composada, desordenada, dispersa, balancejant i no."
-Ben Ratliff, New York Times

 
I acabem aquest projecte, tot i deixar-nos encara 5 magnífics temes més, amb un altre d’aquests increïbles temes amb una composició del líder de la formació Loren Stillman, anomenada...

5.- GNU          (L.S.)              6m01s

Un tema amb unes inicials que em recorden el programari lliure, ves a saber si te alguna relació amb el tema d’en Loren. Un ritme entretallat ha iniciat el tema amb les elucubracions melòdiques de saxo i guitarra, per després convertir-se el ritme en constant mentre Nate ha desenvolupat el seu solo. Un swing marcat pels baixos del Hammond i bateria de Ted, Hammond B3 d’en Gary Versace, mentre Loren ha desenvolupat el seu solo. I quina sonoritat més moderna que estem escoltant, la del líder però també la de tota la formació. Aquest Programa 209 és ben bé una mostra del Jazz més actual, el que encara segueix uns paràmetres que ens uneixen als anteriors. No endebades ja sabeu que hi ha quelcom de encara més contemporani, i no per l’època i sí per l’estil de Jazz, tot i que deu ni do aquest. Un magnífic tema que acaba amb el motiu principal del tema, un motiu força evolucionat.

I deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Doncs continuem amb el Programa d’avui amb el darrer projecte del contrabaixista Max Johnson anomenat...


“THE INVISIBLE TRIO”
Max Johnson

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 438
Enregistrat per Michael Brody el 29 de maig de 2013 als Acoustic Recording.
Produït per Max Johnson
Productor executiu Jordi Pujol

Kirk Knuffke, fiscorn
Max Johnson, contrabaix
Ziv Ravitz, bateria

Totes les composicions són de Max Johnson

Doncs comencem a escoltar les músiques d’aquest projecte i ho farem amb el segon tema del disc anomenat...

2.- Bizza         (M. J.)             7m55s

Doncs ja vegeu que seguim en aquesta ona de Jazz actual amb sonoritats i ritmes diversos i tots emmarcats per la pròpia creativitat, molt sovint allunyada de les músiques més assequibles. Un gran tema amb un gran cornetista, en Kirk Knuffke amb referència evident d’un Kenny Wheeler. Aquest ha estat un tema amb un motiu principal iniciat pel Kirk al fiscorn i deixant pas al solo del contrabaixista i líder de la formació, mentre en Ziv Ravitz a la bateria li dóna un perfecte suport. Després és en Kirk qui ens enlluerna amb el seu so i solo. Un magnífic tema per començar amb aquest projecte del Max Johnson.

Seguim doncs ara amb un tema anomenat...

4.- Don Wrinkles       (M. J.)             4m58s

Aquest tema, iniciat per un magnífic solo del bateria Ziv Ravitz per després en Kirk iniciar el motiu principal del tema i tot seguit el seu solo magnífic solo. Un tema impressionant on contrabaix i bateria excel·leixen igualment per sota la interpretació estel·lar del cornetista Kirk. Un solo posterior del líder Johnson al contrabaix ens permet veure el gran nivell d’aquest músic i compositor.


Max Johnson és un baixista, compositor i director d'orquestra amb seu a la ciutat de Nova York. Va créixer a Hoboken, Nova Jersey. Johnson es va assabentar de la música a una edat primerenca gràcies al seu pare, Glenn Johnson, el baterista / compositor de la banda Leisure Class. Als 13 anys, Max va començar amb el baix elèctric, i després de tocar amb bandes locals a Montclair, Nova Jersey, es va unir a l'Escola de Rock el 2004, on va tenir l'oportunitat increïble de fer una gira internacional i tocar amb Jon Anderson, John Wetton, The Butthole Surfers, Adrian Belew, Vernon Reid, Andrew WK, Ronnie Spector, Jeff "Skunk" Baxter i una llarga llista d'altres músics. Johnson després va assistir a la New School for Jazz i Música Contemporània el 2008, on va estudiar el contrabaix amb mestres com Henry Grimes, Mark Helias, Reggie Workman, Cameron Brown & Marji Danilow; i composició amb Jane Ira Bloom, Tim Berne & Bill Kirchner. Mentre estudiava allà, va començar a actuar professionalment a la ciutat de Nova York, on va fer-se un nom com a baixista i director d'orquestra en el món de la música improvisada, i un ésser el primer baixista a l'escena del bluegrass.

Acabem amb un magnífic tema a tempo bopper amb l’anomenat...

6.- Moving Vehicle   (M. J.)             4m01s

Doncs ja vegeu quin tros de tema per acabar aquest increïble projecte. Un Kirk excels, un trio excels on la compenetració de tots tres arriba a cotes altíssimes en un tema carregat d’història del Jazz Contemporani. Al bell mig del tema, un gran solo del Ziv a la bateria ens encara el final del tema amb el motiu principal.

Doncs deixem aquest projecte i ens endinsarem en el projecte final del trompetista Phil Grenadier i el seu projecte...


“SHIMMER”
Phil Grenadier

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 437
Enregistrat per Peter Kontrimas el 18 de maig de 2012 als PBS Studios.
Produït per Phil Grenadier
Productor executiu Jordi Pujol

Phil Grenadier, trompeta
Will Slater, contrabaix
Karen Kocharyan, bateria

Aquest és un altre projecte súper modern amb l’afegitó de ser-ho interpretant tot un farcit d’estàndards. Uns estàndards revisitats sota una nova perspectiva, la del líder i mestre del metall més daurat, Phil Grenadier...

Doncs ens situarem en el seu món, amb temes força llargs, amb el tema composat pel G. De Paul & D. Raye, el conegut, tots seran coneguts, ja ho escoltareu; som-hi doncs amb els 10 minuts del....

1.- You don’t know what love is      (G de P. & D. R.)                  10m02s

Doncs ja heu pogut escoltar quina magnífica obra han interpretat aquest trio liderat pel Phil Grenadier, (germà del Larry?). Primer amb el líder desenvolupant el tema per després endinsar-se en la improvisació magnífica que ens ha fet aquest gran i modern trompetista. Bo i acabada la seva intervenció, en Will Slater ha fet la seva amb el contrabaix i amb una magnífica improvisació. Després d’ell el magnífic solo del bateria Karen i després tots ells encarant el final del conegut tema que tan bé han revisitat.
Vegem qui és aquest trompetista:
Phil Grenadier: Al llarg d'una carrera que s'estén per gairebé tres dècades, el trompetista Phil Grenadier ha sorgit com un dels intèrprets més imaginatius i innovadors del jazz. Els seus dos àlbums com a líder, Sweet Transients de 2000 i Playful Intentions de 2003, li han aconseguit l'aclamació internacional, mentre que les seves col·laboracions amb una àmplia gamma de músics notables demostren el talent en brut i audàcia que va fer dir als de San Jose Mercury News que era "un trompetista de rara profunditat i  fluïdesa".

Va créixer en una família musical a San Francisco, on ell i els seus germans Larry i Steve van ser introduïts pel seu pare Albert a tocar la trompeta, un home que va lliurar el seu amor per la música als seus fills.

Escoltem ara un altre tema d’aquest mestre, un tema de Jerome Kern i lletra de Harbach, originalment a tempo de balada, el conegut...

3.- Yesterdays           (J. K & O. H.) 8m41s

Doncs ja vegeu de quina manera tan imaginativa han començat el tema i posteriorment desenvolupat ja amb el solo del magnífic líder. Un trio que d’alguna manera ens ha mantingut en la sonoritat del projecte anterior del Max Johnson, aquell amb el fiscorn del Kirk i aquest amb la trompeta de Phil. Després del solo d’aquest, el contrabaixista Will Slater ens mostra el seu saber i per sota en Karen Kocharyan l’acompanya suament, sense fer massa escarafalls. Posteriorment enceten uns “vuits” amb bateria i trompeta i finalment ja encaren el tema, preciós tema de Kern.

Tot i que Larry i Steve eventualment van gravitar cap el baix i guitarra, respectivament, Phil va abraçar amb entusiasme les possibilitats de la trompeta i va fer de l'instrument el focus de la seva vida musical. Els tres germans van tocar junts en la seva banda de la High School i amb altres combos, tocant junts en festivals de renom com el Festival de Jazz de Monterrey, el Russian River Jazz Festival i el Festival de Jazz de San Francisco.


Mentrestant, va desenvolupar ràpidament les habilitats de la trompeta i va guanyar-se una considerable atenció pels voltants de la seva ciutat natal. En el moment en el qual tenia 16 anys, estava treballant regularment com a acompanyant, sideman, tocant al costat de llegendes com Ella Fitzgerald, Mel Torme, George Shearing, Tony Bennett, Carlos Santana, James Brown, Sammy Davis Jr., Dionne Warwick i la Steve Smith’s Vital Information. Quan tenia 17 anys va ser escollit el Millor Solista de Jazz tant per la revista Down Beat com per l'Associació d'Educadors de Música de Califòrnia.

Acabem doncs amb el projecte i programa amb el conegut tema de  Fragos-Baker-Gasparre anomenat...

4.- I Hear a Rapsody            (F. & B. & G.)            5m41s

Una intro del tema certament difícil d’identificar, tot i que ràpidament el tema ens embolcalla reconeixent-lo i estimant-lo. La versió que en fa en Phil és superba encetant ja el seu magnífic solo. Aquest és un trompetista que gaudeix en el registre mig on el seu so és ple i càlid, tot i enlairar-se als aguts quan li convé, no essent però el seu registre més freqüentat. Una mica com li passava al gran Miles Davis. La música es pot realitzar on el músic s’hi trobi més còmode. En Karen el segueix amb un gran solo tot i encarant el final del tema pel Phil Grenadier el qual l’enfila amb un turn around final fantàstic.

Doncs amb aquest meravella acabem el programa, un programa que ha anat de menys a més pel que fa a ritmes i no a músiques, totes a un nivell estratosfèric d’una gran qualitat, a la vegada que les interpretacions, que també han estat genials.

Això ha estat tot doncs, gràcies per ser-hi, recordeu que demà dijous hi tornem a la mateixa hora aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2.
Bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.



0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |