Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Avui hi tornem amb tres novetats de tres de les editorials de casa nostra, Temps Record, Quadrant Produccions i Fresh Sound Records New Talent....
El primer treball que escoltarem és el del saxofonista colombià Óscar Neira, el qual ens va fer gaudir d’allò més amb les músiques que escoltareu avui.....

Abans però...Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..

Som-hi doncs amb aquest magnífic projecte anomenat....

 
“WALKING IN THE RAIN”
Oscar Neira – The Quartet

Editat per Temps Record            TR1476-GE15
Enregistrat el 13 i 14 d’abril de 2014 a Lutry, Suïssa, per Antoine Estoppey i Julien Neumann al Blend Studio.
Mesclat i masteritzat l’agost de 2014 als Estudis FOM, Barcelona, per Ferran Conangla.

Óscar Neira, saxos tenor i soprano
Gilles Estoppey, piano i teclats
Paco Weht, contrabaix
Santi Colomer, bateria

Totes les composicions són de l’Óscar Neira.
Escoltem ja el primer tema de la nit...i ho farem amb el que te la intro més delicada, més o menys com el mateix tema, tot i els canvis posteriors...

1.- Mirage      (O.N.)             8m17s

Doncs estareu amb mi que és un magnífic tema....l’Óscar ens va demostrar a la Sala Xica que és un gran compositor, i avui vosaltres ja ho esteu començant a descobrir. Un tema amb aires orientals, com si això del Mirage volgués dir un Miratge d’aquells que succeeixen al desert. Una melodia molt ben trobada que ens enganxa, igualment com tot el tema.
Santi fa un magnífic solo ja a les acaballes del tema....Aquesta serà la sonoritat del saxo tenor de l’Óscar en els propers temes, tot i que segur que el podrem escoltar també amb el soprano.

Aquest és un projecte que va venir al Jazz Club La Vicentina el 22 de novembre de 2014, tot i presentant tots els temes d’aquest magnífic disc aleshores encara en procés de producció. Finalment va sortir ara no fa gaire i avui el podreu escoltar amb el convenciment que us agradarà de la mateixa manera que va agradar el dia de la seva presentació a la Sala Xica.

Escoltem-los ara amb el tema anomenat...

3.- Start Again          (O. N.) 6m54s

Aquí hem pogut escoltar el preciós so del saxo soprano del líder de la formació  a més a més del teclat electrònic de Gilles i el precís solo del Paco...i sempre amb el perfecte acompanyament del Santi a la bateria, aquest acabant el tema amb un magnífic solo amb preponderància del so dels diversos plats i demés estris.

Una formació a quartet amb quatre músics d’altíssim nivell amb l’Óscar al capdavant però amb el gran pianista suís Gilles Estoppey, el qual forma part també d’un projecte amb l’Enric Peinado, Giampaolo Laurentacci i Ramon Prats, projecte col·lectiu anomenat Walk Tall, la música del qual ja vam posar en un anterior programa.

Seguim ara amb un tema amb ritmes més càlids anomenat...

7.- Sweet Dreams    (O. N.) 6m44s

Un tema aquest on la melodia ens torna a enganxar ja a la primera. El ritme portat de manera precisa pel Santi, amb el so dels diversos elements percudius, també amb l’ajut del mateix Óscar. Els sons més electrònics del teclat del Gilles han sonat ara amb la màxima brillantor per deixar pas al solo al soprano del líder. Licks ben trenats i un fraseig lleuger i clar ens permeten gaudir del seu solo, gens enterbolit.


Del Paco Weht ja n’hem dit meravelles i recordeu que també el vam tenir en la presentació de l’Underpool 3, també en un programa anterior i dir-vos que ens havia acompanyat també en algunes Jam Sessions anteriors, quan les coordinava en Geni Barry. Abans però ja l’havíem tingut, primer en un Festival de Jam Sessions representant al combo de professors del Taller de Músics, i després amb el JAM Trio i el gran saxofonista americà, Dick Oatts.

Acabem aquest projecte amb el tema anomenat....

9.- Lost in the dark               (O. N.) 6m41s

Un tema una mica inquietant, si més no pel lick reiteratiu del teclat, però que ho deixa de ser mica a mica pel fet d’immiscir-nos dintre d’ell.
La gràcia d’aquestes composicions és precisament el bon gust melòdic i tot i la senzillesa aparent, són uns temes força elaborats i millor interpretats.

D’en Santi dir-vos que és un dels bateries més fins que hi ha a l’escena actual, seguidor de l’estil del mestre David Xirgu, entre d’altres. En Santi te també un projecte a quartet amb el gran saxo alto Ernesto Aurignac el qual també vam posar en un anterior programa.

Doncs deixem-lo tot i recordar-vos que ens han quedat 6 magnífics temes per posar, entre els quals algunes precioses balades i que fora bo que miréssiu d’adquirir aquest disc en alguna de les moltes botigues de discos com Disco 100, Jazz Messengers, etc, que hi ha a casa nostra, o si més no, sapigueu que el podeu trobar a tots els grans magatzems tipus Fnac i demés.

I ara seguim amb el segon projecte de la nit de la mà d’un grup valencià anomenat Aarti. Aquest és un projecte de Quadrant que m’ha sorprès molt gratament per les composicions, una mica més agosarades que les que acabem d’escoltar, i també per les diferents sonoritats dels diferents instruments, com ara mateix comprovareu....

....recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

El projecte d’aquests joves i molts bons músics de València es diu....


“TRITONIA”
Aarti

Editat per Quadrant Produccions        Q000061J
Enregistrat als Akasha Studios, VLC, el setembre de 2014
Produït per Aarti
Productor executiu Quadrant Produccions

Javier Feltrer, “canyes”, “Reeds”
Jorge Sevilla, “tecles”, “keys”
Pedro Alarcón, “cordes”, “strings”
Nacho Gil, “baquetes”, “sticks”

Les composicions d’aquesta formació les signen bàsicament el Javier i  el Nacho.

Tritonia és el primer àlbum del quartet de jazz valencià Aarti, l’estil del qual pretén acostar-se a l’avantguarda del jazz acústic més actual. Els seus components són part activa de l’escena jazzística nacional i han compartit escenari amb pràcticament la totalitat de la flor i nata del jazz valencià.

Aquest és un projecte bastant allunyat de l’anterior, on ara les melodies i intervals sonors són una mica més punyents...si considerem que una de les derivacions de Tritonia fa referència a l’interval acústic trito, el que és equivalent a una quarta augmentada, o quinta disminuïda, àmbit aquest de vital importància en l’època del Be Bop, la qual cosa no vol dir que això serà el que escoltareu, sinó més aviat quelcom més contemporani...som-hi doncs escoltant ja el primer tema d’aquest projecte, tema del Nacho Gil que és el cinquè anomenat...

5.- 5 de diciembre    (N. G.) 5m50s

Aquí hem pogut escoltar al Javier amb el saxo tenor, en Jorge al piano, Pedro al contrabaix i en Nacho a la bateria. Això us ho dic perquè en cadascun dels temes d’aquest treball hi haurà alguns canvis, bàsicament pel que fa als vents i percussió, mentre que piano i contrabaix sempre sonaran amb Jorge Sevilla i Pedro Alarcón. Un tema iniciat per una persistent percussió, el ritme del qual es mantindrà durant tot el tema, permetent desenvolupar-lo així com si flotant per sobre. Tema aquest on ja hem escoltat la finor interpretativa del pianista ben acompanyada per la permanent rítmica del bateria però amb un motiu al contrabaix de marcat accent a contratemps. Javier al tenor desenvolupa el seu solo amb sonoritats més agosarades amb força reminiscències free. Un gran tema per començar a gaudir amb aquests nous sons.

Aarti és una paraula sànscrita que es refereix a un ritual d’ofrena molt conegut en la tradició hindú. A l’Aarti tenen un paper important els quatre elements, que al seu torn representen els quatre signes zodiacals dels quatre membres del grup. El cinquè element segons aquesta tradició, és el “so”. Així doncs, la música que sorgeix d’aquests quatre músics té un significat simbòlic especial per a ells. Amb el seu particular so, que combina el jazz amb elements de la música clàssica, brasilera o rock, Aarti és capaç de sorprendre a tot tipus de públic amant de l’art purament creatiu.

Escoltem ara el tema vuitè del disc, ara composat pel Javier Feltrer i interpretat també al tenor i ara amb el Nacho a la bateria i marimba....en el tema anomenat...

8.- La cabina oscura            (J. F.)              7m04s

Un bon inici amb el tenor del Javier, mentre el piano i contrabaix realitzen el motiu harmònic principal del tema. Posteriorment Jorge al piano el desenvolupa amb la seva característica sobrietat i elegància i molt bones maneres interpretatives. Una digitació nítida i fresca que ens tramet al so modern del Javier on l’afluència dels tritons és força evident, m’atreviria a dir en el seu magnífic solo. Un tema que a la B, un pont curtet però impactant on doblen el tempo per després tornar-hi....la cabina oscura on tot és més clar.

Encara Tritonia és el nom d’un tipus de flor, també es refereix a un curiós animal marí al qual se li fa un petit homenatge als dissenys interiors de l’àlbum. Tritonia reflecteix allò que és curiós, desconegut, estrany i inesperat, i a més recorda a la paraula tritono.
Conegut el “tritono” en l’Edat Mitjana com l’interval “prohibit”, Tritonia seria alguna cosa així com el “univers dels tritonos”, idea com menys atraient i morbosa …


Seguim ara amb el primer tema del disc, un tema d’en Nacho Gil de marcat accent tritònic amb el Javier als saxos tenor i baríton, doblant-se a la vegada, aconseguint un so força interessant...un tema anomenat....maldita tauromaquia...amb això hi estem totalment d’acord si és que volen dir el que jo penso...

1.- Maldita tauromaquia      (N. G.) 5m04s

Sons una mica més dissonants però no al nivell de la pèrdua del gust melòdic. O sigui que són uns sons on el gaudi hi és garantit pel savoir faire del compositor, i sí que és una proposta arriscada on la originalitat de la proposta d’aquesta formació és un senyal identificatiu. Una formació que passarà aquest dijous 6 de març per un dels més emblemàtics clubs de Jazz de València anomenat Jimmy Glass.....I quin so més imponent amb el saxo baríton el d’aquest gran músic valencià, en Javier Feltrer; de fet seria un plaer escoltar-los pels nostres clubs, a veure si s’animen i venen de cap aquí...

Javier Feltrer (València, 1984), compositor i multiinstrumentista, el seu treball gira entorn del jazz i músiques altres creatives. Intèrpret de saxòfon, clarinets, flauta, piano i acordió. La seva música es caracteritza d'un cert eclecticisme original, les influencies del qual van des de la música clàssica al rock. La continuació de la seva biografia la podreu llegir al blog...mentre que de la resta de músics no he pogut aconseguir gaire per no dir gens informació....

Inicia els seus estudis musicals a l'Edat de 8 anys, estudis que conclourien amb la seva llicenciatura en Música en les especialitats de Composició i Saxòfon, ampliant la seva formació jazzística en diversos cursos, classes magistrals amb Perico Sambeat, Jerry Bergonzi, Bob Mintzer, Mark Turner, Bruce Barth, Jason Palmer, Jorge Pardo, etc. El seu estil ha estat contínuament enriquit per la interpretació d'un gran nombre d'estils musicals (jazz modern i post-bop, fussion, manouche, dixieland, funk, latin, flamenc, clàssica, oriental , rock progressiu, música popular mediterrània..) incloent la interpretació de la seva música original, I com a músic d'estudi en enregistraments de diversa índole.

Ha treballat de forma assídua amb diferents productores musicals com arranjador, compositor, director musical i intèrpret, dins del terreny del teatre musical i el circ, destacant alguns espectacles realitzats en escenaris com al Palau de la Música i el Teatre Principal de València. Actualment és membre de diverses agrupacions entre les quals es troba el seu propi projecte, amb el que va quedar finalista durant dos anys consecutius en el concurs de jazz de la UPV (2007 i 2008), i en el Concurs de jazz de Castelló (2009).

Ha col·laborat amb Seda-jazz, Ramón Cardo, David Pastor, Daniel Flors, Miquel Casany, Jeff Jerolamon, Ricardo Belda, José Luís Granell, Francisco.A.Blanco "Llatí", Felipe Cucciardi, Jorge Roque, Ester Andujar, Vicente Espí, Ales Cesarini, Miquel Asensio "Roget", Igor Tavan, Thais Morell, Sole Jiménez, i un llarg etcètera.

Acabem aquest projecte amb el tema composat pel Javier Feltrer interpretat amb el clarinet baix....i com m’agrada aquest so....un tema anomenat...

2.- A-La-Ba-Xi-Ca    (J. F.)              6m34s

Amb quina sonoritat més profunda inicia el tema Javier, amb aquest motiu repetitiu tan ben aconseguit, per passar al pont també preciós i tornar a la A, a partir de la qual Jorge desenvolupa el seu solo, amb el rerefons del motiu a contrabaix, mentre el Nacho a la bateria manté un magnífic quasi-swing, si se’m permet. Javier es llença de ple amb el tenor per després tornar-hi al motiu principal del tema amb el clarinet baix...amb una gran demostració de destresa interpretativa...un magnífic tema per acabar aquest projecte que com sempre us dic que mireu d’aconseguir-lo al web de Quadrant Produccions, en aquest cas.

I ara ens situarem dins del so una mica més estàndard amb plenitud de swing amb un trio també de mestres. Les músiques, tot i ser més estàndards també estaran interpretades amb la més actual modernitat, tot i ser l’estil no tant agosarat com el magnífic projecte anterior...i per anar fent boca, dir-vos...

...que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....
Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Aclariré que no tots els sons seran tant estàndards i el perquè de tot plegat són algunes composicions del gran Ornette Coleman..o sigui que en alguns temes seguirà la contemporaneïtat i en d’altres no tant, però sí sempre, la manera moderna d’entendre la música de la formació de la qual us presento el seu disc anomenat...


“BACKGROUND MUSIC”
Noa Preminger, Masa Kamaguchi i Rob Garcia

Editat el 2013 per Fresh Sound Records New Talent        FSNT 430
Enregistrat el 7 de desembre de 2010 per Jordi Vidal a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Produït per Noa Preminger, Masa Kamaguchi i Rob Garcia
Productor executiu, Jordi Pujol.

Noa Preminger, saxo tenor
Masa Kamaguchi, contrabaix
Rob Garcia, bateria

Comencem amb un tema ben estàndard però interpretat amb gran modernitat, el tema que havia popularitzat Charlie Parker, anomenat...

4.- My Old Flame      (Coslow-Johnston)               3m55s

Un tema del 1934, introduït en la pel·lícula “Belle of the nineties”..i on hem pogut reconèixer la melodia just al final del tema després del gran solo del Masa. Tema iniciat pel Noah en ple solo, impressionant per començar un tema, per després fer-ho l’entranyable Masa, amb el seu particular estil d’abraçar el contrabaix tot i cantant...i amb el magnífic swing del Rob..i de quina manera el continua el Noah per després convocar-nos a la melodia, reconeguda melodia ara si.

Seguim ara amb un tema de l’Ornette Coleman anomenat...

3.- Law Years            (O. C.)            4m45s

En aquest tema ens situem de nou a la modernitat més pura i no massa dura...amb la música d’Ornette, la més assequible perquè no dir-ho. La concepció del tema és agosarada, per això el compositor és qui és, i també la magnífica interpretació del trio, menció especial el gran solo del Rob a la bateria, i de manera similar al Noah i la permanent pulsió del Masa.


Ara ens situarem en una òrbita diferent, a la de Keith Jarret en un tema que jo mateix havia escoltat una pila de vegades en aquella època ECM de finals dels 70s i posteriors....Un tema que Jarret havia interpretat en el seu magnífic disc anomenat Belonging del 1974, amb Jan Garbareck, Palle Danielsen i Jon Christensen.. disc que va ser el primer amb l’anomenat quartet europeu de Jarrett...escoltem-lo...

6.- The Windup         (K. J.)             5m26s

Tema també amb clares connotacions de modernitat on la melodia, reconeguda ja a la primera ens situa en el context musical de Jarrett, melòdic i rítmic. Això però dura lo just, ja que després del tema, Noah es desferma en pla totalment avant-garde....dir-vos que no fa gaire que aquesta formació va passar per alguns espais de casa nostra com el Jamboree, el Sunset, la Font del Balç, i algun més, amb l’afegitó de la Clara Luna i l’Andreu Zaragoza al Jamboree, i am el Tom Warburton substituint Masa a la Font del Balç, si no vaig errat...
Un tema on el gran bateria Rob Garcia ens torna a mostrar el seu talent, que és molt tot just després del gran solo de Masa...

Hi ha un parell de notes de premsa d’aquesta formació que vaig extreure del web de Fresh Sound Records on parlem des del Jazz Journal i el Jazz Magazine francès i les podeu llegir en aquest enllaç..


Seguim ara amb un tema de Monk, el qual no podria faltar en aquest context musical...és el

10.- Four in One       (T. M.)             4m33s

Un tema que Monk va enregistrar en la Sessió 5 de Blue Note el 23 de juliol de 1951. Una melodia força moderna, com moltes de les que feia el gran mestre de molts, i que dóna peu ràpidament al solo del Noah, amb un magnífic swing al darrera mentre Masa va fent un walking imparable. Després del gran solo d’en Noah ha estat Masa qui l’ha clavat, i com és habitual en ell, sempre cantant-lo; Rob ha iniciat la seqüència de “vuits” compaginat amb els companys. 
Gran tema per finalitzar el programa i espero que tingueu les ganes d’escoltar els altres set temes del disc, tot i adquirint-lo a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 o directament des del web de Fresh Sound Records...

Doncs això ha estat tot, espero que hàgiu gaudit amb la proposat que us he presentat i la selecció de temes que he fet. Sempre és la meva intenció fer-vos passar una bona estona escoltant la música que tant m’emociona i que espero que també us acabi emocionant a vosaltres, si no sou uns bojos pel Jazz com jo mateix. Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos, i ja sabeu que podeu accedir a tots els programes realitzats entrant al blog del programa. És fàcil, només és qüestió de posar Jazz Club de nit, així separat al google i ell us hi portarà.

Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |