Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa.

Us vull recordar que aquest divendres tenim de nou un concert de Jazz al Molí dels Frares i serà amb el projecte del gran baterista canari establert a casa nostra, en Ramón Díaz Group el qual ens presentarà el disc que ja va sonar la setmana passada en aquest programa, disc anomenat “Bumpy Road”. L’acompanyaran Jeppe Rasmussen, saxos i Emilio Martín, contrabaix. Aquest divendres a les 21h30m al Molí dels Frares, en un esdeveniment organitzat pel JCLV i patrocinat  per l’ajuntament de SVdH i per tant gratuït.

Aquesta nit havia de posar-vos més música del Ramón Díaz  la qual cosa faré tot just abans de començar l’homenatge a un dels músics més avantguardistes dels anys 60s, al gran saxofonista, flautista i intèrpret del clarinet baix, el Sr. Eric Dolphy, és clar, amb el permís d’Ornette Coleman i John Coltrane. Podreu escoltar dos dels seus emblemàtics discos, l`”Outward Bound” i el penúltim que va fer abans de deixar-nos, el “Out to Lunch”.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


Escolteu doncs del disc de Ramón Díaz Group anomenat “Bumpy Road” el tema “Desigualdad/remontada”....per tenir les ganes suficients i venir el divendres al concert del Molí...

7.- Desigualdad/remontada           (R. Díaz)                    8m55s

I de comentaris pocs, car haurà estat la intro i recordatori del concert d’aquest divendres i nosaltres ens endinsem amb la vida, música i miracles de....
Eric Dolphy
Los Àngeles,  California, 20-06-1928 / Berlin, Alemanya, 29-06-1964), Saxo alt, clarinet baix i flauta del darrer Hard Bop amb un peu en el Free Jazz. Autèntic virtuós de tots els instruments esmentats i apassionat improvisador, proposa en la seva majoria d’edat un llenguatge tonal integrant-se amb formes d’improvisació més lliures. Tal i com ell mateix diu, cada nota que toca te relació amb els acords del tema, o diu així:

Toco notes que en un principi serien considerades alienes a un determinat to, però que jo les escolto com a correctes. Molts diuen que ignoro els acords. Jo no ho crec. Cada nota que toco te una certa referència amb l’estructura harmònica del tema....però ja que jo escolto altres resolucions per a l’estructura harmònica de base, intento utilitzar-les i així aconseguir que l’instrument, d’alguna manera, parli.

Escoltem ja les primeres músiques, i avui, tot i anar comentant la biografia d’aquest mestre del qual ja li vaig fer dos programes, el 91 i 92, allà per l’any 2012 de la tercera temporada, us posaré la música de dos dels seus emblemàtics discos, primer l’”Outward Bound” i després el “Out of Lunch”, que va ser el darrer que va enregistrar. Avisats com esteu, seguim amb la seva biografia....però ja escoltem els dos primers temes, el més delicat de l’”Outward Bound” i composat per la parella Rodgers & Hart el 1936 pel musical “On your Toes”, Glad to be unhappy i el Blues de Dolhpy  anomenat 245.

5.- Glad to be unhappy        (R, & H.)                     5m27s
4.- 245                                   (E. Dolphy)                6m49s

Doncs ja heu vist de quina manera Eric Dolphy tocava la flauta travessera, amb quina mestria i sentiment... Doncs i quin Blues va composar el gran Dolphy i de quina manera tan personal en una melodia ben curta i impactant la entrada de Hubbard en el seu solo. Un jovenet aleshores però ja amb quina tècnica i sonoritat també personals. Solo de Jaki Byard en el més convencional estil bluesy, delicat i pulcre i ja la sonoritat avantguardista de Dolphy a l’alto, fent demostració de control sobre l’instrument a base d’intervals amplis i tècnica de virtuós, què és el que va ser. Després, de nou els dos vents amb sonoritats diferenciades, les del metall i la canya, la més estrident a voluntat de totes, la del geni Dolphy.


Molt criticat per uns i celebrat seguidor de Parker per d’altres, va morir sobtadament just acabats de fer els 36 anys, deixant sense resposta nombroses qüestions sobre un futur del qual, ell, en semblava tenir la clau.

Eric dolphy, va mostrar interès per la música en una edat molt primerenca. Les primeres veus que va escoltar, etc...ho acabaré per penjar-ho. Va ser company d’investigació en el món del Free Jazz amb l’Ornette Coleman, amb qui l’unia una gran amistat. Va descobrir-nos el magnífic so del clariner baix, gràcies al seu professor Merle Johnston, però també s’ha de recordar que va ser qui va introduir la flauta en el món del Jazz.

Una biografia que podem consultar a la Guia Universal de Jazz Moderno de Giner, Sardà i Vazquez. També en la magnífica col·lecció de 100 discos Maestros del Jazz de Planeta Agostini, i també de la anomenada bíblia del Jazz, El diccionario del Jazz, escrita per Phillipe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli de l’editorial Anaya, malauradament exhaurit. Tot i que, si podeu llegir francès, hi ha l’edició original de Dictionnaire du Jazz de l’editorial Bouquins, dels mateixos autors. Biografia resumida i més un repàs per algunes de les seves gravacions com  ja anireu veient.

I continuem amb la música primer amb el magnífic tema de Kaper & Washington l’anomenat, “On green Dolphin StreeT” i després amb el tema de Dolphy anomenat “G. W.”...som-hi.

2.- On Green Dolphin Street           (K. & W.)        5m45s
1.- G. W..                                           (E. Dolphy)    7m57s

El primer és un tema que van composar el 1947 per a la pel·lícula Green Dolphin Street basada en la novel·la de Elizabethe Goudge essent  Jimmy Dorsey Orquestra els qui la van tocar en la pel·lícula i del qual se n’han fet milers de versions o interpretacions esdevenint un dels grans estàndards de Jazz interpretats per milers de músics entre els quals Davis i així és com la trompeta de Hubbard sona, amb la sordina a mode de Miles. El nostre mestre desenvolupa el seu solo amb el clarinet baix extraient-li una magnífica sonoritat com mai ningú més ha pogut fer. I és que com Dolphy no n’hi ha hagut mai més cap.  Els de AllMusic deien que aquest és un projecte més proper al Hard bop que al Free posterior, però jo diria que en el segon tema, Dolphy s’apropa més a les estructures més avantguardistes que a les del Hard Bop, i també les seves sonoritats. Magnífic tema del nostre heroi.

I seguim amb la biografia....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.


L’abril de 1958 va entrar al grup de Chico Hamilton, bateria i gran compositor amb el qual va aparèixer a la pel·lícula “Jazz on A Summer’s Day”, rodada per Bert Stern al Festival de Newport 1958. Amb el Chico varen enregistrar el disc “Gongs East!” de Warner Bross/Discovery Records, àlbum que va esdevenir el més popular del grup, enregistrat el 29 i 30 de desembre a Los Angeles.

amb els següents músics:

Eric Dolphy, saxo alt, flauta i clarinet baix
Wyatt Ruther, contrabaix
Nathan Gershman, violoncel
Dennis Budimir, guitarra
Chico Hamilton, bateria

Posteriorment, i amb la mateixa formació varen enregistrar l’àlbum “That Hamilton Man” que també es va dir, en una reedició, “Truth”, i ho varen fer el 19 de maig de 1959 a Los Angeles.

I escoltarem ara els dos darrers temes d’aquest “Outward Bound”, el primer amb el més Hard Bop possible amb el líder també a clarinet baix en el tema anomenat “Miss Toni”  de Charles "Majeed" Greenlee i després amb el magnífic i potent Les” del mateix Dolphy.

I escoltarem ara un altre tema d’aquest “Outward Bound”, amb el més Hard Bop possible amb el líder també a clarinet baix en el tema anomenat “Miss Toni”  de Charles "Majeed" Greenlee

6.- Miss Toni             (Ch. G.)          5m39s

Doncs ja heu vist quina delícia de “Miss Toni”, amb quin swing i blues l’han interpretat i és que aquesta és l’essència del Hard Bop, la mixtura del swing i el blues, bàsicament. Amb el clarinet baix, Dolphy ens ha enlluernat de la seva i única  manera mostrant-nos el domini sobre l’instrument alhora que el seu fraseig gens convencional i sí totalment personal, sempre amb espurnes de l’avangtguarda que ell va personificar. Hubbard està immens en aquest tema i així l’hem pogut escoltar.

El 1959 se’n va anar a Nova York on va contactar amb Coltrane i on va entrar a formar part del quartet de Mingus. Abans però va enregistrar el seu primer àlbum com a líder, amb pràcticament la mateixa formació del disc anterior amb Chico Hamilton. El disc va ser “Hot & Cool Latin”.També durant el 1959 va enregistrar l’àlbum “Wherever I Go”.

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”

Dir-vos que sempre he pensat que Charles Mingus va ser qui va saber veure en aquell jove músic tota la seva genialitat i és així com Dolphy en aquells els seus darrers anys va enregistrar i formar part de la formació del gran contrabaixista alhora que desenvolupà la seva música amb més aires de llibertat, que ja és dir, car Mingus va er també un altre avançat al seu temps.

I ara ja toca parlar del disc que heu escoltat...L’1 d’abril de 1960 va enregistrar per New Jazz/OJC l’àlbum “Outward Bound” per Prestige, al Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, April 1, 1960, essent el primer dels 9 treballs enregistrats a Prestige, amb els següents músics:

Eric Dolphy, alto saxo, baix clarinet, flauta
Freddie Hubbard, trompeta
Jaki Byard, piano
George Tucker, contrabaix
Roy Haynes, bateria

I d’aquest disc ens en parlen des de AllMusic tot i dient-nos:

Que el multi-instrumentista de canya i compositor Eric Dolphy, una de les figures més crucials en el jazz, va ser un músic amb una impressionant ferocitat lírica, imaginatiu i a l'avantguarda dels canvis en la música de la dècada de 1960. Dolphy, a diferència d'alguns dels seus contemporanis, mai va abandonar totalment l'enfocament del bebop sobre canvis d'acords en els seus solos, i a més a més els va dur a fresques altures expressives. Outward Bound, una sessió de quintet de 1960, mostra Dolphy en una fase de transició de la seva música més a prop del “Hard Bop” dels anys 50 que del free jazz dels "finals dels 60. "245" és un blues d’aquells de darreres hores de la nit en què Dolphy, en l’alto, testifica el seu sentiment i la lleialtat a la forma. Dient-nos que en el “Glad to be unhappy” tenim el Dolphy més líric a la faluta, que a “Miss Tomi” el tenim totalment lliure i creatiu amb el clarinet baix i que en aquestes sessions hi vam tenir Roy Haynes, baterista ja amb Charlie Parker i havent-ho fet també amb Pat Metheny ja darrerament.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.


I ara escoltareu dos temes del “Out to lunch” , el penúltim disc que va enregistrar Dolphy i el més avantguardista de tots amb tots els temes propis, ja amb clares connotacions del Free que alguns dels seus companys feien tot i que molt més free, com l’Ornette Coleman on no hi havia massa estructures i sí, això Dolphy no ho va voler abandonar mai....Llibertat sí, però musicalment parlant de manera estructurada.
Som-hi doncs primer amb “Something Sweet, something Tender” i després amb “Straight up and down” amb el mestre Dolphy..

2.- Something Sweet, something Tender (E. Dolphy)                6m03s
5.- Straight up and down                            (E. Dolphy)                8m19s

Doncs amb el primer tema hem tingut de nou al Dolphy més profund amb el seu so del clarinet baix en una mena de balada amb diàleg inicial amb el contrabaixista i després amb el trompetista, i això, abans de meravellar-nos amb el seu esclatant so i inversemblant solo. Quines sonoritats era capaç d’extreure d’aquest, un dels més impressionants instruments, el clarinet baix. Dirr-vos que teniu entre els músics el vibràfon de Bobby Hutcherson, el contrabaix amb arc inclòs de Richard Davis, la trompeta com abans de Hubbard i a la bateria un noiet de 18 anys anomenat Tony Williams. Amb el segon tema ja hem flipat de nou. El duet inicial dels dos vents en una melodia súper avantgarde i sonoritats extra-comprensibles aleshores, i fins i tot ara ens sona d’una altra galàxia. El líder, ara amb el saxo alto, igualment es mostra amb tot el seu esplendor, i considerant que estava en el zenit de la seva carrera, amb un desenvolupament que hauria estat inimaginable de no haver-nos deixat.  El seu domini tècnic i gust interpretatiu fins i tot amb els sons més estranys aleshores, el 1963, quan la gent escoltàvem els Beatles i el “She loves you ye”, i similars tonteries. Hi havia música que molts desconeixíem i que venia de les estrelles. I nosaltres, pensant-nos que descobríem la sopa d’all. Aquí, Hubbard va fer un canvi substancial en el seu plantejament, oblidant les seves arrels boppers i desenvolupant estructures similars a les del líder, a les del vibrafonista, a les del jove baterista que se’ls endugué molt enllà, també amb el gran contrabaixista Davis. Hutcherson, seguí igualment el líder en el seu solo i sí, tots a una, en la més increïble modernitat, la d’una música que tenia tots els ingredients per arribar al més alt de tot plegat. Llàstima que no va poder ser així.

Posteriorment, el 15 d’agost de 1960 va enregistrar el “Out There”, també per Prestige, amb una formació atípica amb:

Eric Dolphy, alto saxo, baix clarinet, flauta
George Duvivier, contrabaix
Ron Carter, violoncell
Roy Haynes, bateria

Pocs dies després, el 19 d’agost de 1960, enregistrava l’àlbum “The Caribe with The Latin Jazz Quintet”, també per Prestige, al  Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, August 19, 1960, amb els següents músics:

Eric Dolphy, alto sax, baix clarinet, flauta
Carlie Simons, vibràfon
Gene Casey, piano
Bill Ellington, contrabaix
Manny Ramos, bateria i timbales
Juan Amalbert, congues

Posteriorment va enregistrar una “raresa” anomenada “Other Aspects”, de Blue Note, als Esoteric Studios de Nova York, el novembre de 1960. Unes cintes enregistrades per uns amics de l’Eric Dolphy, Hale i Juanita Smith, abans de marxar a Europa amb el Charles Mingus. Posteriorment, Eric ja no va tornar i els Smith els hi varen dir als pares de l’Eric si volien les cintes, però aquests les hi varen deixar. A finals de 1999 es varen donar a conèixer i posteriorment es va fer el disc.

Acabant-se ja el prolífic any 1960, el 21 desembre, va enregistrar un altre disc amb Prestige amb el nom de “Far Cry”, per l’editorial New Jazz, a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, amb el trompetista Booker Little i la secció rítmica amb la qual tocava aleshores. La formació va ser doncs:

Booker Little (tp -1,2,4,5)
Eric Dolphy (as, bcl, fl -1/6, as -7)
Jaki Byard (p -1/6)
Ron Carter (b -1/6)
Roy Haynes (d -1/6)

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Ja situats en el 1961, Dolphy va enregistrar 38 discos, o bé com a líder del grup o bé col·laborant amb d’altres formacions liderades per Coltrane, Mingus, Booker Little, George Russell, Oliver Nelson, etc...Un disc que es va enregistrar des d’octubre de 1960 i que finalment es va acabar de fer cap a l’abril de 1961 va ser el “Candid Dolphy”. Un que va fer el juny de 1961, col·laborant amb el Mal Waldron va ser el disc “The Quest”, editat per New Jazz i enregistrat a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, el 27 de June de 1961. Disc-obra personal de Mal Waldron, on tots els temes son composicions pròpies. Els músics d’aquest treball varen ser:

Eric Dolphy (alto sax, baix clarinet)
Booker Ervin (trompeta -1/4,6,7)
Mal Waldron (piano)
Ron Carter (cello)
Joe Benjamin (contrabaix)
Charlie Persip (bateria)

Escoltem ara el magnífic i llarg tema que intitula el disc “Out To Lunch”...

4.- Out to lunch          (E. Dolphy)                12m09s

El títol del disc i tema llarg de més de 12 minuts se’ns ha endut també a lo més enllà de l’imaginable, musicalment parlant. Encara ara, escoltant el solo inicial de Dolphy al saxo alto, puc recordar alguns dels saxofonistes que han passat pel Jamboree, Nova Jazz Cava mestres ells de la contemporaneïtat, i que encara ara no s’allunyen gaire de la mestria d’aquesta música del 1963, de fa 54 anys. Hubbard igualment que en el tema anterior, i en tot aquest disc, està immens. En fi, que poques paraules es poden dir després d’haver gaudit de més de 12 minuts d’excelsa música, i sí, una música gens fàcil, i sí, meravellosa.


Després van ser els viatges a Europa d’on varen quedar referències discogràfiques amb diversos àlbums “Eric Dolphy Live in Europe Vol 1, 2 i 3”, i els enregistrats a Berlin, Copenhagen, Stockholm i Uppsala. També va ser, quan va tornar d’Europa, quan va enregistrar amb Coltrane les meravelles enregistrades al Village Vanguard, l’Impressions, i d’altres fets en una gira que va fer amb Coltrane per Europa. Una altra meravella enregistrada en sessions diferents del 1960 i setembre de 1961 va ser el “Here and there”, d’Original Jazz Clàssics i posteriorment per Prestige. Un disc on continuà col·laborant amb el Booker Little i amb el pianista Mal Waldron. Els músics de la sessió varen ser:

Eric Dolphy, saxo alt, clarinet baix i flauta
Booker Little, trompeta
Mal Waldron, piano
Richard Davies, contrabaix
Ed Blackwell, bateria

Ja finalitzant el 1961 va muntar el seu quartet, The Eric Dolphy Quartet, amb el qual va enregistrar en diverses ocasions. El 1962 va editar acompanyant a Pony Poindexter, Benny Golson i Charles Mingus, enregistrant el Eric Dolphy Quintet Live At Gaslight Inn, el 7 d’octubre de 1962, aquesta vegada amb el Herbie Hanckok al piano.

Ja situats en el 1963, any en el qual va enregistrar 8 discos com a líder o acompanyant a d’altres, com per exemple Orcherta USA, Freddie Hubbard, Teddy Charles i Charles Mingus, ens trobem amb una sèrie de enregistraments, dels quals es van fer una mena de compilacions de diversos temes amb diverses formacions, i va sorgir el disc “Vintage Dolphy”. Disc eclèctic per la barreja on, des de la formació de quartet, amb tres temes, per després acompanyat d’una gran quantitat de músics, varen interpretar composicions de Gunter Schuller, l’iniciador de la tercera via, el Third Stream, on es barrejaven conceptes de Jazz amb música clàssica.  Hi ha també un tema de Charlie Parker, el “Donna Lee”, en el qual hi ha Benny Golson, Phil Woods, i així fins arribar al septet.

Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I seguim amb un altre tema, el primer tall del disc, un clar homenatge a Monk l’anomenat...

1.- Hat and Beard                (E. Dolphy)                8m24s

Doncs amb aquest tema dedicat a Monk i amb tot el swing possible pel walking del contrabaixista i de tots plegats, inclòs el gran vibrafonista, ens hem tornat a situar en les sonoritats increïbles del clarinet baix del líder i genial músic. En aquest tema, sembla ser que el ritme complex i segur que ternari marcat pel baixista i baterista siguin la mare dels ous, o encabeixin el motiu principal del tema. Els solos volen per sobre aquestes estructures rítmiques en total llibertat i frescor i desimboltura, primer el del líder a clarinet baix, després el del mestre i jove també Hubbard a la trompeta, per seguir-lo el màgic vibrafonista Hutcherson. Al final, tots plegats interpretant una melodia marcada per la rítmica en una seqüència descendent.

Durant el 1963 va enregistrar el Illinois Concert, Iron Man i Conversations. En propers programes hi haurà més de l’Eric Dolphy, concerts en directe amb temes de llarga durada i també els discos on hi col·laborava amb Mingus, Coltrane, etc... Es varen fer cinc sessions de gravació en dos dies amb músics que també deixarien empremta en el món del Jazz. D’aquestes sessions varen fer-se dos discos, l’Iron Man i el Conversations. Del magnífic Iron Man, de Westwind, enregistrat l’1 i 3 de juliol de 1963, Els músics de la primera sessió varen ser:

Eric Dolphy, clarinet baix i flauta
Richard Davies, contrabaix

i els de la segona sessió:

Woody Shaw (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis, Eddie Khan (b)
J.C. Moses (d)

Del disc Conversations, de RestLess Records, de la sessió del 3 de juliol, posarem un Vals preciós. Els músics varen ser:

Woody Shaw (tp -1)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib -1)
Eddie Khan (b -1)
J.C. Moses (d -1)

L’any 1964 va ser fructífer realitzant 31 discos, la majoria acompanyant Charles Mingus, en una nova visita a Europa. Ell però, va realitzar el seu darrer disc “Out To Lunch”, enregistrat el 25 de febrer de 1964 a l’estudi  Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, i editat per Blue Note. La formació en aquest darrer treball va ser:

Freddie Hubbard (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis (b)
Tony Williams (d)

I encara no acabem el programa  amb el darrer tema d’aquest impressionant “Out of Lunch”, l’anomenat...

3.- Gazzelloni            (E. Dolphy)                7m23s

I amb quina altra obra mestre quasi hem acabat el programa. Ara i de nou ho ha fet amb la flauta. Recordem que la flauta no era en aquells llunyans anys un instrument utilitzat en el món del jazz, essent ell qui li va donar la importància que després va tenir. D’altres flautistes hi va haver sí, però cap com el nostre estimat Dolphy.

I després d’aquesta joia no voldria acabar el programa sense mencionar els músics amb els que va col·laborar Dolphy i amb els quals va enregistrar els més de 130 discos. Però com que això seria massa, us ho penjaré al blog, tot i dient-vos que ho vaig extreure de la web de


I els d’Allmusic ens en diuen:

Out To Lunch s'erigeix ​​com l'obra mestra d'Eric Dolphy, un pinacle absolut de jazz d'avantguarda en qualsevol forma o època. La seva complexitat rítmica va ser potser inigualable a partir del Time Out de Dave Brubeck, i els seus cinc temes originals de Dolphy - el discordant tribut a Monk "Hat and Beard", l’encertadament titulat "Something Sweet, Something Tender," la flauta estranyament alegre en "Gazzelloni", l’impressionant "Straight Up and Down" - eren un equilibri perfecte de marcs estructurats, timbres acuradament calibrats i generosa llibertat individual. S'ha escrit molt sobre els  temps imparells de Dolphy, els salts en tot l'interval, ja m’enteneu,  i coquetejos amb l'atonalitat. I totes aquestes preocupacions arriben al seu màxim en Out to Lunch, menys arrelada en la tradició Bop que Dolphy havia fet mai. Però aquest tipus de descripció analítica simplement no li fa justícia a l'efecte totalment aliè de paisatges sonors en forma de dent de serra de l'àlbum. Dolphy utilitza aquests dispositius en el seu poder evocador i desconcertant d’indicis de demència i no com un exercici intel·lectual abstracte. Els seus solos i temes no són només angulars i dissonants, i sí són enormes i realitzats amb una alegria definitiva que es fa més evident en cada escolta. Tot els músics del grup - el trompetista Freddie Hubbard, el vibrafonista Bobby Hutcherson, el contrabaixista Richard Davis, i el baterista Tony Williams - aprofiten al màxim la llibertat que Dolphy els hi ofereix, però menció especial ha de ser feta de Hutcherson, que ha perfeccionat totalment la seva tècnica en uns acompanyaments sense piano. Els seus esgarrifosos acords flotants i ràpids plens de dissonància fixen la textura de l'àlbum, que accentua les línies dels solistes en els moments menys esperats, la qual cosa suggereix completament diferents polsos. Mentrestant, el tartamudeig com si d’efectes vocals de Dolphy amb  pauses diverses col·locats de manera estranya sovint fan que les seves línies de clarinet baix sonin com si estiguessin ensopegant amb elles mateixes. Tal com indica el  títol, Out to Lunch és la música que sona a res més que una espurna boja als ulls del seu creador.


Us vull recordar que aquest divendres tenim de nou un concert de Jazz al Molí dels Frares i serà amb el projecte del gran baterista canari establert a casa nostra, en Ramón Díaz Group el qual ens presentarà el disc que ja va sonar la setmana passada en aquest programa, disc anomenat “Bumpy Road”. L’acompanyaran Jeppe Rasmussen, saxos i Emilio Martín, contrabaix. Aquest divendres a les 21h30m al Molí dels Frares, en un esdeveniment organitzat pel JCLV i patrocinat  per l’ajuntament de SVdH i per tant gratuït.
I per això us convido a escoltar un altre tema del Ramón Díaz Group i serà el tema de wayne Shorter anomenat...

9.- Speak no Evil      (W. Shorter)              3m08s

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit avui de nou amb un programa quasi monogràfic i dedicat a un dels músics que més m’estimo, i sempre em passa el mateix després de llegir atentament les seves biografies, en aquest cas la del genial músics i persona íntegra, un dels més grans, Eric Dolphy. Recordeu que hem escoltat un parell de temes dels que ens presentaran aquest divendres Ramón Díaz Group al Molí dels Frares.

Res més, ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol, qui us ha explicat els ets i uts, presentat, seleccionat les músiques i realitzat el programa us desitjo molt bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol. 


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Ens trobem avui amb un programa amb projectes actuals i recordant-ne un d’un gran baterista Takeo Takahashi “8Songs for 9Years”, editat el 2015 i que em va lliurar no fa gaire a la jam de la Sala Sinestesia. Aprofitarem per posar-vos avui i la setmana vinent la música que escoltarem el proper 26 de maig a l’auditori del Molí dels Frares tot i preparant el concert de Ramón Díaz Group i el disc que ens presentarà “Bumpy Road”. El tercer projecte i que serà amb el que començarem me’l va lliurar Guillem Arnedo quan va venir amb els seus companys a presentar el seu “Doin’ The Thing” al Molí dels Frares. Així és que les músiques inicialment seran força delicades i acabaran amb més power amb el projecte del baterista Takahashi.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem ja amb la música del projecte que vam veure el 21 d’abril a l’auditori del Molí dels Frares la que ens va oferir el trio Doin’ The Thing aleshores amb Guillem Arnedo, Dee Jay Foster i José Carra i amb un canvi de contrabaixista en el disc...


“DOIN’  THE  THING”

Editat per Rizoma Records
Enregistrat per Sergi Felipe el 4, 5 i 7 d’abril de 2016 a Begues, a Can Rossy.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana entre novembre i desembre de2016 a l’Espai Sonor Montoliu, Montoliu de Segarra.

José Carra, piano
Pedro Campos, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria

Un trio de músics entre els quals un jove crac, Pedro Campos, contrabaixista i baix elèctric quan convé, car gran és la seva versatilitat i dos músics ja una mica més granadets i amb una mica més de historial, en José Carra, pianista que va acompanyar a l’Ernesto Aurignac Quintet al JCLV en un concert del febrer del 2016 i el gran baterista Guillem Arnedo amb projectes diversos sota el braç amb la cantant Celeste Alías.

En aquest disc hi ha precioses balades com “Hali Bai” i “You’ll never walk alone”, i excepte tres temes de Cole Porter la resta són temes on el lletrista sempre és Hammerstein, parella de Rodgers, Kern, Romberg, tot i que la de més renom va ser amb Rodgers. El motiu, crec, te a veure amb d’altres discos, dos, del Guillem amb la cantant Celeste Alías dedicats a les lletres d’aquest grandíssim poeta que devia ser Oscar Hammerstein. Nosaltres començarem amb una mica més de swing amb el tema composat per Romberg i lletra d’aquell autor...

7.- When I Grow too Old to Dream (R. & H.)         3m37s

Magnífica introducció a base de contrabaix i escombretes amb un swing contingut pel hi hat tancat, el xarles de la bateria. Però ai, quin canvi en el moment d’entrar el piano de Carra, i el swing obert del “ride” i el delicat “walking” del contrabaix de Campos. Composat el 1934, curiosament aquest tema es va convertir en un èxit popular i no tant en un estàndard de jazz, tot i que segurament l’haurà tocat també força gent. Nat KingCole, The Everly Brothers, Evelyn Laye i demés l’han interpretat i fins i tot Cliff Richards. El solo que fa el pianista Parra és magnífic alhora que també el del jove contrabaixista, farcits ambdós de melodia i senzillesa magistral.

Us posaré el text introductori que els hi va fer el mestre i amic Albert Bover...i que diu així...

Frank Zappa deia que el jazz no és mort però fa olor una mica estranya. Per sort, anys després d'aquesta provocadora i divertida declaració de l'indubtable geni que va ser Zappa, el jazz continua sent una música viva, per molt que molts vulguin enterrar-la atraient nous músics generació rere generació. La majoria dels músics actuals de jazz se situen en dues tendències: una més avantguardista, free, que beu de la música de 1960 fins a l'actualitat, i una altra que s'inspira en la tradició anterior, de vegades anomenada Mainstream. El trio que componen José Carrá al piano, Pere Campos al contrabaix, i Guillem Arnedo a la bateria està en aquest disc de ple ficat al riu d'aquest segon corrent, tot i que es detecta una mica d'influència més moderna del pianisme de Brad Mehldau a com Carra toca i arranja les melodies. En les seves versions d'estàndards s'escolta respecte i coneixement de l'estil. Jazz alegre, en el millor sentit del terme, expansiu i optimista és el que ofereixen aquí aquest jove trio. Guillem improvisa alguns breaks en diverses preses, que al que ho escolta li entren ganes de ballar “tap dancing”, com en la versió del tema de Porter; 'Anything goes' on Carra interpreta la melodia també amb múrria alegria. Campos toca un inspirat solo a 'When I grow'. Tota bona música et transporta, et fa viatjar. Aquest disc és un viatge al país del swing, a gaudir. I com deia la cançó de Duke Ellington, però donant-li la volta, en aquest cas, aquí si que "Val la pena, perquè té swing", It does mean a thing, cause it got that swing.”
Albert Bover.

Seguim al tema de Cole Porter que comenta l’Albert sobre les maneres múrries de tocar Carra el piano...

1.- Anything Goes                (C. Porter)                 3m03s

Doncs ja vegeu com anem de relaxats avui, amb aquest magnífic i delicat projecte sí farcit de swing. Un tema aquest també d’un musical del 1934 i que tracta d’una història dels embolics d’un vaixell que anava de New York a London. Un musical que s’ha interpretat força vegades i fins i tot ara en l’època moderna. L’altre cosa és si s’ha convertit en un estàndard de Jazz interpretat tantes vegades com els altres, estàndards, i llavors direm que no, que no tant. Parra, tal i com deia l’Albert que per això aquest és qui és, desenvolupa un solo amb el mateix esperit murri del tema, amb l’alegria adequada a la ocasió.

Seguim nosaltres amb el ben entès del bon rotllo, del bon swing, del Jazz alegre que ens ofereixen i que nosaltres vam poder escoltar el mes passat al Molí dels Frares, i ara ho farem amb el tema de Kern & Hammerstein anomenat...

2.- Make Believe                  (K. & H.)                     3m00s

Tema aquest del 1927 del musical Show Boat, i què és un altre tema no massa encabit en els estàndards però que sí van cantar gent com Barbra Streisand, Peggy Lee, i demés. Amb una intro del tema igualment encoratjadora i divertida, ben aviat ens situem en el solo del mestre Arnedo per seguidament, i a tot swing d’aquest i walking de Campos, seguir amb el brillant solo del mestre Carra, músic aquest de la ciutat de Granada i que comparteix projectes amb d’altres músics alhora que liderar els seus propis amb diversos discos del seu trio, editats també per la mateixa Rizoma Records com el José Carra Trio anomenat “EWIG” i el José Carra i el seuVerso” amb Jaume Llombart, Dani Domínguez i Bori Albero. Un solo magníficament recolzat per la base rítmica amb una total compenetració entre ambdós, contrabaixista i pianista, els quals serveixen en safata l’estructura rítmica per així el pianista volar, literalment, i brillar amb la seva improvisació.


Seguim amb més música i swing, la que ens ofereixen aquest trio de mestres i ara amb el tema de Cole Porter anomenat...

5.- Just one of those things (C. Porter)                 3m23s

Aquest també és un tema d’un musical, com quasi tots, aquest però del 1935 per l’anomenat Jubilee amb la diferència que sí que ha estat encabit per mèrits propis en el Great American Song Book i per tant ha esdevingut un estàndard interpretat per quasi tothom començant per Ella Fitzgerald, Anita O’Day, Billie Holiday, Louis Armstrong, Oscar Peterson, Lee Morgan, i un llarg etcètera. Un altre tema amb el mateix sentit positiu del ritme, del bon rotllo, on el jove crac ens torna a fer un magnífic solo al contrabaix i ara fent uns “vuits” amb el baterista i les seves escombretes màgiques. Després, l’entrada de l’acord del pianista sembla despertar-nos del dolç somni on ens havíem introduït gràcies als seus dos companys.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I acabem aquest projecte ja amb el darrer tall del disc, en un altre tema de Cole Porter en l’anomenat....

8.- So in Love           (C. Porter)                 5m24s

Aquest és el tema d’un musical de l’autor del 1948 anomenat Kiss me, Kate basat en l’obra de Shakespeare, The Taming of the Shrew i que primer va cantar Patricia Morison. El ritme “latin” que han aconseguit li dóna un aire també força vital, i tal és la manera com aquests músics desenvolupen la seva vida i carrera musical, amb una vitalitat positiva. Una melodia iniciada pel pianista i que posteriorment desenvoluparà en un preciós solo ja amb un Arnedo a ple “Ride” i encara amb el ritme latin ara una mica emmascarat per la manca de les abans més clares percussions. De nou la melodia i encarant el final, amb un petit break rítmic ja cap el final, acabant-lo amb un curtet turnaround. Magnífic tema i projecte d’aquests nostres amics que tan ens van omplir de joia el passat 21 d’abril a l’auditori del Molí dels Frares, en un concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”

I ara us proposo escoltar la meitat del projecte que escoltarem el divendres 26 de maig al Molí dels Frares i que serà el darrer del Ramón Díaz Group anomenat...


“BUMPY ROAD”
Ramón Díaz Group

Editat per 96k music         960023
Enregistrat per Guille Pérez el 16 i 17 de setembre de 2015 al Bon So Studio.
Mesclat per Ramón Díaz Group
Masteritzat per Albert Guitart
Produït per Ramón Díaz

Ramón Díaz, bateria, percussions
Jeppe Rasmussen, saxos i OHMs
Emilio Martín, contrabaix.

Tots els temes i arranjaments són de Ramón Díaz excepte el “Speak No Evil” que és de Wayne Shorter, “Humanos imperfectos” de Jeppe Rasmussen i “Super E” de l’Emilio Martín....

Però veiem qui és Ramón Díaz....

“Titulat en Estudis Superiors de Música per l'ESMUC i en Grau Superior pel Taller de Músics de Barcelona. Continua la seva formació instrumental amb Quim Solé, Jorge Rossy i Idris Mohamed. Ha cursat seminaris amb Billy Hart, Max Roach, John Abercrombie, Donald Harrison, Mulgrew Miller, Tete Montoliú, Gal Harper, Richard Beirach i David Liebman, i Màster Class amb Peter Erskine, Trilok Gurtu i Dave Weckl.

I seguirem parlant d’ell, d’ells, però comencem amb la meitat de la música d’aquest disc, car l’altre meitat sonarà la setmana vinent tot just abans del seu concert al Molí dels Frares....fem-ho doncs amb el tema...

2.- La Habitación      (R. Díaz)         8m16s

Doncs ja veieu que ens mantenim en la més relaxada sonoritat tot i haver canviat l’estil i haver passat de l’homenatge als clàssics interpretat però de manera moderna, al Jazz d’autor amb aquesta formació de saxo, contrabaix i bateria, Ramón Díaz Group. La mestria de Jeppe Rasmussen als saxos és de molts coneguda, i per qui us parla, dir-vos que aquest és un músic que va passar per les WTF de Jamboree en moltes ocasions, havent-lo vist jo en algunes menys.

En el terreny professional, Ramón ha tocat amb Dick Oatts, Dave Schnitter, Jean Toussaint, Jerry Gonzalez, Greg Lyons, Jim Left, Joe Fonda, Tom Warner, Javier Colina, Ramón Cardo, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Zé Eduardo, Horacio Fumero, Tom Guillion, Polo Orti, Bob Sands, Dani Perez, Jose Luis Gamez, David Mengual, Llibert Fortuny, Kike Perdomo, Jose Antonio Ramos o Ravi Chary, entre d'altres.

Ha col·laborat amb Mozaik Jazz Quartet, Mambaya Avangard Ensemble, Zé Eduardo Unit, Big Band Taller de Músics, Chano Dominguez Trio, el programa “El Pendol” de TV2, Michael Mcaine Blues Band, Carliños Pitera, Loti Lewis, Lluís Coloma Trio, Macaronesis, Jazzborondon, etc…

Seguim amb més de la seva música i ara amb un tema de Jeppe Rasmusen anomenat..

3.- Humanos imperfectos               (J. Rasmussen)                    5m47s

Aquí se’ns han mostrat relativament moderns pel que fa a estris electrònics, i que deu ser el OHM que deu manipular el magnífic saxofonista Rasmussen. Mentre aquest introdueix l’harmonia amb una progressió d’acords determinada, el magnífic contrabaixista desenvolupa el seu solo de manera magistral. L’instrument, que podria ser el mateix saxo passat pel sedàs del software i electròniques diverses, sona ara obertament, i tot i la modernitat de l’estri, igualment les sonoritats són delicades. Al final, de nou l’Emilio al contrabaix i sempre el Ramón precís i també mesurat amb els elements de la seva bateria en aquest tema que al menys a mi em va sorprendre la primera vegada que el vaig escoltar, i encara ara, i les vegades que l’escolto.

Ha participat Ramón en la I, II, III, IV i V Mostra de Jazz Europeu, La Mercè 1990, 1991 i 2006, festivals de jazz de La Laguna, Debrecen (Hongria), Terrassa, Lugo, Logroño, Getxo, Barcelona, Girona, Sant Sebastián, Las Palmas, Santander (Universidad Menéndez Pelayo), Altaveu Frontera, L´Hora del Jazz, Jazzatlantic (Tenerife), Beirut (Líban), Casablanca (El Marroc). Gires per Espanya, França, Anglaterra, Portugal, Líban, Colòmbia, Veneçuela, Hongria, Mèxic, Índia, Xina, Corea del Sud, Polònia, Bèlgica, Irlanda, Brasil, Santo Domingo, Japó i els EUA.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

En l’actualitat lidera el Ramón Díaz Group, i  treballa amb Jaume Vilaseca Quartet, Big Band De Canarias, Santi Galan Quartet, Quim Abramo Quartet i músic freelance. Des de 1996 és professor d’instrument al Taller de Músics de Barcelona. És co-autor del programa de nivell elemental i mig de Bateria del Taller de Músics, ha dirigit a diferents combos i grups i ha impartit dos seminaris (Festival de Jazz de Lugo i Festival de Jazz de Canàries).


Seguim amb un altre dels temes que posarem avui i ara ja amb més clares tendències de “groove” amb el tema...

6.- Survival                (R. Díaz)                    6m05s

El magnífic so del tenor del músic danès establert entre nosaltres de fa força anys, Rasmussen ha iniciat la melodia ja des dels inicis, força ben acompanyat per contrabaix i bateria, ambdós tocant mesuradament, sobretot el líder de la formació, Díaz. El saxofonista, de manera ininterrompuda ha iniciat el seu solo, amb un Díaz sobri i el contrabaixista Martín formant un tàndem perfecte amb el baterista. A mida que desenvolupa el solo, el saxofonista arriba a moments àlgids importants. Després, sense els aires del tenor sembla que ens situem temporalment en una  mena de silenci, però no, ben aviat hi torna el saxo tenor amb la melodia del tema, força ben construïda i ben marcada rítmicament per l’amic i baterista canari.

I ha vingut al JCLV en dos projectes diferents, els del Jaume Vilaseca, “Jazznessis II”, amb la música de Gènesis embolcallada de Jazz, i amb el Fran Suarez Trio i el seu Dr. Go.

La seva discografia inclou:
“Pues si” (SRP Records), Ramón Díaz Group, 1995
“O si no, Que?” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 1998
“Sketches” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2001
“Diàleg” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2005
“Unblocking” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2008
Algun dels quals havent sonat en aquest programa i jo diria que devia ser el “Unblocking” i ja fa temps. Mentre que la llista de discos on ell ha participat com a “sideman” és massa llarga com per posar-la aquí.
I ja acabem el projecte del Ramón Díaz Group amb el tema anomenat...

8.- Come y Baila      (R. Díaz)                    3m21s

Doncs aquí, després de la intro rítmica de contrabaix i percussions, el mestre Rasmussen ens embolcalla amb el magnífic so del seu saxo soprano, mentre les percussions del líder s’aparellen rítmicament amb el jove contrabaixista Martín. Un contrabaixista que crec deu estar a punt d’acabar el G. S. al Conservatori Superior del Liceu si és que no l’ha acabat ja. Recordo que no fa gaire, fa coordinar una de les jams que es fan els dijous al cafè de la institució centenària. Després del so del saxofonista, el líder compagina bateria i bongos marcant un ritme ternari de la mà del contrabaixista Martín. Mentrestant, nosaltres gaudint amb la melodia i sons preciosos del soprano d’aquest mestre del nord d’Europa. No fa massa, i en els concerts Emergents a lAuditori, l’Emilio Martín, va participar un dia amb dues formacions, una a quintet i l’altre a trio, amb músics d’àmbits escolars diversos.

Bé, doncs deixem aquest projecte de l’amic i gran baterista Ramón Díaz car la resta ho podreu escoltar la setmana vinent, tot i preparant el concert del 26 de maig, però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara sí, acabem ja el programa tal i com havíem dit amb el projecte anomenat...


“EIGHT SONGS for NINE YEARS”
Takeo Takahashi

Auto Editat
Enregistrat per Fernando Redondo el 21 i 22 de maig de 2015 als Blackbird Studios i per Blas Acosta el 6 de juny de 2015 a l’Auditori Alfredo Kraus de Gran Canaria.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla l’octubre de 2015

Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor
Octavio Hernández, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Takeo Takahashi, bateria, composicions i arranjaments.
I la col·laboració de Chago Miranda en el tema #4

Bàsicament jo situaria aquest projecte en diferents apartats musicals. El primer més delicat on hi podríem encabir els temes més baladistes com són “Song nº 7”, i “4:59”, tema que dura 6 minuts. Un altre apartat és el relacionat amb el més “swingero” amb el tema “Undone”. La contemporaneïtat i també el swing el trobem amb el tema “P” i el magnífic “Blues XXY”, aquest darrer també amb el swing adequat. El concepte més potent i elèctric el tenim en el tema “56 steps”, aquests dos, són pèro també els més rítmics. Finalment n’hi ha un parell que ens situen en el concepte més contemporani del Free Jazz i aquests són “Hyperspectral” i “Close to release” tema que quasi a la meitat esdevé una preciosa balada. S’ha de dir però, que en tots els temes fins i tot els que inicialment tenen un inici particular i aparentment allunyat del jazz, s’hi introdueixen de ple posteriorment i sobretot en els solos dels seus components, o sigui que el swing,  el groove, hi és present en aquest projecte i de manera global.

Comencem ja amb les músiques d’aquest magnífic projecte, i ho farem amb el primer tall del disc, el tema anomenat...

1.- Undone                (T. Takahashi)           7m28s

A Takeo Takahashi el vaig veure no fa massa a la Jam de la Sala Sinestesia amb qui vaig tenir la sort de tocar uns temes, un dia on també hi va col·laborar el seu amic Camilo Fernández qui em va donar el seu disc i que vam posar la setmana passada. Quan vam parlar i després de comentar-li que feia un programa de ràdio i que Camilo m’havia donat el seu disc, Takeo em va comentar que també em donaria el seu. I vet aquí que aquesta és la història del com ha arribat aquest disc a aquest programa de ràdio.

Doncs seguim ara amb un dels temes més “trencadors” en els inicis, tot i que poc després esdevé en una preciosa balada on el saxo tenor de Villar brilla com  ja estem comprovant...en el tema..

8.- Close to release             (T. Takahashi)           7m53s

Takeo és un bateria format al País Basc (Musikene) que va fer el seu concert de fi de curs de Musikene ara tot just fa 5 anys, un 16 de maig de 2012 al Altxerri Bar&Jazz de Donostia. Posteriorment va seguir al Taller de Músics de Barcelona i ja fa temps que córrer entre nosaltres participant de diversos projectes. Els seus estudis i ampliacions adequades passen també per Nova York havent estudiat amb John Riley, havent-se trepitjat molts escenaris amb multitud de projectes en festivals i clubs especialitzats al costat de músics de la categoria de Jo Krause, Nasheet Waits, Bill Stewart, Jorge Rossy o Guillermo Klein entre molts altres.

Després de força temps recopilant, aprenent i tocant amb quasi tothom, i ara fa 4 anys, el 2015, va decidir encabir experiències i creacions en aquest treball auto produït que segur us agradarà força. Cal donar sortida als projectes personals i més si són de producció pròpia, amb tot l’esforç de tot tipus que això implica, econòmic també.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb el tema més “swingero”, l’anomenat..

7.- “P”             (T. Takahashi)           6m09s

'Eight Songs for Nine Years' és el resultat de les diverses influències adquirides al llarg dels anys d’anar d’aquí cap allà i de compartir música i experiències amb amics i les seves músiques. Dins de la diversitat del projecte hi ha però un fil conductor homogeni que fa que tot plegat tingui un sentit, el que ell li ha volgut donar i que a nosaltres ens ha arribat, ens arriba amb claredat.

El fet de la diversitat te a veure amb els companys, i així és que els temes més “potents” rítmicament i fins i tot molt elèctrics tenen a veure amb la personalitat del gran guitarrista canari establert a casa nostra de també fa anys, l’Octavio Hernández. Takeo ha volgut fer temes on els companys puguin desenvolupasr tot el seu potencial i així és que també hi ha balades on la mestria del vell amic nostre Miguel “Pintxo” Villar al saxo tenor es fa palesa. Recordeu que el vam escoltar també la setmana passada en el projecte de Camilo Fernández. Un saxofonista pamplonès que s’està entre nosaltres des del 1999, ara ja fa 18 anys, quan va venir a estudiar Jazz al Taller de Músics de la mà de mestres com Jon Robles, Bill McHenry, Joan Monné, Guillermo Klein, Joan Díaz, etc.


Seguim ara amb en el tema anomenat...

3.- Blues XXY           (T. Takahashi)           5m24s

Els temes més “soft” que també n’hi ha, són perfectes per escoltar la profunda sonoritat de l’amic i contrabaixista colombià establert entre nosaltres de fa força anys també el qual hem tingut al JCLV algunes vegades. Parlem de Juan Pablo Balcázar, qui conjuntament amb Miguel Villar i Carlos Falanga, porten les Jams de 23 Robadors amb molt d’èxit de músics i públic. Un músic, el colombià que també va passar per Musikene abans de venir a casa nostra, el qual te al seu nom diversos enregistraments alguns dels quals hem posat en aquest programa.

Un baterista doncs, les composicions del qual deixen via lliure a la resta de companys per al seu desenvolupament i sobretot gaudi. I ja se sap que si gaudeixen els músics, nosaltres els oïdors, també.

I ja acabem el projecte i programa da’vui amb el tema més potent, amb moments també delicats amb  l’anomenat..

5.- 56 Steps              (T. Takahashi)           5m49s
                                        
Bé, doncs amb aquest magnífic tema de Takeo Takahashi hem acabat projecte i programa, tot i esperant que l’hàgiu gaudit d’allò més, tal i com hem fet nosaltres. Un altre programa força entretingut i amb una sonoritat i ritmes força continguts, amb molt de swing en el projecte dels amics Doin’ the Thing, sonoritats modernes i ritmes delicats també en el projecte de Ramón Díaz Group, i ja acabant d’una manera una mica més potent, tot i que variada, amb el disc del baterista Takeo Takahashi. Insisteixo en el fet que la setmana vinent podreu escoltar la resta de temes del disc del Ramón Díaz Group tot i preparant el concert del 26 de maig al Molí dels Frares.


Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha fet el relat, seleccionat les músiques i realitzat el programa, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Fins la setmana vinent si és que hi som tots plegats.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |