Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi som de nou amb un altre programa dedicat a les nostres editorials i amb projecte súper actuals. Avui podrem escoltar també dues veus femenines, primer amb Sommeliers i el seu “Quinze d’abril” amb la veu de Rocio Seligrat disc editat per Temps Record. Després gaudirem amb la proposta de Defne Sahin i el seu “Unravel”, treball editat per Fresh Sound New Talent. Després ens situarem en l’imaginari musical del nostre estimat amic Dani Pérez i el seu “Resumen”, editat per Underpool i acabarem amb un altre treball de FSNT del pianista i compositor Victor Gould anomenat “Clockwork” acompanyat d’una colla de cracs americans.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem doncs amb el projecte d’aquest quintet de noies de casa nostra amb la veu de Rocio i les cordes i canya de les demés... Dir-vos però, que aquest és un dels discos que em va deixar el meu estimat cosí Albert Tuset o sigui que allà on estiguis Albert, i m’imagino que amb els Climents (pare i germà) com deia la teva germana Montse, molt bon Jaç....


“QUINZE D’ABRIL”
Sommeliers

Editat per Temps Record            TR1532-GE15
Enregistrat per Jan Valls i com assistent, Juanjo Alba als Estudis Medussa.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Josep Roig per a Temps Record

Rocio Seligrat, veu
Maria Tió, violí
Teresa Nogueron, clarinet
Laia Reverté, violoncel
Marta Puig, piano

Aquest és un grup de noies que manté la formació instrumental i de veu però actualment amb alguns canvis de personal. Si la formació que us he comentat és la del disc, no és ben bé aquesta la formació actual per fer concerts. Per parlar-vos de totes elles em remetré al seu web on hi la formació actual.

Però parlem del concepte Sommelier

“Com en el món del vi, el sommelier, encarregat de mostrar i fer arribar el producte al client, nosaltres fem arribar la música clàssica d’una manera diferent, a un públic més ampli.”

I ens diuen als qui tenim el disc a les nostres mans....
“A tu, que tens el nostre disc entre les mans, volem dir-te que per nosaltres tot va començar un 15 d’abril quan unes instrumentistes clàssiques i una noia del món del Jazz van assajar un parell de temes i en va sorgir màgia. El resultat, aquest que escoltaràs. A tu, que t’acompanyarem en algun moment del teu dia, nit o viatge, i que has confiat en nosaltres comprant aquest petit tros de la nostra ànima, només podem dir-te una paraula: gràcies. Tu hi has posat la confiança, nosaltres hi posarem la música!” Sommeliers.

Comencem doncs amb aquest projecte on també hi ha algun estàndard de jazz. El primer tema que us proposo és un tema amb música i lletra de Rocio Seligrat i arranjaments de Joan Monné, anomenat...

3.- Nit d’estels           (R. S. & J. M.)           2m50s

Doncs amb aquesta preciosa cançó de Rocio arranjada pel Joan, ens hem situat en aquesta atmosfera càlida d’aquesta proposta tan ben cantada per la compositora, la qual se’ns ha mostrat sòlida i segura amb una preciosa i potent veu alhora que nítida afinació.

Cinc noies traslladen la seva sensibilitat musical en dotze petits temes que mariden jazz i clàssica amb pinzellades de l’univers pop. Sommeliers festegen en català, italià i anglès cançons pròpies i versions com “My Way” de Frank Sinatra. Una formació clarament clàssica de violí, violoncel, piano, clarinet i veu per trencar barreres de gènere i generacionals. Això ens deien els d’Enderrock a la revista nº244 de gener de 2016.

Rocio Seligrat Hernàndez, veu. Barcelona
Titulada Superior en Interpretació de jazz i música moderna (cant) a l’ESEM Taller de Músics.

Teresa Nogueron Obiol, clarinet. Sant Carles de la Ràpita.
Llicenciada en interpretació a l’ESMUC amb Josep Fuster. Màster en Interpretació a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt (Alemanya) amb Laura Ruiz.

Nosaltres ja hem recolzat propostes de maridatge de la música clàssica i el Jazz en diverses ocasions, entre les quals i per parlar només d’un nom dir-vos que ha estat l’Òscar Jairo qui hem escoltat en dos programes anteriors on el Jazz i la música clàssica van fer aquest maridatge.

Seguim amb una altra de les propostes d’aquestes noies agosarades ara amb un estàndard de T. Layton i lletra de H. Creamer i arranjat pel Joan Monné i interpretat per elles amb l’anomenat...

9.- After You’re Gone                       (T. L. & H. C.)                        3m51s

Amb aquest primer estàndard composat fa molts i molts anys, el 1918, ja vegeu i enregistrat per Maryon Harris el 22 de juliol del mateix any, és un dels primers enregistraments i estar situat en el Jazz més clàssic, jo ho veieu. Enregistrat també per multitud d’artistes entre els quals Bessie Smith, Louis Armstrong, Fats Waller, Benny Goodman, Coleman Hawkins, Django Reinhard & Stephan Grapelli i un llarg etc tots però situats en el context més clàssic. Les nostres heroïnes ens n’han fet una preciosa versió amb el canvi rítmic inclòs, amb la preciosa veu de Rocio Seligrat la qual es mostra ferma i dolça a la vegada i amb molt bon gust interpretatiu. Dir-vos que vam tenir a Rocio Seligrat en el Cinquè Festival de Jam Sessions formant part del combo del Taller de Músics, o sigui que des d’aquí un petó Rocio. Una cantant súper ben acompanyada per la resta de músics dones amb, piano, clarinet, violí i violoncel. El swing en el canvi rítmic a meitat de tema ens ha transportat molt, molt enllà en el temps, amb només piano i veu. Les incursions de les cordes han donat color a la situació endegant posteriorment un solo arranjat i col·lectiu


Laia Reverté Folch, violoncel. La Sénia
Titulada Superior de Música pel CSM Rafael Orozco de Còrdova amb Álvaro Campos. Màster en Musicologia i Educació Músical a la UAB.

Seguim amb més música i ara amb el tema amb música de B. Kaempfert lletra de M. Gabler i arranjaments de Jordi Nus amb l’anomenat...

4.- L.O.V.E.   (B. K & M. G. i J. N.)             2m45s

Doncs amb aquesta música m’ha semblat veure una peli del gran Charles Chaplin, així m’han situat en un entorn força llunyà. A esmentar el magnífic solo de Maria Tió al violí. Tot i la llunyania trobo que no està gens fora de lloc i ho veig com un homenatge, com totes les altres peces de l’entorn Jazzy.

I parlant de les que no surten en aquest disc però formen part actualment del projecte tenim a...
Patricia Romero Barber, piano. Menorca
Graduada a l’ESMUC amb Vladislav Bronevetzky. Cursant el màster d’Estudis Avançats en Interpretació a la mateixa escola superior.

Violeta Paulina Sánchez Villegas, violí. Mèxic
Graduada al Conservatorio de Las Rosas de Morelia (Mèxic) sota la tutela de Guellya Dubrova. Màster en Música com Art Interdisciplinari a la Universitat de Barcelona.

I seguim encara amb un parell de temes més, primer amb el conegut tema, vaixell insígnia de Frank Sinatra amb música de Claude François i lletra en anglès de Paul Anka amb arranjaments de Jan Fité en el conegut...

11.- My Way              (C. F. & P. A. i J. F.)             2m42s

I amb aquest tema, vaixell insígnia de Sinatra, elles ens han volgut mostrar que aquest també és el seu camí, el de la música i el dels homenatges. El canvi rítmic arranjat per Fité ens han situat en un tema diferent pel swing aportat però que elles han sabut presentar adequadament.

I nosaltres ja acabem aquest magnífic projecte amb un preciós tema a ritme de tango amb música de Bernat Català i lletra de Pascual Chinchilla anomenat..

7.- Abril          (B. C. & P. Ch.)         5m30s

I amb aquest tango delicat en els inicis però ben aviat viu, ens han tornat a mostrar el seu potencial, ja energia cinètica desenvolupada en el treball. Després d’un inici delicat se’ns han emportat ben amunt pel clímax aconseguit per la potent veu de Rocio, cordes i clarinet...el solo de violí i clarinet tot i dialogant, aturant el tempo és realment molt ben aconseguit, per després tornar al clímax màxim per la veu de la cantant. Moments diversos de canvis rítmics i emocionals ens fan dir, collons de tema. Felicitats noies, impressionant. Molta Sort.

Doncs ja heu vist quina magnífica proposta us he presentat, la d’una formació de cinc dones músics, la qual cosa no hauria de ser excepcional però malauradament sembla que sí ho és, car no hi ha massa formacions de dones músics en l’àmbit del Jazz i demés fusions. Sembla que és l’assignatura pendent i no només d’aquest país i també en el més enllà.

Bé, doncs deixem-les a elles i seguirem amb ella, ara amb una delicada cantant que em recorda una mica a Flora Purim en aquells discos de ECM i demés dels anys 70s amb l’adequada modernitat de l’actualitat vivencial i musical.

Abans però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.


“UNRAVEL”
Defne Şahin

Editat per Fresh Sound New Talent             FSNT 503
Enregistrat per LuisBacque l'abril de l'any 2015 al Sear Sound Studios, Nova York.
Mesclat per Pete Rende
Masteritzat per NateWood
Produït per Guillermo Klein & Defne Shain
Producció executiva: Jordi Pujol

Defne Şahin, veu, arranjaments
Fabian Almazan, piano
Petros Klampanis, contrabaix
Henry Cole, tambors
entre els convidats especials
Guillermo Klein, el piano al # 6
Keisuke Matsuno, guitarra en # 4 i 6)

Arranjaments de Defne Sahin, excepte # 2,5,8,9 i 11 de Guillermo Klein.

Nascuda i criada a Berlín, cantant i compositora, Defne Şahin està desenvolupant ràpidament una reputació internacional com a intèrpret versàtil i creativa, que dibuixa les músiques i influències del temps passat per ella immersa en diferents països i cultures. Ja ben aviat Defne s'ha passat estades a Turquia, Espanya, Brasil i Nova York, i es troba com a casa amb el jazz, la bossa nova, el pop i la música tradicional mediterrània.

Comencem aquest delicat projecte amb una de les més precioses balades de l’American Song Book, composada per Carmichael & Mercer amb arranjaments d’ella mateixa amb la coneguda....

7.- Skylark     (H. C. & J. M. I D. S.)           5m42s

Aquest tema el va composar Carmichael el 1941 i Mercer va tardar prop d’un any fins trobar la millor lletra. Sembla que a la lletra es mostra l’Affaire de l’escriptor amb Judy Garland, essent però Anita O’Day amb Gene Kruppa Orchestra qui la va enregistrar el novembre del mateix any. Bing Crosby, Linda Rondstat, i molts més, de manera instrumental fins l’actualitat, l’han interpretat i interpreten. La nostra heroïna ens ha mostrat la seva veu, molt més ponderada que la de Rocio i amb un registre mig però també amb delicada veu i bones improvisacions. Ja se sap, la veu és un instrument més que primer desenvolupa el tema i després improvisa sobre les harmonies del mateix com tots els altres instruments. Fabian Almazan al piano ha omplert de magnífiques notes en la seva impro i d’acords potents en la del baterista en un arranjament fascinant. Al final de nou la delicada veu d’aquesta cantant berlinesa.

El seu àlbum debut “Yaşamak – To Live with the Words of Nâzım Hikmet”, que compta amb llocs suggestius de la poesia de Hikmet, va ser editat per la publicació de Jazz altament estimada  a Alemanya, Jazz Thing Next Generation per Double Moon Records. L'àlbum va ser llançat posteriorment a Turquia sota el segell Kalan Muzik, i ha estat lloat pels mitjans com "el començament d'una carrera reeixida." Jazzthetik. El pianista i compositor argentí Guillermo Klein ha produït aquest, el segon àlbum de Defne Şahin “Unravel” (Fresh Sound Records), que van gravar amb Fabian Almazan, Petros Klampanis i Henry Cole a Nova York.

Defne s’ha presentat en nombrosos clubs i festivals de tot Europa, Brasil, Estats Units i Sud-àfrica. Les seves actuacions inclouen concerts al Carnegie Hall de Nova York, JazzFest Berlín i el Festival de Jazz d'Istanbul. Defne ha compartit escenari amb músics de tot el món, incloent Shai Maestro, Jay Clayton, Elias Stemeseder i Joe Sanders. Per cert, a Shai Maestro l’hem pogut veure al Jamboree no fa massa amb el nostre amic Albert Vila.

Seguim amb una altra delícia d’aquesta cantant Berlinesa però amb les músiques de tot el món dins el seu cor, amb el primer tall del disc, tema que intitula el disc, de composició pròpia i dedicat a Bettina Schubert...

1.- Unravel     (D. Sahin)                  5m01s

I amb aquest el primer tall del disc i intitulat igual, ens hem situat en un entorn musical que em recorda propostes com les de Flora Purim i d’altres escoltades en aquells discos de ECM o similars amb Chick Corea. I quin tema més inquietant, o al menys així m’ho ha semblat a mi. La melodia, primer sense lletra i després amb quatre curtes frases, donen pas a la improvisació del pianista, per poc després cantar-la la l´dera alhora amb el piano en un tema que trobo força profund i preciós-

Ha rebut nombrosos premis com a cantant, directora i compositora, incloent el Premi d'Estudi del Senat de Berlín 2010 i la beca d’Elsa Neumann. El 2011,va ser convidada a participar al Popcamp per la Fundació Alemanya de Música. Actualment és artista resident a l'Acadèmia de Cultura Tarabya de l'Oficina d'Afers Exteriors alemany a Istanbul.


Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I nosaltres ja acabem aquesta delícia de projecte amb un altre tema de la líder de la formació anomenat..

4.- No Words To Say           (D. Sahin)      6m08s

I amb aquesta altra delícia de tema marcadament rítmic, i melodia sense lletra cantada alhora amb una desconeguda fins ara guitarra, aconsegueix omplir l’espai sonor de manera especial. Un tema on ens ha acompanyat Keisuke Matsuno a la guitarra en un solo força delicat a la vegada que amb el duet amb la veu tot i interpretant la melodia. Almazan al piano desenvolupa un magistral solo, mentre veu i guitarra l’acompanyen delicadament, en un tema on al final hi ha espai per a gaudi del baterista, que també tenen dret a gaudir, pobres...ai si m’escolta algun...he...al final hi arriben veu i guitarra de manera delicada. Quin tros de tema per acabar aquest projecte.

Els mentors i mestres anteriors de Defne inclouen a David Friedman, Judy Niemack, Kurt Rosenwinkel, John Hollenbeck, Julia Hülsmann i Carme Canela, amb qui va estudiar a la Universitat de les Arts a Berlín, així com a l'Escola Superior de Música de Catalunya,  ESMUC. El 2014 va rebre el seu grau de Mestratge en Música en l'execució de Jazz Vocal a la prestigiosa Escola de Música de Manhattan, on va estudiar amb Theo Bleckmann, Gretchen Parlato, Phil Markowitz i Dave Liebman. Se li va concedir una beca substancial del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic, de la Fundació Heinrich Böll i de l'Escola de Música de Manhattan. Dir-vos també que Theo Bleckmann va venir al Jamboree fa quatre dies.
I nosaltres deixem aquesta grandíssima intèrpret i compositora per endinsar-nos ara amb el projecte de l’amic i gran guitarrista Dani Pérez editat per Underpool  i parlant d’aquesta editorial....

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte ara fa quatre anys, i amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”


“RESUMEN”
Dani Pérez Trio

Editat per Underpool        UNDP-020
Enregistrat per Jordi Matas el 25 de maig de 2015 en directe a 23 Robadors.
Masteritzat per Yves Rousell

Dani Pérez, guitarra
David Mengual, contrabaix
David Xirgu, bateria

Producció de Underpool

Tots els temes són de Dani Pérez.

I em torno a trobar amb un projecte del qual se’m fa difícil decidir-me quines músiques posar o no, tal és la bellesa de totes....i aquí teniu una mica de la seva biografia extreta de la web de La Bilbaina de Jazz on van presentar aquest projecte el 2 de febrer passat...

“Guitarrista nascut el 1967 a Buenos Aires, als 14 anys comença a prendre classes particulars de guitarra, harmonia i improvisació amb Lito Epumer (Lito Vitale), James Tobies (Stan Getz, Nancy Wilson), i Pino Marrone (Joe Farrel, Joe Diorio, Dianne Reeves, professor del GIT de Los Angeles) entre d'altres.
També ha assistit a Master Classes impartides per Pat Metheny, Jimmy Ponder, John Abercrombie, Kurt Rosenwinkel, Scott Henderson i Kenny Werner. Va residir a Euskadi des de 1989 fins el 1997, col·laborant amb Itxaso González, Vocal-Feel, Andrej Olejniczak, Sorkunde Idigoras, Gonzalo Tejada, Iñaki Salvador, Santi Ibarretxe, Angel Celada, Víctor Celada, Jose Agustín Guereñu, Joaquín Chacón, Mikel Andueza, Iruña Big Band i formant un trio i un quartet al seu nom. A la vegada, va impartir classes de guitarra, improvisació i harmonia moderna al Centre d'estudis musicals Bedmar, a Bilbao i a Jazzle, a Sant Sebastià.....i seguirem...però..

Comencem ja amb aquest magnífic projecte farcit de Groove, de Blues, de Jazz del més alt nivell, el d’aquest grandíssim guitarrista que vam tenir al JCLV amb la formació de Juan de Diego amb el baterista americà establert a Berlin, Joe Smith els quals ens van acompanyar en un Concert-Jam patrocinat per l’ajuntament de SVdH, i fem-ho amb el primer tema, una cançó folk segons ell...

4.- Folk Song            (D. Pérez)                  7m01s

Doncs amb aquesta preciosa cançó folk, que no folklòrica, ens hem situat en el projecte delicat també de Dani Pérez, primer amb els acords i melodia i ben aviat amb el profund solo de David Mengual al contrabaix en un tema a ritme de vals. Els aplaudiments ja ens diuen que estem a 23 Robadors. Els sons eteris del líder sorgeixen amb nítida claredat i millors les notes soltes, a lloc totes, en un solo on el reconeixem, car aquests són els seus tan personals sons alhora que precisos. Veure’l executar els solos sense mirar gens el mànec i tocant sovint a tempos estratosfèrics, que també fa, és quelcom que supera la realitat.

Veiem què ens diuen des de Underpool....
“El guitarrista Dani Pérez publica "Resum" (Underpool 2016), el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels reconeguts David Mengual i David Xirgu. Les set composicions que formen part de "Resumen" sorgeixen de les vivències, desitjos i anhels més íntims de Dani Pérez, que descriu amb la seva música l'univers que l'envolta, la banda sonora que ell mateix volgués escoltar, on ens mostra un poderós llenguatge tan admirat pel seu públic. Mengual i Xirgu, també motors d'aquest projecte, mostren la seva complicitat i es converteixen en els interlocutors perfectes, convertint la música d'aquest trio en un referent de tota una generació de músics. "Resumen" va ser gravat en viu a 23Robadors per Jordi Matas, el quart element d'aquest projecte, com reconeix el mateix Dani Pérez.

Seguim amb el tema que dóna nom a l’àlbum....

2.- Resumen             (D. Pérez)                  8m57s

Doncs ja he escoltat quina delícia de tema ens ha ofert el líder i acompanyants. Un Groove permanent delicat però existent que no ha parat en tota la exposició del tema. Una melodia senzilla que no simple ens ha situat ben aviat en una aparentment total improvisació. Les mans de Xirgu semblen acaronar els estris percudius car no semblen les baquetes més sorolloses. Tot i que mica a mica sí que sonen aquestes, les seves eines. Quin gaudi permanent escoltant aquest mag de les sis cordes, acords inversemblants i notes pulcres i nítides alhora que ben folrades de groove gràcies als dos Davids. Si un d’ells acarona la percussió, l’altre improvisa fent-li costat al líder. Un tema de 9 minuts que semblen passar molt de pressa i que no ens cansaríem de seguir-lo escoltant en les seves incursions imaginatives i precises.


I seguint amb la informació dels amics de La Bilbaina de Jazz.....
“El guitarrista Dani Pérez ens presenta "Resumen" (Underpool 2016), el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels reconeguts David Mengual i David Xirgu. Dani Pérez, va arribar a Bilbao des de Buenos Aires a finals dels 80's. I només 'aterrar', ja vam comprendre que era un músic especial, fora del comú, un geni afable se'ns havia vingut a sobre. Al 97 es va traslladar a Barcelona on ha desenvolupat una carrera que ha merescut el reconeixement de tots els més grans. Dani punteja les sis cordes de la guitarra amb una sensibilitat expressiva que tan aviat ens trasllada a l'univers preciosista del millor Metheny com a la foscor etèria dels Abercrombie i Frisell més profunds. Un estil intransferible que va deixar empremta en treballs com Ugrix (Jazzle, 1997), de David Xirgu; Micamale (FSNT, 2000), del quartet homònim, o en solitari, Buenos Aires - Barcelona Connection (FSNT, 2003) i The Komeda Project (Jazzle, 2002). Al desembre de 2001, Pérez va inaugurar trio amb dos companys de viatge, David Mengual  i David Xirgu, conformant un trident jazzístic de proporcions majestuoses, una triada d'excel·lents improvisadors que torna a pujar a un escenari després de molt temps.”

I nosaltres continuem i ho farem amb dos Blues el primer, el d’ara, dedicat al seu amic Juan de Diego anomenat doncs...

6.- Juan’s Blues        (D. Pérez)                  8m01s

I aquest és el Blues dedicat al Juan de Diego. Magnífic, eteri, delicat i seguint la línia del Groove controlat i precís sense escarafalls. I quan el so no és eixordador sovint la música creix en amplitud de mires i s’instal·la a l’olimp dels 10s. I com ha canviat el so d’aquesta guitarra reconvertint-se en molt més electrificada gràcies als estris de pedals diversos. El llenguatge jazzístic també ha canviat esdevinguent quelcom de magistral. Juan estarà content tota la seva vida amb aquest homenatge a la seva figura. I quins amics més amics, quasi com germans. 
I ens diu el mateix Dani Pérez....
“Amb David Mengual al contrabaix i David Xirgu a la bateria com a companys de viatge, vaig emprendre fa anys aquest periple musical. Des d'aquest moment ens hem trobat en múltiples ocasions i en diferents aventures artístiques. En la majoria d'elles amb el risc com a ingredient bàsic. Aquesta història en comú ens fa més còmplices en cada nova etapa, més intuïtius, transcendint el formal. En aquesta nova expedició estem experimentant amb un nou catàleg de composicions pròpies, que en la seva declaració primigènia aporten claredat i sintaxi, i en la interpretació, un nou viatge “experiencial” amb cada nou count off.”

I acabem ja amb el darrer Blues, el primer tall del disc, deixant-me tres temes pel camí entre els quals el farcit de swing “Nunca solo” de més de 12 minuts...bé doncs acabem amb el...

1.- Blues Tres           (D. Pérez)                  7m01s

Doncs amb aquest altre blues més curtet, un blues de tres, d’ells tres, a un ritme una mica més viu, hem acabat el projecte delicat del mestre Dani Pérez. El ritme marcat pel David Xirgu fa caminar el tema, i quan desenvolupa el seu solet, són els altres els qui el fan caminar. Un trio que s’entén amb els ulls closos, la qual cosa em recorda un altre trio, de piano, contrabaix i bateria.

I ja acabant, des de Bilbao...”El 1997 es traslladà a Barcelona, ​​on ja formava part del David Xirgu Quartet, i comença a col·laborar amb David Mengual a "Monkiana", amb Benet Palet, Carme Canela, Alexis Cuadrado, Gorka Benítez, Bill McHenry, Jules Bikoko, Víctor de Diego, Joan Abril, Chris Higgins, Spetec, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure sota la direcció de Lluís Vidal, Quimi Portet, i un llarg etcètera. També a Barcelona, ​​col·labora com a professor de guitarra, i combos a l'escola Blue Trane, i des del curs 2003/04 està impartint guitarra a l'Escola Superior de Música de Catalunya, s'incorporà el 2008 al Conservatori Superior Liceu i realitza diversos cursos i Master Classes. També forma part del professorat que imparteix els seminaris de jazz del festival de Jazz de Getxo, Zarautz, El Taller de Músics, Pontevedra, Tenerife-Els Realejos, i un llarg etcètera.”

En fi, ja ho sabeu per si no ho sabíeu...estem davant d’un “monstre” de la guitarra, de la música en general.

https://www.underpool.org/resumen-dani-perez

I nosaltres acabem programa amb el projecte de Fresh Sound New Talent, el del pianista i compositor Victor Gould però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Som-hi doncs amb el projecte final, el qual ens situarà en una altra perspectiva musical, ideal per acabar el programa i espero que no sigui massa trencadora vers les músiques escoltades anteriorment...som-hi doncs amb..


“CLOCWORK”
Victor Gould

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT-502
Enregistrat per  Max Ross el 14 de desembre de 2015 i 19 de gener de 2016 en el System Two, Brooklyn, Nova York
Mescla i masterització de Dave Darlington
Co-productors: Victor Gould i Myron Walden
Producció executiva: Jordi Pujol

Victor Gould, piano
Jeremy Pelt, trompeta
Godwin Louis, saxo alt
Myron Walden, saxo tenor
Anne Drummond, flauta
Ben Williams, contrabaix
E. J. Strickland, tambors
Pedrito Martínez, percussions
Yoojin Park, violí
Heejin Chang, viola
Verónica Parrales, cello

Totes les composicions són de Victor Gould excepte Nefertiti que és de Wayne Shorter.

Ens trobem ja ho vegeu amb quasi una Big Band, que no ho és però sí que és una formació nombrosa amb una proposta magnífica farcida de ritmes diversos, i les percussions ja ens diuen que seran probablement molt càlids. Comptem amb una sèrie d’improvisadors de primer nivell, ja ho vegeu. Un Jeremy Pelt que va venir amb el seu quintet al darrer Jazz Tardor de Lleida, i que també vam poder veure al Jamobree acompanyant al gran Louis Hayes. Som-hi doncs amb aquesta proposta on també hi ha espai per a les balades, alguna, car és eminentment  un projecte força viu....

Podríem començar amb “Chaancé”, preciosa balada i tema delicat per seguir els projectes anteriors, però ens situarem amb l’aspecte rítmic i més propi d’aquest projecte i per tant us proposo escoltar el setè tall del disc, l’anomenat....

7.- Apostole John     (V. Gould)                  9m00s

Doncs amb aquest tema de ritme tan persistent i deu ni do lo estrany, ens hem situat en un altre concepte musical on ves per on hi participen tots els implicats, una banda doncs de 12 músics amb vents, metalls, cordes i percussions diverses. Amb els inicis un pèl intrigants i rítmics hem anat avançant mica a mica en la seva proposta i ja, amb la melodia del tema sencer amb pont inclòs més melòdic fins i tot. El solo del líder només amb percussions i el persistent riff del baixista, motiu sembla ser principal del tema, ens el mostra com a gran pianista que és en Victor Gould on les cordes afegeixen color càlid a la seva interpretació. La majestuositat del saxo tenor de Myron Walden és impressionant amb un solo espatarrant i sempre amb la pulsió permanent del motiu principal del tema. Després d’ell, hi tornen amb els inicis inquietants i després més melòdics del pont. Al final, cordes i vents acompanyen les incursions del baterista....Un magnífic tema que començar aquest projecte.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I des de All About Jazz ens dieu el Dan BILAWSKY
“Hi ha un munt de peces que fan que els rellotges en moviment no s’aturin. Cada una té la seva pròpia funció, harmoniosament alineades amb les altres, i cadascuna ajuda a sostenir els propis conceptes de temps i flux. Es pot treure una analogia amb claredat d'aquests mecanismes dels rellotges, al jazz en general, però és rarament i tan obvi per les orelles com és en aquest disc en particular..”


Seguim amb un altre tema, el primer tall del disc i que dóna títol al projecte...

1.- Clockwork            (V. Gould)                  7m39s

Aquest primer tall del disc iniciat amb la secció rítmica afegida la percussió de Pedrito Martínez ens mostra el color Latin del projecte. Ben aviat, després de la presentació melòdica del tema ja hem pogut escoltar el magnífic i modern so del saxo alto de Godwin Louis en un solo impressionant de tècnica, velocitat interpretativa i gust mostrant-nos tota una sèrie de recursos. Amb un so que a moments m’ha fet pensar amb un soprano, tot i no haver-n’hi cap en el llibret del disc. Per més que hi penso diria que és el soprano, i hauria de ser el del Myron Walden doncs, car saxo tenor i soprano estan en el mateix to. En fi, coses que passen...o ens tornem sords o algú s’equivoca, que dec ser jo. El solo del líder ens el torna a presentar com un jove mestre el qual te tot el futur a les seves mans. Al final, espai per a gaudi de la percussió de Pedrito amb un vamp repetitiu dels vents....

I seguin amb els d’All About Jazz....
“El debut del pianista Víctor Gould utilitza una varietat  d’engranatges, pinyons i  reguladors per ajudar a presentar les seves pròpies idees. Un mai sap quina d'aquestes parts ens presentarà. La combinació d'alt octanatge de Gould, el baixista Ben Williams, el bateria E. J. Strickland és al centre de cada escena, però ells s'uneixen, en diferents moments, a una varietat d'altres músics amb instruments com saxofons, trompeta, flauta, cordes i percussió, els quals ajuden a crear una malla sònica intricada i afegir una varietat de colors tonals a la barreja. És un llenguatge embriagador, el del jazz modernista i el gran art, tot en un.”

I acabem amb el cinquè tall del disc, l’anomenat...

5.- The Return           (V. Gould)                  7m55s

Doncs ja vegeu de quina manera hem acabat, amb un swing espatarrant després de la presentació del tema amb els seus propis canvis melòdics i rítmics. El solo del saxo alto Godwin Louis magnífic, trenat i lligat amb un so modern i concepció rítmica precisa, ha donat pas al del líder, amb la mateixa mestria i delicada pulsió rítmica, amb una mà esquerra on se li han pogut escoltar clarament els acords emprats mentre la dreta volava literalment per tot el teclat. Un solo del contrabaixista al bell mig de tema ens ha servit per adonar-nos de la seva mestria, ja constatada en els temes anteriors i la seva perfecte pulsió acompanyant al baterista. Ell mateix al final enceta un espai que li és propi mentre la resta l’acompanya de manera persistent i desenvolupa un magnífic solo per arribar ja al final. Tres temes llargs, d’onze que hi ha en aquest magnífic projecte de FSNT el qualus recomano com tots els anteriors, i per això aquí us poso l’enllaç al web de l’editorial i del disc en concret.


Des de Jazz Speaks i la seva secció Jazz Gallery ens diuen tot això.....
“El pianista Víctor Gould s’està establint ràpidament com una força musical a tenir en compte, situant-se dalt l’ona en la famosa escena de jazz de Nova York i arreu del món. Gould és titulat pel Berklee College of Music i l'Institut de Jazz Thelonious Monk, a més d'una llarga llista de premis honorífics. Des de llavors, ha passat un temps considerable com a membre del Donald Harrison Quartet i ha comptat amb el beneplàcit d'Esperanza Spalding, Terence Blanchard, Branford Marsalis, Nicholas Payton, Ralph Peterson i molts altres. Ara, resident a Nova York, Gould és membre del  Wallace Roney Quintet i ja ha enregistrat el seu primer àlbum la qual cosa va passar el març de 2014.”

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i em sembla que ho hem fet francament a bon ritme, com sempre que és possible. Avui heu escoltat primer el projecte de cinc dones artistes i músics, les Sommeliers i el seu “Quinze d’Abril”. Després, i també amb una veu femenina amb la Defne Sahin i el seu “Unravel” per seguir amb el de l’amic Dani Pérez i el seu “Resumen” amb els seus amics David Mengual i David Xirgu i hem acabat amb el potent i rítmic treball de Victor Gould i el seu “Colckwork”. Crec que ha estat una bona proposta, amb una primera part llarga i més delicada per arribar al clímax rítmic amb el projecte final.

Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit amb la proposta, selecció de músiques i comentaris informatius de qui us ha parlat, Miquel Tuset i Mallol. O sigui que fins la setmana vinent, si encara hi som, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol. 


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat a dues de les nostres editorials amb dos projectes cadascuna d’elles. Mike Baggetta i el seu “Spectre” i Peter Van Huffel i Alex Maksymiw i “Kronix” són les dues propostres “trencadores” de Fresh Sound New Talent mentre que el darrer projecte de Sergi Sirvent & Martí Serra, “Diürna” i la Orquesta de Ida y Vuelta amb el seu “Modupué” són els projectes de Quadrant Records. El programa consistirà en una primera part delicada amb Serra i Sirvent i així encetar la versió d’estàndards i temes propis d’aquests dos mestres de l’escena de casa nostra, mestres amb projectes la concepció dels quals es pot emmarcar en el Jazz eclèctic i d’autor. Després seguirem amb el Jazz Contemporani  dels dos projectes de Fresh Sound per després acabar el programa amb un projecte col·lectiu parit a Granada, força entretingut, de ritmes càlids, idea d’un altre pencaire de la música anomenat Fernando Wilhelmi.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara ja per començar el programa us proposem una delícia estilística i de maneres delicades a càrrec de dos dels nostres millors instrumentistes un pèl iconoclastes amb el seu projecte no tan iconoclasta anomenat....


“DIÜRNA”
Sergi Sirvent & Martí Serra

Editat per Quadrant Records     Q00073J
Enregistrat per Miquel Roger el 25 d’agost de 2015 a l’Estudi Auditòrium de Jafre, Baix Empordà.
Mesclat per Miquel Soler i Martí Serra
Produït per Sergi Sirvent i Martí Serra
Producció executiva de Josep Ramon Jové per a Quadrant Records

Sergi Sirvent, piano
Martí Serra, saxos tenor i soprano

Comencem sense més dilacions amb el primer tema de la nit, la magnífica balada de Sirvent anomenada...

3.- Daylight Ballad                (S. Sirvent)                4m22s

Una balada de concepció diürna, per això podria ser el títol del projecte, però també encabida per dret propi en una de les més boniques composades per un músic actual i de casa nostra. Una preciosa composició de Sergi que Martí interpreta a la perfecció al tenor amb la màxima calidesa, l’adequada per aquesta cançó.

Veiem què ens diu en Josep Ramon Jové des de Quadrant....
Després d’anys treballant plegats en diversos projectes, el saxofonista Martí Serra i el pianista Sergi Sirvent s’han unit per fer “Diürna”, un disc a duo que els presenta en un exercici carregat de llibertat creativa. Amb un repertori format per composicions originals dels dos músics i incursions en partitures de Shorter, Strayhorn i Evans, aquests dos músics proposen un seguit de temes cuinats a partir d’una profunda comunicació que els permet avançar per camins on la improvisació té un paper important. Un disc singular que presenta un univers musical carregat de personalitat i identitat pròpia.

Seguim amb el segon tema d’aquest altre duet, amb el preciós estàndard anomenat....

1.- A Flower is a Lovesome Thing (B. Strayhorn)            7m15s

Tot i ser la introducció de més d’un minut ens hem esperat amb totes les ganes d’escoltar la melodia d’aquesta preciosa balada de Billy Strayhorn, ja ho sabeu, la mà dreta de Duke Ellington i qui va composar també “Lush Life” i tantes altres cançons totes magnífiques. Encara recordo als meus amics Monographic Trio els quals cada mes a 23 Robadors ens presenten un projecte i el darrer va estar dedicat a Billy Strayhorn i ves per on que un dels temes va ser aquest preciós “A Flower is a Lovesome Thing”...i també el “Lush Life” entre d’altres. El tema que hem escoltat es va enregistrar per primera vegada el 1941 sota el nom “Passion” i sembla que va ser Johnny Hodges qui la va convertir en balada per la seva manera d’interpretar-la. Posteriorment i ja el 1956 ho va fer Vince Guaraldi Trio i moltíssims més ja amb el nom definitiu. Els nostres herois ens fan una preciosa versió on la melodia de nou està interpretada pel Martí i el seu tenor. Piano i saxo, vet aquí la senzillesa que no simplicitat, com veureu ben aviat amb les properes formacions a trio i duet. Sergi ens situa en un context divers del de la balada amb una profunditat sonora i rítmica a base d’una seqüència repetitiva i percudida d’acords mentre que Martí hi intervé en un primer cor i de manera magistral en la seva improvisació. Una meravella, i ja en portem dues que per començar el programa està la mar de bé.


Seguim però amb una mica més de trempera amb el tema de Sirvent anomenat....

5.- Arrows      (S. Sirvent)                4m52s

Amb aquest tema Martí ens il·lumina amb el seu soprano a la vegada que el compositor Sirvent amb els acords rítmicament ponderats tot i seguint l’harmonia del tema. Després una mena d’interrupció rítmica ens situa en una melodia situada en el pont, m’atreveixo a dir. El magnífic so del soprano omple de calidesa aquesta música elaborada, una música on el perquè de tot plegat sembla ser l’aspecte rítmic, però no només, i gràcies a aquest mestre de les canyes nascut a BadalonaMartí Serra és un músic que ens ha acompanyat en algunes ocasions al JCLV i a qui hem pogut escoltar en diversos escenaris tot i participant en diferents projectes. Ell mateix és autor d’obres personals com el “Tea Time” en formació de quartet i el darrer “Cançons Mecanoscrites” amb els Pintors d’Ànimes. Ha participat en tots els projectes de Joan Vidal primer amb el “Coleridge’s Dream Suite”, “illussionary Rhytms” i “Així parlà Zarathustra”, dos dels quals hem pogut veure al JCLV. Amb el seu amic Sirvent van formar duet el 2014 en un projecte presentat al desaparegut Mandacarú. Forma part del Giulia Valle Grup amb el qual s’ha passejat per bona part del planeta. Quan feia 50 anys del “A Love Supreme”, Jordi Gardeñas va muntar un grup per tal d’homenatjar disc i músic amb el Remembering Coltrane, i un llarg etcètera que inclou la docència.

I nosaltres acabem el projecte d’aquests dos mestres i amics amb el tema de Bill Evans anomenat...

2.- Walkin’ Up           (B. Evans)                 4m19s

Un tema que Evans va incloure en el seu disc del 1962 “How My Heart Sings!” acompanyat de Chuck Israels i Paul Motian, després de la malaurada desaparició de Scott LaFaro en un accident de trànsit dos dies després d’haver acompanyat a Stan Getz en el “Festival de Newport” i només 10 dies després d’enregistrar l’obra mestra de Bill Evans "Sunday at the Village Vanguard". Aquest és un tema que Evans interpreta amb una totalitat de swing i a un tempo una mica més viu que el dels nostres amics. El swing hi és també, tot i que no tota l’estona, en la versió de Serra – Sirvent tot i les variacions rítmiques a mode de ritme trencat. Obra magnífica del mestre americà, aquell que va decidir com havia de ser el nou format del trio. Sergi Sirvent pianista, compositor, líder de formacions diverses des del trio bàsic, també el duet com en aquest projecte editat i abans en actuacions diverses. La formació Octopussy Cats en octet i temes propis, el disc “El pes de les balances”, i d’altres editats per Fresh Sound New Talent, configuren en part la llarga trajectòria d’aquest músic aficionat també a tocar la trompeta amb la qual va venir ara ja fa prop de 8 anys a la inauguració del JCLV on va acompanyar a la meva filla Marina ella cantant i quan devia tenir 14 anyets. Unexpected va ser el seu inici en trio per després seguir amb HAT, del qual crec haver-li posat un disc en un molt anterior programa. El seu trio actual és amb Horacio Fumero i David Xirgu, dos pesos, els més pesants en els seus instruments i músics de referència per a tothom.

Bé, doncs deixem a aquest parell de mestres però si voleu , us deixo l’enllaç al web de Quadrant per així poder-lo aconseguir....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Recordhttps://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim doncs amb els projectes de més estil contemporani,  el primer subtil, delicat i estratosfèric pels sons electrònics i demés meravelles, del guitarrista Mike Baggetta i el seu..


“SPECTRE”
Mike Baggetta

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 499
Enregistrat i mesclat per Aaron Nevezie l’octubre de 2015 al The Bunker Studio a Brooklyn, NYC.
Masteritzat per David Torn
Produït per Mike Baggetta
Productor executiu Jordi Pujol

Mike Baggetta, guitarra i processadors de so en viu
Jerome Harris, guitarra baixa acústica
Billy Nintz, bateria i percussions

Veiem què ens en diu Mark F. Turner des de All About Jazz....
Mike Baggetta ha produït una sèrie d'enregistraments de qualitat en els últims anys però, “Spectre” pot ser el seu projecte més convincent fins ara. El guitarrista s'endinsa en alguns processaments de so "en viu" els quals inclouen una gran varietat de textures delicades, captura de mostres en temps real i loops, sens dubte influenciat per l'artista de gravació d’ECM,  David Torn que ha estat l’artífex d’aquest enregistrament.

Comencem amb un d’aquests temes que segur us copsaran per la seva senzillesa que no simplicitat, i sí modernitat agosarada...amb el tema..

3.- The Only Blues                (M. Baggetta)            8m02s

Doncs de moment suposo que us heu quedat frapats, més om menys com m’estic jo després d’haver escoltat de quina manera han interpretat aquest tema. El líder n’és el compositor i magnífic dominador dels estris electrònics però és que els seus dos companys enlluernen per la seva delicada implicació i mestria. L’únic Blues del projecte, segons Baggetta tot i ser un Blues força atípic i contemporània la seva visió.


Tot i que les ventures establertes en misteriosos paisatges sonors estan arrelades  en el “melodicisme”, igualment això posa en relleu la inventiva del trio de Baggetta amb el baixista Jerome Harris i el bateria Billy Mintz. El preciós so de Baggetta matisat de jocs és magistral, mentre que les trampes rítmiques i sensibles de Mintz a la bateria i l’inusual baix acústic d'Harris donen major equilibri i emoció.

L'atmosfera s’aconsegueix ben aviat i segueix sent compatible amb l’intimisme tot i ser espaiós i eteri. La música sembla passar per transicions entre diversos plans sense esforç a les pistes d'un altre món del seu "Spectre", i temes com "The Only Blues" semblen ser supra terrenals com també la mena d’informe de com està el temps en el tema "Passage".

I acabem ara amb un altre tema que segur ens farà gaudir d’allò més de la modernitat proposada, tema llarg anomenat....

4.- Passage              (M. Baggetta)            10m09s

Els sons persistents del processador en viu alhora que les seves pròpies incursions a la guitarra es barregen amb la permanent pulsió rítmica del bateria Mintz i les notes de la guitarra baixa de Harris. Una insistència rítmica tal, ens fa estar sempre amatents i mentre escoltem les meravelles sonores del líder i gran guitarrista Baggetta. El baixista omple en el més fons de profunditat sonora, la d’una guitarra acústica de quatre cordes i gran caixa. Al nostre amic Jordi Gaspar li hem vist i escoltat en directe els seus magnífics sons. Melodies que es van construint, les del nostre heroi a la guitarra, a base de notes llargues i trossets melòdics d’una senzillesa esclatant car no simplicitat.

"La nova gravació del poeta de la guitarra de Nova York, Mike Baggetta amb el seu potent trio vira agosaradament i de manera convincent de la pacient  llibertat elegíaca, cap un terrat que traspua Rock sense la menor vacil·lació o disculpa. Un, no es pot resistir als seus innombrables encants. Guai!" Nels Cline, Guitarrista

"Aquest és un dels discos de guitarra més frescos que he escoltat en molt de temps. Molt recomanable!" Ben Monder, Guitarrista

També hi ha d’altres temes com la joiosa "Leavin’ On Your Mind", que emana melancolia per com Baggetta estableix un tema molt guitarrero amb igual manera d’interpretar la de Harris i Mintz. La música ha de tenir algun lloc, encara que sigui per uns moments, i “Spectre” us ofereix el bitllet pel viatge. Paraula de Mark F. Turner de All About Jazz.

Aquí us poso l’enllaç al web de Fresh Sound on podreu veure’n més informació, crítiques positives, i si voleu també el podreu adquirir...


I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb l’altre projecte d’aquesta editorial de casa nostra ara amb el


“KRONIX”
Peter Van Huffel & Alex Maksymiw

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 488
Enregistrat i mesclat per Christian Heck e 22 de febrer de 2015 a Maarweg Studio, Colonia.
Masteritzat per Fedge.
Produït per Kronix
Productor executiu Jordi Pujol

Peter Van Huffel, saxo alto
Alex Maksymiw, guitarra

Escoltem ja el primer tema d’aquest duet de mestres contemporanis amb l’anomenat....

7.- Drift           (P. Van H. & A. M.)              6m07s

Doncs amb aquest tema ja ens hem situat en l’univers musical d’aquest duet de músics canadencs d’ascendència europea què és on finalment han anar a parar, a Berlin. Amb un ritme suau i persistent a la guitarra a base d’acords a tempo de negra, cosa simple en ella mateixa, Van Huffel al saxo alto desenvolupa la melodia amb un canvi harmònic força interessant. Una melodia a partir de la qual sembla que a moments improvisi. Amb el seu silenci, sembla que el tema esdevingui quelcom de diferent ara amb els arpegis del guitarrista Maksymiw, immiscit ara en una sonoritat aèria i delicada. Els acords inicials ens situen de nou a la sonoritat compartida amb l’alto i així encaren el final del tema, ideal per situar-nos en la seva sonoritat.

KRONIX és el projecte del duo Peter Van Huffel i Alex Maksymiw. S'hi destaquen els dos artistes com músics individuals únics i com a grans compositors intel·lectuals. El repertori interpretat pel duo està farcit principalment de les seves pròpies composicions, moltes de les quals han estat adaptades a aquest entorn més íntim des de formats originals amb grups més grans. Això es reflecteix de manera rítmica i energètica per la música exploratòria realitzada pels dos músics, veritablement dotats, que treballen junts en perfecta simbiosi. Tot i que tots dos són nadius canadencs que van assistir a la mateixa universitat per a estudis musicals, Van Huffel i Maksymiw van tocar per primera vegada junts a Ucraïna i Polònia a finals de 2012. Han estat treballant junts però com a duo des què Maksymiws es va traslladar a Berlín l'estiu de 2013 on Van Huffel resideix des de 2008.

Seguim amb més diversitat musical, la del projecte d’aquests dos cracs amb el tema...

3.- Slow Burn (P. Van H. & A. M.)              5m15s

Amb una mica més de tempo ens hem tornat a posicionar al voltant de la sonoritat d’un saxo alto i una guitarra. La modernitat de la melodia del vent de canyes és evident i de la mateixa manera la incursió rítmica de tots dos amb els acords de més rock distorsionat. Melodia i arpegis donen pas a la improvisació de l’alto on se’ns fa difícil a vegades situar-nos en el tema o en la impro del mateix, tal és la llibertat interpretativa d’aquests dos mestres. El so del vent està ben bé situat en el més modern dels estils, on la contemporaneïtat és evident. El final ens sembla reconèixer la primerenca melodia.

Veiem què ens diu Thierry Giard  de la web de culturejazz de França.
"Una altra història d'amics que es perden de vista i acaben tenint molt a dir, tot i que mentrestant, cadascun va seguir el seu camí musical de manera rica i constructiva. La història sagrada dels músics. Van fer els seus estudis musicals a la mateixa universitat al Canadà, però Alex Maksymiw va ser atret lluny de l'altre costat de l'Atlàntic per les seves arrels d'Ucraïna. Per la seva banda, Peter Van Huffel va seguir el camí d’una manera gairebé similar en establir-se a Berlín el 2008. És a Ucraïna i Polònia on tots dos han muntat aquest duo canadenc des de fa uns tres anys. Avui, a Berlín, Kronix ha esdevingut ja una entitat dual i aquest duo té un registre, potencial musical i sonor força captivador com demostra aquest disc. A aquests dos músics no els manquen els recursos o la imaginació: l’apartat tècnic de la seva execució instrumental està constantment al servei de la seva música amb colors i textures canviants.


Continuem amb la proposta d’aquest duet de cracs amb el tema...

6.- The Dreamer       (P. Van H. & A. M.)              3m29s

Tema viu des dels inicis i melòdicament ric i modern a la vegada que amb una rítmica canviant després amb els acords distorsionats del guitarrista. La interpretació dels dos músics alhora en una melodia esfereïdora de tempo dóna pas a la intervenció del saxo alto passat pel sedàs electrònic, doblat, mentre el guitarrista desenvolupa un nítid i magistral solo. Al final, tots dos s’hi troben per acabar el tema més o menys com l’han començat..

Fa sis anys (ja!) que nosaltres seguim el camí costerut i contrastat seguit pel saxofonista Peter Van Huffel. Des del quartet Like the Rusted Key fins el trio Boom Crane passant pel punk-jazz de Gorilla Mask....Alex Maksymiw és un descobriment més recent amb un disc sòlid, “Without a word” però també formant part del quartet del baixista d'Ucraïna Konstantin Ionenko. Tan l’un com l’altre no ens han deixat mai indiferents, i units en aquest duo en realitat fan que la suma dels seus talents ens proposen una variant moderna del diàleg en l'àmbit del jazz, lliure però controlat, on la música també pot jugar amb el silenci, on la força del joc també sembla un murmuri. Un èxit ". Thierry Giard (24 de març de 2016)  http://www.culturejazz.fr

I nosaltres acabem amb un altre tema trencador per la concepció i interpretació, tema del qual n’han fet una presa alternativa i és la que us proposo, amb l’anomenat...

10.- Anyhow  alternate take            (P. Van H. & A. M.)              4m13s

I parlant del tema....amb una introducció marcada per la sonoritat que fins i tot sembla dissonant de saxo i guitarra, poc després però, i amb un duet estratosfèric de tempo, ens han situat en uns indrets clarament europeus musicalment parlant i propers a Ucraïna jo diria o als Balcans on la música “Klemer” hi perviu amb clares arreles gitanes. Improvisacions de tots dos alhora, ens remeten a una sonoritat fins ara no escoltada, on la llibertat interpretativa va de la mà amb la diversa sonoritat, la d’un instrument de vent de canyes i la d’una guitarra tope distorsionada. El tempo, esfereïdor, sembla també el perquè de tot plegat. Així anem per la vida? Al final es troben de nou amb les arrels esmentades.

Aquí teniu l’enllaç al web de Fresh Sound i així poder adquirir aquest magnífic treball d’aquests dos cracs....


Deixem doncs aquest projecte però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I nosaltres acabem programa amb un canvi estilístic evident on la modernitat interpretativa anirà de la mà de ritmes càlids del sud amb el projecte col·lectiu  anomenat...


“MODUPUÉ”
Orquesta de Ida y Vuelta

Editat per Quadrant Records     Q00076J
Enregistrat per Fernando Javier Romero i Alejandro Barragán el 18, 19 i 20 de juny de 2016 als estudis FIR de Granada.
Mesclat per Fernando Javier Romero i Fernando Wilhelmi.
Quadrant Produccions

ANTONIO GONZÁLEZ, ROGELIO GIL, saxo alto
PEDRO CORTEJOSA, saxo tenor
SERGIO ALBACETE, saxo baríton
VALENTÍN MURILLO, flauta
MANUEL “LIPI” CALVO, ALBERTO MARTÍN,  trompeta
JULIÁN SÁNCHEZ: trompeta i fiscorn
MIGUEL BARRONES, MOISES FERNÁNDEZ, trombó
GUILLERMO MORENTE, contrabaix
FERNANDA TÁSSIA, EDU LÓPEZ, ALEX OLIVEIRA, veu

RAFAEL GARCÉS, DAVID LENKER, JOSÉ MARÍA PEDRAZA, piano
JUAN MANUEL CISNEROS, piano
MIGUEL ÁNGEL CORRAL, guitarra

ENRIQUE LUGONES: percussió (batà, rebolo, bongó …)
JAVIER IGLESIAS: percussió (batà, pailas, repic …)
JESÚS SANTIAGO: percussió (batà, tumbadoras, pandeiro …)
JOSÉ CARLOS OLMO: percussió (batà, pailas, repic …)

FERNANDO WILHELMI: flauta, flauta contralt, saxo soprano, percussió (güiro, tamborim …), composició, arranjaments i direcció.

Comencem amb un preciós tema cantat per un dels tres, que no ens ho diuen, en el tema anomenat..

3.- Bonita       (F. Wilhelmi)              6m23s

Doncs ja vegeu de quina manera hem canviat les músiques i és que en aquest programa ens hi cap tot, tot, el que tingui la qualitat adequada. Projectes auto editats per músics que comencen, per músics que porten força temps, projectes d’editorials conegudes, no tant, de Jazz, de Free, de Jazz Rock, etc...Els ritmes càlids són però delicats al menys de moment, i les intervencions solistes de gran volada, les del mateix líder Fernando, saxo soprano; Antonio González, saxo alto i David Lenker, piano. Aquesta és una preciosa composició amb un ritme cadenciós i de rítmica dolça amb una lletra força maca, com el títol, “Bonita”...i que el líder resumeix en “Un sueño feliz”...

L’ànima de tot plegat és però el Fernando Wilhelmi, el qual ens diu a mode de presentació....“Aquest disc resum el treball dels meus darrers anys, composicions noves al costat de d’altres més antigues les quals he tornat a elaborar recentment per aquesta formació. És un mosaic de músiques mestisses que neixen de les gents que van i venen, que s’enduen i porten, i pel camí canten, ballen i somien.
Modupué! Gràcies a tots els amics que han fet possible que pugui mostrar-vos la collita d’aquest somni cultivat.
Modupué! Gràcies a tots els que heu ajudat amb les vostres fotos, dibuixos, somriures, traguets de “cachaga”, paciència, saviesa i amor.
Modupué! Gràcies a tots els mestres que ens han regalat les seves collites de ritmes i cançons per ajudar-nos a viure.”

I seguim amb aquest projecte, on la similitud dels ritmes i la seva calidesa ens acompanya sense deixar-nos marxar massa de pressa i ara amb el tema de Tom Jobim & Dolores Duran amb arranjaments del líder Wilhelmi en el preciós...

10.- Estrada do Sol             (T. J. & D. D.)            6m44s

El líder ens diu d’aquest tema que és una obra mestre de dos gegants, la lletra ho diu tot i el sentiment rima amb “Ahora es ahora” i el “Lado Positivo”, dos temes més d’aquest disc. Aquest és un tema de Jobim interpretat també a un ritme força més viu essent un tema totalment encoratjador, vital i de ritme quasi trepidant i recitat inicialment, sense música per la grandíssima Elis Regina en un programa enregistrat el 1973. Quan comença a cantar, només l’acompanya un piano i el tempo és a moments de súper balada, lenta i dolça per després ser un pèl més viva. Els nostres herois en fan una versió a tempo mig magnífica amb uns solos impressionants de Sergio Albaceta, saxo soprano; Julián Sánchez, fiscorn i els tambors Batá arranjats i dirigits per Enriquito Lugones. Què podem dir del gran trompetista Julián Sánchex que no sapigueu, doncs això, què és un dels grans metalls peninsulars. La veu és doncs la de la Fernanda Tássia, delicada com el tema.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I des de quadrant ens diu el Josep Ramon Jové...
Fernando Wilhelmi presenta “Modupué”, el segon projecte discogràfic de la Orquesta de Ida y Vuelta. La proposta explora diferents cultures, des dels sons d’Àfrica i Andalusia a la calidesa del Latin Jazz de sempre. Comptant amb excel·lents improvisadors i cantants, Wilhelmi aconsegueix un indubtable grapat de petits miracles musicals. Ho fa amb un concepte totalment obert. El resultat no deixarà ningú indiferent.”

Seguim amb un tema de ritmes similars i cadències dolces amb el tema anomenat...

1.- Camino de agua             (F. Wilhelmi)              6m55s

Ens diu ell que “tot viatge segueix un camí. El d’aquesta música parteix d’Andalusia, demana permís a Eleggua, amo de tots els camins, i a Yemayà, ama del mar, per ajuntar les terres i éssers distants en l’espai, però no tan llunyanes en el llenguatge universal de la música.” Un altre tema amb una melodia preciosa, la interpretada per tots els vents i no hem pogut escoltar els solos del líder Fernando, flauta contralt; Valentín Murillo, flauta; David Lenker, piano i els tambors Batá arranjats i dirigits per Enriquito Lugones.

“Son cubà, danzón, mambo, samba, bossa nova, bolero, jazz, ritmes de la tradició yoruba afrocubana, tanguillos de Cadis, etcètera, componen un mosaic musical que dóna sentit al nom de l'orquestra. Ampliem el format tradicional americà, amb un grup de percussionistes que fan possible la interpretació de diversos estils amb un so autèntic: tumbadoras, pailas, bongó, güiro, per a la música cubana, rebolo, pandeiro, surdo, cuíca, repic de mão, per la música de Brasil, Chekeré i tambors Batà per a la música de tradició africana. Un repertori nascut de l'exquisit bagatge del flautista, compositor i director Fernando Wilhemli que ens porta la riquesa de la trobada de les cultures i les seves músiques. La fusió d'Àfrica i Europa en terres americanes, tot això sumat a les nostres arrels andaluses”,  deien els del Jazz Cádiz en la presentació del grup el juliol de 2016.
I acabem el projecte i programa amb el tema també del líder anomenat....

9.- Abre caminos      (F. Wilhelmi)              6m32s

Ben aviat hem pogut escoltar el magnífic solo al saxo alto de Rogelio Gil, el líder i compositor a la flauta, l’Alberto Martín, trompeta i Rafael Garcés, piano en un altre tema farcit de bon gust sense xabacaneries rítmiques que ben bé hi podrien ser. Els ritmes en quasi tot el projecte són mesurats i per això potser em resulten tan agradables. Si hi afegim les diferents individualitats doncs convindreu amb mi que és un projecte molt i molt agradable i molt ben realitzat.


I dir-vos que tot això sorgeix a partir de la Big Band del Conservatori Professional de Música de Granada i de la mà del seu director Fernando Wilhelmi, qui després d'anys insistint en la necessitat de trencar barreres pel que fa als estils musicals que s'estudien en l'ensenyament públic, compta per fi amb el suport decidit de la directiva del centre. Integrada gairebé per estudiants, l'orquestra gaudeix ja de prestigi malgrat la seva encara curta existència. El seu debut al març de 2007 davant cinc grups escolars de diversos col·legis i instituts, en col·laboració amb el conservatori de Dansa, marca un camí en el qual la formació de joves músics, la divulgació d'estils "oblidats" per les grans empreses discogràfiques, i el plaer artístic en si mateix, tenen igual importància. A finals d'abril, la seva segona actuació en el Dia internacional de la Dansa, amb l'espectacle "Ballant a Lorca", va inundar de colors, de sons i d'emocions el Palau de Congressos, on no van quedar seients buits. Batejada després com "Orquesta de Ida y Vuelta" toca un repertori, compost o arranjat majoritàriament pel director de l'agrupació i basat en les diverses músiques que van sorgir de la fusió de les cultures d'Àfrica i Europa en terres americanes, incloent també les nostres arrels andaluses, com ja hem explicat abans.

I en un altre context de coses aprofito per dir-vos que Marina Tuset dintre d’una estona, crec que cap a la una de la matinada, participarà en un homenatge a Ella Fitzgerald anomenat “Singin’ & Swingin’” esdeveniment que es farà al Teatre Berklee Performance Center, BPC a Boston i sembla que es podrà veure per “Streaming” on line. N’han escollit a 10 després del casting adequat per fer-li l’homenatge i pel que es veu cantarà un tema sola, un altre amb un noi i dos amb tota la colla. O sigui que d’entrada felicitar-la doblement, primer com a pare i després com aficionat al Jazz. Un petó videta i endavant les atxes. Podeu posar al google,  berklee, bpc, ustream i us sortirà el següent enllaç pe poder-ho veure...


Doncs això és tot per avui. Primer amb el projecte delicat de Sirvent i Serra per després el projecte de Mike Baggetta Trio, l’únic projecte canyero i que potser no ha encaixat gaire en el programa, en fi, després el duet de Kronix i per acabar amb un canvi d’estil vers la calidesa del sud amb la Orquesta de Ida y vuelta. Sembla que avui hem aconseguit acabar el programa més delicadament que habitualment fem, car sempre intentem acabar a ritme trepidant. Avui ens hem volgut balancejar fins el final amb aquestes músiques cadencioses i precioses i així acabar amb un bon sabor de boca orella.


Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat quasi tota l’estona, i com sempre, espero que hàgiu gaudit amb la proposta i selecció de les músiques, la qual cosa a vegades és força difícil i que avui no ho ha estat gens. Fins la setmana vinent si encara estem per aquí i molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |