Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Abans de la presentació del programa voldria recordar-vos que aquest divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas, guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre, primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els músics que vinguin a tocar. A la Sala Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.

Doncs avui serà un programa dedicat al Blues i concretament a tres treballs de l’Amadeu Casas acompanyant-lo d’un tema de Xavier Dotras & Neil Geoffrey així doncs un programa de ràdio a Jazz Club de Nit dedicat al Blues. De fet partirem del disc de l’Amadeu Casas & Myriam Swanson “Early Blues Moods” dedicat al Blues de la primera època per seguir amb el disc de l’Amadeu dedicat a B.B. King “The King is gone”, ja amb estructures més modernes. El darrer treball de l’Amadeu, ja més personal i encabit en el projecte “Set” està format per quasi tot de temes propis cantats en català alhora que algun homenatge a alguns mestres. Encabirem però, entremig i encara no sé on, un tema en Bb de Dotras & Geoffrey. Som-hi doncs amb un altre programa temàtic dedicat al Blues.

Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem amb el primer treball de la parella Amadeu Casas & Myriam Swanson i el seu...


“EARLY BLUES MOODS”
Amadeu Casas & Myriam Swanson

Editat per Temps Record            TR1546-GE15
Enregistrat en directe a Barcelona  per Anger Agudo

Amadeu Casas, guitarra, dobro i veu
Myriam Swanson, veu

Aquesta és una proposta íntima, un exorcisme, i un tribut als nostres favorits artistes de blues de tots els temps, ens diuen ells.

La veritat és que aquest disc és tot un homenatge al Blues de la primera època, caracteritzat per les lletres, una línia de baixos i alguna no massa instrumentació. Les lletres i veus i la guitarra o el dobro són els arguments/instruments a partir dels quals repassen tot un seguit de temes primerencs del blues. Els versos tradicionals consistien en una línia repetida quatre vegades. No va ser fins els anys 20 del segle 20 que l’estructura va esdevenir en la forma AAB cadascuna de les parts de quatre compassos, convertint-se en l’estructura bàsica del blues, el de 12 compassos. El blues d’aquesta primera època agafà la forma narrativa de les històries de pèrdues i patiment, el de la societat afro americana.

O sigui que comencem amb alguns temes seguits, car aquest disc el van enregistrar en viu i ho farem amb els temes més tranquils d’aquest Early Blues..

6.- Evil Devil Blues        (Johnny Temple, 1927)        4m11s
9.- Do I move you          (Nina Simone, 1967)            2m54s

I amb la guitarra/dobro de l’Amadeu i la magnífica veu de Myriam Swanson ja estem en dansa amb la música que ens acompanyarà tota la nit, el blues amb les seves diferents variants. Doncs tot i ser de finals dels 60s aquest darrer tema de la Nina Simone està ben situat, per la interpretació d’ambdós artistes en el concepte Early Blues. 

Molts dels elements del blues com el concepte “pregunta-resposta”, i l’ús de  les “Blue Notes” van venir de la música que els antics esclaus feien a Àfrica. Els orígens del Blues estan fortament relacionats amb la música de les comunitats religioses afro americanes anomenada Esprituals. El Blues va aparèixer tot després de l’esclavitud i posteriorment en el desenvolupament dels Juke Joints, també anomenats Barrelhouse, que van ser les primeres manifestacions informals on la gent afro americana es divertia, cantava, bevia i ballava, allà pel sud-est dels EEUU. Es trobaven en espais després de treballar de sol a sol en les plantacions de cotó per apaigavar la mala llet i relaxar-se tot i fent vida social. Durant la “prohibició” o “llei seca”, es trobaven en cruïlles de camins o estacions de tren, i ja no es van dir més Juke Joints i sí Lone Star o Colored Cafe. Ja vegeu d’on ve el nom dels nostres Lone Star.


Seguim amb un parell de temes més d’aquesta parella de músics que ens situa en el més profund sud dels eeuu dels anys 20 del segle passat....amb..

3.- Wild women don’t have the blues  (Ida Cox, 1924)   3m11s
4.- Love me                                      (Joe Mc coy, 1941)  3m28s

I quin parell de temes ens han interpretat aquest parell de músics. L’Amadeu al dobro i Myriam a la veu, una veu potent i trencada per la vida patida i representant a tota la societat afroamericana.

La música de les Juke Joints provenia del folklore de la comunitat africana, o rags esdevenint ja ho vegeu el ragtime un dels termes més antics i després amb el Boogie Woogie música de ball del finals del segle dinou que va esdevenir en el Blues, l’Slow Grad Dance, música aquesta del sud rural i que va marxar a Chicago durant la gran migració, i demés manifestacions musicals com el mateix Jazz. Abans d’aparèixer les Juke Boxes, un músic amb la seva guitarra i posteriorment un trio eren imprescindibles per amenitzar aquestes manifestacions socials.

Escoltem ara la veu de l’Amadeu i la seva guitarra en un tema típic relacionat amb el mal tractament policial de l’època en el tema..

5.- Police Dog Blues           (Blind Blake, 1929)              3m40s

Ara ha estat la veu de l’amic Amadeu Casas qui ens ha situat en el context adequat alhora que també amb la seva guitarra/dobro, i també en l’espai car ben clar hem escoltat que estàvem a Tennesee i amb la por al cor tot i veient la policia.

La primera publicació escrita sobre el Blues data del 1908. El Blues va anar evolucionant partint de la més simple manifestació de veu i guitarra i les tradicions orals dels esclaus, en diversos estils i subgèneres. Aquests subgèneres inclouen Country Blues, Delta Blues, Piedmont Blues, i també amb el blues urbà com el Chicago Blues i el West Coast Blues. La segona guerra mundial marca la transició del blues acústic en elèctric i el progressiu increment de l’audiència entre la població blanca, també pel fet que músics blancs s’interessessin pel blues esdevenint-ne el Blues-Rock.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Deixem aquest disc d’aquest parell de cracks i seguirem amb el següent projecte de l’Amadeu Casas dedicat a la figura de B. B. King anomenat...


“THE KING IS GONE”
Amadeu Casas

Editat per Temps Record              TR1602-2016
Enregistrat i mesclat a Temps Record Estudi per Josep Roig i Enric Roldan.
Producció artística i disseny, Amadeu Casas
Productor executiu, Temps Record S.L.

Amadeu Casas, guitarra i veu
Gabriel Mastronardi, piano
Matías Míguez, baix elèctric
Eloi López Oltra, bateria
I la col·laboració de
Erxart Casas, guitarra
Pere Enguix “PTT”, trombó
Josep Gomariz, trompeta
Jaume Badrenas, saxo tenor

Seguim amb la tònica del disc anterior en un tema també Early Blues, de Melvin Jackson anomenat..

1.- Rockin’ and Rollin’          (M. Jackson)             3m17s

Doncs tot i canviar de disc encara estem situats en el més profund sud-est dels eeuu amb aquest magnífic tema tant ben interpretat per l’Amadeu Casas ell amb tota la feina tal i com feien els primers bluesman, cantant i tocant la guitarra o dobro. Aquest és un tema anomenat també “Rock Me Baby” i interpretat com quasi tots els d’aquest disc pel gran BBKing.

Ma Rainey va ser la Mama del Blues, una dona que va néixer el 1886 i va viure fins el 1939. Bessi Smith va ser una altre important veu del Blues i conjuntament amb Lucille Bogan van ser conegudes per “Les Tres Grans”, encabides en el blues urbà. La primera publicació de Blues data del 1908 de l’Antonio Maggio, “I got the Blues” encara amb la forma primigènia. Dos dels primers temes de Blues publicats ja amb l’estructura AAB de 12 compassos van ser “Dallas Blues” el 1912 i “Saint Louis blues” el 1914. Les lletres, sovint parlaven dels desamors però sobretot del mal tracte de la policia i de la població racista blanca i també de les condicions laborals infernals.

I situem-nos ara en un context més actual, el del Blues més elèctric i ja amb un Urban Blues de Chicago en el magnífic tema de Ridley B. King & Jules Bihary ara amb la col·laboració dels metalls i canya esmentats abans...

5.- Sweet Little Angel          (R. K. & J. B.)            4m10s

Uau, i quin blues més potent, arrastrat de tempo però impressionant. Un tema que el mestre B. B. King va enregistrat el 1956 per RPM Records, tema que també es diu “Black Angel Blues”, enregistrat per primera vegada per Lucille Bogan el 1930. Un tema on ha col·laborat la seva filla Erxart Casas a la guitarra.

En els anys 50s del segle passat podem situar l’esdeveniment del Blues Urbà electrificat, considerant que durant els anys 20 i les seves situacions de regressió econòmica van fer que la població rural emigrés a les grans ciutats en l’anomenada Gran Migració esmentada abans. Hi va haver encara una altra gran migració de la població afroamericana situada després de la segona guerra mundial anomenada La Segona Gran Migració la qual va fer que la població de color s’incrementés en les grans ciutats. Si a això li afegim l’aparició del mercat discogràfic veurem que aquesta població afroamericana esdevindria un nou mercat per les editorials, creant-se el concepte de Race Record aplicat a la música que feia aquesta població de color i que finalment va dir-se Rhythm & Blues.

Seguim ara amb un altre dels temes més emblemàtics que interpretà BBKing i tema de Roy Hawkins & Rick Darnell, el magnífic...

11.- The Thrill is Gone         (R. H. & R. D.)           5m11s

Aquest és un tema que el REI va enregistrar el 1969 en el seu àlbum “Completly Well”, i que va tocar milers de vegades en els seus concerts. L’Amadeu ens ha fet una versió força càlida i temperada, tant ben acompanyat per la secció de vents amb PTT, Gomariz i Badrenas. No oblidem pas el seu amic i sempre a càrrec del baix elèctric, Matías Míguez alhora que els altres companys de la secció rítmica Mastronardi, piano i López, bateria. El so elèctric-metàl·lic de la seva guitarra “casa” perfectament amb l’homenatjat BBKing


I seguint amb el R&B, un concepte que es va desenvolupar amb les noves tecnologies d’amplificació i creació de noves guitarres i marques mítiques ara com Gibson, Fender, Gretsch, etc... Després de la segona guerra mundial el Blues elèctric es va desenvolupar a ciutats com Chicago, Detroit, Menphis i St. Louis. A la guitarra elèctrica l’acompanyava primer el contrabaix acústic per després fer-ho el baix elèctric amb l’element percudiu que també es va desenvolupar, la bateria. Els primers “electric blues men” van ser Muddy Waters, Willie Dixon i Jimmy Reed tots tres de Mississipi i que es van desplaçar durant la Gran Migració cap a Chicago, sense oblidar Howlin’ Woolf que es va desplaçar posteriorment. Altres instruments que usaven era l’harmònica, i com hem dit la secció rítmica de baix i bateria i els amplificadors saturats per les guitarres. Hi va haver grans intèrprets de l’harmònica com Sonny Boy Williamson, Little Walter i alguns més anomenats “Harp” tots ells en l’àrea de Chicago.

I continuem amb un altre tema emblemàtic del REI, tema de Will Jennings & Nesbert Jr Hopper anomenat...

2.- Never make your move too soon  (W. J. & N. H.)   5m30s

Aquest és un tema que BBKing va enregistrar en el seu àlbum “Midnight Believer” del 1978 amb la participació dels The Crusaders, tema adaptat per a la ocasió i que aquesta formació de Jazz-Fusió havia enregistrat alguns anys abans amb el nom de “Greasy Spoon”. En aquest tema podem escoltar el magnífic solo de PTT al trombó. Va ser un tema amb molt èxit interpretat per gent com Bonnie Rait. El mateix REI la va enregistrar a duet amb Roger Daltrey, cantant de The Who, ja ho sabeu. El solo del líder ens el mostra de nou com un dels referents en això de la guitarra i el blues de casa nostra sense oblidar que també hem escoltat a Erxart Casas a la guitarra.

Willie Dixon, va ser un baixista i compositor de temes tan emblemàtics com el “Hoochie Coochie Man”, “Back Door Man” entre molts altres, els quals es van convertir per dret propi en “estàndards de Blues” i quasi tots els artistes de Chicago editaven amb els segells Chess Records i Checker Records. Durant els primers anys 50s el predomini va passar de Chicago a Memphis amb el segell Sun Records de Sam Phillips,  qui va enregistrar els primers treballs de B.B. King i Howlin’ Woolf abans que emigressin a Chicago  el 1960. Phillips va descobrir Elvis Presley el 1954 aconseguint una gran expansió d’aquesta editorial i enregistrant posteriorment l’anomenat rock & roll.

I nosaltres seguim amb aquest projecte tan engrescador i que tant bé ha desenvolupat Amadeu Casas en aquest magnífic homenatge a BBKing i ho farem amb el tema, ara sí més rocker del primer ja escoltat, o sigui que és una segona versió ara també amb tota la secció de vents...i el tema de Melvin Jackson...

12.- Rock me Baby              (M. Jackson)             4m31s

Així com anem pujant el tempo ens anem animant i amb aquest tema anem per bon camí. El riff inicial delicat de PTT al trombó tot i acompanyant la intervenció del líder deixa pas a la intervenció de Mastronardi al piano, amb la resta de secció rítmica i tots els vents. La guitarra d’Erxart Casas ens ha acompanyat també en aquest tema, emblemàtic tema interpretat per tots els bluesmen. El solo del líder, sembla amb l’slide guitar, és senzillament impressionant per la pròpia senzillesa.

I seguim amb la història resumida del Blues, i en aquesta època músics com Bo Didley i Chuck Berry ambdós editant amb Chess Records varen estar influenciats pel blues de Chicago tot i deixant de banda la part més melancòlica i trista de les antigues lletres. En aquella època Moody Waters va estar-se per London enregistrant el disc The London Muddy Waters Sessions amb músics anglesos tals com Rory Gallaguer, Steve Winwood, Rick Grech, Mitch Mitchell, Sammy Lawhorn, etc, alguns temes de Willie Dixon com “I don’t know why”, etc.

Bé, ara trobo que és el moment d’inserir el tema de Neil Geoffrey  del disc compartit amb Xavier Dotras que ens lliga la mar de bé amb els temes interpretats per l’Amadeu.


“BOTTOM DRAWER AND COVERS”
Neil Geoffrey & Xavier Dotras

Editat per Gravity Music
Enregistrat al “The Saverio Music Lounge” de Canet de Mar i als Gravity Studios pel desembre de 2013.

Neil Geoffery, vocal i guitarres Martin i Gibson
Xavier Dotras, piano i melòdica
Mario Mas, guitarra espanyola
Jaco Abel, guitarra de flamenc electrificada
Juan Carlos Karzekian, saxo tenor
Joan Barranca, percussió

Escoltem doncs el tema que ens interessa tot i no escoltar a tots els músics implicats....

8.- The Bb Prostrate Blues             (N.Geoffrey)              3m12s

Doncs aquest tema és l’únic blues del projecte d’aquests dos amics i és per això que m’ha semblat adequat encabir-lo en el programa d’avui. La veu de Neil i el piano de Xavier s’enllacen la mar de bé aconseguint una ambientació adequada en aquest tema que lligarà perfectament amb el següent, ara sí de l’Amadeu Casas.

I el Blues havent desembarcat al Regne Unit, però no tant com diuen, va influir en músics locals com Alexis Corner, Cyrill Davis, John Mayall, Yardbirds, Rolling Stones, i molts més com ja sabeu. A finals del 50s va sorgir un nou estil de Blues, el Chicago West Side amb Buddy Guy, Otis Rush tots amb Cobra Records. Aquest “west blues sound” tenia una forta secció rítmica ara amb guitarra rítmica, baix i bateria i músics com Guy, Freddy King, Magic Sleem es van encarregar de desenvolupar essent dominant l’amplificació de la guitarra solista on els seus expressius solos van ser la clau de volta d’aquest estil.


I ara doncs tornem a l’homenatge a BBKing “The King is gone” amb el tema de Pinetop Sparks i on hi col·labora tota la secció de vents i a la guitarra la seva filla Erxart Casas...

9.- Every day I have the Blues        (P. Sparks)                3m48s

Aquest és un tema que s’ha interpretat de moltes maneres, tema atribuït i interpretat en les primeres versions per Pinetop Sparks  i el seu germà Milton. S’interpretava a les tavernes de St.Louis i es va enregistrar per primera vegada el 1953 pel mateix Pine Top i Henry Townsend, guitarra. Un tema de Blues amb 12 compassos i amb el primer al piano i cantant en falset. Els nostres herois ens en fan una magnífica versió amb el walking del baix executat a la perfecció per l’amic Matías Míguez. La secció de vents fa un riff recolzant el tema força reeixit així com també el solo de Gomariz a la trompeta, Badrenas al saxo tenor, el magnífic PTT Pere Enguix al trombó, per després fer-ho tots plegats en un moment ple de swing. I ja no en parlem del solo del líder ja quasi al final del tema amb els vents recolzant-lo i la secció rítmica sense cap possible stop.

I acabem aquest projecte dedicat al REI del Blues amb el tema dels autors del “Sweet little Angel”, Ridley B. King & Jules Bihary i el tema...

7.- You Upset Me baby        (R. K. & J. B.)            3m16s

Un tema encara amb més swing que l’anterior amb una intro a la guitarra de l’Amadeu amb un so força més fosc, tot i que també electrificat. Els constants riffs de la secció de vents recolzen el cantant i líder per després deixar pas al solo de Badrenas al saxo tenor, ell que és un saxo baríton força sol·licitat a la Barcelona Jazz Orquestra. Mastronardi al piano també fa el seu tot just moments abans d’acabar-lo...

Seguim amb el Blues i ara recordem que John Lee Hooker no tenia influències directes del blues de Chicago i més aviat tenia una manera molt personal d’interpretar-lo, ell amb la seva guitarra i la seva profunda i personal veu, la qual cosa el feia totalment reconeixible. Tot i no estar influenciat pel “Boogie Woogy”, aquest tenia un estil “Groovy” que es va anomenar “Guitar Boogie” i el seu tema “Boogie Chillen” va arribar a ser num 1 en les llistes d’èxits de R&B el 1949.

I amb aquest magnífic ritme deixem el projecte dedicat a BBKing i acabarem el programa d’avui també amb un projecte de l’Amadeu Casas però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Dir-vos que aquest disc SET es diu així perquè és una recopilació de temes de set dels seus anteriors discos començant pel “Blues a Go-go” del 1997 i acabant amb el bonus track del disc de la “Marató de TV3” del 2013. A veure si puc aconseguir posar-vos temes de cadascun d’ells.


“SET”
Amadeu Casas

Editat per Temps Record            TR1581-GE16

Tots els temes són de l’Amadeu Casas amb només una excepció que us comentaré si finalment acaba sonant. Hi ha també col·laboracions de diversos autors de lletres com són Llargués i Fages de Climent.

Som-hi amb el primer disc del 1997 només perquè el tempo així m’ho dicta. Anirem pujant de menys a més amb la idea que us n’aneu a dormir amb la marxa adequada, tot i la possible dificultat en poder-ho fer.

“BLUES A GO-GO” editat per Discmedi el 1997

Doncs d’aquest disc us posaré una magnífica balada per començar a fer el tastet d’aquests set projectes on hi van col·laborar músics com Alexis Cuadrado, baix; Francesc Capella, orgue i Aldo Munari, bateria en el tema anomenat...

15.- La Santa            (A. Casas & Llargués)         2m40s

Una preciosa composició i balada del nostre heroi de la nit feta ja fa una llarga colla d’anys, el 1997, i va vegeu com ja sonava la seva música i guitarra. Magnífic Amadeu sempre fidel a una idea, a una música, a una vida. Els acompanyants són de luxe total, i considereu que l’Alexis viu i sembla que ja amb la nacionalitat als EEUU des de fa una bona colla d’anys.

A principis del 1960 la música afro americana com el rock & roll i el soul havien influenciat a molta part de la població arreu del món. Els músics blancs tenien ara públic afro americà i els vells bluesman tenien èxit per Europa així doncs Big Bill Broonzy i Willie Dixon tenien mercat en el vell continent. John Lee Hooker i Muddy Waters van influenciar músics joves americans com el mateix Taj Mahal ell de N.Y.C. Hooker va ser recuperat posteriorment de l’anonimat on es trobava, a la dècada següent, i va enregistrar amb músics joves blancs que l’admiraven creant un estil musical que es va poder escoltar en el seu àlbum del 1971 anomenat “Endless Boogie”.

Seguim amb el següent disc, ara ja situats al 2002..

“ESTRICTAMENT PERSONAL” editat per Discmedi el 2002

Escoltem el tema del líder amb lletres de Llargués i acompanyat de Fredy Worth, teclats; Santi Ursul, baix i Caspar St. Charles, bateria en el tema..

1.- Mar de dubtes     (A. Casas & Llargués)         4m25s

Un tema estrictament personal, com tots els que estant sonant tota la nit. Aquest “Mar de Dubtes” així, un pèl arrastradet de tempo ens va la mar de bé per anar seguint els projectes de l’Amadeu i així poder escoltar a tots els col·laboradors com en aquest cas i el nostre amic Caspar St Charles, ell encabit en multitud de projectes com els De Diego Brothers aquests ja en el Jazz com tots sabeu. L’Amadeu ens mostra la seva habilitat i sensibilitat en aconseguir aquests sons tant electrificats i reverberats.

B.B. King i el seu aleshores virtuosisme li van permetre que se’l reconegués com el Rei del Blues. Aquest monstre de la guitarra va introduir una nova tècnica en fer els solos tot i utilitzant el “bending” i el “vibrato” la qual cosa va influenciar posteriorment a molts altres guitarristes. Contràriament a l’estil de Chicago, el REI del Blues va utilitzar grans seccions de vents en els seus concerts i enregistraments enlloc d’utilitzar l’slide guitar i l’harmònica. En aquest període, guitarristes com Freddie King, Albert King  van tocar amb músics com Eric Clapton, Booker T. & the MGs etc.

Seguim ara amb el disc del 2008....

“BLUE MACHINE”

Escoltem ara un tema amb marcat ritme funk amb mestres com Llibert Fortuny, saxo alto; Aijosa Mutich, saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera, teclats i Esteve Pi, bateria, ja vegeu quina magnífica formació en el tema que intitulava el disc...

11.- The Blue Machine        (A. Casas)                 6m51s

Doncs ja m’explicareu quin tros de tema i quins músics hi han participat. Jo diria que aquest és el disc de Blues de l’Amadeu semblant als que va fer John Mayall, els “Jazz Blues Fusion” i “Moving On” fent Blues amb músics de Jazz. I sinó vegeu quin planter de músics de jazz que hem pogut escoltar fent blues. Tot i que aquest és un tema marcat pel Funk, els altres temes d’aquest “Blue Machine” sí estan encabits més en el concepte Blues. El solo estratosfèric del Llibert en aquest disc del 2008 ja ens el mostrava amb tota la seva modernitat de conceptes i ben palès que ha quedat mostrat. Després ha estat el líder qui s’hi ha embrancat i de quina manera, amb el so força metàl·lic (un contrasentit elèctric). Al final l’orgue de l’Abel i ja situats al final....yeah.


I seguint amb el Blues...en aquells anys 60s i en ple sorgiment de la lluita pels drets civils, la població afroamericana va sentir un interès generalitzat en la recuperació de les arrels del poble encara oprimit. El Blues n’era una i així és com va ser incorporat en Festivals com el Newport Folk Festival tornant a recuperar el Blues acústic primigeni. La població blanca es va interessar també mitjançant formacions com la Paul Butterfield Blues Band establerta a Chicago amb el gran Mike Bloomfield a la guitarra i també amb tot el moviment provinent del Regne Unit amb gent com Animals, John Mayall & The bluesbreakers, Yardbirds, Rolling Stones, Cream, Rory Gallaguer, etc..

Seguim amb la tònica rítmica ara amb un tema del disc del 2013, el de la Marató de TV3...

“BONUS TRACK MARATÓ TV3” (2013)

 Escoltem ara un tema la música del qual reconeixerem però no així la lletra que és una adaptació de Marc Parrot en un tema de Bill Whiters originalment enregistrat com a “Ain’t no sunshine when she’s gone” el 1971 en el seu disc “Just As I Am”. Aquí tenim a Dani Ferrer, teclats; Marc Prat, baix i Joan Antoni Mas, bateria...en el tema...

17.- Quan te’n vas no brilla el sol (B. Whiters & M. Parrot)   2m37s

Doncs ja vegeu quina magnífica versió ens n’han fet aquests músics i què ben trobada la lletra, crec de Marc Parrot  i sinó ja em perdonaràs Amadeu. Aquest va ser un tema que va tenir força èxit i que crec tots recordem de manera clara. El líder ens porta força enllà amb el so de la seva guitarra, una possible estratocaster? “Cada dia es fa més fosc”, etc,...força angoixant la situació i diu que “Has d’emprendre sol el vol”.


Va resultar que els músics de Blues britànics van influenciar a tota una colla de formacions americanes com Doors, Janis Joplin, Canned Heat, Johnny Winter, The Allman Brothers Band, etc...Va sorgir un guitarrista excepcional, Jimmy Hendrix que va fusionar el Blues amb el Rock Psicodèlic, pioner ell utilitzant la distorsió i la retroalimentació. Amb tota aquesta colla de músics, el rock va evolucionar partint d’aquest caldo de cultiu de músics i música.

I em sembla que la resta de la història ja la sabem, fins i tot el que us acabo de comentar, o sigui que deixem-ho aquí que ja està prou bé. Més, ho podreu trobar als llibres d’història de la música moderna.

Seguim amb més temes i ara ja amb més tempo tot i recuperant el disc del 2002

“BLUE MACHINE”

En el tema en qüestió hi van participar músics aleshores en ple desenvolupament com hem vist abans parlant del Llibert i ara amb el Raynald Colom, trompeta. Els altres, ja coneguts van ser Aijosa Mutich, saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera, teclats i Esteve Pi, bateria. De fet ja vegeu que la secció rítmica i el saxo tenor repetien, i així ho van fer també amb els altres temes, no així els vents que si primer va ser Llibert i ara serà Raynald, hi va haver un tema amb el Gorka Benítez que no sé si posarem. Som-hi doncs amb el tema instrumental anomenat...

7.- Gerard viatja a Mart       (A. Casas)                 5m26s

Un altre tema aquest encabit en el funk, ritme i estil que va ser dominant en el projecte “Blue Machine”. I quin solo ja ens feia Raynald el 2008. De fet, nosaltres l’hem tingut diverses vegades al JCLV amb Marcelo Mercadante, Lucas Martínez i jo diria que també amb el Gabriel Amargant el 2010. Situats en aquest ritme els ha permès desenvolupar els solos, com així ha fet aquest “màster” del metall i amb quin so més net que ja aleshores tenia. Ell però està en plena evolució com tots sabem i com tots els músics fan i així que el so i improvisacions són molt més personals i el llenguatge propi del tot. El líder ens fa un solo amb el “bottle neck” magnífic i també l’Aijosa Mutich al saxo tenor, també força reeixit.


Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva passió per les cordes però,  ha situat a aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en un destacat lloc dins l’escena catalana. Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues, Amadeu Casas ha participat en els projectes més ambiciosos del Blues a casa nostra, sent membre fundador de grups de provat prestigi com: Blues Reunion, Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir.

Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en els quals ha participat, Amadeu Casas compta amb sis treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en català: Blues a go-go, Estrictament Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga, el seu darrer treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès Carles Fages de Climent, que es va presentar a la premsa el 10 de juliol’13 a la casa pairal del poeta a Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial a Barcelona el 9 de novembre’13 al Centre Artesà Tradicionàrius i, posteriorment a l’Auditori de Barcelona. Com hem dit abans hauríem d’afegir el tema enregistrat a la Marató de TV3 el 2013 i aquest SET, setè treball del guitarrista barceloní.

Doncs ja sabem qui és en Fages de Climent, autor d’algunes de les seves lletres com us estic dient.

Seguim ara amb un tema del disc del 2013...

“LO GAITER DE LA MUGA” (2013)

Escoltem ara el magnífic tema de l’Amadeu amb lletra de Fages de Climent anomenat...

2.- La Vigília              (A. Casas & F. C.)               3m57s

En aquest tema hem pogut escoltar la veu de l’Elena Gadel tot i acompanyant el líder, Matías Míguez, baix elèctric i Toni Pagès, bateria..tema aquest amb un tempo magnífic i composició força aconseguida amb un punch potent i delicat a la vegada. Un gran tema de l’Amadeu sense cap mena de dubte. Un tema on la lletra és força important i on un solo no massa llarg del líder ens fa pensar que en un directe, aquest tema, ha de ser molt més llarg i també la hòstia...quina marxa que te més acollonant.

Ha participat en nombroses ocasions en diferents festivals, tant nacionals com internacionals:

Festival  Mugada (Girona). Festival Acústica (Girona). Mas i Mas Festival, Barcelona. Festival Blues Sur Seine (França). Festival Emergent (Girona). La Ruta del Cister (Tarragona). Festival Strenes (Girona). Festival Figa Rock (Lleida). Festival Barnasants (Barcelona). Festival Altaveu (Barcelona). Festival de Guitarra de Barcelona. Festival de Blues de Cerdanyola. Blues i Ritmes de Badalona. Festival de Jazz de Terrassa. Festival de Jazz de Barcelona. Festival de Jazz de Getxo (Bilbao). Festival de Blues de San Juan Evangelista, Madrid. Festival de Jazz de La Bisbal (Girona). Festival de Blues de Lissieux (França). Festival Olímpic de les Arts, Barcelona. Festival de Jazz de Palma de Mallorca. Festival de Jazz de Sant Feliu de Guíxols. Festival de Jazz de Cambrils. Festival Internacional de Blues de Tarragona. Semana Grande (Bilbao).  Festival de Jazz de León. Festival de Blues de Roses, Festival de Blues de Barcelona, etc

Amadeu Casas ha compartit així mateix cartell/escenari amb Johnny Adams, Bob Margolin, Corey Harris, Dr John, Gary Moore, John Mayall, Fabulous Thunderbirds, George Benson, Paquito de Ribera, Bebo Valdés, Wallace Coleman, Carl Sonny Leyland o Mike Taylor, entre d’altres.

I ara ja per acabar ens situarem en el disc del 2012 anomenat..

“MATÈRIA ORGÀNICA” (2012)

I ja anem acabant amb bon tempo i ho fem amb aquest tema on hi intervenen Tom Principato, guitarra; Matías Míguez, baix i Toni Pagès, bateria...en un tema magnífic de l’Amadeu Casas anomenat...

6.- Café con leche                (A. Casas)                 4m26s

Doncs ja vegeu quin tema per acabar el programa, amb quin swing gràcies al walking del Matías i la suavitat rítmica del Toni. Aquí tenim dues guitarres, la del líder, el que primer fa el solo amb el seu so característic, net i clar com una patena. El so de Principato és un altre, més canyero però també, ja el coneixem, d’una tècnica exquisida, la d’aquest músic que va venir al Campari i va acompanyar l’Amadeu i la resta de formació en una sessió magnífica de blues feta en aquesta cocteleria.

Al llarg de la seva carrera ha treballat i treballa  amb els músics de més prestigi tant de l’escena local com internacional:
Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Gerard Quintana, Jordi Batiste, Joan Manuel Serrat, August Tharrats, Dani Nel·lo, Big Mama, Llibert Fortuny, Raynald Colom, Gorka Benitez, David Soler, Louisiana Red, Philip Walter, Guitar Crusher, Johnny Mars, Joe “Guitar” Hugues, Hook Herrera, Julian Piper, Shirley Johnson, Eddie King, U.P. Wilson, Big Time Sarah, Mitch Woods, Jerry Portnoy, Tom Principato, entre d’altres.

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui dedicat al Blues de la mà del gran, gran guitarrista i compositor Amadeu Casas i tota la colla de grans músics que l’han acompanyat. Hem repassat tres dels seus treballs, tots tres editats per Temps Record alhora que encabit un tema on hi participa l’amic Xavier Dotras. Un programa que espero hàgiu gaudit tant com jo fent-lo i deixeu-me que us recordi que podeu trobar tots aquests discos entrant a la web de Temps Record així com també anant a les diverses botigues de discos de casa nostra.

Doncs ara sí, abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas, guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre, primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els músics que vinguin a tocar. A la Sala Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat tota l’estona i ha presentat i realitzat aquest programa, ja el 273 i situats en la 8ena temporada. Bona nit a tothom i molt bon Jazz club de Nit  en el Jaç  de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs avui hi tornem amb les novetats dels nostres músics i editorials i per això podreu escoltar el primer treball amb Guillermo Rizzotto Trio, “PAZ” disc auto produït. Després escoltarem el primer treball de Duet Nosferatu, “Live at Sunset”, una producció de Alix Levy i Marco Mezquida i acabarem amb el darrer treball de Gorka Benítez & David Xirgu, “Quiero volver a marte otra vez”, de la editorial Fresh Sound New Talent.

També, aprofitant que presentem el projecte del Guillermo Rizzotto Trio, “GRT”, m’agradaria dir-vos què els podrem veure en directe aquest divendres 10 de febrer a les 20h30m a la Sala Sandaru, carrer Buenaventura Muñoz 21 de Barcelona.

Doncs comencem ja amb aquest projecte d’aquest magnífic músic argentí establert entre nosaltres...de fet, tots tres ho són i conviuen entre nosaltres de fa alguns anys...


“PAZ”
Guillermo Rizzotto Trio

Auto Editat
Enregistrat per Gorka Dresbaj el març de 2012 i gener de 2015 a The Room Studios.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla i Guillermo Rizzotto entre el 2015 i els 2016 als estudis FCM, Barcelona.

Guillermo Rizzotto, guitarres, textures i composicions
Paco Weht, baix elèctric i contrabaix
Salvador Toscano, bateria i percussions

I amb els convidats:
Sílvia Pérez Cruz, veu
David Pastor, trompeta.

Tots els temes estan composats per Guillermo Rizzotto excepte “Tonada de Luna llena” que és de Simón Díaz.

Doncs aquest és un disc delicat on els canvis rítmics hi són i de quina manera. Els temes es desenvolupen partint d’una rítmica la qual pot canviar a més o menys segons el tema per després tornar als orígens, però el que no canvia és la mestria dels músics, el tarannà del projecte, a cavall entre cultures, i la sensibilitat de les composicions i interpretacions del líder amb les diferents guitarres i textures. El bon gust hi és present en cadascuna de les seves composicions mostrant-nos també la seva versatilitat.

I ens trobem com sempre ens passa que no sabem quin tema no posar-vos, car, jo els posaria tots, cosa impossible, així què comencem amb aquesta delícia de disc i ho farem amb el preciós tema anomenat....
  
7.- Vidala de la espera        (G. Rizzotto)              6m12s

I quina meravella de tema, on el Guillermo tocant la guitarra elèctrica ens evoca igualment la música d’ArgentinaSalvador amb els tambors autòctons, com els que va tocar quan va venir amb la Rocío Facks. Una melodia principal  súper lenta, la d’aquest tema que obra la porta a la imaginació tot i contemplant l’altiplà o les muntanyes més altes dels Andes. Els sons eteris de la guitarra elèctrica del líder deixant pas als de la més nítida sonoritat de la guitarra espanyola en una interrupció de tempo deixant el pas a la majestuositat del final del tema. La bellesa ja te un nom, “Vidala de la espera”.

Guillermo Rizzotto, guitarrista, compositor i productor de Rosario, Santa Fe - Argentina (1980) és un dels joves músics contemporanis que mostren un nou enfocament per a la música d'Argentina la tradició i la modernitat, nou so i una atmosfera acústica de mescla, convertint-se en el nou i composicions fresques que enriqueixen el repertori de guitarra clàssica i la música del seu país.

Seguim ara amb el tema on intervenen Sílvia Pérez Cruz i David Pastor en un tema de Simón Díaz....anomenat..

8.- Tonada de luna llena      (S. Díaz)                    3m27s

Amb una intro curteta i potent, poc havíem d’imaginar que els sons anirien com han anat. És clar que poder comptar amb la veu de la Sílvia primer, i després el metall del David és tot un luxe a l’abast de pocs, entre els quals els del GRT. Una cançó interpretada per quasi tots els cantautors del con sud entre els quals Caetano Veloso que fa una versió a “capella” impressionant. L’arranjament del Guillermo és força diferent de la versió que va fer la mateixa Sílvia en el Festival LES SUDS À ARLES de l’11 de juliol de 2013. Com si s’haguessin posat d’acord per cantar ella aquest tema, que coneix, amb un nou arranjament del Guillermo. Col·laboració amb tots contents. La veu privilegiada d’aquesta singular artista, ara ja també ficada en el cinema, ens embolcalla per tots cantons amb la seva calidesa i perfecte entonació, i la interpretació del trio base magistral.

L'autor mostra les tècniques de la música clàssica de la guitarra que es barregen amb la forma tradicional de tocar la música "criolla" (estranger) d'Argentina, a més de la improvisació lliure, el desenvolupament de so i timbre en l'espai auditiu.

I nosaltres continuem amb aquest preciós projecte ara amb el tema que intitula el disc, el preciós...

3.- Paz           (G. Rizzotto)              7m11s

I quina meravella acabem d’escoltar....estareu d’acord amb mi que aquesta magnífica cançó te un no sé què, que encanta. O sigui que sí, que sé què és. És la composició, el ritme i els seus canvis, els sons diversos de la guitarra, el Salva i el Paco acompanyant-lo tant i tant bé. Però és la bellesa intrínseca en la melodia i totes les variacions sonores i rítmiques. Fins i tot el solo del baixista, argentí com tots els d’aquest trio, ha reeixit la interpretació global. També en Salva s’ha desfet en energia en la seva intervenció solista i mentre els companys l’han acaronat fins el final, perdent-se poc a poc, mica a mica.

Fins i tot si es tracta d'utilitzar a tocar la guitarra clàssica la major part del temps, té diversos projectes que inclouen dispositius de guitarra elèctrica i de la música electrònica com a eina per a la investigació de nous sons en el seu propi món de la música. Guillermo Rizzotto ha compartit concerts amb artistes molt importants de diferents gèneres musicals com Juan Falú, Eduardo Eguez, Raúl Carnota, Rudy Flors, conjunt de l'Chimera, Silvia Pérez Cruz, Lidia Puyol, Lilian Saba, Norberto Minichilo, Rodolfo Sánchez, Osvaldo Burucuá, José Luis Montón, Miriam García, Franco Luciani, Furio Zanasi, Susana Moncayo, Rubén Llop, Luis Rigou, Bàrbara Kusa, Juancho Perone, Daniel Pérez, Marta Gómez.

I més, encara gaudirem més tot i preguntant-nos, serà possible? El tema en qüestió és el primer tall del disc anomenat...

1.- Con raíces de mi pueblo           (G. Rizzotto)              6m11s

Un altre tema que segueix el tarannà d’aquest projecte com un “totum quantum”, on la preciositat de les melodies es barreja amb la diversitat rítmica, i on els sons elèctrics, molt electrificats i distorsionats de la guitarra del líder es donen la mà amb uns altres més dolços. On la potència rítmica acompanya els moments més potents de la guitarra amb uns acords espatarrants, i després, canvis delicats de nou, i així tot i jugant amb nosaltres, amb les nostres emocions, ells van desenvolupant un tema per camins aliens, estranys i diversos i tot i així magnífics, tant que estem totalment hipnotizats. Sí, aquesta música definitivament, hipnotitza. A moments estàs com atrapat en un núvol d’imaginacions a punt per caure com les gotes d’aigua al primer tro com finalment passa, i no només amb un tro, sinó amb diversos i molt potents. El final és apoteòsic. Una meravella Guillermo, felicitats.

Ha participat en nombrosos festivals importants a tot el món, tocant les seves pròpies composicions, de vegades com a solista de guitarra, de vegades encabit en d’altres formacions, i sovint també com un compositor que te captivats els oients en moments espirituals d’intimitat i ritual.

I nosaltres deixem el projecte d’aquest magnífic guitarrista argentí, de Rosario província de Santa Fe tot i recordant-vos que aquest divendres 10 de febrer i a les 20h30m podreu escoltar aquest projecte a la Sala Sandaru, carrer Buenventura Muñoz 21 de Barcelona i amb convidats sorpresa de luxe.

I seguim amb més projectes....
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Recordhttps://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim i ho fem amb el projecte de dos grans pianistes, que en el seu moment varen ser alumne i professor i que ara estan en el mateix espai, el de la creativitat al màxim nivell...


“LIVE AT SUNSET”
Albert Bover & Marco Mezquida “Duo Nosferatu”

Autoeditat
Enregistrat en directe per Rubén Berengena i Toni Garcés el 25 d’abril de 2015 al Sunset Jazz Club de Girona.
Mesclat i masteritzat per Lluís Costa al Soundclub Studio
Produït per Alix Levy i Marco Mezquida.
  
Albert Bover, piano
Marco Mezquida, piano

Un treball únic, el d’aquests dos “monstres” de les 88 tecles que, ai ves per on, alguns entre els quals jo mateix vam tenir la oportunitat de veure néixer aquest projecte en el seu primer concert al Jamboree un 19 de novembre de 2014. Passat algun temps i en alguna altra actuació, finalment van estar cridats pels amics del Sunset, l’Anna Gisbert i l’Alix Levy per actuar-hi alhora que enregistrar-ho per a la posteritat.

Un disc amb nou temes, molts d’ells més llargs de lo normal, i és que aquí no hi ha rés de normal, més aviat tot és, serà extraordinari. Les interpretacions, els temes, i les llargues improvisacions que fan que hi hagi un tema de més de 20 minuts que en el disc han separat en dos. En fi, una delícia per a les oïdes i que segur us farà vibrar com a mi.

Escoltem doncs ja el primer tema d’aquest magnífic projecte dels nostres amics, car, ells dos i per separat, han vingut al JCLV en diverses ocasions i sempre amb magnífiques formacions. Som-hi doncs amb aquest impressionant tema de l’Albert anomenat...

3.- Nosferatu             (A. Bover)                  6m20s

A mode de juguesca, ell mateix crec jo, es va posar aquest “alter ego” Nosferatu una mica per la semblança en la llunyania i per la possible caricatura del seu perfil. D’això l’Albert no en te rés de rés, car en contra de les tenebres del vampir, el nostre amic ens porta més enllà de la llum. Una música farcida d’una determinada transcendència i fins i tot amb aires aràbics i que s’ha anat desenvolupant amb la mateixa majestuositat i també delicadesa. Tot i ser un tema del mestre, l’alumne també l’ha interpretat, mestre i alumne en el passat car en el present són mestre i mestre. Una melodia preciosa que t’enganxa amb uns canvis harmònics al mateix nivell. Tema llarg però que realment es fa curt, car no voldries que s’acabés mai.

Entrant al web de Mezquida hem vist que hi ha la opció de baixar el currículum en català en versió reduïda car la versió ampliada us la deixo per a vosaltres per així conèixer-lo millor...

Nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s’ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a Espanya, com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística, discogràfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país. Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és un dels artistes més complets i expressius de la seva generació. Ha gravat més de 40 discos: 10 com a líder amb la seva pròpia música i 30 com a sideman en influents grups del panorama actual. Ha actuat en auditoris, clubs i festivals de 25 països, en 4 continents així com en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc, Unterfarht de Munic, Bimhuis d’Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio. Ha compost música per a obres de teatre i gravat programes de televisió. Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4 anys premiat Músic de l’Any per l’AMJM de Catalunya, etc.) jalonen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l’Escola Superior d’Estudis Musicals i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.


I nosaltres seguirem ara amb dos temes que en el concert van tocar enllaçats i en el disc han quedat separats sàviament en dos, el primer de Marco Mezquida anomenat “Menguante” i seguit de del tema de Bob Dorough “Devil may care”..som-hi doncs amb una bona sessió d’aquest concert....

7.- Menguante           (M. Mezquida)          13m41s
8.- Devil may care    (B. Dorough)             10m04s

Un primer tema de més de 13 minuts que Marco ha compost i executat amb el seu amic i col·lega en una demostració de classicisme a moments i posteriorment encabida en d’altres esferes musicals més obertes. El ritme també s’ha vist modificat per l’impuls creador de tots dos, i és que sovint deu passar que es deixen portar per la mateixa música que va sorgint i els porta per camins intransitats i on la imaginació es deu desbordar. Una “obra” magnífica enllaçada amb el tema amb títol avisant al dimoni que tingui cura que ves amb compte.  Després del final delicat del primer, la persistència dels dos pianistes ens situa en una tessitura de magnificència estilística i rítmica, a la vegada que melòdica, tot i reconeixent el tema, cantat per Teri Thornton en el seu primer disc “Devil may care” d’aquesta cantant. Un treball enregistrat el 23 de desembre de 1960. Però és que la versió original del mateix Bob Dorough va sortir el 1956, un tema amb un swing brutal i que els nostres dos amics s’encarreguen d’interpretar amb un arranjament bestial i potència rítmica immensa. Doncs això, que ja podem córrer a adquirir-lo, aquest, l’anterior i el que vindrà, que hem d’ajudar els nostres músics.

Albert Bover va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Javier Vercher, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col.laborat en projectes amb músics de flamenc com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí com Dris elMaloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó.

Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi i David Xirgu, i a duet amb l'Horacio Fumero. Toca teclats a trio amb Gary Willis y Gergo Borlai. Ha gravat com a líder en formació de trio Live in Bilbao, Esmuc blues, Live in Jamboree, a duo amb Horacio Fumero i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc.

És professor de piano dels departaments de Jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori del Liceu. Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula Tren de sombras de José Luis Guerín. Albert Bover és "Artista Steinway".  

I acabarem el projecte ara amb un compositor i pianista, el més admirat per l’Albert i crec que també pel Marco amb el tema de Theloniuos Monk anomenat..

5.- In Walked Bud                 (T. Monk)                   6m24s

Marco sap que compartir escenari i projecte amb el seu mestre Albert Bover és tot un luxe a la vegada que plaer. Improvisar alhora amb qui està considerat com un dels millors pianistes de Jazz d’aquesta país anomenat Espanya és un luxe per qualsevol pianista d’aquest indret. Albert segueix un camí més “mainstream” podríem dir situats en aquest moment musical que vivim tot i col·laborant amb grans mestres del Hard Bop com el nostre gran amic Geni Barry. Sense anar no gaire lluny, i en un programa anterior vam posar un disc d’un bateria centrat a l’àrea de Madrid anomenat Juanma Barroso en un magnífic treball que vam gaudir d’allò més. Els seus treballs a duo amb l’altre insigne Horacio Fumero són una delicatessen a l’abast de ben pocs. Un duet que ha tocat en múltiples ocasions en els més diversos espais des de la Nova Jazz Cava  fins al desaparegut Mandacarú passant pel mateix Jamboree.

Doncs un tema de Monk com sempre passa en un concert de l’Albert i no sé si també en un del Marco. De tots és coneguda l’afició de l’Albert per Monk, en les dues seves facetes de pianista i compositor. Alguns crítics en el moment vivencial de Monk no el van valorar prou com a pianista i quasi que tampoc com a compositor, car era un “avançat” a la seva època i no va ser fins quasi al final de la seva carrera que va ser considerat, ell viu encara, i per descomptat que després de la seva mort, és quan se l’ha valorat justament. Aquest és un tema dedicat al seu amic Bud Powell. Va passar que anaven tots dos molts “col·locats” i Monk va assumir que tot el “costo” era seu, havent de passar pel “talego” i no poden tocar durant força temps fins i tot ja en llibertat. I això ho va fer per salvar-li la vida a Bud perquè si el “trincaven” i el fotien a la “garjola”, d’allà viu no en sortiria. Ja estava ben tocat del “bolet”, pobret, i tot per una brutal agressió amb cops de porres directes al crani, els molt fill de putes de la “pasma” neoyorkina.

I deixem-los a aquests dos Màsters de la pianística però abans volia dir-vos que un altre esdeveniment que em fa molta gràcia és el que presentarà Gabriel Amargant Quintet a l’Ateneu de Sant Feliu el dissabte 11 de febrer a partir de les 22h. Gabriel ens presentarà el projecte que li va encomanar l‘Auditori  tot homenatjant George Gershwin, projecte estrenat al mateix Auditori l’estiu passat i que nosaltres podrem gaudir aquest dissabte. Un quintet amb Gabriel Amargant, saxos i clarinet; Enric Peinado, guitarra; Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
I acabem el programa d’avui amb el projecte de dos amics també....


“QUIERO VOLVER A-MARTE OTRA VEZ”
Gorka Benítez & David Xirgu

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 493

Enregistrat als Vumeter Studios a  Cabezón de la Sal el 8 de juliol de 2009.
I ens diuen que a la nau, In The Nave, hi ha:
Javeta: enginyer de so
Macuel: assistent
Gorka Reino: fotògraf
Estefan Lismond: cuiner i conductor
Guillermo Trujillano: vídeo i disseny
Jordi Pujol: productor executiu
Gorka Benítez: saxo tenor i flauta
David Xirgu: bateria

Ja vegeu que aquest material fa temps que es va enregistrar i ha estat darrerament que han volgut exposar-lo a la llum, i ja diuen ells que no és una segona part, car ja vam poder escoltar la primera versió de “A marte otra vez” a la 6ena temporada i el programa 211.

Hi ha músics, molts, que tenen un tarannà força llibertari i en algunes qüestions “passota”, com és el cas del Gorka Benítez. I és que la web d’aquest grandíssim músic, la seva web, ens diu que la darrera actualització la va fer l’octubre de 2008. El darrer disc que veiem allà és doncs “Al otro lado” editat per Fresh Sound World Jazz, amb Gorka Benitez (ts, vcl, fl), Carme Canela (vcl), David Xirgu (d, perc), Dani Perez (g), Albert Bover (p), Nic Thys (b). El primer l’havia fet 10 anys abans amb Rai Ferrer, contrabaix; Dani Pérez i Ben Monder, guitarra i David Xirgu, bateria, o sigui que la comunió amb el David ja ve de fa molts anys. Abans de fer el primer disc el 1998, ja s’havien de conèixer força per embolicar-s’hi com ho van fer.

Doncs comencem amb dos temes seguits, que són quasi un himne relacionat amb aquest projecte. Escoltareu els dos primers talls dels dos CD, primer “Amarte otra vez” i després “M.B.”, som-hi doncs amb la música d’aquests dos amics i mestres...

1.2.- Amarte otra vez           (G. Benítez)               2m57s
1.1.- M.B.                               (G. Benítez)               2m45s

Doncs amb aquestes dues precioses melodies hem començat el projecte “Quiero volver a marte otra vez”. Dir-vos que aquesta és una frase de Pere Bardagí i que juga amb el a marte, que podeu entendre per separat i no, o sigui, “vull tornar a mart un altre cop” i “vull tornar-te a estimar un altre cop”. Pocs comentaris faré dels temes, a no ser parlar de la bellesa, ritmes i demés particularitats. L’assumpte és que essent dos els únics músics que escoltareu, no valoraré a cada tema les seves interpretacions com faig habitualment. Us deixaré que gaudiu escoltant-los i em centraré en la biografia de l’insigne basc, Benítez car, la del català, Xirgu ja us la vaig comentar no fa gens ni mica en el Programa 268, fa tor just cinc setmanes tot i comentant el seu magnífic “Ugrix”.

Gorka Benítez, saxofonista i flautista nascut a Bilbao, el 1966. Si bé els primers instruments que va tocar van ser del folklore d'Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica al Conservatori de Bilbao, que després es completaria al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Professional de Badalona, ​​i posteriorment a Nova York després d'obtenir una beca que li va permetre estudiar allà durant tres anys amb professors de la talla de Dave Kikoski, Billy Hart, Jim Hall, Barry Harris i Cecil Bridgewater entre d'altres. De Nova York torna graduat en Jazz Studies Program de l'escola Harbor Performing Arts Center, havent estudiat també en la Mannes School of Music. També a Nova York forma el seu propi trio on interpreta les seves composicions.

Ara, i considerant la llargària del tema de més de cinc minuts, podreu escoltar el quart tall del primer CD si és que el primer és el verd i el segon el de color marró. S’anomena.....

4.1.- Non trovo il supermirafiori      (G. Benítez)               5m04s

El títol ja ens diu el tarannà d’aquest simpàtic músic basc. Amb un ritme ben marcat pel David i fent de les seves, o sigui, no només portant el ritme i més aviat omplint els espais de sonoritats diverses, Gorka ens mostra la seva creativitat infinita improvisant a tota hòstia, o sigui amb fuses o semifuses o potser encara més apretadet.

El 1995 es trasllada de nou a Barcelona, ​​ciutat on resideix actualment. De l'extensa llista de treballs discogràfics en què ha participat, val la pena ressaltar: Xavi Maureta i Condició Humana "Uara" i "Entropia"; Carme Canela i l'Orquestra de Cambra d'Andorra "Cravo i Canela"; David Xirgu Quartet "Indolents" i "Ugrix" (Millor Disc de l'Any 1997); David Mengual "Mosaic Nonet"; Guillermo Klein i els guachos "Live in Barcelona"; Emilio Solla "Folcolores", Arthur Kell Quartet "Traveller" i els discos dels seus propis grups que porten com a títol: "Gorka Benítez Trio", "Fabou", "The Free Session" i "Solo la verdad es sexy".

Seguim amb dos temes més, i així seguiré fins el final, car són temes de dos o tres minuts la majoria i així de dos en dos, amb els ritmes més o menys similars escoltarem els dos compactes així barrejats. Ara escoltareu els dos “cinquets” de cada compacte seguits començant pel “Aire de un verso” i seguit per “por fandangos”, som-hi doncs..

5.2.- Aire de un verso          (G. Benítez)               2m52s
5.1.- Por fandangos             (G. Benítez)               3m39s

Doncs i quina demostració de força ens han fet aquests dos mestres, incidint potser més en la de l’estimat baterista i amic, David Xirgu i sobretot en el primer tema. Amb les “palmes” han començat l’altre “cinquet”. Fandangos passats pel Jazz els realitzats per aquests dos amics. I com de fresca és aquesta música, amb la senzillesa de només dos instruments, que ja es veu que per fer molt bona música no calen gaires parafernàlies.

Ha recollit nombrosos premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. El 1997, va ser elegit millor solista de vent de l'any i millor grup i millor disc de l'any amb Ugrix, liderat per David Xirgu. El 1998 va repetir guardó com a solista i va formar part de la formació premiada, Condició Humana, amb Xavi Maureta. El 1999 i 2000, el músic basc ha estat elegit millor saxo tenor i ha participat en els enregistraments premiades com a millors discos. El 2001, Gorka Benítez Trio va ser premiat com a millor grup de jazz. El 2002, millor saxo tenor i millor grup (amb José Reinoso & Repic). A més, el 2005 va rebre els premis a millor solista de vent (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya) i Millor Disc de Jazz del 2005 per "solo la verdad es sexy" (Revista Enderrock).


Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

El 2000 realitza una important gira al Japó amb la Companyia de Flamenc de Shoji Kojima, al costat de destacades figures d'aquest gènere com Miguel Iglesias, David Lagos, Chicuelo, El londro i Chiqui de la Línia. El 2002 col·labora amb el General Alcázar i amb Gerardo Nuñez. Al costat de Juan de Diego i Estefan Lismond funda el Simbiotiz-Art. Realitza tres importants gires al costat del David Mengual Mosaic Trio (Braga, Portugal), a José Reinoso & Repic (Montreaux, Freaburg, Suïssa) i Emilio Solla & Afins (Dinamarca, Finlàndia i Suècia). Gràcies a l'Institut Cervantes, a l'any següent toca al Festival Internacional de Grècia (Atenes). Aquest any 2003 grava el seu disc doble "Solo la verdad es sexy", realitza la segona edició de Simbiotiz-Art, toca el seu grup al Festival de Menorca i participa al costat del Joe Smith Melodic Workshop al Festival de Barcelona. Durant el 2004 va de gira amb Arthur Kell i Steve Cardenas, gira amb Aikiko Pavolka, toca al Palau amb Chicuelo, grava amb Emilio Solla i realitzen una gira per Finlàndia i una altra per Suècia. Forma part del grup Guillermo Klein & els Guachos realitzant concerts, gires i l'enregistrament del CD / DVD en directe "Live in Barcelona". Fa el seu primer treball com a productor: el disc de la pianista Teresa Zabalza. Actua amb el seu propi grup a Bucarest, Munic, Valencianes i Gènova. La productora Carretera i Mantra filma el DVD "Gorka Benitez" que s'emet a les televisions locals espanyoles.

I nosaltres acabem el projecte doble dels nostres amics i Programa 272 amb dos temes més igualment enllaçats, primer amb el joc de paraules “Lamentable Mente”, i després amb el “Perro no come perro”, ambdós temes del primer CD o el de color verd...som-hi...

8.1.- Lamentable Mente                  (G. Benítez)               2m53s
6.1.- Perro no come perro              (G. Benítez)               3m05s

Un parell de temes impressionants per acabar el programa d’avui, primer amb el vuitè tall del primer CD, “Lamentable Mente”, a un tempo força beat i ara el mestre mostrant-nos el perquè se’l considera també un dels nostres grans flautistes. “Perro no com perro” és el sisè tall del disc i tema amb una trempera impressionant on el mestre basc s’esplaia a tempo de Coltrane en les impros i va i ve recuperant el riff motiu principal del tema. Mentre David no para de fer “virgueries” comandant la nau rítmica com ningú més podria fer. I bé, quina joia de música i interpretacions les d’aquests dos mestres i amics. Seguint una mica amb la vida i miracles de Gorka i potser ho penjaré tot al blog.

Grava amb Miguel Blanco i Jerry González i també amb Ethan Winoground. Toca al Festival Getxo amb la Pirineus Jazz Orquestra, al Festival Grec amb Paco Ibañez, al Festival de Barcelona amb Horacio Fumero i al Festival Donostia-Sant Sebastià amb la Big Band de l'Aniversari del Festival i amb Phil Woods & Strings ( Celebrating Bird) amb l'Orquestra basca "Et incarnatus". Va de gira per Bèlgica, Alemanya, Suècia, Holanda i Suïssa amb Emilio Solla.

I més biografia si entreu al seu web....

Doncs sí, finalment hem acabat el programa d’avui crec també amb una magnífica selecció de les músiques dels nostres herois, primer amb el preciós projecte de Guilermo Rizzotto Trio anomenat “PAZ”. Després hem pogut escoltar el Duo Nosferastu, Bover & Mezquida i el seu “Live at Sunset”  i hem acabat amb aquesta obra magna de dos grans mestres Gorka Benítez & David Xirgu i el seu “Quiero volver a marte otra vez”. Recordo que seria bo que miréssiu d’adquirir els discos d’avui entrant als webs corresponents o anant a les botigues de Jazz que n’hi ha, tot i que no gaires.

I ja per arrodonir-ho i oferir-vos més oferta, el dissabte 11 de febrer també podeu anar al Jamboree  a la Plaça Reial a veure el Guillermo McGill Quartet amb ell mateix a la bateria, Ariel Brínguez saxo, Juan Diego Mateos guitarra flamenca, Javier Colina contrabaix, Marco Mezquida piano. Passes a les 20h i a les 22h.

Bé, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat potser massa estona, qui realitza i presenta aquest programa us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol. 

 

blogger templates |