Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2.  aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aquesta setmana hi tornem amb un programa dedicat a les nostres editorials i als projectes dels nostres músics. Així és que podreu escoltar també un programa divers on la música es passejarà per diversos estils i tot plegat serà un programa delicat. Les veus femenines hi tindran cabuda amb el projecte de la jove Paula Domínguez i amics, el grup AIRE i el disc “Cachitos de papel” editat per Temps Record. La magnífica Laura Simó ens presenta el seu darrer treball a quartet AFTERGLOW editat per Quadrant Produccions. Una delicada obra a duet de guitarres diverses i percussions anomenat CAMÍ DE SEDA editat també per Temps Record i finalment, i no parlo de l’ordre d’emissió, podrem escoltar el darrer treball enregistrat a les fosques anomenat A OSCURAS Improvisando un treball editat pel segell del Sergi Sirvent anomenat Selffish Records. Abans de començar us voldria recordar que aquest dissabte a les 19h i a la Sala Xica tenim el primer concert de la Festa Major d’Hivern amb el Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga, bateria. No us oblideu, aquest dissabte a les 19h a la Sala Xica.

I començarem el programa amb un projecte enregistrat a les fosques per tres intrèpids músics acostumats ells a les més estranyes circumstàncies...


“A OSCURAS Improvisando”
Sirvent, Mengual, Rosa

Enregistrat per Jordi Vidal el març de 2016 a Laietana Estudios.
Editat per Selffish Records

Producció de Sergi Sirvent

Sergi Sirvent, piano
David Mengual, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria

Aquest treball me’l va fer arribar el Ramiro després d’interessar-se en saber si li podria posar el projecte, tot i no tenir format físic. Evidentment li vaig dir que sí, que aquí tenim tota la llibertat d’exposicions possibles. Aquest és un projecte que convindria escoltar a les fosques, tal i com ells el van enregistrar. O sigui que comencem amb la intro i el tema del 1933 composat per Bernice Petkere anomenat....

1.- Close your eyes              (B. Petkere)              9m52s

Una intro que ens situa en la penombra, o al menys ens convida a escoltar-los a les fosques, que és com ells el van enregistrar. Un tema que havien cantat multitud de cantants d’ambdós sexes entre els quals el gran Tony Bennett. La intimitat i intimisme aconseguits en aquesta interpretació d’aquest trio de mestres és inqüestionable. I han passat quasi 10 minuts i no ens n’hem ni adonat.

En aquest trio hi tenim a dos membres que comparteixen projectes, en Sergi Sirvent i Ramiro Rosa. El primer d’ells dos i gran pianista, en Sirvent lidera el seu trio amb el Ramiro Rosa i Jordi Mestres i també amb l’Horacio Fumero i David Xirgu.

I el Ramiro m’ha explicat....
Amb en Sergi i David toquem diverses vegades de manera totalment improvisada és a dir, sense ni tan sols convenir en una llista de temes o un ordre. Durant aquests bolos vaig observar que ningú de nosaltres es mirava, és a dir David i jo amb els ulls tancats i Sergi d'esquena al piano. Això em va donar la idea de fer un enregistrament a les fosques. Vam convenir una llarga llista de temes que els tres coneixem i ens vam trobar a can Vidal, i en unes hores vam gravar els temes com si fos un bolo sense públic, i a les fosques. Bàsicament la idea del projecte és que l'espectador també ho escolti a les fosques per tallar la interferència de lo visual en l'apreciació de la música.

I nosaltres seguim ara amb un altre d’aquests temes que tots tres coneixen i que van anar sorgint l’un darrera l’altre i aquest és el conegut de Cole Porter...

3.- I Love You            (C. Porter)                 6m57s

I d’aquest conegut tema de Porter composat el 1944 pel musical Mexican Hyride ens n’han fet la seva interpretació a un tempo viu i amb un magnífic swing marcat pel “ride” del Ramiro i “walking” del David. La melodia i improvisació del mestre Sergi Sirvent ha estat subtil i delicada. Mengual al contrabaix ha iniciat el seu caminar ben sol en el seu solo, per després afegir-s’hi Sirvent a base d’acords i demés delicadeses, per intervenir-hi després el Ramiro. I sí, me’ls vull imaginar tocant a les fosques a l’Estudi Laiteana i amb el Jordi Vidal escoltant-ho i enregistrant-ho tot a la primera, com si d’un concert es tractés, només amb ell i potser algú més de públic.

Si d’en Sergi Sirvent en tenim constància diversa, pels seus projectes però també pels seus discos, alguns d’ells posats en aquest mateix programa, dir-vos que del David Mengual també li sabem els seus projectes. Ell mateix lidera la David Mengual Free Spirits Big Band havent-li posat els seus discos aquí, al Jazz Club de Nit. A la vegada lidera el David Mengual Slow Quartet amb músics com Miguel “Pintxo” Villar, Oriol Roca, Toni Vaquer, etc. Formació variable segons les possibilitats dels músics i que ara mateix crec que està fent una gira per la península a quintet amb la magnífica Carme Canela. I nosaltres acabem aquest sorprenent projecte sense poder-vos posar el What is you are, revisió del What is this thing called loved¸ tema increïble de més de 19 minuts. Acabarem doncs amb el magnífic tema de Miles Davis, del qual en van fer dues versions, el Solar, i nosaltres que hem escollit la segona versió....

5.- Solar 2      (M. Davis)                  4m48s

I quina subtil versió han fet d’aquest conegut tema. Iniciant-lo amb una mena de Intro encara sense el swing posterior i que sí l’hem trobat en escoltar el walking de l’insigne contrabaixista i ride del gran baterista. Ramiro Rosa, ha estat l’ànima d’unes Jam Sessions que es feien al Fizz, local musical del Carrer de Balmes. Alhora també forma part del trio base de les Jams Sessions que se solen fer al Big Bang del barri del Raval. Ell forma part de moltes projectes com el que te amb l’Elisabet Raspall i Jordi Mestres anomenat “El Colectivo”, del qual ja li vam posar el seu projecte.

I deixem aquest íntim i increïble projecte d’aquest magnífic trio i seguim...
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Així doncs que ara seguirem amb el quartet AIRE, en un projecte a cavall del flamenc i del jazz i demés músiques càlides....amb...


“CACHITOS DE PAPEL”
Aire

Editat per Temps Record            TR1610-GE16
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Josep Roig al Temps Record Estudi, Terrassa.
Producció artística de Aire
Producció executiva de Temps Record S.L.
Produït per Temps Record S.L.

Paula Domínguez, veu
Vicenç Solsona, guitarres
Matías Míguez, baix elèctric
Joan Palà, percussions

Aquest és el projecte que ens presenta la Paula Domínguez, ben recolzada pels seus amics i companys de projecte. Comencem escoltant a aquesta camaleònica cantant i creadora amb un tema esdevingut estàndard de jazz però que ella, ells, han sabut portar al terreny d’aquest projecte, en el tema..

9.- Hojas muertas     (Jacques Prevert/Johnny Mercer)  3m48s

Amb una intro magnífica a la guitarra pel Vicenç Solsona, ens hem situat en els càlids ritmes proposats a base de les percussions, dels bongos, del jove crac Joan Palà. Paula, amb aquest tema, no ha volgut oblidar el Jazz que ella tant bé ha estudiat i amb aquesta versió s’apropa més a les seves arrels. Tenir en un mateix projecte a un dels millors guitarristes actuals, en Solsona, és tot un luxe, tot i ser-ne part ell mateix com els altres del projecte Aire. Te un blog que val la pena visitar i que és “lapaudominguez”..he....he. http://lapaudominguez.blogspot.com.es/

Un dels projectes de la Paula el va fer amb el mestre Ramon Escalé.
El Gospel i el Flamenco... Dos móns aparentment llunyans però amb més punts de connexió del que d’entrada podríem suposar: la passió, la força, el lament, la joia, l’autenticitat. Això és el que ens proposen Paula Domínguez i Ramon Escalé: barrejar les dues sonoritats potenciant tot allò que les uneix. Versionant des d’antics Spirituals fins a temes del tot contemporanis, aquest projecte neix d’un treball de recerca en les arrels per projectar-se a un mestissatge on els dos móns es complementen i enriqueixen.

Seguim ara amb el tema que dóna títol al projecte, tema de la Paula...

3.- Cachitos de papel          (P. Domínguez)         3m02s

Baix i guitarra enceten aquest tema de la inquieta cantant malaguenya establerta a casa nostra. Una melodia força maca interpretada pels dos amics en això de les cordes i demés. No oblidem que Matías Míguez és un  dels baixistes més sol·licitats de l’escena actual, ell argentí de cor i català d’adopció i opció personal. Embolicat amb mil i un projectes tals com Vigorous, Aprés Minuit (Cece Ciannotti), Amadeu Casas Trio, etc, etc...actiu durant força temps a les WTF del Jamboree, sí, les que es fan cada dilluns i a les quals us convido a assistir-hi. 


Ells dos, Matías i Vicenç conjuntament amb la Paula van portar a terme unes sessions anomenades Back Beat Sessions una colla de dijous al The City Bar (Grand Hotel Central), Via Laietana, 30. Barcelona.
Seguim ara un tema que ves per on li agrada a la Juana sobretot cantada per la seva estimada Luz Casal en el tema...

5.- Un año sin amor             (Nino Ferrer)             3m56s

Doncs s’ha de reconèixer la bellesa d’aquesta cançó i com de bé l’ha interpretat, l’han interpretat tots quatre. La veu de la cantant flota per sobre els ritmes càlids dels seus companys. Els arpegis del guitarrista i un com si fos un walking del baixista han acaronat la cantant, la qual es deixa portar per la rítmica precisa del Joan Palà. Els canvis rítmics del tema el fan encara més remarcable i sobretot la veu de la cantant malaguenya.

Un altre projecte a duo, veu i guitarra són els Cantes de ida y vuelta com ara us explico....En la tradició del flamenc, els cantes d'anada i tornada són aquells que van evolucionar amb una evident influència de sonoritats pròpies de l'altre costat de l'Atlàntic. Parlem d'estils com la guajira, la vidalita o la colombiana, que es van desenvolupar després que alguns artistes flamencs viatgessin, fa ja més d'un segle, a Llatinoamèrica. En aquest context s'inscriu la nova proposta de Paula Domínguez, de qui s'ha dit que és una veu moderna que ha trobat el seu espai en les músiques d'arrel. Després de moure's en interessants projectes de soul, jazz o pop, la malaguenya ha decidit apostar per un format intimista, proper al públic, i per un repertori de genuïna tradició flamenca, però que emergeix amb una perspectiva contemporània. Acabem aquest projecte amb el tema propi anomenat...

7.- Luna nueva          (P. Domínguez)         4m31s

I amb aquest tema acabem el projecte dels Aire amb la Paula, Vicenç, Matías i Joan. Un disc diferent amb una mirada diferent i sons i ritmes diversos interpretat magistralment pels nostres amics i músics. Dir-vos que d’altres projectes de la Paula són Lenacay, formació de Flamenco-Jazz amb el Carlos Torijano, pianista i líder del projecte, i també del seu més personal Torijano.

El Vicenç Solsona el vam tenir en aquest programa amb el seu amic i també gran guitarrista Jordi Farrés amb el seu disc “Guitarreando”. En fi, que hem escoltat a uns grans músics en un projecte força interessant i diferent, on el Jazz el Flamenc i d’altres melodies s´han donat la càlida mà. I nosaltres seguim, però abans....

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Bé, doncs, nosaltres seguirem amb més música i ara ho farem amb...
El projecte delicat a duet de dos grans músics no precisament encabits en l’univers sonor del Jazz en aquest projecte, tot i sí reconèixer en alguns temes la seva influència. Estem parlant del duet Vidal Pereira en el seu disc anomenat...


“CAMÍ DE CASA”
Vidal | Pereira DUET

Editat per Temps Record            TR1583-GE16
Enregistrat per Jordi Vidal a Estudi Laietana.
Produït per Àngel Pereira i Narcís Vidal, desembre 2015 – gener 2016

Narcís Vidal, guitarres espanyola, acústica 12 cordes, sitar, banjo, ukelele, baix acústic i bombo legüero.
Àngel Pereira, vibràfon, marimba, cajón, djembé, darbuka, udu, shaker, esquellot i plats.

Tots els temes són de Narcís Vidal.

Aquest és un disc amb l’empremta de Temps Record pel que fa a editar discos dels diversos vessants musicals, important sobretot la qualitat dels músics i les seves músiques. En aquest cas escoltareu unes cançons d’una gran bellesa alhora d’escoltar a dos mestres en els seus corresponents instruments, que ja heu vist que en són molts. Un disc amb quinze cançons cadascuna d’elles amb la suficient entitat i bellesa per ésser escoltades, la qual cosa ja sabeu que és impossible, o sigui que ja tornem a tenir el problema de la selecció, sempre inevitable. Espero doncs fer-la de manera que us agradi.

D’entre els molts projectes on ha participat en Vidal tenim aquest grup de recent creació format per dos músics d’una  dilatada carrera. La peculiar sonoritat de la formació (guitarra espanyola i vibràfon/marimba) dota a la proposta d’un gran atractiu. Formació acústica, àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i suggerent. Repertori original de Narcís Vidal, carregat de lirisme, d’emoció, però també d’energía i força. Vidal i Pereira es retroben en aquest projecte comú després d’haver integrat formacions de llarga i brillant trajectòria.

Escoltem ja el primer tema d’aquest guitarrista iconoclasta anomenat....

5.- Pluja menuda      (N. Vidal)       5m05s

Doncs amb quina delícia melòdica i rítmica ens han captivat aquests dos músics, l’un amb la guitarra i l’altre amb la marimba, crec jo. Ben bé ens ha semblat a moments estar en una illa dels mars del sud. Una cançó molt delicada per començar el seu projecte, ideal per fer-ne la seva presentació.

En Narcís Vidal és un músic de llarga trajectòria i perquè us feu una idea va ser membre fundador del grup Madagascar, amb noms tan il·lustres com en David Xirgu, Xavier Figuerola i Guillermo Prats. Músic que ha participat en formacions d’estils diversos des del Folk, Latin, Brasil, Orquestra, Jazz Band i Jazz. Un altre projecte a duet és el realitzat amb Vicenç Solsona en un disc anomenat “Unreleased” amb col·laboracions de Carme Canela i David Xirgu. Des de l’any 1981 actuacions en clubs i festivals amb diversos grups instrumentals com són Quartet de Quatre, Quinta Avenida (Festival de Jazz de Barcelona), Elefunk, Doble V, Berlín (Mercè), Madagascar (Mercè, Festival de Jazz de Köln, Festival de Jazz de Leverkusen, Festival de Jazz de Barcelona, etc, etc..

I seguim amb un altre tema, el que dóna nom al disc, el preciós...

13.- Camí de casa               (N. Vidal)                   5m55s

Doncs si els inicis han estat senzills, simples quasi diria jo, el tema s’ha anat desenvolupant amb la melodia, força maca i més maco ha estat el pont, amb una seqüència descendent d’acords que han agafat cos i clímax. El solo del Narcís, precís i nítid com la seva puntuació, ha estat acompanyat pels sons brillants del vibràfon de l’Àngel i després, i de manera reiterada el pont seqüència descendent d’acords..i així de cap al final. Una delícia de tema.
Un altre projecte a duet amb la dolça i contundent sonoritat de Narcís Vidal a la guitarra, hi posa la veu, saxo i clarinet Glòria Torres, suggerint molt bones vibracions, interpreten un repertori de versions arranjades de diversos autors i estils com ara amb el POP, amb temes de Simon & Gardfunkel, Sting, Stevie Wonder,J ohn Mayer, Alan Parsons, Grover Washington Jr...i la JAZZ-BOSSA-FUNK amb temes de Antonio Carlos Jobim, Cole Porter, Grover Washington Jr...

En aquest disc hi ha dos temes que són la continuació l’un de l’altre, i així és diuen, l’un i l’altre. Us convido a escoltar l’altre i passejar-nos per la música dels anys 60s, un pèl hippy, jo diria, al menys així recordo jo alguns temes d’aquella època.

8.- L’altre       (N. Vidal)                   4m27s

La guitarra de 12 cordes ens situa en plena època hippy on el folk i el rock es donaven la mà, i què bé ens ho ha mostrat el Narcís. La inclusió del vibràfon tranquil·litza momentàniament per després afegir-hi força rítmica, ben acompanyat pels acords de la magnífica 12 cordes. El solo de l’Àngel ens situa en el món una mica més jazzístic sense oblidar que estem reclamant la pau amb un símbol a la mà.


I si parlem una mica de l’Àngel Pereira, dir-vos de la seva Formació acadèmica que és llicenciat en Jazz i Música Moderna per l'Escola Superior de Música de Catalunya i té el títol Superior de Percussió pel Conservatori de Música de Barcelona. I de la seva experiència en jazz que ha col·laborat amb músics de la talla de Tete Montoliu, Tito Puente, Carles Benavent, Dave Samuels, Alex Acuña, Perico Sambeat, Javier Colina, Jorge Pardo, John Surman, etc. Ha estat president de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya i president de la Federació d'Associacions de Jazz d'Espanya.

I seguim amb un altre tema, i ara l’anomenat...

14.- Una cançó més (N. Vidal)       4m37s

I amb aquesta cançó més, tan preciosa i magnífica ens acostem al final d’aquest projecte, on, una vegada més ambdós músics ens han corprès, sorprès per la seva delicada bellesa musical d’aquest projecte a dos.

L’Àngel Pereira és un músic de llarguíssima trajectòria que ve des de finals del 70s primers 80s, havent participat en projectes diversos des de l’experiència en música clàssica contemporània com a Cofundador del Grup Instrumental Català, del Grup de Percussions de Barcelona i de l'Orquestra de Camera del Teatre Lliure. Membre des de fa anys de Le Concert des Nations i d'Hespèrion XXI, dirigides per Jordi Savall. Com a solista de marimba, ha tocat amb l'Orquestra del Teatre Lliure, la Simfònica de Sant Domingo, la Simón Bolívar (Veneçuela), etc. Col·laborador del Departament de Músiques Experimentals de la Universitat de Nova York. Ha col·laborat amb músics de la talla de Josep Pons, George Benjamin, Django Bates, Walter Boeykens, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Montserrat Caballé, Plácido Domingo, Jordi Savall, etc.
Acabarem el projecte amb el darrer tall del disc, el quinzè, i serà el més marxós i fins i tot sonarà més electrònic, a base ukelele potser en el tema anomenat...

15.- Trencant el gel              (N. Vidal)       2m22s

Doncs amb aquest tema més festiu acabem aquest projecte, llarg projecte de 15 temes dels quals només n’he posat cinc amb el ben entès que mireu d’aconseguir-lo entrant al web de temps record o en alguna de les botigues de discos que hi ha a casa nostra. Aquest, els anteriors i el que seguidament escoltareu editat per Quadrant Produccions.

La seva experiència en flamenc l’ha fet col·laborar amb artistes com Carmen Linares, Enrique Morente, José Meneses, Ginesa Ortega, Joan Albert Amargós, etc. Mentre que l’experiència en pop i altres estils musicals l’ha fet  col·laborar en enregistraments i ha realitzat gires amb Charles Aznavour, Raimon, Nina, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Bunbury, Carlos Carli, Perico Sanbeat, Munir Hossn, Dave Friedman, etc.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I acabem el programa d’avui amb el darrer disc de Laura Simó, anomenat..


“AFTERGLOW”
Simó, Capella, Prats, Simó

Editat per Quadrant Produccions        Q00075J
Enregistrat l’1 i 2 d’abril per Jordi Vidal a Estudis Laietana.
Edicions David Simó & Guillermo Prats
Produït per Quadrant Produccions

Laura Simó, veu
Francesc Capella, piano
Guillermo Prats, contrabaix
David Simó, bateria

Veiem què ens diu el Josep Ramon Jové  des del web de Quadrant...

“Afterglow és el títol del nou disc de Laura Simó, una de les veus de referència del jazz estatal. En aquesta entrega, la vocalista catalana ens presenta un repertori que alterna diverses de les seves predileccions, des de clàssics jazzístics a peces escrites per cantautors que la Laura i els seus músics passen pel filtre del jazz. Els germans Gershwin, Arlen & Mercer o Antonio Carlos Jobim s’alternen a Afterglow amb James Taylor, Tony Banks o Cyndy Lauper. El disc és sens dubte una proposta atrevida que ens arriba amb la garantia de tenir al darrere músics com Laura Simó, Francesc Capella, Guillermo Prats i David Simó.”

Comencem aquest disc, imbuït de Jazz en tots els sentits, en un estil més aviat melòdic i situat en l’entorn dels grans cantants, masculins i femenins dels anys 80s del segle passat i ho farem amb un tema preciós dels germans Gershwin, l’anomenat...

4.- Our Love is here to stay (G. & I. Gershwin)                 4m43s

Doncs ja ho ha dit ella, “It’s very clear, Our love is here to stay”, o sigui que “És evident que el nostre amor és aquí per quedar-se”....Amb la intro a veu i contrabaix de Laura Simó i Guillemo Prats, ens hem situat ja en aquest context més melòdic i jazzístic, contraposat d’alguna manera al que hem estat escoltant fins ara, mostrant-nos doncs la diversitat musical que he comentat al principi del programa. La introducció de la resta de companys ha deixat pas al solo del contrabaixista, a trio, magnífic i melòdic, per tornar-hi la líder i cantant amb la melodia d’aquest tema dels germans Gershwin d’un tema composat el 1938 per a la pel·lícula The Goldwyn Follies i interpretat per Kenny Baker, tot i que no es va fer famós fins que la va cantar Gene Kelly & Leslie Caron  a la pel·lícula An American in Paris.

Parlar d’aquesta “diva” del Jazz és força complicat, car la seva biografia és llarguíssima i comença professionalment l’any 1985 cantant amb el grup Pianogrosso. El 1987 surt el disc d’estàndards ”BLISS” i el mateix any comparteix escenari amb el mític Ray Charles i el saxofonista Tony Scott. L’any següent forma el grup Laura Simó & Conrad Setó Sound, i l’octubre del mateix 88 representa a Espanya en el Festival Mars International de París.

I nosaltres seguim amb un altre tema d’aquest disc, ara amb un tema de la Cindy Lauper que també va popularitzar Miles Davis en el seu “You’re under arrest” amb Pat Metheny a la guitarra clàssica i és el següent que segur reconeixereu...

6.- Time after Time              (Cindy Lauper & Rob Hyman)        4m47s

I amb aquest tema del cançoner popular de la cantautora Cindy Lauper composat el 1983 i editat en el seu primer disc d’estudi, ”She’s so Unusual” ens hem situat en un tema més pop però tan ben interpretat per aquest quartet. Melodia senzilla, simple però no per això mancada de gràcia, que la té tota. Laura ens ha mostrat la seva versatilitat tot i reconèixer ella mateixa que aquest és el repertori amb el qual se sent més còmoda. Recordem un anterior projecte amb la música de Burt Bacharac amb el contrabaixista Lorenzo Barrientos, espectacle que vaig poder veure al Jamboree.

A partir del 1988, Laura comença a treballar a duet amb l’inefable Lucky Gury, a duet o quintet i també amb el Francesc Burrull, rendint homenatge a la música de Cole Porter. Amb Arnau Boix enregistra dos temes del disc “Jazz al Drac- Vol1” a la mítica Cova del Drac. El 1989 amb Jordi Sabatés i el 1990 amb la Big Band de Juan Carlos Calderón, amb qui va fer diversos concerts el més important a la Plaza Porticada de Santander. Segueix fent actuacions ara amb el trio de l’Albert Bover, amb Guillermo Prats i David Xirgu.

Seguim ara amb un altre estàndard, el tema Rodgers & Hammerstein II, l’increïble...

8.- My Favourite Things       (R. R. & O. H.)           6m28s

Una preciosa cançó composada per aquest duet de mestres el 1959 i interpretada per primera vegada per Mary Martin pel musical The Sound of Music i posteriorment a la pel·lícula feta el 1965 per la magnífica Julie Andrews. I què podríem dir de la versió que abans havia fet el nostre John Coltrane el 1961 en el seu setè àlbum i interpretat amb el soprano  amb els seus inseparables McCoy Tyner, Steve Davis i Elvin Jones. Aquí, els nostres herois la comencen amb una intro molt ben trobada a base dels acords al piano de l’amic Francesc Capella. No oblidem que aquest és un company de quasi totes les batalles i fidel acompanyant de la Laura. Alhora encapçala diversos projectes com el que vam tenir al JCLV ara ja fa un parell d’anys amb el David Pastor i en formació quintet en un projecte dedicat a la música de Blue Note, segell i club de jazz. Ara per ara, Francesc dirigeix el Departament de Jazz de l’ESMUC. Un solo de contrabaix magnífic després del tema inicial dóna peu al de l’inefable amic Capella, amb un llenguatge jazzísitc de primera línia el d’aquest mestre de les 88 tecles. Una secció rítmica superba amb en Guillermo Prats i David Simó li dóna suport, essent aquest darrer el qui ha fet també un memorable solo tot abans d’acabar el tema tal i com l’han començat.


Seguim amb un altre tema farcit de swing i “magnífiques maneres” interpretatives vocals i instrumentals ara amb el tema de Arlen & Mercer anomenat..

7.- That Old Black Magic     (H.Arlen & J. Mercer)           4m59s

Aquest és un tema que va enregistrar la Glenn Miller Big Band en format “single” i que va tenir força èxit, allà per l’any 1942. Un tema interpretat per cantants com Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Ray Charles i un llarg etcètera, i també per instrumentistes com Miles Davis, Dave Brubeck, Oscar Peterson, Louis Prima¸etc, etc... Els nostres herois en fan una versió delicada i preciosa a ritme de bossa nova en la introducció melòdica del tema on el pont te una modulació molt ben aconseguida i que dóna ales als intèrprets en les seves intervencions. Francesc Capella ens introdueix el primer solo amb total mestria i gust interpretatiu i on podem gaudir d’allò més en la continuació de la vocalista en el pont anteriorment esmentat.

A partir del 1993 encapçala diversos projectes essent escollida pel mateix Tete Montoliu com a vocalista del seu trio amb l’amic Horacio Fumero i Peer Wyboris. Posteriorment va formar part de la John Dubuclet Big Band. El 1995 va formar el Laura Simó Sextet i va enregistrar un disc que vam posar en aquest programa ja fa uns mesos. La seva biografia i història musical continua fins l’actualitat havent enregistrat el 2010, abans que aquest que esteu escoltant, un disc a duet amb en Francesc Burrull anomenat “Temps de pluja”. La seva discografia com a líder, la de Laura Simó inclou 9 projectes editats des del 1985 fins ara. Entremig, innombrables actuacions i col·laboracions amb quasi tothom relacionat amb el món del Jazz.

Acabem doncs el projecte i programa amb el tema de Frank Loeser anomenat...

11.- If I were a Bell                (F. Loesser)              3m03s

Un altre tema composat per a un musical, aquesta vegada pel Guys and Dolls del 1950. Tema que es va convertir en estàndard de jazz a partir de la seva inclusió en el disc editat el 1956 per Miles Davis, “Relaxin’ with Miles Davis Quintet”. Ells ens n’han fet una versió magnífica, pel tempo i ritme, canviant de funk a swing en la interpretació de la magnífica cantant, per després no abandonar-lo, el swing, en el gran solo del mestre Capella. Amb un so potent i digitació segura i precisa, aquest amic i mestre ens enlluerna amb la seva claredat d’idees i imaginació en un tema amb un swing impressionant, ideal per acabar el programa.

Doncs ja hem acabat el programa amb el swing adequat. Un programa divers havent començat amb el projecte enregistrat a les fosques “A Oscuras improvisando”, per seguir amb els AIRE i “Cachitos de Papel”, i continuar amb el “Camí de casa” i acabar amb aquest magnífic “Afterglow”. Espero doncs que hàgiu gaudit de la proposta i el què és més important, de la selecció i ordre de les músiques.

Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que aquest dissabte a les 19h i a la Sala Xica tenim el primer concert de la Festa Major d’Hivern amb el Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga, bateria. No us oblideu, aquest dissabte a les 19h a la Sala Xica.


Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat i realitzat aquest programa, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs hi tornem després de les vacances de Nadal, Cap d’Any i Reis, tot en un paquet, i ho fem de nou amb un programa dedicat als nostres músics i editorials. Un programa on la diversitat d’estils del Jazz hi serà, car en els quatre projectes que us presento en aquest el primer programa del 2017, és això el que ens trobarem, diversitat i creació al més alt nivell. Començarem amb el disc ”Vital” editat per ella mateixa a Raspall Records i que em va donar l’Elisabet Raspall al Jamboree en motiu de la seva presentació en l’emblemàtica cava. Una delícia de projecte que te la novetat de comptar amb un dels músics més potents de l’escena de casa nostra, Benet Palet, músic que havia abandonat escenaris i projectes d’ençà ja fa uns anys i que ves per on, sembla haver retornat. Benvingut Benet. Seguirem i no sé en aquest ordre, crec que sí, amb un disc d’una de les nostres editorials de casa nostra, Fresh Sound New Talent i amb el guitarrista Sebastian Noelle i el seu “Shelter”. El disc ,una petita joia del 1997 donat en mà pel mateix David Xirgu al Jamboree en un dia d’intercanvi on sembla que tocarà amb algunes branques de la morera, ja ben podada. El disc es diu “Ugrix” amb el David Xirgu Quartet. I acabant amb el trio Mezquida, Aurignac, Prats,  i el seu “M.A.P.” treball contemporani autoeditat amb tot l’esforç que això comporta.

Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem ja amb el primer disc, el de la Elisabet Raspall anomenat...


“VITAL”
Elisabet Raspall

Editat per Raspall Records                    RR005
Enregistrat per Juanjo Alba & Tom Warburton el 31 de juliol de 2016 als Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Elisabet Raspall i Tom Warburton
Produït per Raspall Records

Elisabet Raspall, piano
Chris Cheek, saxo tenor i soprano
Benet Palet, trompeta
Pep Pérez Cucurella, baix elèctric
Marc Miralta, bateria

Totes les composicions són de l’Elisabet Raspall.

Comencem ja amb la seva música tot i escoltant una de les quatre balades d’aquest disc, de nou temes, amb...

3.- Feliços somnis    (E. Raspall)               7m38s

Amb aquesta preciosa composició ens hem endinsat en l’univers musical d’aquesta magnífica compositora i pianista. El món clàssic respira en aquest i d’altres temes d’aquest disc. En Pep Pérez ens ha mostrat el seu domini artístic del baix elèctric, ell, mestre en aquest instrument a l’Esmuc. I amb quina alegria hem escoltat el delicat solo d’un dels més reconeguts trompetistes, en Benet Palet, ell, tant temps reclòs en l’ensenyament i que ara ens torna a mostrar de nou el seu gran saber. La líder també ha desgranat les notes del seu solo per després tornar als inicis amb el dolç final.

Pianista i Compositora, Vilanova i la Geltrú , 1966.
La seva trajectòria acadèmica abasta des del títol professional de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al Diploma de Grau Superior del Taller de Músics de Barcelona. Conscient que la formació d'un músic no pot aturar-se, dirigeix els seus objectius lluny de la Mediterrània que l'havia escoltat fins ara i estudia a la meca de la música contemporània, la Berklee College of Music, als Estats Units, on es gradua amb el diploma de "Professional Music", i on ha assistit, entre d'altres, a seminaris amb Ben Railey, Hermeto Pascual, Joanne Bracken, David Williams i Hal Crook. Després d'obtenir la Beca per ampliar Estudis Superiors a l'estranger de l'INCANOP, viatja a Nova York on estudia amb músics com Barry Harris, George Cables i Fred Hersch.

Ha participat en diferents seminaris de Jazz a Barcelona amb músics com Brad Melhdau, George Garzone, Kurt Rosenwinkel, etc ... , a l'"International Seminar of Jazz Schools" a Dublín (Irlanda) amb músics com Dave Liebman i en diferents Festivals de Jazz amb formacions tan diverses com Lee Morgan's Tribute, Aljama, Big Band de John Dubuclet, Big Band de Bellaterra, i amb els grups que ella mateixa lidera.


Seguim ara amb una mica més de vida rítmica, on el món clàssic traspua per tot arreu...amb el tema en el tema anomenat...

4.- Blind Composition                     (E. Raspall)               5m06s

Doncs hi hem tornat amb el món clàssic ara de la mà amagada de Sebastian Bach, si se’m permet en una altra magnífica composició on la conjunció de la música clàssica i el Jazz es donen la mà sense remissió. Com també el mestre americà Chris Cheek ens ha enlluernat amb el seu soprano, i quin preciós so n’ha obtingut. L’Elisabet s’ha passejat amb mestria per les 88 tecles en el seu solo farcit de Bach, en aquest, un tema viu com aquelles “tocates i fugues” del geni de genis. Marc Miralta desenvolupa tot un ventall de textures amb les escombretes mentre la resta l’acompanya i aixopluga, acabant amb una sola, llarga i profunda nota.

Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Iñaki Salvador, Alvaro Is, Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes, Albert Bover i Zè Eduardo entre d'altres. Cal destacar recentment la obtenció del Títol Superior de Música, especialitat de jazz, a l´ESMUC, on actualment hi treballa com a pianista acompanyant, juntament amb Giulia Valle i Aldo Caviglia. I molta més biografia la trobareu al web http://www.elisabetraspall.com/

Acabem el projecte d’aquesta magnífica compositora i pianista i millor persona amb el tema carregat de swing anomenat...

2.- Blues Gamarús   (E. Raspall)               5m35s

Doncs amb aquest Blues del Gamarús festiu també, acabem el projecte de l’Elisabet Raspall i tota aquesta colla de mestres que l’han acompanyat. Recordeu que els discos es troben a les botigues de discos i als webs corresponents, tot i que en aquest cas, he vist que encara no hi és però sí a Disco 100, Jazz Messengers, FNAC i demés, o sigui que si us plau aneu-hi que tot i passats els Reis, sempre serà un bon regal per a vosaltres mateixos.

Va participar en la inauguració de l'Auditori "Eduard Toldrà" de Vilanova i la Geltrú, el juny de 2011, presentant l'espectacle "L'istiu al cor" amb la col·laboració de l'artista Pep Bou. Elisabet Raspall és una de les pianistes més sol·licitades en l'ambient jazzístic del país, per col·laborar en jam's, acompanyar cantants i com a músic de sessió, però on millor queda reflectida la seva capacitat creativa és amb el seu propi grup, tocant les seves composicions farcides d'agradables influències. Música intimista però carregada d'energia i passió. Amb els De Diego Borthers la vam tenir al JCLV ja fa una colla d’anys...i amb el Dani Pérez van fer un preciós disc a duet anomenat “Present”.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Seguim ara amb el projecte del guitarrista Sebastian Noelle anomenat...


“SHELTER”
Sebastian Noelle

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 494
Enregistrat per John Davis el 9 setembre de 2015 al Bunker Studio, Brooklyn, Nova York.
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko l'OTAN a Avatar Studios a Nova York
Produït per Sebastian Noelle
Producció executiva: Jordi Pujol

Sebastian Noelle, guitarra
Marc Mommaas, saxo tenor
Matt Mitchell, piano
Matt Clohesy, sota
Dan Weiss, tambors

Totes les composicions són de Sebastian Noelle

En Budd Kopman, el 15 de juny de 2016 va deixar dit això que us aniré comentant...

El guitarrista Sebastià Noelle, nascut a Alemanya, és un músic molt ocupat, i sembla que no té molts discos, i aquests semblen sortir cada cinc anys: Across The River (2006), Koan (2011) i ara el meravellós Shelter, Refugi, traduït.

Aquest músic ha muntat una banda amb en Marc Mommaas en el saxofon tenor (escoltat recentment en el Ballads & Standards), el pianista Matt Mitchell (el qual ha treballat amb Tim Berne, John Hollenbeck i Rudresh Mahanthappa), el baixista Matt Clohesy (sentir per última vegada amb Gabriel Vicens's Point In Time) i el bateria Dan Weiss (que va treballar amb Mitchell a Berne's Snake Oil Band).

Doncs nosaltres comencem ja amb el tema més melòdic d’aquest disc que és força interessant, amb el tema anomenat....

3.- Another Spring    (S. Noelle)                 7m00s

Doncs ens hem situat ja en una nova atmosfera musical de la mà d’aquest músic que participa de la música de l’Àrea de Nova York des del 2002. El lirisme d’aquest tema, en alguns dels seus moments, contrasta amb la modernitat estilística i interpretativa en d’altres. Tota una amalgama de sons, ben conjuminats i trenats que ens han fet gaudir d’una música bella i delicada.

La música de Noelle és (en la seva major part) rítmicament complexa i haver reclutat Weiss, que ha estudiat profundament la percussió d’índia fa que es trobi com a casa amb tal complexitat rítmica, i ajuda a donar un suport ferm a tota la banda, independentment del que estigui passant. L'altra característica destacada d'aquesta música és la disposició en capes, la qual cosa crea una densitat brillant on de vegades és difícil saber quins instruments estan tocant una línia en particular.

Aquesta qualitat amorfa no s'ha de confondre amb la flacciditat, però. La banda és molt compacta, i és difícil saber si els acords s'han assajat intensament, o si cada intèrpret és tan hàbil que tot s’engrana de manera natural. Els temes són llargs, majoritàriament de més de sis minuts, i cada un té el seu propi estat d'ànim, que es desenvolupa de manera natural. Les complexitats rítmiques, melòdiques i harmòniques no s'oposen a les diverses escletxes sonores a la superfície, la qual cosa contraresta el possibilisme de la música de Noelle.

Som-hi doncs amb un altre tema impressionant on el Jazz-Rock hi apareixerà de manera evident en el tema...

8.- Ahir Bhairav         (S. Noelle)     6m49s

Cançó amb aires hindús inicials, i que s’han mantingut durant tota l’estona, hem escoltat un tema amb rítmica trencada, ideal pel mestre Dan Weiss, ell habituat a interpretar aquests ritmes orientals. El so més electrònic de la guitarra ens situa en una altra òrbita. Em recorda la música de Dewa Budjana, Topaki¸ i d’altres guitarristes de l’ona Moonjune Records. Tema potent i recurrent en l’harmonia que ben bé al mig ens posiciona i predisposa a escoltar tota una sèrie de capes sonores amb la del saxo tenor de Marc Mommaas al davant. Mentre ell el desenvolupa, al darrera hi ha tota una màquina rítmica. Tota una declaració d’intencions.


El factor d'intensitat d’aquesta música és com el de la lenta cremor d’un fogó a foc lent. La subtilesa i riquesa d’aquesta música necessita temps per dibuixar el seu curs i definir el seu territori. Les línies de guitarra de Noelle reflecteixen el sentit de la música, i per descomptat tots els altres músics, i potser més notablement Mommaas, ajuden a Noelle expressar la seva flama interior. Aquest "Ahir Bhairav," el tema que acabem d’escoltar, en una raga clàssica indostànica té les dues coses associades amb la música de l'Índia: una alta energia i intensitat gairebé religiosa i una atemporalitat, on no hi ha un arc de desenvolupament clar. Noelle està en flames i passa la torxa a Mommaas que respon magníficament; Weiss, per descomptat, és com a casa, mentre que Clohesy afegeix una potent batzegada. Tema terrorífic.

I acabem aquest projecte amb el tema anomenat...

2.- Home in a Strange Land           (S. Noelle)     6m33s

Doncs amb aquest altre magnífic tema a cavall rítmic trencat ens acomiadem d’aquest mestre guitarrista i compositor, Sebastian Noelle, pensador profund, on la seva música, naturalment, és un reflex de si mateix. “Shelter” és un molt bon àlbum; Necessitarem escoltar-lo atentament per apreciar completament tot el que ha d'oferir, el que ens ha ofert.

En un altre dels temes del disc, "Naphta vs Settembrinji," fa una referència a dos dels personatges principals de “La Muntanya Mágica” de Thomas Mann. Aquest és el tema més curt del disc, i la música crea l'atmosfera relacionada amb els dos personatges del llibre, reflectint la discussió entre els  protagonistes i les dues seves diferents filosofies exposades en el llibre.

Deixem aquest projecte i nosaltres seguirem oferint-vos una música i de quin calibre...però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb un projecte que ja te uns anys, uns quants, però que no ha perdut la seva originalitat i estic parlant del que podria ser el primer treball del gran mestre de la bateria, el gran David Xirgu en un disc del 1997...anomenat...


“UGRIX”
David Xirgu Quartet

Editat per JAZZLE ZC-107
Enregistrat per Jean Phocas als estudis ELKAR, Donostia
Produït per Sarkunde Idigoras i Alberto Lizarralde
Productor executiu Jazzle.

Gorka Benítez, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
David Xirgu, bateria

Aquesta és una joia recuperada gràcies a l’intercanvi que vam fer amb el David entre branques de morera per usar-les com a baquetes i quelcom que va ser aquest disc.

Parlar d’aquest gran músic, bateria, i compositor en un seu disc és per a mi un honor i orgull, i encara més quan va ser ell mateix el qui me’l va donar al Jamboree, en un dia magnífic de concert.

Ell és ara per ara un dels referents en això de les baquetes i tambors, metre de molts dels actuals bateristes, i alumne a la vegada d’un dels més degans, l’Aldo Cavíglia. Per això ens hauríem de situar al Taller de Músics i Aula de Música Moderna allà pels primers anys 80s del segle passat. Abans havia estudiat piano i solfeig al Conservatori del Liceu, o sigui que la música, el Jazz, el Soul, Funk, la música de cobla i sardanes, en fi, tota la música li ve de lluny.

Comencem ja amb un tema seu a solo de bateria i l’empalmarem amb el segon tema, dedicat al seu pare Miquel Xirgu que intitula aquest treball discogràfic....


1.- Un Solo    (D. Xirgu)       2m26s
2.- Ugrix         (D. Xirgu)       6m12s

Ell solet ja ens ha dit qui és i de què anirà tot plegat en un magnífic solo, i després els seus amics, sempiterns amics, Gorka, Rai i Dani ens han situat en la musicalitat del projecte. Amb tots tres encara realitza projectes a trio amb els dos primers, i amb el Rai Ferrer el vam tenir al JCLV l’octubre passat acompanyant a l’Albert Vila. Hem pogut escoltar el so estratosfèric de la guitarra del Dani Pérez, a la vegada que la seva subtil improvisació, la d’aquest mestre de les sis cordes. Gorka, amb el seu reconeixible so del seu tenor a vegades a lo Henderson a vegades a lo Rollins i sempre ell mateix.

Des de l’any 1985 ha estat membre i/o fundador d’un gran nombre de grups musicals. També ha liderat el seu propi quartet, amb qui ha enregistrat dos cds, un d’ells aquest mateix. Alhora, ha pogut tocar amb músics de reconegut prestigi com John Abercrombie, Dave Douglas, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Norma Winstone, Ingrid Jensen, Mark Feldman, Kurt Rosenwinkel, Ben Monder, Art Farmer, Chris Cheek, Charles Tolliver, Dave Schnitter, o Mulgrew Miller.
Té enregistrats més de vuitanta discos de jazz. Des de l’any 2001 és professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el 2008 entra a formar part del quadre de professors del Conservatori Superior del Liceu.

Seguim ara amb un Blues amb un Swingarro impressionant, tema de l’amic Dani Pérez anomenat...

4.- Slidin’ over you    (D. Pérez)      6m07s

I quin tros de tema, primer escoltant la melodia i després per deixar-nos emportar pel swing de la secció rítmica i el so magistral del nostre amic basc, en Gorka Benítez en un llarg i magnífic solo farcit de swing. I ja ben bé a la meitat hem pogut gaudir amb la mestria en un solo del contrabaixista Rai Ferrer, mestre que va ser qui primer va acompanyar a Gabriel Amargant Quintet en el seu primer concert que va fer al JCLV ara ja fa 7 anys. Els quarts d’aquest mestre de la “berra” amb el líder, ens mostren al baterista tan i tan excel·lent, per després amb en Dani Pérez i per finalment retrobar-nos amb la melodia principal d’aquest tema tan ben trenat de l’insigne guitarrista.


Ha estat fundador i integrant d’un gran nombre de grups des dels principis dels 80, com per exemple Madagascar, Zé Eduardo Unit, Beboporum, Orquesta de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya, A-Free-K, Iñaki Salvador, Carme Canela, Lluís Vidal, Albert Bover, Andrzej Olejniczak quartet, Gonzalo Tejada Ziklo1, Guillermo Klein, Joan Monné trío, Gorka Benítez , Giulia Valle, Emilio Solla, etc. Amb aquests grups ha actuat a importants festivals de Jazz de tota Europa, Àfrica, América i Àsia.
Actualment forma part del Giulia Valle Trio, Quintet, dels projectes a duo amb el Gorka Benítez, a trio amb el Gorka i Dani, i en múltiples formacions que el requereixen com a gran bateria que és.

I acabem el projecte del David Xirgu, “Ugrix”  amb un magnífic tema del mestre basc del saxo tenor, anomenat...

7.- M. P. I.      (G. Benítez)               6m28s

Doncs em sembla reconèixer la musicalitat del mestre del tenor en la seva melodia a la vegada que la concepció rítmica. I dic això pel fet d’haver escoltat els projectes més recents d’aquest gran músic, i ves per on a duo amb el líder d’aquest projecte. Parlo de A Marte otra vez, projecte que ja vaig posar i del qual n’espero posar la seva darrera versió editada per Fresh Sound New Talent. Després d’ells, i quin gust escoltar un solo de guitarra i contrabaix, només. I quina netedat sonora...que ben aviat s’omple de les meravelles rítmiques de líder i melòdiques del saxo tenor i guitarra, amics tots quatre de fa tants i tants anys.

Acabarem amb una mica més del qui és qui....
Amb el trio de Lluís Vidal han actuat com solistes amb l’Orquesta Sinfónica de Granada en diferents ocasions, inclosa una gira interpretant la música de Kurt Weill i acompanyant a Ana Belén i Miguel Ríos. També han actuat de solistes amb l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i amb l’Orquesta de Cámara “Andrés Segovia” de Madrid. Ha col·laborat amb la Orquesta Sinfónica de Euskadi en qualitat de solista convidat dins del Festival de cinema de San Sebastián i dirigit per Lalo Schifrin. Col·laboracions amb el quintet de metall “Spanish Brass Luur Metalls” interpretant música de Frank Zappa, entre d’altres espectacles.

I després d’aquesta meravella, nosaltres ja acabem el programa amb el darrer projecte i molt trencador disc del trio Mezquida, Aurignac, Prats,


“M ·A · P”
Mezquida · Aurignac · Prats

Autoeditat    MAP CD-001
Enregistrat per Panxii Badii el gener de 2016 a l’Estudi 44.1, Girona.
Mesclat i masteritzat per Angel Medina
Produït per Jesús Gonzalo

Marco Mezquida, piano
Ernesto Aurignac, saxo alto
Ramon Prats, bateria

Aquest és un projecte molt personal de tres músics iconoclastes, trencadors i amb una trajectòria increïble, per llarga i per fructífera. Jo diria que aquesta és una de les no masses ocasions en què s’han trobat l’Ernesto i el Marco. No així l’Ernesto i el Ramon, car ja ho havien fet en els projectes del malagueny, primer l’UNO i em sembla que també el DOS, del qual encara no sabem quan sortirà.

Per aquesta ocasió única d’encontres a tres ànimes inquietes, ens presenten tot un reguitzell de temes de cadascun d’ells, aportant així cada individu la seva llavor al projecte a trio.

M’he permès ajuntar temes de cadascun dels autors, car entendre així la seva personal idiosincràsia i és així que començarem amb dos temes seguits del mestre malagueny anomenats....

5.- Atlántida                          (E. Aurignac) 1m55s
4.- El sueño de Oniria          (E. Aurignac) 3m05s

Amb aquests sons primerencs de l’Ernesto ens situem en l’òrbita dels seus mastodòntics UNO i potser ja també el DOS, en format de Big Band amb participació de músics d’aquí com el mateix Ramon Prats, Jaume Llombart, Dee Jay Foster, Santi de la Rubia, etc, i força més músics de la comunitat andalusa. Ambdós temes onírics i amb melodies arquitectòniques amplies i de gran volada. Majestuoses ambdues que ens recorden la magnificència dels UNO i DOS del malagueny.

Parlar d’aquest trio d’amics és també parlar de la comunió entre les comunitats jazzístiques de Catalunya i Andalusia, aquests dies on des de l’AMJM es premien les Associacions de Músics d’Andalusia. Un projecte sorgit des de la confluència d’actituds musicals modernes, fins i tot avantguardistes tant des d’aquí com des del sud. Cal no oblidar el vessant Free forjat de fa anys des de les Free Robadords Sessions que el Ramon inaugurà ja fa alguns anys, i on en Marco hi ha participat en algunes ocasions. A partir d’aquí, un altre dels implicats, el també malagueny Iván González va promoure el col·lectiu Memoria Uno, havent enregistrat un parell de projectes, el primer dels quals també amb en Ramon i Marco, en unes sessions en directe a la Sala Fènix.

Algunes paraules més sobre els nostres herois les va dir en Pablo Sanz en un article cultural a El Mundo...i diu algunes coses com aquestes....

Aquests dies es forja a la rebotiga del jazz espanyol la creació d'un trio a càrrec de tres autoritzats jazzistes que, tot i ser cadells, tenen ja rugit de lleó. Es tracta de MAP, un triangle que donen vida el saxofonista alto Ernesto Aurignac, el pianista Marco Mezquida i el baterista Ramon Prats. Segons l'opinió de Jesús Gonzalo, periodista i impulsor del projecte, el grup descobreix semblances amb altres ternes jazzístiques, com el trio de Kiris Davis Paradoxical Frog [Tyshawn Sorey + Ingrid Laubruck], més obert i contemporani, i el de Harris Eisentad September Trio [ Ellery Eskelin + Angèlica Sanchez], més melòdic i ajustat a les durades de tema i amb un interessant vincle entre Schönberg i el blues.


Després d’aquesta introducció a càrrec de l’Ernesto, seguirem ara amb dos temes enllaçats de Ramon Prats anomenats

8.- Salt                                   (R. Prats)       1m21s
12.- Conan-canon alt           (R. Prats)       2m13s

Un primer tema de ritmes entretallats, ens mostra les “bones maneres” del mestre de Banyoles. Melodies gens habituals ni trillades ans al contrari, melodies que ens embolcallen per la modernitat i interpretació d’aquests tres mestres i amics. El segon tema anomenat Conan-canon és la presa alternativa a la versió escollida, però ja ho veieu, l’alternativa també ha estat escollida per ells i per mi.

Hi ha una veritat jazzística especial al voltant de MAP, nom amb evocacions cartogràfiques que, intencionat o casualitat, realment acaba sent marca d'un viatge diferent, tant pel talent compositor que habita dins d'ells com en l'expressió que ens arriba fora. La del trio és una alineació sense gat amagat, en la qual les certeses i les mentides no queden amagades, sinó que, per a bé i per a mal, es revelen en el moviment. Feia molt de temps que en la nostra escena no germinava una terna tan ben avinguda en les coses de l'ànima i la pell jazzístiques.

"Sento una música molt fresca, un viatge energètic, estimulant, veig un diamant en brut", comenta Mezquida al llindar de la posada en marxa del trio MAP. "Sento la intensitat, el moviment, oloro la suor, el desig". "M'encantaria que sonés de color verd", confessa Aurignac per la seva part "." Tanco els ulls, em concentro i ho escolto verd! Els trios sempre tenen una dimensió clorofíl·lica. "Finalment, Prats conclou:" La veritat és que no vull que soni com a res, ni tampoc vull que soni a alguna cosa nova. Simplement que soni i que sigui de veritat ". Com solia dir Ellington, vaja”.

Aquestes i alguns altres pensaments ens presenta el Pablo Sanz en el seu magnífic article a El Mundo.

I acabarem aquest magnífic projecte i programa amb el tema de Marco Mezquida anomenat...

6.- Discusión (M. Mezquida)                      4m26s

Un darrer tema, obra personal del nostre més actiu pianista en Marco Mezquida el qual, conjuntament amb Albert Bover, Joan Monné, Ignasi Terraza, Joan Díaz i un llarg etc, configuren la plèiade de grandíssims pianistes de les nostres contrades, tot i tenir en compte la diversitat estilística entre cadascun d’ells. Marco, ha volgut situar-nos en el més enllà, de la mateixa manera que han fet abans els seus dos companys en un projecte marcat per la gosadia i valentia de la contemporaneïtat.

Doncs per acabar el projecte i programa d’avui, el primer després de les llargues vacances de Nadal-Cap d’Any-Reis, ens plau molt haver-vos pogut oferir la diversitat musical que heu pogut escoltar avui, des d’uns inicis més càlids i clàssics de la mà de la magnífica Elisabet Raspall amb el seu “Vital”, per després seguir amb el treball del guitarrista alemany establerts a Nova York, en Sebastian Noelle i el seu “Shelter”. I seguir amb el magnífic i recuperat projecte del David Xirgu, “Ugrix” per acabar amb aquesta magna obra de la postmodernitat dels amics MAP.

Doncs desitjar que us hagi agradat el Programa 268 i dir-vos que el podeu escoltar de nou el proper diumenge a la mateixa hora i ben aviat des del blog del programa, http://jazzclubdenit.blogspot.com.es

Ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, qui us parla, realitza i presenta aquest programa, en Miquel Tuset i Mallol us desitjo a tots plegats molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |