Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Abans de tot dir-vos que estic, estem consternats pel traspàs del gran guitarrista anglès Allan Holdsworht el qual ens va deixar aquest dilluns. Una gran pena de músics que ens van deixant i que ens van ajudar a comprendre aquesta música, ell però partint de l’univers de Soft Machine i finalment formant part de l’editorial de Leonardo Pavkovic, Moonjune Records. Des d’aquí Leonardo una forta abraçada i també a la seva família. Deixa dues filles i una neta i em consta que la guitarra és a les seves mans.

Recordar-vos també que aquest divendres tenim un concert de Jazz totalment acústic al Molí dels Frares amb el trio “Doin’ The Thing” el qual ens presenta el seu darrer disc. Comptarem amb el pianista de Granada, José Carra; Dee Jay Foster, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria. Celebrarem, encara no sé com l’aniversari del baterista, o sigui que no hi podeu faltar. L’entrada és gratuïta i hi haurà servei de barra amb refrescos i demés. Un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici del concert a quarts de 10, o sigui a les 21h30m, teòricament.

Doncs després d’una setmana de descans ja hi tornem amb un altre programa amb projectes nous de músics amics i amb dos d’una de les editorials de casa nostra, FSNT. Podreu escoltar d’aquesta editorial el projecte del baterista Carlos Falanga i el del pianista Tuamo Uusitalo. També el de l’amic guitarrista Nicolás Herrera que ara mateix el tenim a l’altre cantó del món, a les antípodes. Una abraçada Nico. I també escoltareu el de l’amic i gran trompetista David Pastor. Tots, excepte el de Uusitalo me’ls van donar en má els mateixos músics, Falanga a 23 Robadors, i Herrera i Pastor al Jamboree.

Aban però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

El projecte de l’amic Carlos Falanga s’anomena


“QUASAR”
Carlos Falanga

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 515
Enregistrat per Jesús Rovira el 13 de desembre de 2015 a La Casa Murada.
Mesclat i masteritzat per Katsuhito Naito
Produït per Carlos Falanga
Productor executiu Jordi Pujol

Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Jordi Matas, guitarra
Marco Mezquida, piano i sintetitzador
Jaume Llombart, Fender Rhodes i sintetitzador
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria i composicions

Abans de començar amb la música us posaré al blog l’enllaç al web de FSNT on podreu adquirir el disc o sinó, ja ho sabeu, anant a la botiga Blue Sounds.


Aquest és un projecte homogeni des del primer tema fins el darrer, amb una determinada concepció melòdica i rítmica dels temes tot i les variacions que ben aviat escoltareu. La homogeneïtat musical també bé donada per la gran compenetració entre tots els membres d’aquesta formació que inclou un gran coneixement entre ells. El més sorprenent és la inclusió de Cèsar Joaniquet, gran amic i músic, ell però resident a Dinamarca i per això sorprenent i no per la seva increïble vàlua. No endebades aquest saxofonista és un dels més reconeguts entre els músics i poc reconegut entre el gran públic, entre el públic. Amb la resta de companys Carlos ha format part o els ha inclòs en projectes anteriors com el seu “Gran Coral” que també va sonar en aquest programa, un disc d’Underpool. Aquest és el cas de Jordi Matas, Marco Mezquida i Jaume Llombart. O sigui que la “lectura” que van fer tots plegats de les composicions de Falanga havia de ser la idònia, i de fet així va ser.

Disc aquest amb 12 composicions pròpies on podríem parlar que el domini de les balades en cinc dels 12 temes va de la mà de la inclusió del so magnífic del saxo tenor de Joaniquet, sense oblidar però les altres sonoritats, inclosos els sintetitzadors de Mezquida i Llombart i la guitarra de Matas.

Cinc temes més estan ubicats en el tempo mig, mig alt i un de sol més enllà del tempo mig alt. I com és habitual en aquest programa anirem de menys a més pel que fa al tempo i no a la majestuositat de la música, la qual comprovareu des dels inicis. Dos temes curtets amb efectes diversos, que per això inclouen un parell de sintetitzadors alhora que la guitarra de Matas acaben de arrodonir la proposta, trencadora en alguns aspectes i en d’altres, seguint quasi la concepció del primer disc “Gran Coral”.

Us proposo doncs escoltar la preciosa i majestuosa balada “Ode to Raymond Scott”, som-hi doncs..

6.- Ode to Raymond Scott  (C. Falanga)              3m52s

En alguns temes la melodia te un punt de melancolia com en “Kein Angst” i  “Turangalila”. I si no és melancolia se li assembla car a mi fins i tot em sembla reconèixer escales més que menors, o sigui disminuïdes, tal és la sonoritat i la cadència dels acords. En d’altres casos la sensació és de inquietud, és inquietant la música del tema “Kinsal” alhora que la barreja dels seus efectes especials ens situa en alguna nau espacial temen totes les desgràcies alienes.
L’excepció que confirma la regla és el tema “The Duellists” on la sonoritat és rica en sensacions de joia, de brillantor, de veure la llum del sol. Finalment s’ha fet la llum i sí, al final fins i tot amb clímax i èxtasi inclosos. Difícil selecció de temes en un disc complet si considerem el tema “Semivibration” amb una impro magnífica quasi des dels inicis a càrrec de Joaniquet escoltant una miqueta el piano/teclat de Mezquida al qual escoltem sempre però no en una llarga improvisació la qual cosa lamentem tots plegats. Amb “Vega”, es desferma finalment el pianista i el tempo viu ens el mostra com el més “vital” dels que hi ha en el disc.

Seguim ara amb el magnífic...

8.- Semivibration      (C. Falanga)              3m49s

Magnífic tema, i ja veieu que la melodia principal és ben curteta i senzilla, ideal per deixar als monstres de la improvisació com en Joaniquet que desenvolupi el tema amb total mestria. I quin “Groove” més impressionant marcat per la base rítmica amb Lohikari i Falanga immensos a la vegada que Mezquida, ell mateix amb una impro magistral.  I ben aviat de nou el tema i final. Magnífic.

Carlos Falanga Neix a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) on a una primerenca edat mostra interès per la música i especialment la bateria. Després d'un any de precs aconsegueix que els seus pares li regalin una bateria per al seu aniversari, des d'aquest moment no pararia fins al dia d'avui amb una creixent passió per l'instrument i la música. Als 22 anys decideix continuar els seus estudis a Europa, per això es trasllada a la ciutat de Barcelona, ​​on resideix actualment i participa de forma activa de l'escena de jazz català, integrant de diverses formacions i col·laboracions amb diversos artistes com ara Jorge Rossy, Horacio Fumero, Joan Monné, Paula Shocron, Dimitri Skidanov, Amparo Sanchez, The Tea Servants, Bender vs Flexo, My Friend Markco, Víctor de Diego Organ Trio, Juan Pablo Balcázar Trio, entre molts altres. Això l'ha portat a actuar a festivals no només de la península Ibèrica sinó al llarg d'Europa i Àsia.

Seguim ara amb una altra meravella anomenada...

7.- The Duellists        (C. Falanga)              5m09s

Aquí la melodia la vivim així com més vital i ja ben aviat amb el magnífic i llarg solo de  Cèsar Joaniquet, preciós també el de Matas. I és clar que el qui fa que tot això rutlli, de ritme i de músiques, Carlos Falanga està superb a la bateria. Entremig, un impàs rítmic amb el Marco al piano ens situarà ben aviat al final amb Joaniquet a mode de “turnaround”.

Carlos té els Estudis Superiors de Llicenciatura amb Especialització en Jazz del prestigiós Conservatori ESMUC (Escola de Música de Catalunya), participà en un el Programa d'estudis del Taller de Músics de Barcelona (2002-2005), i té estudis de bateria jazz amb l’Aldo Caviglia (2004-2005).

Guanyador del Concurs Jazz Cubelles (Catalunya) el 2005 amb Gorka Garay Quartet, guanyador del concurs Jazz Palma Comercial (Mallorca) amb el trio My Friend Markco, 2009 i Jazz Ral·li de Düsseldorf (Alemanya) - 2009, Seleccionat amb el grup Contreras-Tutusaus per fer la gira Injuve 2005, Obtingué la menció especial en el concurs "Intercentres" al Conservatori Reina Sofia (Madrid) amb Gabriel Amargant Quartet el 2008. Finalista en el concurs Sala Montjuïc Barcelona 2007 amb Rosolino Memorial Quintet, Seleccionat per participar en el seminari "Young Jazz for Europe", realitzat a la ciutat de Moucron (Bèlgica) amb el saxofonista Pierre Vaiana - 2004.


I nosaltres continuem amb aquest magnífic projecte i ara amb el potent i sorprenent tema anomenat..

4.- Kinsal       (C. Falanga)              4m38s

I tal i com ha començat, poc ens imaginàvem que es desenvoluparia com ho ha fet, oi? La delicadesa inicial d’una cadència de notes guia d’uns determinats acords ha esdevingut una mena de terratrèmol sonor amb efectes especials inclosos, com si d’una banda sonora de peli espacial es tractés. El so del tenor de Joaniquet, estripat a dojo s’emmiralla amb els efectes dels sintetitzadors i demés estris per situar-nos en quelcom situat a les antípodes de les sonoritats anteriors. I ja havia comentat abans la inquietud que es desprèn d’aquest tema, i així és com l’hem viscut em sembla, tots plegats.

Volia però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Falanga ha participat en enregistraments alguns dels quals hem posat en aquest programa com són Champagne Sparkle Introducing (Freshsound Records FSNT) 2011. Toni Mena Quartet Quadern (Freshsound Records FSNT) 2011. Gabriel Amargant Quartet (Freshsound Records FSNT) 2009. Bender VS Flexo (Gaztelupeko Hotsak) 2009. Camen Pau Colors 2011. The Tea Servants Travel West (Houston Party Records) 2003 i alguns més.

Acabem el projecte de Falanga amb el tema més viu d’aquest “Quasar”, l’anomenat...

10.- Vega      (C. Faslanga)            2m53s

Doncs sí, un tema ja iniciat des dels inicis amb aquest ritme com trencat amb la cadència dels acords fent com de melodia. Marco es desferma com hem dit realitzant un solo, curtet pel meu gust, però magnífic. Un disc on sembla imperar la veu solista del tenor de Joaniquet, la qual cosa celebro perquè és un grandíssim músic, saxofonista i persona. Encara recordo com en un concert de Nadal i amb Els Tres Tenors, i després de la seva actuació, em va voler ajudar a sucar el pa amb tomàquet, la qual cosa va fer per després compartir tots plegats el sopar, la truita de patates i ceba, els embotits i formatges i els bons beures. Gràcies Cèsar.

Carlos ha realitzat gires amb músics com Amparo Sanchez, amb qui realitzà una gira europea de presentació del disc Tucson-Habana per més de 15 països, des de Noruega al Festival Womad en els Emirats Àrabs. Amb Bender vs Flexo, participà en el Festival de Jazz i Música creativa de Ciutat Vella, Festival de Jazz de Sant Boi, Festival de Jazz de Vitòria, Festival Jazzharrean, Festival de Jazz d'Ezcaray, Festival Ribermúsica, Festival Internacional de Jazz de Granollers, Festus, Festival Audiovisual Sincronia 2006, Festival de Jazz de la Costa Brava i Festival de Música de Sitges, a més d'actuar assíduament en diferents clubs de Barcelona. Amb Paula Shocron Trio va fer una gira de la pianista argentina per Catalunya. Amb Johnny Branchizio Trio, van anar al Festival Internacional de les Artes de Castella i Lleó. Actuà en el Festival Internacional de Jazz Reus (Catalunya) amb Drop Big Band, va actuar al Festival de jazz de Platja d'Aro (2005) amb The Tea Servants, i actuacins diverses en els següents Festivals: Festival Internacional de Benicàssim, Festival Isladencanta (Mallorca), etc ...I aquest etcètera inclou la participació setmanal en la Jam Session de 23 Robadors amb Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor i Juan Pablo Balcázar, bateria a més a més d’innombrables participacions en formacions diverses i actuacions a Clubs de tot arreu.

Bé, nosaltres deixem aquest magnífic projecte i ara seguim amb el del...

Pianista finès anomenat Tuomo Uusitalo però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport.

I aquest projecte s’anomena...


“LOVE SONG”
Tuomo Uusitalo

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 506
Enregistrat per Michael Brorby el 8 i 9 de setembre de 2015 als Acoustic Recordig de Nova York,
Produït per Tuomo Uusitalo
Productor executiu: Jordi Pujol

Tuomo Uusitalo, piano
Myles Sloniker, contrabaix
Itay morchi, bateria
Tivon Pennicott, un saxo tenor # 3,7 i 9

Quan el primer tall del disc és de Thelonious Monk i el segon de Jerome Kern això ja ens diu molt del tarannà i aficions musicals del músic. Així és com aquest pianista finès ens presenta el seu projecte barreja de temes propis amb estàndards, que n’hi ha més de compositors com Styne, Segal, Rodgers/Hart i Sherwin. Quatre composicions pròpies entremig dels 10 temes que conformen aquest disc meitat homenatge a la “tradició, meitat creació pròpia encabida en aquesta tradició. Balades com “Pannonica”, “I Keep Going Back To Joe’s”, i la súper lenta i preciosa “A Nightingale Sang In Berkeley Square”, comparteixen cartell amb temes a tempo mig com “Just in time” i “There’s A Small Hotel”, i amb els més vius com el “Long Ago And Far away” si parlem dels estàndards. Pel que fa a la seva producció, el súper lent tema anomenat, sense títol, o sigui “Untitled”, s’inicia amb una intervenció llarga del contrabaixista i segueix el tarannà després amb el líder al piano. L’homònim “Love Song” que intitula el projecte és també una balada, com ho és també el darrer tall del disc anomenat “Lullaby”, la qual ens sembla més una cançó infantil, una cançó per a fer dormir els petits i petites, una delicada cançó d’amor. Aquests darrers temes em semblen però un pèl allunyats de la “tradició” i sí encabit dins d’ella el magnífic tema a tempo mig anomenat “Benji’s Grip” amb un so a lo ”West Coast” el del saxo tenor, el qual ens recorda a moments a Stan Getz. Un projecte una mica dispar on però i gràcies als estàndards, molt ben interpretats per cert, i el seu tema més situat en la tradició del Jazz ens trobem amb una música de particularitats similars, no així amb els altres temes propis que s’aparten d’aquesta possible homogeneïtat. Tot i que, parlem-ne nois i noies, que no passa res, que no tot ha de ser homogeni, només faltaria. Tot i això, és el projecte d’un pianista, d’un bon pianista, millor potser que com a compositor, de moment. L’haurem d’anar seguint. I la millor manera de fer-ho és entrant al web de FSNT i adquirint el disc si tan us ha agradat.


Em trobo de nou amb el dilema de la selecció, car dels 10 temes del disc se’m fa difícil decidir quin no sonarà. El problema és sempre el temps i quan els temes són llargs com els d’aquest disc, doncs encara més. De les quatre balades n’haig de seleccionar alguna o algunes. Dels tres temes a tempo mig igualment hauré d’escollir quin no sonarà. El tempo més viu sí que sonarà i no només pel fet d’acabar sempre així, i sí també perquè m’agrada força. La decisió està presa i començaria amb el tema de Monk però és que el so del saxo tenor em captiva i per això escoltareu el tema de Jack Segal...

3.- I Keep Going Back To Joe’s     (J. Segal)                   7m34s

No em digueu que no us ha captivat el so del tenor perquè no m’ho crec. A Tuomo se’l pot escoltar com interpreta delicadament i de manera magistral i amb un swing contingut el seu solo. La secció rítmica manté el swing, “terriblement” marcat pel contrabaixista i baterista, magnífics tots dos, el primer amb solo inclòs.

Nascut a Tampere, Finlàndia, Tuomo Uusitalo va començar a tocar el piano a l'edat de 6. En la seva adolescència va interpretar diferents tipus de música, des de clàssica a pop / rock, i aviat va quedar fascinat pel jazz i les possibilitats emocionants de la improvisació espontània.


Mentre estudiava música a Graz, Àustria (Universitat de Música i Arts Escèniques, l'institut de jazz més antic d'Europa), Tuomo ja va tenir l'oportunitat de treballar i tocar amb moltes llegendes del jazz com Bob Brookmeyer, Billy Hart, Curtis Fuller, Jimmy Cobb i Jim Rotondi, així com amb molts altres artistes de jazz ben coneguts com ara Steve Waterman, Riccardo del Fra, Wayne Darling, Juan García-Ferrers, Howard Curtis, Stjepko Gut, Charlie Miklin i molts altres. Des de 2007 Tuomo ha tocat i ha viatjat per tot Europa (Finlàndia, Estònia, Regne Unit, Alemanya, Holanda, Àustria, Hongria, Eslovàquia, República Txeca, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Itàlia) com a pianista solista i amb diferents formacions que van des del trio a les Big Bands.

Seguim escoltant a aquest pianista i compositor amb un altre estàndard, el de la parella Rodgers/Hart l’anomenat...

7.- There’s A Small Hotel                (Rodgers/Hart)          5m57s

Aquest és un tema que aquests dos masters van composar el 1936 pel musical Billy Rose i que va esdevenir com tots els que composaven, un èxit total per a convertir-se com tants d’altres en un estàndard de Jazz. Tema i melodia amb saxo tenor i solo de contrabaix amb el magnífic Myles Sloniker. I quin tros de solo que ens ha fet aquest màster, mare meva. El líder l’ha seguit també amb igual mestria, i com domina el recorregut per les diferents escales encabides en l’harmonia del tema. Aquest jove pianista se’ns mostra delicat en la pulsió i creatiu sense fer massa escarafalls, interpretant amb un gust extraordinari. Ja vegeu però que he decidit posar els temes on toca el saxofonista, i així poder gaudir amb tots els possibles sons de la formació, però és que el Tivon Pennicott és magnífic també.

Després de graduar-se amb honors a la Universitat de Música i Arts Escèniques el 2012, Tuomo es va traslladar a la ciutat de Nova York, i hi ha estat vivint a la ciutat des de llavors. Està tocant regularment al voltant de la ciutat en nombrosos llocs incloent locals de jazz de primer ordre com Smalls, Mezzrow, Fat Cat, Zinc Bar, Cornelia Street Cafe, Cleopatra Needle, ShapeshifterLab, Garage, University of the Streets, Arturo’s, etc.. Durant el seu temps a Nova York ha treballat amb diversos músics llegendaris del jazz com Curtis Lundy, Tyler Mitchell, David Schnitter, Jeff Hirschfield, Johnny O'Neal, Greg Bandy i Philip Harper, així com amb molts músics notables de l'escena com Ulysses Owens Jr., Dayna Stephens, Obed Calvaire, Elliot Mason, Peter Slavov, Josh Evans, Brandon Lewis, Gerry Gibbs, Scott Tixier, Jason Brown, Luques Curtis, Tivon Pennicott, Troy Roberts, Russell Hall, Evan Sherman, Alexander Claffy i Kyle Poole, per nomenar només alguns.

I seguim amb més temes i ara amb el propi i situat en el mateix perfil dels anteriors, al menys això em sembla a mi, en el tema anomenat...

9.- Benji’s Grip          (T. Uusitalo)               5m55s

Doncs jo us diria que aquest és un tema que ben bé podria es afegir a la llista del estàndards, tan ben aconseguit trobo que està. Una harmonia que no ens és estranya ni llunyana i més aviat propera i reconeixible. Igualment la melodia principal del tema ens “entra” amb facilitat. El so del tenor ben situat a la costa oest i amb un frasegi exquisit i sonoritat profunda, s’enlaira amunt gràcies a la mestria del músic i també al suport rítmic de piano, contrabaix i bateria, essent aquests dos darrers els artífexs del magnífic swing. Més encara amb el “walking” del contrabaix en el solo del líder, altre cop gran solo ric en matisos i tècnica alhora que farcit de sensibilitat. De nou el contrabaixista interpreta un magistral solo i només acompanyat lleugerament pels seus dos companys. Però ell ho ha fet, ho fa cada vegada que els executa, amb una contundència controlada i gran pulsió i afinació. Un màster.

"Trio" és el seu primer i escumós CD del 2012. L'àlbum va guanyar el Premi de la Música Downbeat Student el 2012 per al millor “small jazz grup”. En el mateix any també va guanyar el mateix premi pel Best Latin Group (Marc Antoni Da Costa Group). En el 2013, Tuomo va ser el destinatari del prestigiós premi Sir Roland Hanna de la City University de Nova York. El 2013 va ser també un any del seu debut com a productor amb "Johnny O'Neal, Live at Smalls", que es va convertir ràpidament en un dels àlbums més venuts del segell  SmallsLIVE. L'àlbum va ser molt esmentat i l’artista molt aclamat al New York Times, l’1 de maig de 2014.

Acabem aquest projecte amb el tema de Jerome Kern l’anomenat...

2.- Long Ago And Far away           (J. Kern)         5m00s

Ups, amb aquest tema hem agafat el singlot. Si fins ara havíem escoltat el líder contingut ara ens el trobem totalment desfermat amb un tempo impressionant i swing magnífic alhora que interpretació magistral. Els recursos estilístics alhora que la tècnica amb la mà dreta són totalment esfereïdors i se’ns mostra amb tota la potència d’un líder en un tema a trio pelat on ell sol s’encarrega de pujar el llistó el més amunt possible. Impressionant la velocitat d’execució alhora que la improvisació amb tarannà melòdic inclòs. Amb els solos dels altres dos socis acaben aquest tema tornant però a la coda inicial i curta melodia en un tema magnífic de Kern.

Tuomo va tenir l'oportunitat de portar les seves composicions originals al Festival de Jazz de Mont-real (Canadà), on va participar en el Jazz Composers-Series. A la tardor de 2014 Tuomo va anar de gira durant sis setmanes pels Estats Units i Canadà amb The One And Only Tommy Dorsey Orchestra, i ara continua treballant amb la banda per a un futur pròxim. En el mateix any també va començar la seva residència al Smalls Jazz Club, on hi va dues vegades al mes realitzant la seva música original i essent l’amfitrió de la sessió d'improvisació amb el seu trio. En aquest indret deu ser on l’amic Emilio Solla s’hi deu haver trobat amb ell i tocat més d’una vegada. Una abraçada Emilio des de Catalunya.

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I nosaltres seguim i ho fem amb el projecte...
Del guitarrista i amic nostre Nicolás Herrera, anomenat...


“KALA”
Nicolás Herrera Quintet

Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal el 12 i 13 d’octubre de 2016 a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Mesclat per Alejandro Ortiz
Masteritzat per Carli Beguerie
Produït per Nicolás Herrera i Streets2Studio

Nicolás Herrera, guitarra
Claudio Marrero, saxo tenor
Mariano Camarasa, piano
Manel Fortià, contrabaix
Salvador Toscano, bateria

Totes les composicions són de Nicolás Herrera excepte quatre temes que són de Atahualpa Yupanqui amb tots els arranjaments de Nico.

Escoltem doncs la primera i magnífica composició de Nicolás Herrera anomenada..

8.- Zonda       (N. Herrera)               5m30s

Doncs m’he deixat pel camí balades com “Red Rose” i “Noviembre” i la cançó a guitarra solo “White Rose”, precioses les tres. Però havia d’escollir i ho acabo de fer amb aquest preciós “Zonda” on hem pogut de quina manera “ho pela” el Claudio Marrero amb el seu tenor. Com ha crescut aquest jove músic, ell que també toca la flauta i composa i co-dirigeix la WTF Big Band. El líder a la guitarra, amb un so nítid i pulcre i Mariano al piano han arrodonit amb els seus solos aquesta preciosa cançó, la primera del repertori del nostre amic Nico que ara mateix s’està a les antípodes, Australia o Nova Zelanda tocant sense parar en un creuer que va d’un país a l’altre, crec que em va dir.  

Em fa molta il·lusió posar-vos aquest projecte de Nicolàs Herrera per diversos motius entre els quals que és el seu primer treball, que ens vam conèixer quan jo freqüentava cada dilluns les WTF del Jamboree i que amb tota la resta d’acompanyants mantenim també una bona amistat. Al Manel el vaig conèixer en la inauguració del restaurant Sagristà el del Molí dels Frares on vam fer una inauguració musical amb el Toni González, Josep Maria Merdeguer, Manel Fortià i jo mateix al saxo alto. I què atrevit que era jo que tocava amb molt bona predisposició i voluntat més que altre cosa. Amb el Claudio i Mariano també els vaig conèixer a les WTF i ens hem continuat veient en diversos espais, i fins i tot Mariano va venir a tocar en un Concert-Jam a la Sala Xica. Amb el Salvador ens coneixem de fa temps també, ell que forma part de projectes amb els quals ha vingut al JCLV com el de Rocio Facks, Ariel Vigo i d’altres més, gran tipus el Salva. Conscient estic que amb tota aquesta colla ens uneix una molt bona amistat i és per això també que em fa il·lusió posar-vos la música de Nicolás i on hi participen tots ells.

Seguim ara amb un tema de Yupanqui però amb uns arranjaments propis en...

7.- La copla               (A. Yupanqui/ A. Paula Pepin)        8m49s

Doncs primer en un espai temporal amb la veu del poeta, cantautor i guitarrista però després amb el solo del líder en el més actual amb un solo molt ben trenat i mantenint el seu característic i nítid so. Claudio se’ns mostra igualment poderós amb un so un tan metàl·lic el del seu tenor a lo Joe Henderson i un bon fraseig i recursos sobretot en els arpegis però també amb la permanent relació de solo i melodia. Al final, reconnexió amb els inicis i encarar el final.


Un projecte a cavall entre la modernitat i les essències musicals de la seva Argentina natal amb sis temes propis dels nou que omplen el projecte. Amb els títols ja vegem que estem en front de quelcom més que un projecte d’un músic, car, les essències hi són molt més que implicades, hi són nascudes diria jo. Tot i la modernitat de temes com “Burundanga” a un tempo viu i magnífica intervenció del líder a la guitarra, d’altres temes com “Red Rose” i “Noviembre” ens situen més en el folklore del seu país, sobretot el primer i els inicis del segon. 

Amb uns temes tan llargs se’m fa difícil també escollir els que us faran moure més, perquè parlo de “La del campo”, “Burundanga” i “El arriero”, car tots tres tenen un “tremp” impressionant alhora que ser temes llargs.

Seguim amb la decisió presa de posar-vos el primer tall del disc, cançó de Yupanqui i amb aquest tema acabarem el projecte de Nicolás...

1.- La del campo      (A. Yupanqui / A. Paula Pepin)       8m38s

Un tema de Yupanqui  que Nicolás ha arranjat de manera increïble allunyant-nos en el temps i espai  i situant-nos en la més actual contemporaneïtat. El ritme i notes del Manel són les més llunyanes i no així el solo del líder farcit de modernitat i bon gust interpretatiu. Claudio embolcalla amb el seu so el ritme marcat per contrabaix i bateria en un solo espatarrant com a ell li agrada fer, arribant a clímax potents mitjançant el registre més alt del seu tenor. Els timbals més autòctons d’Argentina els fa anar l’amic Salvador alhora que amb un solo del tot modern, a partir del qual han tornat a les arrels de Yupanqui.

Amb aquest primer tall del disc “La del Campo” ens situem melòdicament en l’atmosfera de Yupanqui i en el segon “Piedra del Camino”, fins i tot el podem escoltar recitant. Temes del cantautor argentí arranjats per a la ocasió i on la mixtura amb el Jazz es fa evident. Amb el conegut tema de Atahualpa “El Arriero”, Nicolás ha fet una delicada obra d’art mentre que amb “La Copla”, escoltant de nou a Yupanki ha arrodonit l’homenatge. “Zonda” és igualment una delicada cançó melòdicament interpretada pel tenor de Claudio. El projecte acaba amb “White Rose”, la Rosa Blanca, una altra delícia de cançó, aquesta però a guitarra solo en un tema curtet afegit com la cirereta del pastís.
Aquests comentaris us els he fet a mode de crítica global tot i només haver pogut posar tres dels nou temes, tal és la llargària de molts d’ells. Tot i això, heu pogut escoltar més de 20 minuts de la música d’aquest magnífic guitarrista i avui, ben demostrat tot plegat, també compositor.

I nosaltres encarem ja el final del programa amb el darrer projecte de David Pastor, però sapigueu que...

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs acabem amb el projecte de David Pastor Nu-Roots anomenat


“MOTION”
David Pastor Nu-Roots

Editat per Dot Time           DT9065
Enregistrat per Jorge Pérez el 5 i 8 de desembre de 2016 als Medusa Estudios, Barcelona.
Masteritzat per Jorge Pérez als Morgana Estudios, València.
Produït en col·laboració amb Fundació Sanganxa i Trumpetland.

Nu-Roots és
David Pastor, trompeta, fiscorn, FX i teclats
Josep Lluís Guart, teclats
Pere Foved, bateria
I la col·laboració especial de...
Diego A. Manrique, veu i textos en #1
Deborah J. Carter, veu en #4
Jorge Pardo, flauta en #5
Carlos Martín, trombó i percussió latin en #7

Totes les composicions són de David Pastor excepte un parell de temes, un estàndard i el “Dr. Guart” d’ell mateix.

Aquest és un altre projecte homogeni d’aquest trio que vam poder portar al JCLV ara ja alguns anys i amb el seu primer treball a les mans. Els vaig poder veure al Jamboree fa quatre dies comptats que és on em va donar David Pastor en mà aquest treball diferenciat i carregat de “groove” i “motion”. Els companys de viatge ho són perquè ja fa temps que van iniciar-lo, el viatge, i perquè els junta el concepte del “Groove” i el “Funk”. David, és un dels més reconeguts trompetistes peninsulars embolicat en mil i un projectes de Jazz com el que co-lidera amb Francesc Capella i que vam tenir la sort de portar al JCLV en l’ona més Blue Note. També forma part de projectes amb Toni Solà, tots aquests ja ho vegeu en l’ona del Jazz més Jazz. També lidera la Big Band del Taller de Músics, projecte que du a terme amb col·laboracions diverses com la de l’amic Ximo Tébar, Jorge Pardo i molts més. Aquestes col·laboracions es poden veure al Jamboree alguns diumenges, per la qual cosa convé mirar ben bé dates i demés. Pere Foved jove baterista forma part de projectes com el de la Laura Simò dedicat a la música de Burt Bacharach també amb en Francesc Capella, Matthiew Simon i algú més. Tot el projecte està farcit de bon gust i “groove”, i per tant el “motion” està garantit. Hi ha espai també per a les balades com el tema que va fer Pastor dedicat a Cifu, el “I Remember Cifu”, inclòs en un disc que molts músics van enregistrar dedicat a la figura del mestre de tots nosaltres i que jo vaig posar sencer com a únic disc d’un programa llunyà de Jazz Club de Nit. Nou temes, inclòs el primer quasi només recitat per Diego A. Manrique, reconegut crític musical, entre els quals una única balada “I Remember Cifu”. La resta de temes maneguen el tempo soft funk de “The Way you look tonight”, “The Rolff’s Boat”, una mica més viu amb “The Orange’s Buyer” i “ Salvà Street”, amb els temes més potents del disc com “Coltrane Roots”, i “Dr Guart”. I encara ens falta un tema, el “Sweet Bar Roca”, situat en el més profund respecte i homenatge a Bach i on David destil·la classicisme que per això és també professor de trompeta clàssica al Conservatori Superior de Música de València.

I tot i la preciosa balada dedicada a Cifu i perquè ja la vaig posar en aquell programa que us he dit, doncs que la deixarem al calaix de Jazztre. Abraçada Jordi Hatero. I crec que serà una bona manera de començar el programa amb la veu de Deborah J. Carter i amb el tema que cantà Sinatra l’anomenat...

4.- The Way You Look Tonight       (J. Kern)         4m14s

Un tema aquest que Kern va composar el 1936 per la pel·lícula Swing Time i que va cantar Fred Astaire  i posteriorment Sinatra i tants d’altres i que aquí tan bé ha cantat Deborah. El “Soft Funk” marcat per teclat fent de baix i el ritme beat de la bateria és ideal per la veu i la seva posterior impro a “Scat”. Magnífica impro de la cantant la qual dóna pas al solo del trompetista amb sordina inclosa i canvi de ritme i ja amb un swing ben marcat.
David Pastor comença els seus estudis musicals el 1983 a l'Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví. Des de llavors és alumne de l'excel·lent trompetista i pedagog Manuel López, amb el qual ha adquirit una infinitat de coneixements tant tècnics com pràctics en l'estudi de la trompeta, en la seva formació clàssica com moderna. Ha cursat els seus estudis en els Conservatoris Superior de València i Municipal de Barcelona, ​​obtenint Premi d'Honor final de carrera, sota la tutela de D. Jaume Espigolé. El 1988 comença els seus estudis de jazz al Taller de Jazz de Sedaví, i passa a formar part de la València Jazz Big Band, sota la direcció de Ramon Cardo. Ha participat en seminaris i ha rebut classes magistrals de grans talents com, George Vosburg (Solista de la Pitsburg Orchestra), Michael P. Mossman, Claudio Roditti, Bobby Shew entre molts altres.

Seguim amb un altre tema d’aquesta formació, amb el del David Pastor en ple esplendor clàssic l’anomenat...

8.- Sweet Bar Roca             (D. Pastor)                6m28s

Doncs he volgut que escoltéssiu aquest tema immiscit en el classicisme a mode de demostració de lirisme i tècnica alhora que amb molt bon gust interpretatiu. David demostra de quina manera es poden conjuminar els dos móns i així ho podem constatar en aquest tema on també Guart s’hi introdueix amb estil tot i que amb el teclat.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

La seva formació polifacètica el porta a tocar en innombrables grups i formacions com la Orquestra de Cambra Nacional de Moldàvia, Grup de Metalls del CSMM de Barcelona, ​​JerezTexas, Sedajazz Latin Ensemble ...


I en la seva faceta de músic "freelance", ha actuat i gravat amb artistes com  Presuntos Implicados, Sole Giménez, Michael Bubble, Armando Manzanero, Celia Cruz, Lucrecia, Martirio, Seguretat Social, Lolita, Jaime Urrutia, Fundación Tony Manero ... .

I un altre tema de la factoria Pastor ara amb més tempo, l’anomenat...

5.- The Orange’s Buyer       (D. Pastor)     5m16s

Doncs jo diria que aquest és el tema del “Comprador de taronges” i on aquesta formació demostra com amb un tema aparentment senzill són capaços de desenvolupar tota una estructura molt ben trenada. És clar que compten amb l’ajut del gran Jorge Pardo a la flauta, el qual es “marca” un solo propietat de la casa, tot i que curtet, magnífic. Els gustos del David per la modernitat el fan decidir-se per incloure elements electrònics diversos i wha-wha en el seu solo, esdevenint aquest espatarrant. Al final, com diem sempre, tornen als inicis.

Com gravació destacada, cal citar la realitzada l'abril del 1997 a Lausanne (Suïssa) per a la BMG amb el grup Solar Sides, amb el qual va participar en una gira mundial, tocant en els més destacats festivals de jazz i música electrònica. També ha participat en l'enregistrament d'un LP monogràfic de Maurice Ravel amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària.

Sol col·laborar amb freqüència amb músics de jazz a Espanya com Perico Sambeat, Ximo Tébar, Mario Rossy, Eladio Reinón, Joan Soler, Jordi Vilá, Fabio Miano, Sedajazz Big Band .. i ha tocat amb artistes internacionals com Clark Terry, Chris Cheek , Mike Mossman, Steve Marcus, Richie Cole, Jack Walrath, Dennis Rowland, Paquito D'Rivera, Frank Wess, Bobby Shew, Slide Hampton, Pat Metheny, Bob Mintzer, Danilo Pérez, Giovanni Hidalgo i recentment amb Donald Harrison.

Ha tocat en festivals de jazz tan prestigiosos com Mont-real (Canadà), Montreux (Suïssa), Eurojazz (Mèxic), Cully (Suïssa), Mercado Cultural de Salvador de Bahia (Brasil), Sant Sebastià, San Javier, Terrassa, Madrid, Barcelona ...

I acabarem projecte i programa amb aquest tema de Guart...a tot Funk...

7.- Dr. Guart              (J. L. Guart)               6m05s

Doncs ja vegeu de quina manera més “guai” hem acabat projecte i programa, amb un tema on la diversitat de ritmes ens ha portat des del Funk més potent i recursos electrònics a duet amb trompeta i teclat, on el wha-wha més descarat se situa entremig de tot plegat. Ben aviat hem pogut escoltar com el gran trombonista valencià Carlos Martín s’ha apoderat de les diverses percussions llatines i ens ha fet un “solaco” percutor impressionant. El solo de líder i teclat s’ha vist reforçat per un incansable baix marcant el beat d’igual manera que el baterista. El solo de Guart és igualment impactant i dóna pas de nou a la simpàtica melodia amb wha-wha inclòs. Al final de nou, una mena de “quarts” ben marcats per tots plegats per a gaudi del trombonista, avui reconvertit en percussionista. I quin canvi a ritme latin salsero s’han marcat quasi al final permetent així al trombonista ara sí tocar el seu més preuat metall, el del trombó.

Com a "lead trumpet" ha participat en nombroses big bands a tot l'estat espanyol, tocant música jazz en escenaris de tot el món, incloent el Carneggie Hall de Nova York, al juny de 2009 amb el projecte "Somni Immaterial" dirigit pel Mestre Joan Albert Amargós i liderat per Laura Simó i Pedro RuyBlas. També ha produït per artistes de la talla de Miquel Gil i Manel Camp Trio, entre d'altres. Actualment és professor a l 'Escola Superior d'Estudis Musicals Taller de Músics de Barcelona i director de la "Original Jazz Orquestra" del Taller de Músics.

Doncs amb aquest projecte hem acabat el programa d’avui el qual s’ha passejat pels diversos camins del Jazz acabant amb aquest projecte de Nu-Roots David Pastor i havent-lo iniciat amb el Carlos Falanga seguit amb Tuomo Uusitalo i Nicolás Herrera. Diversitat, Jazz i molta creativitat. I acabem recordant-vos que aquest divendres a partir de les 21h30m el trio “Doin the Thing” amb José Carra, Dee Jay Foster i Guillem Arnedo ens presentaran el seu darrer disc. Entrada gratuïta i refrescos en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Ara sí, Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat tot i informant-vos, seleccionat les músiques i realitzat aquest programa us desitja molt bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú. Fins la setmana vinent.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs hi tornem amb un programa amb novetats i aquesta vegada amb projectes enviats a casa via internet, car així som de moderns nosaltres, com tots vosaltres. De fet tindreu la primícia d’escoltar un disc que encara no ha sortit físicament, el de la cantant Viktorija Pilatovic, que sortirà aquest maig. Un seu segon treball anomenat “Stories” és el que podreu escoltar per començar el programa. Després tenim un altre projecte que encara no ha vist la llum, el del pianista Juanjo Fernández anomenat “Radament”, del qual li vam posar un seu anterior projecte a quintet. Seguirem amb un altre disc que ben aviat sortirà per Fresh Sound World Jazz i aquest és el del guitarrista argentí Guido di Blasi el qual ha fet un treball de recerca de la música del seu país embolcallada pel Jazz i derivats, disc que es du “New Tango Projecte”. Acabarem el programa amb una recopilació de temes encabits en el Smooth Jazz del gran guitarrista valencià Ximo Tébar, disc que em va donar en mà quan va venir al Jamboree amb la OJO Taller de Músics i  David Pastor.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem ja amb el projecte d’aquesta cantant lituana que va estudiar piano i va desenvolupar una inicial carrera amb aquest instrument per després dedicar-se a cantar i a més a més estudiant Jazz i ja veureu què bé ho fa...


“STORIES”
Viktorija Pilatovic

Editat per SEDAJAZZ i Inner Circle Music
Enregistrat per Vicente Sabater als Millenia Studios, València.
Mesclat per Ian Kagey i masteritzat per Pablo Schuller
Produït per Viktorija Pilatovic

Viktorija Pilatovic, veu, composicions i arranjaments
Alberto Palau, piano
Ales Cesarini, contrabaix
Mariano Steimberg, bateria
I la col·laboració de:
Perico Sambeat, saxo alto #4 i 6
Israel Sandoval, guitarra, #3 i 8

Us haig de dir que la mateixa Viktorija em va fer saber que estava a punt de sortir el seu disc i que si el voldria promocionar al programa quan sortís. Li vaig dir que si me l’enviava via internet me’l  podria escoltar i posar-li-ho abans. Ja vegeu que així ha estat. Esteu a punt d’escoltar en primícia en un programa de Ràdio un disc que encara no ha sortit al mercat, físicament. I avui això ens tornarà a passar més endavant. Bé, doncs després d’escoltar-lo i agradar-me força, vaig buscar-li uns bons acompanyants per fer d’aquest un programa rodó. Comencem doncs amb la música d’aquesta dona, cantant i pianista, professora al Breklee College de València com també ho és l’amic Mariano Steimberg. Escoltem el tema on hi col·labora l’Israel Sandoval a la guitarra, anomenat...

8.- Every Home         (V. P.)             5m58s

Doncs ja vegeu de quina manera ens hem situat en la seva música, elaborada sí, però amb molt de gust i magnífica entonació. Una veu molt maca la de Viktorija i que ben aviat la farem nostra oblidant que és la primera vegada que la escoltem. Un tema magnífic per començar, amb uns bons arranjaments i so de la guitarra de Sandoval. Tema gens fàcil de cantar i que ella broda amb facilitat també amb el “scat” que fa a duet amb el guitarrista, tot això encabit en la pròpia melodia, elaborada com hem dit. El magnífic solo del guitarrista ens situa en una mena de riff per a lluïment de Mariano encarant el final amb la mateixa delicadesa.

Viktorija va néixer el 12 de març el 1989 a Klaipeda, Lituània. Als 6 anys va començar a tocar el piano clàssic, guanyant molts concursos Carl Czerny de piano. Al llarg de la seva infància, va participar en molts conjunts musicals de nens a tot el país. El 2007, va començar els seus estudis de Llicenciatura en Jazz Vocal en l'Acadèmia Lituana de Música i Teatre. Des de llavors, ha participat en diversos concursos de jazz, com el Concurs Internacional de Cant Jazz a 2008, 2009 i 2010, guanyant el 1r premi 'Jazz Fountain 2008'. El 2009, Viktorija va ser convidada a participar en el "Klaipeda’s Sea Festival", apareixent a “The Tall Ships’ Races” on ella va cantar amb la Big Band Nacional rebent la cobertura en viu de la televisió i la ràdio nacional de Lituània.

Seguim amb un altre tema preciós, ara amb una mica més de tempo, en el primer tall del disc, l’anomenat....

1.- Rising Sun           (V. P.)             4m01s

Un tema que parla de l’encanteri de la sortida del sol. El tempo marcat suaument per contrabaix i bateria sempre modulat per la melodia del tema i cantada per ella. Alberto Palau a qui també vam escoltar la setmana passada encabit en el projecte de Ramon Cardo, ens torna a mostrar la seva precisió i delicada pulsió en un curtet solo però executat magistralment. El riff recurrent del contrabaix, melòdic  i rítmic em semblen el motiu principal del tema a partir del qual s’hagi desenvolupat aquest.

El 2010, Viktorija es va traslladar als Països Baixos per continuar els seus estudis de jazz al “Prins Claus Conservatorium”. Aquí el seu estil va evolucionar des del jazz tradicional fins al jazz contemporani, fusionant diversos estils i colors. Viktorija va prendre lliçons de J. D. Walter, Ralph Peterson, Alex Sipiagin, David Berkman, Don Braden, Jeff Cascaro, Joris Teepe, Freddie Bryant, Gene Jackson i Robin Eubanks amb els quals també ha col·laborat en diversos projectes.


I continuem amb una altra preciosa cançó d’aquesta magnífica músic, amb l’anomenat...

2.- New 2       (V. P.)             6m13s

I quina entrada més impressionant on el concepte rítmic trencat te tota la força i també sembla la mare dels ous, entremig però la dolça veu de Viktorija  Moments de “scat” a duet, doblant-se ella mateixa, per després deixar pas al solo del jove pianista Palau en un altre tema on el veiem lluir-se a gran nivell i on identifiquem clarament la seva autora. Al final, la melodia bellament interpretada i cantada per aquesta magnífica cantant que ben aviat podrem veure en un concert que farà a Rubí acompanyant a l’Enrique Heredia i potser també a Michelle Faber i Curro Gálvez. Ja us n’informaré de la data.

El 2011, Viktorija va guanyar el 3r premi en el “Nederland Jazz Vocalisten Concours” per el seu arranjament completament original del conegut estàndard "My Favorite Things", que oferí una línia sòlida de baixos, harmonies modals i compassos senars. L'espectacle va ser transmès a Ràdio 6 The Netherlands. Ella ara té dues llicenciatures, una del Prins Claus Conservatorium i una altra  de l'Acadèmia Lituana de Música i Teatre i un Màster en Música, Contemporary Performance Studio al Berklee College of Music, Campus de València.

Bé, i nosaltres acabem aquest projecte tan particular i personal, per la veu i per les composicions, i ho farem amb un dels temes on hi participa el gran Perico Sambeat per altra banda gran amic d’ella. El tema en qüestió és l’anomenat..

4.- Conviction            (V. P.)             5m30s

I de quina manera ha començat Perico el tema, amb una força que tornarà en els solos però que ha deixat pas a la veu magnífica de Viktorija. Els canvis rítmics semblen ser la mare dels ous de les composicions de la cantant i compositora. Aquí hem pogut escoltar el “Rhodes” de l’Albert Palau i comprovat  de quina manera i gust el toca, amb una sonoritat que ens situa als anys 70s i el jazz-fussió amb Chick Corea, Keith Jarret etc...Perico Sambeat ens mostra el perquè és un dels altos més considerats del país. Melodia i tècnica van de la mà en aquest músic de tan llarga trajectòria, a la vegada que la creativitat i bon gust interpretatiu. El piano de Palau sona ja ben bé al final en un tema que sembla que quedi penjat, com si la cadència d’acords quedés truncada.

Finalment dir-vos que a Viktorija la vam veure en la celebració dels 25 anys de Contrabaix a l’Auditori de Viladecans amb la “Big Band de Perico Sambeat com a única veu solista de la banda amb qui va enregistrar el disc “Voces”. Que té un Master en Música a la Berklee College of Music de Boston, que ha impartit cursos al Berklee d’Equador, seminaris diversos amb SedaJazz i amb la Global Music Network de Londres...i que ha col·laborat amb artistes com Victor Wooten etc, etc...

Doncs nosaltres deixem el projecte de Viktorija Pilatovic tot i recordant-vos que sortirà aquest mateix mes en format físic i que si el voleu adquirir podreu fer-ho entrant al seu web i seguim amb més música....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

La proposta següent també me la va fer arribar per internet el seu autor Juanjo Fernández pianista. D’aquest músic del nord d’espanya ja li vam posar un projecte en formació de quintet editat per Quadrant Produccions i anomenat “FrozenFrame” en el programa 252 de la setena temporada. Aquesta proposta és més nua i despullada amb només piano i bateria, formació aquesta força estranya i que Juanjo ens ha volgut mostrar, o sigui que som-hi.


“RADAMENT”
Juanjo Fernández & Giorgio Fausto Menossi

Autoeditat
Enregistrat el 5 de setembre de 2016 per Alberto Pérez als Sol de Sants Studios.
Mesclat per Giorgio Fausto Menossi
Masteritzat per Giuliano Gius Cobelli al Taakstudio
Produït per Radament

Juanjo Fernández, piano i composicions
Giorgio Fausto Menossi, bateria

Doncs farem un canvi estilístic endinsant-nos en la música d’aquest músic un tant iconoclasta i on ens presenta la seva concepció en un format ben atípic, el de piano i bateria, amb unes composicions on la comunió de la música clàssica amb la contemporània i el jazz és evident en alguns temes...som-hi doncs amb el primer a ritme de 5x4 on us recomano comptar 123 12, 123 12,  en el tema anomenat...

2.- Bebelle                 (J. F.)              4m17s

Doncs ja vegeu i quina bellesa hi ha encabida en aquesta música, on la mixtura entre el món clàssic i l’actual és evident. Recurrència de la mà esquerra la qual ens situa en les harmonies del tema, car la mà dreta polsa tecles cada dos compassos del ritme de 5x4. Moments per la pausa els hem tingut ben al mig del tema on el Giorgio l’ha omplert de sonoritats diverses. El final, delicat i pausat com en els seus inicis.
RADAMENT és el seu projecte a duo, amb arranjaments més tensos, instintius i descarnats. El seu primer disc barreja influències de jazz, música clàssica i de rock en set composicions originals en equilibri entre escriptura i improvisació.
Amb la foto de la portada de Juan Jerez, el disc va ser gravat a Barcelona al Sol de Sants Studios i masteritzat a Taak Studio. Està disponible a la pàgina www.radament.bandcamp.com i en els concerts en format de postal amb codi de descàrrega digital.

Escoltem ara el següent tema anomenat...

5.- Los pájaros gobiernan la ciudad vacía           (J. F.)              5m36s

Dolçament han iniciat aquest tema ara a 4x4 la qual cosa és evident. Això de saber identificar els ritmes per a mi és bàsic, i quasi és en el primer que em fixo, i de quina manera em fa bellugar el cap o picar de mans. Penseu que la melodia vola per sobra del ritme. La melodia te ritme. Com ja veiem, a aquest compositor li agrada fer un break rítmic entremig dels temes a mode de repòs per després reiniciar-lo en base als seus orígens rítmics. No endebades Juanjo ve del món clàssic i així ho escoltem en algunes de les seves melodies, aquesta, l’anterior i les que vindran.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I des de la web italiana sowhatmusica ens diuen en italià i agrair-li a Giorgio la seva traducció al castellà....

“El disc debut Radament format pel duo Juanjo Fernández i Giorgio Fausto Menossi, és impredictible i ric en variacions, i es desenvolupa sense caigudes de tensió i deixant espai només per a petites pauses. Aprofitant les seves diferents experiències en diferents ambients musicals, els dos músics de Barcelona van ser capaços de donar a llum un híbrid ric en referències, però al mateix temps lliure de limitacions en el qual la creativitat pot fluir lliurement...”


Seguim ara amb el tema amb nom de dona...

6.- Lucy          (J. F.)              5m16s

El motiu principal del tema se’ns presenta ja de manera immediata amb la mà esquerra, mentre que la dreta segueix espaiada com en el primer tema. Sembla ser aquesta la concepció del projecte, el minimalisme de les melodies pròpies de la mà dreta. El tempo és viu una bona part del tema fins arribar a la quietud ben al mig. Delicadesa i senzillesa en alguns indrets car no és així el projecte de manera globalment vist. La persistència de la mà esquerra sí ens sembla més el perquè de tot plegat.

I seguim amb el que ens diuen des de sowhatmusica...

“La direcció triada s'intueix amb claredat ja a partir del tema inicial "Snooze", construït sobre l'alternança de melodies suaus i sobtades acceleracions rítmiques dictades per l'entrada en escena de la bateria, que determina una marxa irregular, però totalment fluïda. Això és el que constitueix la tendència general del treball, que combina el gust per la improvisació amb una forta propensió dinàmica i que només en correspondència del seu moment central es permet un moment de descans definit per la breu "Automata". El matrimoni alquímic entre la vena jazz del pianista gallec i el gust experimental de la percussió de Menossi troba en canvi el seu àpex quan el diàleg entre els dos es torna tancat, amb una producció d'energia explosiva a la qual és gairebé impossible resistir-s’hi, com a "Danza Mecánica" i "Rete Mirabile". Brilla la passió per la música i les ganes de divertir-se tocant junts en aquest projecte i esperem que sigui seguit per nous capítols en el futur”

I acabem amb un tema amb la música clàssica i la actual ben conjuminada

3.- Danza mecánica            (J. F.)              4m53s

I amb aquest altre tema on la barreja d’estils musicals es mostra de manera fefaent i el tempo es veu modificat també passant de l’energètic al més delicat i a l’inrevés. Tema potent a voltes, i que fa a honor al títol de la “dansa mecànica”. Ja vegeu doncs quin projecte el d’aquest duo de músics que s’estan per casa nostra, Barcelona concretament, desenvolupant projectes diversos entre els quals aquest Radament. I nosaltres deixem aquest projecte força personal i ja sabeu que si us agrada el podeu buscar a  https://radament.bandcamp.com/

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

El projecte que us proposo va una passa en una altra direcció i ho fa de la mà del magnífic guitarrista establert a casa nostra, en Guido di Blasi el qual ens presenta el projecte on barreja el Tango, el Jazz i demés músiques..en un projecte que encara no ha vist la llum física...


”NEW TANGO PROJECTE”
Guido di Blasi

Editat per Fresh Sound World Jazz    FSWJ 047
Enregistrat  

Produït per Guido di Blasi
Productor executiu Jordi Pujol

Guido di Blasi, guitarra i composicions
Darío Polonara, bandoneó
Xavi Castillo, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria.

Totes les composicions són de Guido di Blasi excepte “Pasajes de Guitarra” que és de Francisco Rivero.

Guido di Blasi, guitarrista argentí de Bariloche. Resumint la seva biografia, estudia guitarra clàssica al Conservatori Superior de Música Manuel de Falla (2002-2006). Realitza la carrera de "Músic arreglador de Tango" a l'Acadèmia Nacional del Tango de Buenos Aires (2004-2007). Els seus començaments amb el jazz sorgeixen a Buenos Aires, de la mà dels mestres Francisco Rivero i Pablo Bobrowicky. Anys després viatja a Nova York, on imparteix classes amb Pat Martino, Oz Noy i Mike Moreno. El 2012 es trasllada a Barcelona i ingressa a l'Esmuc, on estudia amb mestres com Dani Pérez, Joan Monné, Lluìs Vidal i David Xirgu. L'any 2005 forma el duo de guitarres anomenat '' Tanguido '', al costat de Guido Briscioli, amb qui ha gravat 4 discos, l'últim d'ells en col·laboració amb el cantor Roberto ''Caracol'' Paviotti. Ha participat de nombrosos festivals nacionals i internacionals i dins del gènere del Tango ha actuat al costat dels seus principals exponents, entre els quals es destaquen artistes de la talla de Néstor Marconi, Caracol, Hugo Rivas, Duo Fuertes Varnerín. Integra la primera edició de la "Esmuc Jazz Project", una formació orquestral amb la qual grava un disc, de la mà dels directors Lluís Vidal, Joan Monné, Joan Sanmartí, Francesc Capella i Joan Díaz. En el gènere del rock i el pop es destaca com a guitarrista del cantant Halldor Mar, amb qui actua en els principals escenaris de Catalunya i voltants.

Comencem el projecte de Guido amb els dos primers temes enllaçats.....

1.- Preludio                (G. di Blasi)               1m31s
2.- Milonga                (G. di Blasi)               3m00s

Doncs d’aquesta manera tan delicada hem començat el projecte de Guido di Blasi..amb la simbiosi dels tangos i el Jazz amb espurnes de música clàssica a la guitarra espanyola. Una primera mostra de com aniran les coses a partir d’ara i fixeu-vos com van canviant des que hem començat.

I seguim parlant de Guido di Blasi... Actualment presenta el seu nou projecte denominat "Guido Di Blasi New Tango Project", en el qual es fusionen el Jazz i el Tango, a través de composicions pròpies. És una proposta original i innovadora, que toca les arrels de la música argentina i l'essència del jazz, tots dos gèneres que avui dia són considerats com l'aportació més important a la cultura musical universal, provinent dels dos extrems del continent. “Guido Di Blasi NTP (New Tango Poject), és Tango i és Jazz, barrejat amb una mica de Rock. Com a resultat d'aquesta fusió, el grup adquireix identitat pròpia, a través d'una sonoritat moderna que al seu torn no s'allunya de l'essència musical dels gèneres que inspiren la seva música. Amb una formació "atípica", el grup revisa els orígens del Tango des d'una altra perspectiva, més fresca i renovadora, en combinació amb el Jazz, un corrent que des dels seus inicis ha estat capaç d'absorbir i assimilar multiplicitat de tècniques musicals i estilístiques existents en la música d'altres gèneres...”

Seguim amb la música d’aquest músic amb qui hem compartit alguna estada a les WTF del Jamboree, el magnífic Guido di Blasi i el seu ...

4.- Diez días sin Luz (G. di Blasi)               6m14s

Seguim amb el tarannà melòdic i rítmic dels tangos i músiques afins del con sud amb espurnes jazzístiques. El Bandoneó de Darío Polonara ens situa ben bé al lloc adequat amb el seu característic so. Les guitarres van canviant de l’espanyola a l’elèctrica com és ara el cas i amb clares connotacions més modernes en el seu delicat i magnífic solo. El so profund del contrabaix de Xavi Castillo amb quasi només les notes bàsiques dels acords ens va acompanyant alhora que els ritmes suaus del bateria, l’amic Ramiro Rosa. En Ramiro Rosa, ànima de diversos projectes com les Jam Sessions que es van fer durant un parell d’anys al Fizz del carrer de Balmes, encabit també en les Jams del Big Bang del Raval conjuntament amb en Luca Tondena i amb contrabaixistes diversos entre els quals José López, Giampaolo Laurentacci,  i demés. Ramiro forma part del trio El Colectivo co-liderat amb Elisabet Raspall i Jordi Mestres.


I ens endinsem una mica més en aquesta música i ara ho fem amb un preciós tema anomenat...

5.- Newton Orleans              (G. di Blasi)               5m25s

Doncs amb aquest tema amb ritme com trencat en els inicis ens hem endinsat una mica més en aquest món tan íntim, el de les músiques relacionades amb el Tango. La inclusió de la guitarra elèctrica li dóna el tarannà adequat a la modernitat d’ara mateix, mentre que el so del bandoneó ens situa en un temps pretèrit, car no la seva música. Entremig, moment per la calma i posterior solo del guitarrista argentí a voltes acompanyat pel bandoneó fent un duet magnífic i amb una sonoritat quasi dissonant, però no. D’en Xavi Castillo recordar-vos que el vam poder escoltar la setmana passada amb el projecte TRO amb en Pere Miró i Joan Casares. O sigui que ja en vaig dir força coses d’ell, i totes bones. No en sabem gairebé res del bandeonista Darío Polonara però hem investigat, com sempre fem, i dir-vos que va començar el 1994 a estudiar el bandoneó a La Casa del Tango  de la ciutat de La Plata, Argentina. Formacions posteriors van ser “Trio Juventango”, “Quintetos Aquaforte” i el quintet “Hora Zero Nuevo Tango”. Integrat a l’orquestra de Omar Valente se’n va de gira per Japó. Va passar una temporada a Espanya i Holanda formant projectes diversos per tornar de nou a l’Argentina i forma part del sextet La Grela, el quintet de tango de la Universitat de Lanús, i és solista de l’orquestra de cambra de la mateixa institució. Moltes més activitats al seu país per tenir-lo de nou entre nosaltres des del 2008 i participar o ser líder de projectes com Conexión Tango, Sexteto Guardiola etc...Entremig una pila d’enregistrament i actuacions arreu del món. O sigui que ens trobem davant d’un crac del bandoneó.

I nosaltres acabem el projecte de Guido di Blasi amb una altra magnífica aportació a la música amb els aires del tango barrejats amb espurnes de Jazz en el tema anomenat....

3.- New Song            (G. di Blasi)               5m17s

I d’aquesta manera tan delicada hem acabat el projecte d’aquest llicenciat en guitarra Jazz per l’Esmuc i què bé ens ho ha demostrat alhora que poder-lo escoltar interpretant músiques, les del seu cor. També són les del cor del nostre amic Ramiro Rosa el qual en tots els temes ha donat el màxim d’ell mateix i que en aquest se’ns mostra d’una manera superba, car no oblidem que ens ha acompanyat diverses vegades al JCLV i sempre amb la seva magnífica presència, seriositat per com està ell sempre de concentrat i gran mestria a les baquetes. Aquest tema ha estat el més viu, delicadament però viu tema dels que hem escoltat. Un tros de solo del líder amb el Ramiro fent-li costat i Xavi al contrabaix completant el trio de màsters en un final de tema impressionant ideal per acabar el projecte de Guido di Blasi.

I seguint parlant del projecte..”La proposta està enfocada a la música instrumental, a través de la qual el grup planteja una estètica musical innovadora. L'equilibrada conjunció de Tango i Jazz, que Guido Di Blasi aconsegueix en les seves composicions, dóna com a resultat un repertori original i orgànic, capaç de captivar a un públic heterogeni i despertar la sensibilitat musical de qui escolta, més enllà dels seus gustos. És així com el grup aconsegueix generar un espai d'experimentació, on el Tango i el Jazz es mostren com a gèneres compatibles i complementaris, fent a l'espectador partícip d'aquesta interacció en temps real.”

I nosaltres encarem ja el darrer projecte d’avui amb una magnífica recopilació de les músiques més “Smooth Jazz” del guitarrista valencià i amic nostre Ximo Tébar...abans...

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”

I acabem doncs amb un altre canvi substantiu musicalment parlant, pel que fa a estil musical i ho fem amb una recopilació presentada en format mp3 de quasi tota una vida de música dedicada al Jazz i al seu personal So Mediterrani, el de Ximo Tébar.


“XIMO TÉBAR mp3 SELECTED RECORDINGS 1990-2015”
Ximo Tébar

Totes les cançons de P&C Omix Records excepte els marcats amb “ * ” cortesia de Culturarts-Música Generalitat Valenciana.

He seleccionat els treballs que ell ha emmarcat dins el Smooth Jazz i que és el jazz més soft, per continuar amb el tarannà dels projectes d’aquesta nit, tot i ser bastant diversos. En aquesta carpeta, recordeu que són temes en mp3 per tant que només es poden veure mitjançant un PC, hi ha ficat temes d’anteriors treballs seus entre els quals Celebrating Erik Satie, Armageddon, Eclipse, Embrujado i Steps, tots ells àlbums de Ximo Tébar editats en tots aquests anys.

Nosaltres començarem amb un amb un tema del disc...

“STEPS”
Ximo Tébar amb IVAM Jazz Ensemble

Editat per Omix Records

Ximo Tébar, guitarra i veus Scat.
Orrin Evans, Rhodes i piano elèctric.
Alex Blake, baix acústic.
Boris Kozlov, baix elèctric.
Donald Edwards, tambors.
Ester Andújar, cors.
Ramón Cardo, Soprano Sax.
Santi Navalón, teclats.
Stefan Braun, Cello.
Kiko Berenguer, saxo tenor.
David Pastor, trompeta.

Produït per Ximo Tébar

Escoltem ja l magnífic arranjament de Ximo Tébar del conegut tema..
                                                                    
Pink Panter               (H. Mancini)               6m39s

I ens diuen des de All About Jazz
“Steps, de l'extraordinari guitarrista Ximo Tébar, pot ser el semblar enganyós. A primera vista, sembla canalitzar les músiques dels últims dies de Miles Davis i Marcus Miller. Però llavors, amb complexa invenció melòdica i rítmica accelerada accentuació, aviat es fa evident que aquesta música encarna un so efervescent que et sorprèn. Això va dir Raul d'Gamma Rose

"Steps" del guitarrista de jazz espanyol Ximo Tébar, on tot és màgic, sofisticat i sorprenent. JazzTimes

La majoria dels "Steps" podrien caracteritzar-se com el que els crítics diuen sense comprometre’s com a "jazz contemporani", però amb Tébar un mai aniria tan lluny com perquè un pèl burleta l’etiquetés “smooth”, "suau". És massa sofisticat, que sorprèn, per això. Steve Greenlee, JazzTimes


Seguim ara amb el tema de Wayne Shorter del disc de Ximo

“ECLIPSE”
Ximo Tébar & Fourlights

Editat per Omix Records.

Ximo Tébar, guitarra i veu
Dave Samuels, vibràfon i marimba
Anthony Jackson i Cesar Giner, contrabaix
Rob Bargad, orgue, piano, rodhes
Donald Edwards, bateria
Dario Boente, sintetitzadors
Roland Guerrero, percussió.

produït per Ximo Tébar i Todd Barkan

Escoltem doncs el tema de Shorter arranjat per Ximo

ESP               (W. Shorter)              5m12s


Veiem què ens diu Chema García Martinez (Notes cd Eclipse)

Ximo Tébar, tots els guitarristes del món
“Això va de debò. És jazz, del bo. I és Ximo, guitarrista de jazz, i amb molta honra. De quan, a Espanya, no hi havia guitarristes de jazz, ni músics de jazz, llevat Tete Montoliu. Ximo va ser dels primers a tirar-se a l'arena i encara hi ha qui l'acusa d'haver-se venut al vil metall. Però és que el jazz s'estima o no s'estima i en qüestions del cor, no valen les mitges tintes. Això ho saben a la Xina.”......“ESP, del disc de Miles Davis, a tempo de "bossa nova", o així m'ho sembla: Ximo no s'ha baixat de les altures -no ho fa a tot el disc- desdient als que senten natural aversió cap a aquest ritme vingut del país de les pinya colada i l'abús que s'ha fet del mateix entre els jazzistes. ESP és la calma abans de la tempesta, es diu pels vertiginosos 2'56'' a tomba oberta que dura “Ralladura”. Un campi qui pugui: ha de venir el líder a calmar els ànims i assenyalar en quin moment la interpretació ha de concloure. Després del qual s'agraeix una nova balada tan decididament bella com la que dóna títol al disc. "Música d'atmosfera", segons el seu autor, enganyosa en el seu aspecte falsament innocent.”

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I nosaltres acabem el programa i projecte de Ximo Tébar amb un tema del disc

“ARMAGEDDON”
David Pastor & IVAM Jazz Ensemble

Editat per Omix Records

David Pastor, trompeta
Ximo Tébar, guitarra
Jim Ridl, piano
Darryl Hall, contrabaix
Donald Edwards, bateria

Una formació que ens interpretarà el tema arranjat per Ximo...el conegut..

Mais que Nada         (Jorge Ben)               6m54s

En la web de omixrecords.net podem trobar tota la discografia de David Pastor i evidentment la de qui la va parir, Ximo Tèbar. Marta Ramón ens diu moltes coses d’aquest projecte i que miraré de resumir.

David Pastor comentava que volia fer uns temes per a la ocasió i amb aquests músics que ver per on eren a València. Tot i això, Ximo va voler enregistrar-ho a Nova York i allà que van marxar tots plegats. Els temes encara no estaven polits i Pastor va voler la col·laboració de la resta de companys per acabar-ho de polir tot. David continua parlant de lo bé que està amb l’editorial de Ximo, “Omix Records” tot dient que l’altra editorial valenciana “SedaJazz” no existia quan ell va iniciar les col·laboracions amb Ximo i que aquest sempre li ha ofert les màximes facilitats.

El tema que hem escoltat és força conegut i ells en fan una magnífica versió amb la trompeta de David passada pel sedàs que li agrada, el dels efectes electrònics. Així és com també la guitarra de ximo segueix aquest camí en un tema magnífic i interpretat d’igual manera per tots els membres de la formació.

En fi que aquesta idea de Ximo Tébar  de recopilar en format mp3 quasi tota la seva discografia em sembla molt adequada als temps que ens toca viure i també sapigueu que la podeu adquirir entrant al web de omixrecords i descarregar-la per un mòdic preu.

Doncs espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, encabit tot ell entremig d’un jazz força temperat, amb espurnes de modernitat, classicisme, tangos i bossanoves, car hem acabat amb tres temes a ritme de bossa nova però amb quins arranjaments. Recordeu que hem començat amb la magnífica veu de Viktorija Pilatovic i el seu projecte que encara no ha vist la llum, “Stories”. Després hem seguit amb el “Radament” de Juanjo Fernández per encarar les músiques càlides del Tango barrejades amb el Jazz, les del Guido di Blasi i el seu “New Tango Project” i acabar amb aquest magnífic recopilatori de Ximo Tébar fent un recorregut per diversos discos seus encabits en el Smooth Jazz i així cloure el programa de la millor manera possible.

Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha informat, seleccionat les músiques i acompanyat aquestes quasi dues hores de la millor música de Baix Llobregat, la que es fa a l’emissora municipal, a Ràdio Sant Vicenç 90.2. Molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol 

 

blogger templates |