Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Si aquest programa li dediquem sempre al nostre amic Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” pels amics, avui encara li ho dedicarem més, car podreu escoltar un disc sencer dedicat a ell per tota una bona colla d’amics i músics que hi ha volgut participar. El disc es diu, com no podria ser d’una altra manera, Cifu entre amigos.

...i el missatge és... què si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem el programa dedicat a CIFU però abans agrair-li a Pablo Posa la cessió que em va fer d’aquest disc..de fet me’n va donar tres, dos dels quals ja tenen oïdors entre la meva família.

 “CIFU”
Entre amigos

Editat per Youkali  Mousic S.L.              Youkali 104
Producció de Chus Fernández

Els temes s’han enregistrat en espais diferents i per músics diferents. Aquest és un projecte amb 16 temes, alguns ja editats i afegits aquí com homenatge i d’altres composats explícitament per a la ocasió única de compilar aquest disc dedicat a Cifu, o sigui que us recomano que l’adquiriu entrant al web de youkalimusic.com car és una obra única i segurament irrepetible.

Doncs nosaltres ens centrarem en posar-vos tot el disc dedicat a Cifu. Aquest serà el nostre homenatge i ho farem de manera ordenada, tal i com ha estat editat, o sigui que començarem escoltant-lo a ell, que serà de la manera com acabarem. Després d’ell el tema de Francis Pose La isla de los sueños inclòs en un disc de Quadrant Produccions anomenat Maria i que ja fa dies va sonar en aquest programa. Hi tindrem al Francis Pose, contrabaix; Phil Wilkinson, piano i Javi Ruibal, bateria i percussió.

1.- Intro                                  (Cifu)                          0m21s
2.- La isla de los sueños     (F. Pose)                   5m05s

Doncs amb la veu del nostre Cifu hem començat el programa i després amb aquest magnífic tema del Francis. Un tema certament oníric on hem pogut escoltar la mestria d’aquest contrabaixista malagueny.

I ens diu en Francis Pose...

“Estimat amic Cifu, ja fa un any del teu viatge sense retorn al més enllà. Et trobarem molt a faltar. Aquí t’envio via “ones galàctiques” un tema per a somiadors com tu i jo, el meu “Isla de los sueños”, i algun em diràs que et va semblar. Una abraçada ben gran i fins sempre amic Cifu. Francis Pose.”

Parlar de Cifu és una tasca certament difícil de fer car el personatge te una llarga trajectòria que comença a França on va néixer el 20 d’abril de 1941 a París de pares exiliats de la Guerra Civil. Des de nen va començar a interessar-se pel jazz al seu país natal, posseïdor d'una de les cultures jazzístiques més importants d'Europa. Encara en el col·legi, ja realitzava els seus primers passos com a músic amateur tocant la bateria en un grup escolar.

Seguirem amb una magnífica balada de Kike Perdomo enregistrada al Paranimf de la Universitat de La Laguna el febrer de 2016. Enregistrat i mesclat pel mateix Kike per a 96kmusic. Un tema on hi participen Kike Perdomo, saxo soprano i Francis Hernández, piano i que es diu

3.- Luces y sombras            (K. Perdomo)            3m54s

Doncs aquest preciós tema de Kike Perdomo amb un delicat so obtingut del seu soprano ens hem entendrit encara més. Un tema de llums i ombres com deu ser el traspàs dedicat a Cifu amb tot l’amor, com han fet tots els músics que han participat en aquest disc homenatge.

i el Kike ens diu..

“Cifu: des d’aquí et vull agrair la teva passió, perseverança, la teva amistat i el teu bon fer al llarg de molts anys. Moltíssimes gràcies. Ha estat un plaer conèixer-te i sempre seràs una part importantíssima del Jazz d’aquest país. Kike Perdomo.

El 1961 es trasllada amb la família a Espanya, iniciant els seus estudis universitaris però sense poder donar continuïtat a la seva experiència com a músic. Tanmateix, la seva afició pel jazz el porta a participar en algunes iniciatives de difusió d'aquesta música com la revista Ària Jazz, amb la qual inicia una col·laboració que s'estendrà durant la vida activa d'aquesta publicació: vuit anys. A poc a poc va convertint-se en col·leccionista empedreït i especialista en Història del Jazz. És el punt de partida de l'activitat professional que hauria d'ocupar tota la seva vida: oferir xerrades i conferències il·lustrades amb audicions musicals per divulgar el jazz en Universitats, Col·legis majors i centres culturals de tot el país.


Seguim ara amb el tema composat per l’Horacio Fumero dedicat explícitament al seu amic Cifu. Aquest es va enregistrar al Begues Rossy Studio i tenim ni més ni menys al mateix Horacio Fumero, contrabaix; Ignasi Terraza, piano i Jordi Rossy, bateria i marimba.


4.- Mon ami Cifu       (H. Fumero)               5m28s

I quin tema més carregat de swing que va fer l’amic Horacio. És clar que amb els acompanyants de luxe, Terraza i  Rossy no podia sortir res millor. El de Begues es dobla amb bateria i marimba en un treball de post-producció mentre piano i contrabaix, a tutto walking, l’acompanyen. I ens diu l’Horacio...

“No sé si és conegut el fet que Cifu era tan francès com espanyol; ens vam conèixer parlant en francès. Jo venia d’estar-me uns anys a Ginebra i conjuntament amb el Jean Luc Vallet, pianista que vivia a Madrid en aquella àpoca, parlàvem llargament en aquesta llengua. De tot cor, merci pour tout mon ami.”

A mitjans dels 60 comença també a treballar en la indústria discogràfica; durant 19 anys prestarà els seus serveis en companyies com Hispavox, Accion, Movieplay i Fonomusic. De les tres últimes arribaria a ser director internacional. Durant aquest període ha de ser responsable del llançament de nombrosos discos de jazz al nostre mercat, signant a més molts textos de contraportada.

Seguim ara amb el tema de l’Ignasi Terraza enregistrat també a l’estudi de Jordi Rossy. Tenim a la mateixa formació del tema anterior ara però amb en Jordi tocant només la bateria. El tema de l’Ignasi es diu..

5.- Busacando las fuentes              (I. Terraza)                 5m38s

Una preciosa intro de l’Ignasi ens situa en el tema, dolç i delicat, amb una melodia molt maca acompanyada d’acords força buscats i trobats. Al darrera, només unió per donar suport al líder en la seva sentida interpretació. Què podem dir de l’Ignasi que no sapigueu, oi? Igualment de l’Horacio, contrabaixista de Tete Montoliu i Rossy bateria en el trio de Brad Meldau.

Ens diu l’Ignasi...

“Entre músics, entre amics – sinònims en el seu cas – compartint generosament una anècdota darrera altra, algunes divertides, altres il·lustradores i les que ens recordaven que la seva passió pel jazz li ve de molt lluny. Conversar amb ell va ser, d’alguna manera, apropar-se a les fonts. Cifu, et recordarem sempre.”


Un altre camp d'activitat fonamental en la seva carrera professional arrenca el 1971, quan s'introdueix en el món de la ràdio, concretament a Ràdio Popular FM (99.5) de Madrid. En una primera etapa romandrà en l'emissora fins a 1974, i des de llavors va mantenir ininterrompudament en antena el seu programa Jazz porque sí -més de quatre dècades- des dels micròfons de diferents emissores: Ràdio Espanya de Madrid (1974-1982), Antena 3 Ràdio ( 1982-87), Cadena 100 (1987-1998) i, finalment, Ràdio Nacional d'Espanya, tant en Ràdio Clàssica com a Ràdio 3 (on va dirigir un segon programa), A todo Jazz, els caps de setmana.

Seguim amb el tema de Federico Lechner enregistrat per aquest homenatge als estudis Infinity de Madrid el febrer de 2016. Aquí tenim a Federico Lechner, piano i Antonio Serrano, harmònica en un tema que no es podia dir de cap més manera...

6.- Sed buenos         (F.Lechner)               4m03s

Federico Lechner nascut a Buenos Aires i amb projectes on el Jazz i el Tango es donen la mà, com havia fet abans el seu mestre Astor Piazzola. La unió amb un dels millors harmonicistes del país, l’Antonio Serrano ha donat aquest fruit tan dolç dedicat a Cifu.

I ens diu el Federico...

“Sempre em va cridar molt l’atenció els acomiadaments que feia Cifu en els seus programes, amb els seus “Besos, abrazos, carantoñas y achuchones múltiples para todos” i la seva recomanació de “Sed buenos” que d’entrada semblava quelcom d’irònic però que després dels anys i de tractar-lo vaig considerar una recomanació sincera i fins i tot un consell úti.l”


 El 1984 la segona cadena de TVE li ofereix la possibilitat d'escriure i presentar un programa de jazz a la petita pantalla. Així va néixer Jazz entre amigos, que es va mantenir, amb caràcter setmanal, més de set anys a la graella amb una audiència fidel i sòlida. Al desembre de 1991, i per motius mai aclarits, el programa va ser retirat, deixant com a llegat més de 350 emissions gravades en els arxius de la Cadena pública.

Seguim ara amb un tema de Jorge Pardo encabit en el seu disc D3DD’3 editat per Quadrant Produccions. Aquí tenim a la formació D’3 amb Jorge Pardo, saxo tenor; Francis Pose, contrabaix i José Vázquez “Roper”, bateria. Un tema anomenat...

7.- Huye Huye           (J. Pardo)                  4m51s

Doncs Jorge ens mostra aquí un tema potent i modern de concepció a la vegada amb aires flamencs, tot i que de manera desdibuixada. Gran flautista i ja veieu com remena el tenor, de manera magistral, aquest músic madrileny nascut a Madrid el 1956  ja sabeu que ha tocat amb Paco de Lucia, Chick Corea, Carles Benavent i un llarguíssim etc. El 15 de gener de 2013 va rebre el títol de millor músic de Jazz europeu al Théâtre du Châtelet de París.

I ens diuen els D’3...

“Al nostre estimat amic Cifu li desitgem que allà on estigui se senti estimat i es trobi entre amics. Així és com ell ens feia sentir, de sentiment, quan realitzava amb gran professionalitat, carinyo, i entrega el seu magnífic treball de difusió del Jazz. Mestre Cifu, deixes un gran buit i a la vegada un gran legat que sempre recordarem. Com tu deies: “Besos, abrazos, carantoñas y achuchones múltiples para todos”. Fins sempre amic.”

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


Completant la seva intensa tasca divulgadora del jazz, Cifu va actuar com a presentador i mestre de cerimònies d'innombrables convocatòries jazzístiques, i va participar a més com a jurat en diverses convocatòries de concursos de grups o circuits musicals que anualment s'organitzen en el nostre territori, com la del Festival Internacional de jazz de Getxo.

Seguim ara amb un tema de Chus Fernández enregistrat el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid Aquí tenim a Chavi Naval, saxo tenor; Chema Callejero, piano; Chus Fernández, baix elèctric i David Fernández, bateria. El tema és un we remember....

8.- We remember Cifu         (C. Fernández)         4m06s

Un we remember que ens recorda el primer remember dedicat a Clifford Brown només pel títol, car aquesta melodia d’en Fernández interpretada pel Chavi Naval i el seu tenor després de la intro del compositor ens ha situat en l’entorn més proper i trist per la pèrdua de Cifu. Sentiment en la composició i sense sortir de mare en la improvisació del vent, mostrant però el seu “savoir faire”. El piano del líder és igualment delicat amb un dolç swing en aquest tema tan sentit.

I ens diu el Chus Fernández...

“Què hauria estat de la cultura musical del nostre país sense Jazz entre amigos, sense Jazz porque sí, sense A todo Jazz, sense aquest amic meu, i de Ron Carter, Tete Montoliu, Benny Golson, Philip Catherine, i tants altres, a qui, els grans del Jazz, saludaven amb gran respecte. Que hauria sigut sense Cifu, qui des dels anys 60s ens va estar educant en l’art d’escoltar música.”

El 1994, la SGAE li va encarregar la realització de la primera Guia Professional del Jazz a Espanya, un anuari amb el cens més complet fins a la data de músics, clubs, escoles, agències de management, festivals i altres recursos jazzístics. Cifu va traduir i va adaptar a l'espanyol el llibre Els grans creadors del Jazz, dels crítics francesos G. Arnauld i J. Chesnel (Edicions del Prat, 1993), realitzant les seves pròpies aportacions en una secció especial del mateix dedicada al jazz a casa nostra. També va ser autor dels textos i responsable de la direcció musical -per la mateixa editorial- de la col·lecció de fascicles i CDs que, sota el nom d'El gran Jazz, es va vendre setmanalment en els nostres quioscs entre 1995 i 96. La col·lecció es publicaria també en diversos països llatinoamericans, així com a Polònia i Itàlia.


 Seguim ara amb un tema a ritme de Boogaloo, composat pel guitarrista Marce Merino i també enregistrat el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid. Aquí tenim a Marce Merino, guitarra; Alejandro Pérez, saxo tenor; Richie Ferrer, contrabaix i Carlos “Sir Charles” González, bateria en el tema anomenat...

9.- Cifu’s Boogaloo              (M. Merino)                4m22s

Doncs amb aquest tema delicadament divertit, en Marce Merino ens ha ofert el seu homenatge dedicat a Cifu. Un tema amb un tema principal senzill amb una progressió d’acords al més pur estil bluesy, vaja que és ben bé un blues amb “carantoñas y achuchones múltiples” on els músics s’esplaien de manera delicada, sense escarafalls ni estrafolàries melodies. Cadascun d’ells fa el seu solet, en un entorn amorós i delicat.

I ens diu en Javier Díaz Moro...

“Què podríem dir del meu bon amic i company de Jazz entre amigos que no s’hagi dit ja. Desgraciadament, des del 17 de març de 2015, forma part de l’irremeiable e irreversible passat. Així que prefereixo parlar del present i futur. Cifu, la seva saviesa, el seu amor per la vida i pel Jazz, tenen present i futur gràcies a la meravellosa tasca de Isa Zaro i les seves filles, Laura i Mònica, les quals estan mantenint una flama que mai s’havia d’haver apagat.  Hi ha gent que no hauria de morir-se mai! Cifu, t’estimo.”

En la temporada 2000-2001 va ser nomenat, representant al nostre país, membre del Comitè Assessor de la Jove Orquestra de Jazz Europea (EJYO), una organització amb seu a Dinamarca el suport de la Unió Europea que cada any, i durant tres setmanes, posa en marxa una big band (els components es renoven anualment) integrada per joves músics procedents de la pràctica totalitat dels països del Vell Continent, inclosa Espanya.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..


Seguim ara amb un tema de Jaume Gispert enregistrat als estudis Nomada 57 per Pere Aguilar i Carles Ribera. Una formació amb Patrícia Herrero, trompeta; Jaume Gispert, piano; Jordi Blanes, contrabaix i Xavi Matamala, bateria en un tema anomenat...
  
10.- Freak      (J. Gispert)                3m26

Aquí en Jaume Gispert ens ha presentat un tema que et situa sota l’ona Monk i quelcom de marching band en la intro però que esdevé quelcom més, en un tema d’estructura típica de 32 compassos i els canvis harmònics del pont. Les improvisacions són força delicades i així és com escoltem a la trompeta de Patrícia ja en un ambient més relaxat com aquesta jove, fins ara desconeguda trompetista, desenvolupa el seu solo. El compositor la segueix amb un tarannà igualment dolç tot i situar-nos en un swing marcat pel walking del contrabaix, magnífic. Un solo curtet del bateria ens situa en el final més monkià i una espurna de marching band.

Veiem què ens diu el Jaume Gispert...

“Només donar-li les gràcies a Chus per haver-me permès participar en aquest homenatge al gran mestre Juan Claudio Cifuentes i així també poder-li agrair a Cifu l’haver-me acompanyat i ajudat a descobrir aquesta meravellosa música anomenada Jazz.”

Al novembre de 2003 Jazz perquè sí va rebre el Premi d'Honor Tete Montoliu de la Biennal SGAE de Jazz a la categoria de "Institució o col·lectiu amb gran trajectòria i compromís en la promoció del Jazz", reconeixent així la seva impagable tasca durant més de tres dècades . Tres anys més tard, al març de 2006, el club de Jazz Bogui de Madrid dedicaria una setmana sencera d'actuacions especials per celebrar els 35 anys en antena del programa.


 Seguim ara amb un punt més d’alegria amb el tema de Norman Hogue també enregistrat el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid. Una formació anomenada Norman Hogue & The Tremèndous amb Norman Hague, trombó i veu principal; Santi Cañada, trombó; Agustín González-Bueno, saxo baríton; Érica López, piano i Ramón Mucci Storm, bateria. El tema es diu....

11.- The Cifu Line                (N. Hague)                 3m54s

Doncs amb aquests aires més festius, el Norman ha volgut homenatjar al mestre desaparegut, de la manera com es feia en la vella New Orleans, amb una alegria continguda tot i recordant-lo amb aquesta marxa fúnebre. Ben bé estem situats en algun d’aquells carrers i no parem de donar-hi voltes sense voler arribar on al final havien d’arribar.

I ens diuen ells....

“The Cifu Line, originàriament dedicat a Cifu i el seu programa de ràdio, es va convertir en una alegre marxa fúnebre a l’estil de New Orleans quan Juan Claudio Cifuentes va emprendre el seu viatge al més enllà.”

El 19 de novembre de 2010, la 57a edició dels Premis Ondas (que anualment concedeix la Cadena Ser) li va atorgar, en la categoria Ràdio, el Premi Especial del Jurat, "per la seva tasca de divulgació del jazz a través del seu programa Jazz perquè si durant les últimes quatre dècades. "Des d'aleshores Cifu va ser objecte de diferents homenatges, com el rebut el 4 de novembre de 2011 al Col·legi Major Sant Joan Evangelista de Madrid (el ja llegendari Johnny), durant el qual el trio D3 ( Jorge Pardo, Francis Vaig posar i José Vázquez "Roper") li va dedicar una memorable actuació.

Seguim ara amb un altre tema enregistrat al Begues Rossy Estudio ara amb en Joan Díaz, piano i Jordi Rossy, vibràfon en  un tema d’aquest anomenat...

12.- Mr. Smiles         (J. Rossy)                  4m39s

I d’aquesta manera tan delicada li han volgut retre homenatge a Mr. Smiles Cifu. Un altre tema on se sent l’amor dels músics, on es nota de quina manera s’hi han abocat, plenament, com tots els músics fan hi hagi o no hi hagi púbic. Una melodia preciosa i interpretada magistralment per aquests dos amics de fa tants i tants anys en aquell primer Taller de Músics. Aquí tenim el Jordi més actual, el que continua remenant el seu vibràfon amb la seva particular concepció global de la música i tan ben acompanyat pel seu am i mestre al piano. Aquest ens acompanyarà ben aviat amb una altra participació.

Veiem què ens diu el Jordi Rossy...

“Vaig tenir la sort de conèixer a Cifu i compartir moltes estones amb ell. Cifu ens acompanyava des de la ràdio, la televisió, o en persona en innumerables concerts i esdeveniments. La seva presència sempre era la mateix: Alegria de viure, de compartir la música, les anècdotes de tants artistes..És impossible pensar en Cifu i no veure el seu perpetu somriure, un amor per la música en general –pel jazz- i per Miles de manera particular, des de l’elecció de “Two Bass Hit” com a sintonia del seu Jazz entre amigos, i als programes que va fer dedicats a Miles. El títol va sorgir de manera immediata, Mr. Smiles. Gràcies Cifu per compartir tanta alegria i encarnar l’esperit del jazz com una forma de vida profundament lliure i feliç.”


Seguim ara amb una magnífica balada del saxo tenor americà establert a Madrid en Bob Sands al qual vaig poder veure al Jamboree en un memorable concert on li vaig poder dir personalment lo generós que era i havia estat tocant uns llarguíssims solos. Un altre tema dedicat a Cifu i també enregistrat el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid amb una formació on hi ha Bob Sands, saxo tenor; Pablo Gutiérrez, piano; Francisco “Loke” López, contrabaix i Dani García, bateria en la balada anomenada...

13.- This One’s For Cifu      (B. Sands)                 6m59s

Doncs aquest ha estat un altre sentit tema interpretat amb tot l’amor possible i composat amb el perenne record del mestre. Un tema on el gospel, el sentiment hi és present de manera fefaent i on el mestre americà ens mostra la seva delicadesa i profunditat en la pròpia composició però també en la seva gran improvisació amb un so magnífic i delicadament sentit. En Bob Sands ha dirigit i potser encara ho fa la seva magnífica Bob Sands Big Band en el Cafè Berlin on sembla que hi toquen quan ell no te compromisos de bolos.

I el Bob Sands ens diu...

“Ha estat un privilegi tenir-lo com a fan de la Big Band, com amic i difusor del Jazz a Espanya.”

A l'abril de 2012 li va arribar el torn de reconeixements al cicle de concerts Ones de Jazz a la Ciutat, que dirigeix ​​Joseba Cabezas i té lloc tots els anys al Conservatori Jesús Guridi de la capital alabesa. Cifu va rebre llavors la Makila d'Honor del certamen. També li van oferir sengles i sentits homenatges als clubs La Bilbaina i La Hacería, de Bilbao, que li van fer entrega d'una placa i un mosaic respectivament, obra aquest últim de l'artista Javier de la Torre.

I seguim ara amb un projecte enregistrat per Ferran Conangla a l’estudi de l’ESMUC i tema de Joan Díaz ara acompanyat de Òscar Latorre, trompeta; Santi de la Rubia, saxo tenor i soprano; Tomeu García, trombó; Joan Díaz, piano; Miquel Álvarez, contrabaix i Andreu Pitarch, baterian, en un tema anomenat..

14.- Words and Jazz            (J. Díaz)         3m52s

Paraules i Jazz, ens explicarà després el Joan, és el que ens va oferir en Cifu...i aquest és el seu record amb un tema força modern de concepció i gens trivial. Composició com si d’una obra es tractés, tal és aquesta música de caire contemporani on els arranjaments pels metalls i canyes són força reeixits. El solo de l’Òscar tot i ser curtet és impressionant i així és que el fa també el Santi en una exposició més àmplia. El tema és però col·lectiu i és així com ben aviat hi tornen tots plegats per acabar-lo abans però escoltant el soprano del Santi de la Rubia. Un tema que segurament es desenvoluparà llargament si alguna vegada el toquen en directe.

I en Joan Díaz ens diu...

“Words & jazz és el que ens va oferir Cifu a molts joves músics de Jazz en el seu Jazz entre amigos. Agraeixo haver pogut gaudir del Cifu catòdic i del company i amic, part essencial i molt estimada del nostre col·lectiu. Agraeixo a Ferran Conangla la seva entrega i el fet d’acompanyar-nos en aquest enregistrament; a l’Òscar, Tomeu, Miquel, Santi i Andreu pel seu entusiasme i energia positiva; a l’Esmuc per facilitar-nos els mitjans per poder fer aquest enregistrament. Cifu, amb tu en un altre lloc serà una mica més difícil però ho seguirem intentant. Chin chin amic!”

Al juliol de 2013, al Festival de Jazz de Sant Sebastià li va fer entrega del Premi Donostiako Jazzaldia, en reconeixement a tota la seva trajectòria de difusió del jazz a casa nostra. Finalment, al febrer de 2015 va rebre un telegrama en el qual se li comunicava que "A proposta del Ministeri de Cultura, i prèvia deliberació del Consell de Ministres de divendres 6 de febrer, sa Majestat el Rei, en reconeixement a la seva trajectòria, ha tingut a bé atorgar-li la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts ".

Escoltem ja finalment una altra preciosa balada dedicada a ell, aquesta vegada composada pel contrabaixista Enrique Tejado, en un tema enregistrat per Pablo Beselga el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid, tema de l’àlbum Behind the Mask de l’Enrique Tejado Quartet editat per Youkali Music, amb Luís Verde, saxo alto; Iván “Melón” Lewis, piano; Enrique Tejado, contrabaix i Pepín Muñoz, bateria, La  balada pel Cifu...

15.- Ballad for Cifu               (E. Tejado)                3m27s

Doncs amb aquesta delícia cloem el nostre homenatge, l’homenatge que li van fer tots aquests músics i molts més que s’hi haurien afegit de ben segur. Haig de dir que per l’amic Andreu Fàbregues va ser el seu heroi i amic, fins i tot s’havien trobat a casa del Cifu en algun viatge que va fer l’Andreu a Madrid. Jo el vaig conèixer poquet, de fet el vaig poder saludar i parlar una mica en dues ocasions, una al Jamboree i la darrera quan els de l’Associaició de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya”li van concedir el premi especial de la direcció, esdeveniment que va passar al local Artte del carrer de Muntaner.

I finalment és l’Enrique Tejado qui ens diu...

“És un honor per a nosaltres dedicar aquesta balada al gran Cifu. “Ballad For Cifu” forma part del meu primer disc, i la meva més humil aportació a aquest homenatge és ressaltar una de les facetes del mestre Cifuentes, que era la d’apostar sempre pels nous projectes i lluitar per què tinguessin el seu espai. Ens quedarem amb el seu enorme legat i el seu record. Va per vostè, Cifu.”

Poques setmanes després, el 17 de març de 2015, Juan Claudio Cifuentes, Cifu per a tots, moria a Madrid.

Les notícies actuals relacionades amb Cifu les podeu trobar al web cifujazz.org què és des d’on  he agafat la seva biografia...

El documental del XXV aniversari del Festival Internacional de Jazz de Lugo, celebrat el 2015 i dedicat a la memòria de Juan Claudio Cifuentres "Cifu".

En Lee Konitz, icona viva del Jazz va rebre el Premi 'Cifu' del XXX Festival Internacional de Jazz de Màlaga aquest 8 de novembre de 2016.

Abans d’acomiadar-nos, ell i jo us proposo escoltar els temes que ell utilitzava en els seus programes a mode de introducció i presentació, A todo jazz, Jazz entre amigos i Jazz porque si. Els temes són “Boy, what a night” de Lee Morgan del seu disc “The Sidewinder”, el tema de Gillespie “Two Bass Hit” que va interpretar Miles en el seu “Milestones” i el de Miles Davis, el seu “Milestones” del seu disc “Hits”...som-hi doncs per arrodonir el programa dedicat a Cifu..

Boy, What a Night    (Lee Morgan)
Two Bass Hit            (D. Gillespie)
Milestones                 (M. Davis)

I ara per acabar que sigui ell qui ens acomiadi el programa amb els seus achuchones i carantoñas...

16.- Cifu         0m32s

Doncs ja vegeu que aquest sí ha estat un homenatge sencer, complet, escoltant la música que molts dels músics han composat per a ell, i d’altres li han afegit. Tot i haver-lo posat sencer, us recomano igualment que mireu d’adquirir-lo per així ajudar al qui van tenir la idea i ganes de realitzar-lo. El que sí sembla evident és la generositat i voluntat altruista dels músics que hi han participat i per això agrair-los-hi de tot cor.

Doncs ara sí, Miquel Tuset i Mallol és qui us desitja bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Aquesta setmana tindreu la oportunitat d’escoltar tres projectes diferents, els dos primers amb músics de casa nostra i el darrer amb els de l’àrea de Nova York. Les editorials però, sí que són les tres de casa nostra. Començarem amb el projecte de Xavier Dotras Trio i el seu “Paintings”, editat per Gravity Music. Després seguirem amb el disc de Fresh Sound New Talent anomenat “December” de Klemens Marktl Sextet i acabarem amb el disc del Pablo G. Morano Quartet i el seu “Pablo’s dilema” editat per PSM Music.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Abans de començar deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim el concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que va sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur serà força diferent de les anteriors.

Comencem doncs el programa amb el primer projecte de la nit, el del gran pianista de Canet de Mar...que ves per on ahir va ser el seu aniversari, o sigui que des d’aquí de nou per molts anys Xavier. I comencem el seu projecte dedicat als pintors....

 

 “PAINTINGS”
Xavier Dotras Trio

Editat per Gravity Music             
Enregistrat per Joan Barranca el 29, 30, 31 de juliol, l’11 d’agost i el 5 de setembre de 2014 als Gravity Music de Vilassar de Dalt.
Producció musical de Xavier Dotras, César Martínez i Joan Barranca.

Xavier Dotras, piano
Toni Pujol, contrabaix
César Martínez, bateria

I la col·laboracions de luxe en alguns temes i que us comentaré quan els posem.
Totes les composicions són de Xavier Dotras.

Comencem ja amb el primer tema, l’únic que no està dedicat a cap pintor, em sembla, i amb la col·laboració ni més ni menys de la gran Carme Canela a la veu, mentre que al saxo tenor tenim a David Montero en el tema amb lletra de Josep Mª Parxacs l’anomenat...

2.- Losa 2.1               (X. Dotras)                5m02s

Doncs amb aquesta preciosa cançó hem començat el projecte del Xavier Dotras. Una música delicada en una cançó, una balada esplèndidament cantada per la Carme Canela i amb el magnífic so i solo del tenor de David Montero. Xavier  ens mostra aquí el seu vesant més melòdic, en un tema romàntic on la veu càlida de la nostra cantant ens enlaire amunt ben amunt.

Nascut a Canet de Mar (Alt Maresme) comença els seus estudis musicals de petit influenciat per l’ambient musical de casa seva. Estudia primer amb el seu pare, Jaume Dotras, fins que ingressa com a alumne oficial al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on pren contacte amb professors com Carme Undebarrena, Xavier Boliart i Carles Guinovart entre d’altres. Allí obté el Títol Superior. Estudia també enginyeria, però, tot i obtenir el títol, no exerceix mai aquesta professió. Paral·lelament als seus estudis de música clàssica i des de molt jove inicia l’aprenentatge en música moderna de forma autodidacta i també basat en l’experiència de tocar en petites orquestres de ball. Més endavant rep classes de jazz de Lluís Escuadra, Joan Monné, Lluís Vergés i Javier Juanco.

Seguim ara amb el tema primer tall del disc, aquest sí dedicat a Henry Matisse anomenat....

1.- La Danse (Prelude 9)    (X. Dotras)     8m13s

En aquest tema és on ens trobem el Dotras més autèntic, on la seva inqüestionable mestria el fa recavar en el fons del classicisme per retrobar-se amb el Jazz. Aquest és el seu darrer treball, i per tant no hem pogut posar els anteriors, la qual cosa aniré fent durant aquesta temporada. El món clàssic és el seu referent per encabir-lo dins el jazz actual i les seves improvisacions, on s’hi poden trobar referències dels pianistes romàntics com Chopin. Els seus dos amics que l’acompanyen en aquesta travessia,Toni Pujol i César Martínez,  són el seu suport rítmic, amb el César com ens ho ha mostrat el contrabaixista Pujol.

L’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona) ha validat el seu currículum amb el Títol Superior de Jazz. Ha tocat amb moltes formacions d’aquest gènere coincidint dalt de l’escenari amb músics com Gorka Benítez, Alfons Carrascosa, Javier Juanco, Rai Ferrer, Jo Krause, Joan Abril, Michael Weiss, Juan Carlos Narzekian, Jorge Sarraute, Carme Canela, Neil Geoffrey, etc. Actualment toca en diverses agrupacions de jazz però promociona especialment el seu propi trio que completen Toni Pujol al contrabaix i César Martínez a la bateria. Precisament amb aquesta formació ha enregistrat els CDs “Retrospectives” (2004), “Nit” (2006) “Vincent” (2009) , “Preludes” (2011), “La Maison Jaune” (2013) i “Paintings” (2015).


Seguim ara amb el tercer tall del disc, dedicat a Wassily Kandinsky anomenat...

3.- Improvisation       (X. Dotras)                5m29s

Doncs aquest és un tema amb diversitat rítmica evident, canvis que ens situen en nous estats anímics i tot gràcies al savoir faire del mestre Dotras i els seus dos amics i grans músics. Un tema on la mestria del pianista la tornem a copsar de manera fefaent, no endebades aquest és un mestre en l’art de la delicadesa improvisada, de la improvisació ben delicada. No és però un tema senzill ans al contrari força entremaliat i ben desenvolupat per tots tres.

Xavier Dotras també dedica el seu temps a la pedagogia musical, impartint classes de música a centres de secundària i a escoles de música. És també director de l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar, ex-teclista del mític grup de pop-rock en català “N’gai-n’gai” i pianista del grup de gospel The Gospel Viu Choir!, formacions amb les quals ha enregistrat diversos treballs. Xavier Dotras ha actuat a les sales i auditoris més importants de Catalunya (Jamboree, Sala Bikini, Jazz Cava de Vic, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Auditori del Forum, Auditori de Tarragona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Nova Jazz Cava de Terrassa.

Fora del primer tema, magnífic i delicat, aquest és un disc vibrant on tot i que alguns temes comencen així com molt suaument, s’estructuren rítmicament i així es desenvolupen com és aquest, dedicat a Pablo Picasoo, l’anomenat...

5.- La Vida                (X. Dotras)                5m56s

L’inici amb el contrabaix del Toni Pujol, dóna peu a la intro a piano solo del líder que ben aviat ens indica el camí rítmic en un tema que esdevé altre cop vibrant, en un concepte aquest darrer, força controlat el qual en cap moment se’ls en va de les mans. Un projecte on l’estètica dominant romàntica la veiem en cadascun dels temes i les seves evolucions. El món clàssic a l’abast del món actual mitjançant les mans mestres d’aquest gran pianista.

També ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya, Auditori Enric Granados de Lleida etc, i a nombrosos festivals de Jazz de Catalunya , de la península i a l’extranger. Destaquen també les actuacions fetes al “Jazz Club Soho” de Londres, al “Bath Music Festival”, actuació retransmesa en directe per la BBC (programaLine-up), al Museu Van Gogh d’Amsterdam, al Festival l’EuroFest (Bucarest,Rumania), al festival MIDEM de Cannes (França), al Old Town Festival de Varsovia, al Festival de Jazz de Roma, al Club B-flat i al Hauss am Waldsee de Berlín i al Festival Museumsuperfest de Frankfurt.

I acabem el projecte del Xavier Dotras Trio  amb el darrer tall del disc on hi participen l’Arrigo Tomasi, acordió; Marçal Xirau, guitarra elèctrica i Pere Xirau, percussions en el tema dedicat a Vincent Van Gogh anomenat...

10.- Auvers (La Pluie, l’Église, Champ aux Corbeaux…le Voyage)    6m53s

I en aquest el darrer tema, aquest trio s’ha vist acompanyat de la calidesa del so de l’acordió del l’Arrigo, i la dels dos germans Xirau, en Marçal a la  guitarra i en Pere a les percussions, en una altra joia musical amb unes harmonies precioses i millors interpretacions. Doncs amb aquesta petita meravella ho deixem estar i fins aquí el projecte del Xavier Dotras Trio tot i recordant-vos que dels 10 temes del CD només n’he escoltat la meitat, o sigui que us encoratjo a aconseguir-lo i dir-vos que el podeu aconseguir via digital per l’itunes i físicament per Amazon.es.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I seguim ara amb el projecte del gran baterista austríac i el seu projecte anomenat..


“DECEMBER”
Klemens Marktl Sextet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 489
Enregistrat per David Stoller a l'estudi de gravació Samurai Hotel, Astoria, Nova York, el 8 d'abril, l'any 2015
Barreja i masterització: Mike Marciano al Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Produït per Klemens Marktl
Producció executiva: Jordi Pujol

Seamus Blake (tenor i saxo soprano)
John Ellis (tenor i saxo soprano, clarinet baix)
Aaron Goldberg (piano)
Joe Locke (vibracions)
Harish Raghavan (baix)
Klemens Marktl (bateria).

Totes les cançons compostes i arranjades per Klemens Marktl

Comencem doncs amb el primer tema i primer tall del disc en el tema dedicat a Elvin Jones anomenat...

1.- Elveen      (K. Marktl)                  8m54s

Doncs ja vegeu que hem fet un salt al buit estilísticament parlant, i amb això vull dir que hem passat del jazz amb espurnes de romanticisme pianístic a un de concepció més agosarada. Aquesta serà la música que escoltareu una bona estona, amb unes composicions força singulars i millor interpretades. No endebades tenim a l’abast un sextet de magnífics instrumentistes. La combinació sonora dels vents, amb saxo tenor i soprano, és, acústicament perfecta amb el saxo tenor de Seamus Blake pel canal esquerra i el del soprano de John Ellis pel canal dret. Ells dos uns mestres en un tema força reeixit amb canvis rítmics i llargs chorus de progressions amb dos acords on els vents s’han lluït abastament. La secció rítmica, potent i precisa aixopluga tema. En el pont, és en Locke al vibràfon qui enlluerna per després d’ell situar-nos en un trencadís rítmic, tema a dos vents i solo del gran pianista israelià Aaron Goldberg...i els vents inicials per acabar-lo.

No sé si hi ha algú que s’estimi el jazz més que Klemens Marktl. Ell se submergeix en la música d'una manera alegre, i els resultats són evidents en aquest nou enregistrament. Té les seves arrels en la tradició, però no es deixa vincular per aquesta, i ha reunit un grup de mestres afins i amb les prospectives adeuades per executar les seves belles composicions.
Joe Locke

Seguim ara amb el tema anomenat...

5.- Nina’s Dream      (K. Marktl)                  5m55s

Amb un inici rítmic preciós del clarinet baix de John Ellis ens trobem amb un tema on el ritme és clau i així ens ho mostren, ara amb el Seamus Blake al canal esquerra amb el saxo soprano en un magnífic solo d’aquest gran músic, amic de molts dels músics de casa nostra com en Jordi Rossy, Marc Miralta i tant altres. Joe Locke desenvolupa un solo amb arpegis diversos i demés per finalment deixar pas a la melodia i final amb el clarinet baix.

“El bateria austríac Klemens Marktl ha reunit un elenc de pesos pesats de Nova York per a aquest grup ben equilibrat de 10 originals. L'escriptura potent dels temes et posa a disposició d’una sèrie d'estats d'ànim, i hi ha prou substància per als solistes per enfonsar-hi les seves dents. Fermament dins del corrent modern acústic, hi ha prou adorns originals per a mantenir l'interès. 'Elveen' és un homenatge modal a Elvin Jones, mentre que 'Prosit Neujahr' és un blues alterat en up  tempo i personalitzades creacions i vibracions ardents de Joe Locke. Per contra 'Traffic' és un tema càlid,  lent de ritme i joc canviant que captura les frustracions i l'alleujament d'estar atrapat en el trànsit.

I nosaltres continuem ara amb el tema anomenat....

6.- Three Times        (K. Marktl)                  6m54s

Un tema a dos tenors seguint la melodia principal del tema, aquest també inicialment retallat, per esdevenir després amb el solo de John Locke amb un swing delicat i posteriorment amb el del Seamus Blake amb un de tempo doblat, i així s’hi ha embrancat tots dos a base de pregunta-resposta en una guerra de saxos, (ai, si totes les guerres fossin així). El swing va apareixent doblat de tempo o normal en un magnífic tema dedicat al gaudi dels dos vents. El piano de Goldberg apareix primer suaument, amb canvis rítmics i walkings del contrabaixista. Tota una amalgama de canvis rítmics en un tema esclatant per arribar ja calmats al final amb la melodia dels dos tenors. Magnífica concepció del baterista que al final desenvolupa el seu trosset de solo.


I encara que Marktl no s'aparta de les pràctiques establertes, no es queda enrere en la bateria. Ell trencadís marca parades, canvis i voltes, manté els solos a un mínim i s’enganxa amb el contrabaix de Raghavan quan és el moment per estirar-se. El millor de tot, els solistes destacats que tots hi posen lo millor d’ells. Blake i Ellis són diferents veus amb un ampli enfocament comú i que realment es desencadenen entre si. El ‘Nina’s Dream’ comença amb el solo del clarinet baix i es construeix un clímax amb Blake al saxo soprano; 'Three Times' és un torneig de doble tenor,  i Joe Locke i Aaron Goldberg s’hi comprometen igualment".

Mike Hobart (maig de 2016)
-JazzWise

I ja anem acabant aquest projecte però encara no....i ara podreu escoltar el preciós tema anomenat...

7.- Bright Sparks      (K. Marktl)                  4m54s

Un altre tema on sorprèn la concepció rítmica, iniciat pel líder i el vibrafonista, on els dos vents fan també el motiu principal del tema, a la A i també al pont, la B que tenim aviat. El piano, contrabaix i bateria marquen la pauta i ha estat en John Ellis al soprano qui ha desenvolupat un magnífic solo pel canal dret per després fer-ho el pianista israelià. Al final, de nou es troben els dos vents, tenor i soprano, Blake i Ellis, per tornar amb els motius principals de l’inici i així acabar el tema.

I ara sí que acabem aquest magnífic projecte del qual ens hem deixat encara força temes tants com cinc i que per tant us recordo que el podeu adquirir a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26...acabem doncs amb el magnífic tema on els canvis rítmics tornen a aparèixer, en l’anomenat...

9.- “V”             (K. Marktl)                  6m01s

I amb la melodia interpretada pel saxo tenor en canal central i solo desenvolupat pel mateix tenor i els canvis rítmics adequats i típics podríem dir d’aquest projecte, el projecte d’un baterista, i com es nota en la concepció dels temes. Hi ha un permanent degoteig rítmic amb canvis, tempo doblat, breaks diversos, la qual cosa ens indica una clara intenció feta palesa en els propis arranjaments. Després del solo del pianista, ens tornem a trobar als inicis amb el motiu principal del tema interpretat pel tenor a més a més d’arribar a una mena d’èxtasi final, ideal per acabar aquest projecte.

...i el missatge és...què si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el projecte del saxofonista Pablo Garcia Morano anomenat...


 “PABLO’S DILEMA”
Pablo G. Morano Quartet

Editat per PSM Music       psm-31326-cd
Enregistrat per Lluís Soler (Sofa Recordings) el 23 i 28 de juny de 2013 a “The Cove Studios” de Lloret de Mar.
Producció musical de Luís González, César Martínez, Toni Pujol, Pol Maresma i Pablo Garcia Morano.

Pablo García Morano, saxo alto
Luís González, piano
Toni Pyjol, contrabaix
César Martínez, bateria

Totes les composicions són de Pablo G. Morano excepte “Solar” que és de Miles Davis...en el primer enregistrament d’aquest com a líder en format quartet.

Comencem i ja ho farem amb un bon tempo en un projecte neo-bop on el so del saxo alto i les seves intervencions solistes ens situen també en un context de jazz modern, més melòdic que l’anterior i farcit de swing. Fem-ho amb el segon tall del disc anomenat...

2.- 50...y me llevo seis         (P. G. Morano)          5m23s

L'enregistrament realitzat en directe als estudis Cove, consta d'un estàndard i set temes originals compostos al llarg d'una dècada i representen una mostra de la varietat d'estils dins el llenguatge del jazz. El so de conjunt transmet la frescor i l'espontaneïtat del directe, on el diàleg musical entre els components de la banda prima per sobre d'altres consideracions. En aquest tema original, els hem pogut escoltar i ha estat el líder qui ha desenvolupat el tema sencer amb l’estructura típica AABA de 32 compassos per després iniciar el solo el pianista Luís González habitual ell a les sessions de Jazz del Sunset de Girona. El swing ha estat ben marcat pel “ride” del César  i el walking del Toni, ambdós músics i amics que han participat en el projecte d’en Xavier Dotras. El solo del líder esdevé farcit de motius melòdics ben desenvolupats a la vegada que arpegis diversos. Al final de nou el tema i acabar-lo amb un chorus sencer.

I nosaltres seguim amb aquest projecte tan farcit de swing ara amb el tema anomenat...
  
3.- La diez     (P. G. Morano)          6m07s

Iniciat ràpidament pel líder i companys, melodia principal en el tema complet amb una estructura igual a l’anterior i essent de nou el pianista qui desenvolupa primer el seu solo. I què bo què és aquest trio base d’amics que es coneixen i comparteixen aquest i d’altres projectes que podreu escoltar aquesta temporada. Luís González se’ns ha descobert com a un molt bon pianista habitual de l’escena gironina. El líder, igualment, el descobrim avui en el seu primer projecte i se’ns mostra tal qual és, amb un domini absolut del saxo tenor i l’estètica més bopper amb el swing adequat. Un espai curtet per a gaudi del baterista i ja per encarar la recta final del tema que acabarà de la mateixa manera que ha començat. Una altra de les característiques destacables del CD són els arranjaments, tots ells originals i senzills encara que molt efectius, que confereixen a l'enregistrament un so treballat i compacte. També el fet que s’ha enregistrat en directe a l’estudi, la qual cosa vol dir que no van fer cap presa alternativa i que tot va ser a la primera, com si fos un concert en directe.


I nosaltres ens animem una mica més i ara ho fem amb un altre tema original que dóna títol al disc, l’anomenat..

6.- Pablo’s Dilema   (P. G. Morano)          4m43

Aquí Pablo ens ha mostrat el seu vesant més modern en la concepció i melodia d’aquest magnífic tema, curtet, que aviat dóna pas al solo del pianista González el qual ens deixa anar algun “riff” d’algun altre tema, entremig del seu impecable solo. L’entitat pròpia que te el trio de Jazz, establerta per Bill Evans allà pels 60s. El líder desenvolupa el seu solo amb elegància i modernitat i amb tot el swing al darrera gràcies a la combinació potent del trio d’amics i grans músics González, Pujol i Martínez. Pregunta resposta del piano i saxo alto donen pas a un curtet solo del contrabaixista i ja per arribar al final del tema.

Pablo García Morano va començar a estudiar jazz a Barcelona amb vint-i-u anys amb músics destacats de l'escena barcelonina com Xavier Figuerola, Alfons Carrascosa i David Bixler. L'any 97 es va traslladar a Boston per continuar els seus estudis amb Jerry Bergonzi i posteriorment a Nova York. També va estudiar en escoles com el Taller de Músics i Avinyó Espai Musical on va cursar diverses assignatures: combo, harmonia, etc ... L'any 2000 va gravar el seu primer CD, Full House com a component del grup del mateix nom i sota el segell del Taller de Músics de Barcelona. L'enregistrament ha estat editat per PSM music, petita productora que aposta per músiques de diferents estils i artistes tant novells com consagrats.

I acabem el projecte i programa amb el tema de Miles Davis el conegut

4.- Solar         (M. Davis)                  3m44s

I amb aquest tema tan conegut i tocat a les jam sessions de tot arreu acomiadem el projecte i programa 264, que ja comencen a ser molts programes. Estareu d’acord amb mi que aquest projecte és força engrescador, dinàmic i vital, alhora que interpretat de manera magistral per tots quatre. Ara només us falta aconseguir aquest disc entrant al web de psmmusic o al pablogmoreno.com i allà segur que el podreu adquirir i així ajudar a que la música, el Jazz, no se’ns mori fora de les nostre mans.

Espero que hàgiu gaudit del programa d’avui, primer amb el delicat treball de Xavier Dotras anomenat “Paintings” dedicat als seus pintors favorits. Després ens hem endinsat en la modernitat del baterista austríac Klemens Marktl anomenat “December” i hem acabat amb el neo-bop de Pablo G. Morano en el seu “Pablo’s Dilemma”.

Abans d’acomiadar-me deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim el concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que va sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur serà força diferent de les anteriors.

Ara sí, Miquel Tuset i Mallol jo mateix que us he acompanyat tota l’estona i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.

 

blogger templates |